I com està l'aigua a Santa Coloma?

En el passat ple del 14 de novembre, l'equip de govern va portar a ple una modificació del Reglament Municipal del Servei de Subministrament d'Aigua Potable, al qual hem presentat al·legacions (que podeu consultar més avall).

L'aigua és una tema complex, i susceptible de ser emprat per al lucre privat de poques empreses amb molt de poder. En el nostre cas la tenim adjudicada a Sorea, que és una filial d’Agbar, que al seu torn depèn de la Caixa i de la multinacional Suez. Vaja, en les mans dels de sempre.

La principal al·legació és que precisament el reglament està incomplet perquè no inclou la primera part del cicle, d'on i com s'extreu l'aigua que consumim. I justament, parlem de subministrament extern, coincidint que l'any que ve s'han de refer els Plans de Conques, i a nivell català, acaba de constituir-se la Plataforma Aigua és Vida (aiguaesvida.wordpress.com) per a fer front a la privatització i a l'ocultisme en matèria d'aigua. Des de la CUP tot just ens hi posem, ens doneu un cop de mà?

Al.legacions de la CUP Farners al Reglament Municipal del Servei de Subministrament d'Aigua Potable de Santa Coloma de Farners

Vista l'aprovació inicial del mencionat reglament en el ple del 14 de novembre de 2011. el grup municipal de la CUP Farners presenta les següents al·legacions:

1a. El Reglament està incomplet

Tot i que en l'article 6, apartat a de Definició del servei, que en l'article 8, apartat 1b, d’ Obligacions del prestador del servei, així com a l'article 19, d'Elements materials del servei, s'estableixen com a parts (…) del Servei de Subministrament d'Aigua Potable “el conjunt de zones de protecció, obres i instal·lacions que permetin la captació d'aigua destinada a la producció d'aigua potable”, “les captacions d'aigua, elevacions, dipòsits d'emmagatzematge” i finalment, els processos que permetin “la seva transformació en aigua potable”, cap d'aquestes qüestions es reglamentada en el present Reglament. Per aquest fet considerem que el Reglament és incomplet i que cal incloure-hi aquestes qüestions. D'aquesta forma, i sigui quina sigui la forma de gestió del servei; l'Ajuntament, i a través seu la ciutadania, podran regular de forma clara com s'obté l'aigua que consumim.

2a. Sobre la indefinició dels registres a on anotar les proves periòdiques per a assegurar la potabilitat de l'aigua

En l'article 18, de condicions tecnicosanitàries de les aigües subministrades, apartat 3, s'estableix l’obligatorietat per part del prestador del servei d'“efectuar les anotacions pertinents en els registres que corresponguin”. L'actual redactat deixa indefinits quins són aquests registres i, en qualsevol cas, caldria establir un registre públic propi de l'Ajuntament, accessible a tots els veïns i veïnes, físicament i a través de la web municipal.

3a. Obligatorietat d'escomeses especials per a piscines o altres al·legacions de caràcter sumptuós

En l'article 21, sobre escomeses especials, s'estableix la possibilitat d'instal·lar-ne per a alimentar, entre altres, piscines o altres instal·lacions de caràcter sumptuós. Considerem que, tenint com a objectiu una correcta gestió de l'aigua potable, i entenent com a tal el possible tall per a determinats usos en cas de sequera, o la seva possible tarificació diferenciada; la separació entre el subministament degut a una llar i el subministrament per a usos sumptuosos ha de fer-se de forma més estricta. Per a aquest objectiu, caldria establir l’obligatorietat d'escomeses especials, d'implementació progressiva en funció de les capacitats del prestador i amb les condicions establertes en l'article 20 del present Reglament.

4arta. Inconcreció de les raons que poden portar a l'Ajuntament a costejar el cost de la nova xarxa de subministrament

Tot i que en els apartats 1 i 2 de l'article 27, d'Execució i finançament de la nova xarxa de subministrament d'aigua, s'estableix que seran els propietaris o promotors urbanístics del sòl o de l'edificació els qui assumeixin el cost d'una nova xarxa o l'ampliació d'una existent; en els apartats 4 i 6 s'estableixen possibles indemnitzacions al prestador del servei, precisament pels mateixos conceptes dels apartats 1 i 2. Donat que el propi manteniment de la xarxa, segons l'article 8, apartat 1 h, és una obligació del prestador, caldria eliminar aquesta possibilitat d'indemnització o, alternativament, fer més clar i concrets els possibles supòsits que portin a l'Ajuntament a assumir el cost d'una ampliació de la xarxa existent i que no quedin contemplats en els apartats 1 i 2 de l'article 27.

5a. Regulació del silenci administratiu positiu

L'article 81, de Reclamacions, estableix que una “reclamació s'entén desestimada si el prestador del servei no emet la corresponent resolució en el termini d'un mes”. Aquesta reglamentació no afavoreix la correcta atenció exigida en l'article 8, apartat 1 g. Altrament, es reclama la regulació inversa, és a dir, que si el prestador no contesta en el termini d'un mes es considerarà la reclamació com a acceptada.

6a. Sobre les mesures a aplicar en cas de sequera

La Disposició Addicional Única, referent al règim jurídic aplicable en situació d'excepcionalitat o d'emergència de sequera, en el seu apartat 3, estableix la prohibició “de l'ús de l'aigua de la xarxa per al rentat de tota mena de vehicles, exceptuant el realitzat per les empreses dedicades a aquesta activitat”. El què suposa una evident contradicció basada en el qui realitza una activitat i no en el què. Evidentment, si cal prohibir el rentat de vehicles per a particulars, també cal prohibir-ho per a empreses.

Notes de ple. Sessió extraordinària de 1 de desembre de 2011

Un altre d'aquests plens de pocs punts, extraordinari i, per tