dimecres, 23 d’abril del 2014

MOCIÓ PER A UN PLA D'USOS DE LA RIERA

PROPOSTA PER A LA REDACCIÓ D’UN PLA D’USOS DE LA RIERA MAJOR DE SANTA COLOMA DE FARNERS I ELS SEUS AFLUENTS

Atès que:

El problema de subministrament d’aigua potable és un problema recurrent al municipi en episodis de sequera, l’últim l’estiu del 2012, quan, malgrat no haver-hi una sequera gaire aguda, la riera es va assecar i també el seu aqüífer, del qual s’abasteix el poble, havent de recórrer a un altre aqüífer més profund, l’aigua del qual té excés de fluor, cosa que la fa no potable.

L’existència de captacions d’aigua de la riera per a reg que no responen a cap normativa actual, que assequen totalment la riera en episodis de sequera encara que no sigui aguda i la contradicció de la convivència de diferents normatives pel que fa a les concessions per a la captació d’aigua de la riera fan evident la necessitat d’establir una solució comuna i definitiva.

El ple de l'Ajuntament, a iniciativa de la CUP, va aprovar el setembre de 2012 una moció en que es sol·licitava a l'ACA i al Departament de Territori i Sostenibilitat “la revisió immediata de totes les concessions que existeixen en el terme municipal de Santa Coloma de Farners, ajustant-les a la realitat actual, tarifant el que convingui i salvaguardant, en tot cas, el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d'aigua de boca de qualitat”. Aquesta revisió no s'ha realitzat. Aquesta moció també emplaçava l'Ajuntament a “estudiar i emprendre, si és el cas, tota acció legal i política que convingui per restablir el dret dels ciutadans i ciutadanes a l'aigua potable”. Segons resposta a la pregunta realitzada per la CUP en el ple el març del 2013, això tampoc no s'ha realitzat.

En relació a això, el decret d'alcaldia 199, de 27 de juny de 2013, diu: “els darrers anys, des d'aquest Ajuntament s'han realitzat diferents actuacions per tal d'evitar els problemes de subministrament d'aigua al servei municipal d'abastament en períodes d'estiatge i/o de sequera com ha estat la valoració de la connexió del mateix sistema municipal a la connexió del Pasteral, el pla director d'abastament, etc. L'Ajuntament de Santa Coloma, en reiterades ocasions ha posat de manifest a l'ACA la manca de sentit comú en el fet en que durant els períodes de sequera l'ús de l'aigua per part dels regants, passi per davant de l'abastament del municipi pel simple fet que aquest es produeixi abans. En aquest sentit, el mateix informe de l'ACA de 8 d'octubre de 2012 dins l'expedient del Rec de Molí (A-0010746) ja marca a les seves conclusions que en períodes de sequera l'abastament municipal ha de ser clarament prioritari. Per tant des de l'Ajuntament s'entén com a prioritària la redacció de les Normes d'Explotació de la Riera de Santa Coloma que inclogui quines han de ser les prioritats d'ús de la mateixa en casos de sequera i marqui quines han de ser les condicions que han de complir les captacions que poden limitar el propi abastament municipal”. Cosa que queda recollida en part en el Reglament Municipal del Servei de Subministrament d'Aigua Potable, en la seva Disposició Addicional Única, referent al Règim Jurídic aplicable en situació d'excepcionalitat o d'emergència de sequera, on es recullen un conjunt de mesures internes al servei de subministrament, però que queda coix per no referir-se a l'abastament.

Alhora l’aprovació del POUM està sotmesa a la solució del subministrament d’aigua de la població.

El ple de l'Ajuntament, també a iniciativa de la CUP, va aprovar el maig del 2012 una moció que recollia el següent acord: “manifestar la voluntat de gestionar l'aigua, com a bé i recurs públic que és, de forma pública i transparent. En aquest sentit ens oposem a la gestió privada de l'abastament en alta d'aquest municipi mitjançant una empresa o grup d'empreses privades”.

En el pressupost vigent s'inclou una partida per a la connexió al Pasteral de 600.000 € i a càrrec dels propietaris del polígon. Donada la situació, en procés de privatització i pendent de sentència judicial, d'Aigües Ter-LLobregat això és una contradicció.

L'alternativa dels transvasaments, d’altra banda, és totalment desaconsellada per les entitats ecologistes i per les normatives marc de l’aigua, europea i catalana, que entre d’altres coses insten als usos racionals de l’aigua, a adaptar les activitats productives a les disponibilitats pròpies d’aigua i al retorn progressiu al riu Ter del cabal transvasat a l’àrea metropolitana de Barcelona (vegeu la Declaració Àgora Aigua de Manlleu del 22 de març del 2014). Afegim que en cas d’optar per un transvasament del Ter contradiríem aquestes normatives i recomanacions i contribuiríem a agreujar els problemes d’abastament i disponibilitat d’aigua del baix Ter, essent gens solidaris amb aquest territori i amb la seva població.

Essent a més a més la Selva promocionada com “la comarca de l’aigua” considerem que és un contrasentit plantejar transvasament, quan la comarca pensem que hauria de ser pionera en la gestió sostenible de l’aigua i del territori, cosa que pogués servir d’exemple per començar a aplicar arreu una Nova Cultura de l’Aigua, amb les possibilitats de promoció del territori que això comporta.

La conca de la Tordera, de la qual forma part la riera de Sta. Coloma i els seus afluents, és l’única de Catalunya sense embassaments i que tampoc no té transvasaments d’aigua amb cap altra conca, cosa que li confereix un molt alt valor ecològic afegit pel que fa al manteniment i a l’estudi dels ecosistemes fluvials mediterranis, i per mantenir-ne aquest alt valor ecològic són necessàries la preservació de les condicions que el fan possible i una bona gestió dels recursos hídrics i de tot l’entorn fluvial, i són les administracions les que tenen la responsabilitat de garantir-les i de donar-ne exemple.

L’aigua és un bé preuat i comú i que cal garantir-ne la bona gestió ara i en el futur, del qual se’n deriva que cal establir-ne uns criteris d’ús i unes prioritats d’usos.


Per tot l'exposat, el grup municipal de la CUP proposa al ple de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners l'adopció dels següents acords:

1- Redactar les Normes d'Explotació o Pla d’Usos de la Riera de Santa Coloma, complint les normatives i recomanacions actuals, tant ecològiques com pel que fa a captacions d’aigua per a reg. L’abast d’aquestes normes o pla comprendrà la riera Major de Santa Coloma, els seus afluents (riera de Sta. Margarida, torrent de Vallicrosa, riera de Vallors, riera de Joanet, torrent de Penjacans, riera de Castanyet, riera del Canadell, etc.) i el seu aqüífer, entesos com un tot. Aquest Pla d’Usos (o Normes d’Explotació) haurà de resoldre l’assignació de cabals per aquest ordre de prioritats:
  1. Garantir el manteniment d’un cabal ecològic que asseguri la supervivència de la biodiversitat de la riera.
  2. Garantir el subministrament d’aigua potable al poble per a ús domèstic.
  3. En funció dels punts 1 i 2, determinar el cabal disponible per a reg en cada època de l’any. Aquest cabal es mesurarà i es cobrarà segons els cànons regulars establerts per a les comunitats de regants, prioritzant els cultius de consum alimentari tals com l’horta i fruiters, amb un cànon bàsic, als cultius industrials tals com les plantes ornamentals, amb un cànon superior. Es clausuraran tots aquells pous, basses i captacions d’aigua de la riera i del seu aqüífer que no compleixin les normatives, i s’adoptaran mesures per promoure l’estalvi d’aigua de reg, millorant els sistemes de reg i estudiant els tipus de cultius més adients.
  4. El subministrament d’aigua per a usos industrials estarà fora d’aquesta assignació de cabals de la riera i es farà des de l’aqüífer profund a través del pou de la Mania, ja que aquesta aigua no necessita ser de la mateixa qualitat que l’aigua de boca.

2- Instar a l'ACA a afegir-se a la redacció de les Normes d’Explotació o Pla d’Usos de la riera, o a aprovar, validar i executar el Pla o Normes que aprovi l’Ajuntament.

3- Comunicar als grups parlamentaris i al Departament de Territori i Sostenibilitat aquesta redacció, amb l'ànim d’obtenir el seu suport en l’aprovació, validació i execució d’aquest Pla Usos o Normes d’Explotació de la riera.

4- Incloure en el Reglament Municipal del Servei d'Abastament aquelles disposicions necessàries per a garantir el subministrament, preveient que aquest ple o, si fos escaient, una consulta ciutadana facultés l'Alcalde i el govern municipal a emprendre mesures no previstes legalment però d'evident necessitat.

5- Suspendre tota acció que impliqui la connexió a un sistema privat sense consulta prèvia a la població.

6- Desestimar les captacions externes de conca que puguin suposar una alteració de la composició natural de l’aigua de la conca de la Tordera.

7- Adaptar el creixement de la població previst al POUM a les disponibilitats d’aigua que determini aquest Pla d’Usos de la Riera i les disponibilitats de l’aqüífer de la Mania per a usos industrials.

8- Fer extensives les recomanacions d’elaboració d’un pla d’usos de l’aigua a tota la conca de la Tordera que a més a més de l’assignació de cabals per municipis contempli les concessions de les plantes envasadores d’aigua i la preservació de les zones inundables, les zones humides i el bosc de ribera.


dimecres, 26 de març del 2014

PROPOSTA PER UN PLA D’USOS DE LA RIERA


 Al ple del maig la CUP Farners presentarem una proposta per a la redacció d’un pla d’usos de la riera, us en fem un resum:

El problema de subministrament d’aigua potable és recurrent al municipi en episodis de sequera degut a l’existència de captacions d’aigua de la riera per a reg que no responen a cap normativa actual i que l’assequen totalment. Alhora l’aprovació del POUM està sotmesa a la solució del subministrament d’aigua de la població.

Sobre això, el ple de l'Ajuntament va aprovar dues mocions. En una es sol·licitava a l'Agència Catalana l’Aigua (ACA) i a la Generalitat la revisió de totes les concessions d’aigua segons la legislació i tarifació actual, i s’emplaçava l'Ajuntament a emprendre accions per restablir el dret dels ciutadans a l'aigua potable. Cap de les dues coses no s’ha fet. En l’altra moció ens oposàvem a la gestió privada de l'abastament.

El govern municipal manifestava a l’ACA la manca de sentit comú en que l'ús de l'aigua pels regants passi per davant de l'abastament municipal i entenia com a prioritària la redacció de les Normes d'Explotació de la Riera que inclogui quines han de ser les prioritats d'ús de l’aigua. També ha valorat la connexió al Pasteral. El pressupost vigent inclou una partida per la connexió al Pasteral de 600.000 € a càrrec dels propietaris del polígon, cosa que contradiu els acords del ple, i més donada la privatització d'Aigües Ter-Llobregat.

Els transvasaments són desaconsellats per les directives europees i per les entitats ecologistes. La conca de la Tordera és l’única de Catalunya sense embassaments ni transvasaments, cosa que li confereix un molt alt valor ecològic afegit pel que fa a l’estudi dels ecosistemes fluvials mediterranis.

Per tot això proposem que l'Ajuntament redacti les Normes d'Explotació o Pla d’Usos de la Riera, incloent els seus afluents i el seu aqüífer, i insti a l'ACA a afegir-s’hi o a aprovar i executar el pla que aprovi l’Ajuntament.

Aquest pla d’usos haurà de resoldre l’assignació de cabals per aquest ordre de prioritats. 1- garantir el manteniment d’un cabal ecològic. 2- garantir el subministrament d’aigua potable al poble. 3- en funció dels anteriors, determinar el cabal disponible per a reg en cada època de l’any. I 4- el subministrament d’aigua per a usos industrials estarà fora d’aquesta assignació de cabals de la riera i es farà des de l’aqüífer profund a través del pou de la Mania, ja que aquesta aigua no necessita ser de la mateixa qualitat que l’aigua de boca.

La proposta també inclouen altres punts, com la realització de consultes a la població per adoptar mesures per garantir el subministrament o la connexió a un sistema privat,desestimar transvasaments que suposen una alteració de la composició natural de l’aigua de la conca de la Tordera, adaptar el POUM a les disponibilitats d’aigua que determini aquest pla i fer extensives les recomanacions d’elaboració d’un pla d’usos de l’aigua a tota la conca de la Tordera.

dissabte, 15 de març del 2014

Informe ple ordinàri març 2014


Ja tornem a tenir regidor de la CUP al ple, després que l'Albert jurés per imperatiu legal. Ara, preguntat sobre si trobava democràticament acceptable deixar 307 ciutadanes sense veu a l'anterior ple, l'alcalde no va tenir cap més resposta que com ho marca la llei..., i la interpretació que en fa el secretari, afegim nosaltres.!
Vam rebre compte de la liquidació del pressupost: més d'un milió d'euros de superàvit. Déu n'hi do! Un superàvit fet a base d'un gran pendent de pagament i d'una reducció de consums i manteniments substancial. Des de la CUP reclamem que aquest superàvit, que ha estat gran en els últims anys, es retorni a la ciutadania en forma de baixades d'impostos o expandint els serveis socials.
Unanimitat en diversos acords:
- per presentar conflicte contra l'ARSAL (bé, com que el regidor del PP no va venir no sabem si també hi està d'acord). Va quedar a l'aire la pregunta de la CUP sobre si volem autonomia per aplicar el mateix, veient el què està tramitant el govern català.
- per a cedir uns terrenys a la Fundació Astres per a l'escola d'educació especial. Que serà concertada, en resposta a pregunta d'ERC, i on hi haurà d'haver algun projecte quan es firmi la cessió, en resposta a pregunta nostra. L'Ajuntament fa un pas important, tenim al Departament d'Ensenyament disposat a posar professorat...., però ara ja no depèn de nosaltres.
- per a modificar l'ordenança de circulació, aclarint els terminies de bonificacions. L'exposició pública d'aquest punt haurà d'incloure la modificació realitzada al gener a proposta de la CUP per tal de protegir els camins forestals.
- per donar suport a la campanya “Signa un vot”. En aquest cas vam comptar amb l'abstenció del regidor de festes, socialista, que no va justificar el vot.
- i en iniciar els treballs per el.laborar un ROM. Segons l'alcalde, en un mes ens reunirem (a veure!). De moment, la CUP ofereix el ROM que ja té com a base de treball i que no ha presentat abans per entendre que calia començar per coses més fàcils, com realitzar audiències públiques. Esperem que això serveixi per accelar el procés.
Es va aprovar, amb el vot en contra de la CUP, la modificació del Pla General al polígon Can Simón. La modificació es fa per permetre una permuta pendent des de fa 16 anys amb un dels propietari dels terrenys d'Els Saioners. Tot i que Urbanisme sembla que ha recomenat el canvi, hi tenim dues objeccions: de forma (si tenim el POUM en discussió, no és millor esperar, per no perdre la visió de conjunt?) i de fons (quins són els informes tècnics que hi ha al respecte? Perquè la permuta no només es refereix a aquests terrenys i l'acord no està encara firmat). Total, que tornarem a tenir el POUM en exposició pública.
Per informe d'alcaldia, el Centre de Distribució d'Aliments al local de Càritas haurà d'esperar i el pla d'ocupació actual ha de servir per millorar l'accesibilitat de diversos pasos de vianants. Tot i que la regidora de promoció econòmica ens va explicar què fan, no ens va poder concretar en què consistirà el projecte de Centre d'Empresa i Ocupació que sembla que estan treballant amb el Consell Comarcal. No ens sembla ni bé ni malament, no en tenim més informació. Per això no ens sembla gaire coherent treure a concurs el lloguer d'un local per 3000€ al mes per dos anys i sense renovació..., amb tot de requeriments tècnics que bé es mereixen una impugnació.
La CUP va fer un prec per tal que l'Ajuntament s'apunti a les jornades que organitza la PAH i l'Ajuntament de Terrassa sobre com multar els pisos buits dels bancs, i així complir l'acord pres al gener sense haver de creat cap reglament al respecte.
I per acabar, el grup de CPC ens va explicar que la proposta de conveni que hi ha sobre la piscina, i que es resoldrà el 28 de març, inclou significatives aportacions municipals (entre 70 i 100 mil euros anuals). Però això ni ha passat per ple (seria una modificació del contracte) ni existeix cap mena de posició oficial de l'Ajuntament en el jutjat. Curiós, no?

divendres, 14 de març del 2014

LA CUP FARNERS TORNA A TENIR REPRESENTACIÓ A L’AJUNTAMENT DESPRÉS DE MÉS DE 2 MESOS AL MARGE


El passat dilluns es va fer efectiu el canvi de regidor pel nostre grup municipal, després de 69 dies sense representació a l’Ajuntament.
El regidor sortint, Eloi Ginestà, va presentar la seva renúncia per escrit al secretari municipal, renúncia que suposadament no es feia efectiva fins que en el següent ple ordinari, fos acceptada pel total de regidors. Però en realitat no va ser així, la renúncia es va fer efectiva a l’instant i la CUP ha quedat fora del circuit informatiu durant aquest període, fins i tot abans de ser acceptada pel ple. És cert que el regidor sortint va ser convidat a acomiadar-se durant el ple, però no tenia dret a intervenir ni a presentar mocions -com ja havíem explicat en l'anterior informe del ple, perquè la renúncia va ser el primer punt de l’ordre del dia, no l’últim, com en d’altres casos s’ha fet. Durant aquest període no hem rebut la documentació habitual referent a les convocatòries.
També denunciem no haver rebut l’assessorament necessari per part del secretari, el qual ens havia d'informar objectivament del procediment, podent haver-se presentat la renúncia just abans del ple, i així tenir representació fins a últim moment.
L’entrada del nou regidor, Albert Teixidor, sí que va seguir el llarg procediment burocràtic habitual, però el nou regidor tampoc va ser convocat a la comissió informativa prèvia al ple.  

dissabte, 1 de febrer del 2014

Informe ple ordinari 27 de gener de 2014


En primer lloc volem remarcar que el secretari no ens va deixar participar en el ple, segons ell perquè al fer el canvi de regidor, no ens toca. Serà que li fem nosa? O serà que hi ha qui sempre interpreta les lleis per a restringir drets i voluntats? Per cert, qui mana més en un ajuntament, el secretari o l’alcalde?
Del ple, no massa coses: 10 unanimitats en 15 punts. Aprovades resolucions en contra de la nova llei d'embaràs del PP, a favor de la millora de la imposició i quotes per a autònoms i emprenedors, ratificació de les al·legacions contra el procés executiu de la MAT... Una d'aquestes unanimitats donava via lliure a subhastar unes parcel·les al polígon industrial que portem tota la legislatura intentant vendre. Potser al final les regalaran...
Es va aprovar per unanimitat la proposta de la CUP de modificar l’ordenança de circulació per tal de millorar la protecció dels camins i pistes forestals. Aquesta proposta donarà més eines a l'Ajuntament per a vigilar el procés de construcció de la MAT, si és que s'arriba a construir.
Es va aprovar, amb l'abstenció de Colomencs, la proposta de la PAH (presentada per la CUP) per a sancionar les entitats financeres que mantenen immobles permanentment i injustificadament buits. La sorpresa fou la modificació instada pel secretari en el punt 4 de la mateixa: en comptes d'iniciar el procediment directament es vol primer redactar una ordenança innecessària. Esperem que això no sigui la maniobra típica d'un buròcrata per a obstaculitzar la defensa del dret a l'habitatge demorant tot el procés.
El govern, amb l'abstenció d'ERC, va tombar la proposta de CPC per a reformar el reglament de participació ciutadana. La veritat és que la proposta estava mal formulada i que la bona ja la vam presentar des de la CUP fa dos anys. Però això no treu que continuem sense intenció de millorar-lo mentre hi ha qui sembla que només vol veure problemes a les propostes dels demés sense ser capaços de formular-ne cap. Amb tres anys de legislatura potser que avancem una mica, no?
Curiosa la discussió de la proposta d'ERC de modificar el dia de festa major. Al setembre la CUP es va quedar sola oposant-se al dia festiu proposat (un dimecres). Ara ERC ha volgut canviar el seu vot. Legítim, però és trista la falta d'arguments de fons. I és que si no es vol esmentar el principal motiu de la proposta, l'efecte que pot tenir en les Barraques, parlar de la conciliació familiar i laboral es converteix en un argument una mica pobre enfront de l'argument governamental de mantenir la carrinclona tradició del patró de la ciutat. La nostra argumentació partia d'un altre punt, i és de perquè coi hem de permetre que una religió particular hagi de regular el nostre calendari precisament quan ho havia deixat de fer. L'efecte en les Barraques és un problema que pot tenir solució, cosa diferent és que se li vulgui donar.
Pel torns de precs i preguntes tenim una nova baixa del reciclatge i una baixa en els preus de les connexions del servei d'aigua, cosa que no deixa de sorprendre'ns. Com que no podem accedir als números d'Aigües Colomenques esperem que això no suposi la generació de deute... La Generalitat ens deixa sense 190.000€ del Fons de Cooperació Local i la tanca per a la Plaça Miquel Martí i Pol ja està comprada. La nova web municipal està a punt, falta omplir-la de continguts i tenim convocatòria del plenari del Consell de Poble per a l'1 de febrer... A veure què en surt!

dijous, 30 de gener del 2014

Els nostres propis errors


És una llàstima no tenir les dades al dia: no podem saber com de curt es queda el que ara direm.

Segons l'Idescat, entre el 2008 i el 2010 el PIB farnesenc va baixar un 12,4%, mentre que la Renda Familiar Disponible Bruta ho va fer un 6,2%. La primera suposa la pitjor dada de la Selva Interior; la segona n'és la tercera. Només Caldes va patir un empitjorament superior al nostre. En aquests anys vam perdre el 10% del PIB agrari, l'11,9% de l'industrial i el 26,5% del de la construcció. Aquestes dues darreres dades, les pitjors de la Selva Interior. Només el sector serveis, per tant, va resistir. El 31 de març del 2010 hi havia 968 aturats registrats. Tot i baixar, el 31 de març de 2013 retornem als 968 aturats. La diferència? Que en aquest període és precisament en el sector serveis on més augmenten. I l'atur registrat sempre amaga el nombre de persones realment treballant, que amenaça de situar-se per sota de les 5000.

Serveis, d'això vivim a Farners: comerç, turisme, administració pública, educació... Hi pot fer alguna cosa l'ajuntament aquí? Doncs per això el pressupost, no? 
- S'augmenta la dotació econòmica per a “ajudar” un centre privat mentre s'acomiaden educadores de les llars municipals.
- Mantenim 120.000 € a promoció cultural, que no es gasten, mentre el pressupost de serveis socials en tres anys ha baixat a la meitat.
- Donem 16.000 € més a la Festa Major, però 70.000 menys a Barraques, i en traiem 10.000 a la Ratafia. Suposem que per fomentar el turisme...
- Cap inversió productiva..., bé, 36.000 € per a llogar el local per a un viver d'empreses enfront del mig milió per a asfaltar carrers.

Això només són retalls: amb un superàvit base de 200.000 € l'any, es poden fer més coses, però o no hi ha idees o no hi ha voluntat: un espai per a auto-caravanes, un mercat d'intercanvi i de productes de segona mà, un concurs d'idees per al parc de Sant Salvador... I sobretot expandir els serveis socials, veritables sostenidors de la nostra societat.

Ara estem a l'espera del POUM, que té com a gran element el creixement d'unes zones industrials ja ara desproporcionades i la connexió al Pasteral que comporta, per cert, que els propietaris hauran de pagar 600.000 € per urbanitzar unes parcel·les que no podran vendre. A la vella manera del totxo i l'especulació. Ple de regals als quatre de sempre.

Que la crisi no sigui culpa nostra, que ens superi en tantes i tantes coses, no pot amagar indefinidament els nostres propis errors. I sobretot no pot ser excusa per estar pagant un 20% més del que tocaria per la neteja viària i les escombraries o perquè ens amaguin la gestió de l'aigua. Això ja no són errors: són decisions polítiques que mereixen un altre nom.


El 4 de febrer farà 75 anys que les tropes franquistes entraven a Farners de la Selva pel carrer Raval. Avui, com ahir, hi ha qui ens vol “cautivos y desarmados”. Ahir, com avui, lluitàvem per un futur digne i just en un poble lliure. La memòria en un poble gran com el nostre té nom i cognoms, massa vegades sota un anonimat incòmode . A tots als qui lluitaren, als qui patiren la repressió, el nostre més sentit homenatge.

divendres, 24 de gener del 2014

No a la MAT!

Com la majoria ja sabeu, el proper 26 de gener es celebra a Riudarenes, Sils i Farners de la Selva la consulta popular sobre la MAT. Des de la CUP Farners us animem a participar-hi i a votar que no, que no volem una autopista elèctrica d’aquesta magnitud. Autopista de la qual cobraran els peatges els explotadors de sempre: Red Eléctrica de España i amics. I és així, perquè la MAT només servirà com a mitjà de transport, no té res a veure amb el subministrament elèctric de les nostres contrades, com ens volem fer creure. A banda de l’impacte ambiental i sobre la nostra salut, que és obvi i està més que citat en diversos articles científics.
I les alternatives de traçat tampoc ens interessen, perquè el que volem és canviar el model de desenvolupament des de la base. Volem un país lliure en tots els sentits, també buscant la màxima autonomia energètica possible: un sistema de producció descentralitzat, amb petites instal·lacions interconnectades mitjançant xarxes de distribució, basat en energies renovables i amb una organització cooperativa.
A nivell burocràtic, la CUP a nivell nacional s’ha personat, juntament amb la plataforma NO a la MAT i alguns ajuntaments, en el recurs contenciós administratiu contra la MAT.
I a nivell local, la CUP Farners presentarà una moció perquè es cobri el pas dels camions per camins rurals.
Per tot això, i perquè No a la MAT Selva ens ho posa fàcil organitzant una consulta al poble, no hi ha excuses per no fer sentir la nostra veu!


NO A LA MAT, NI AQUÍ NI ENLLOC!!

més informació a:        noalamatgirona.wordpress.com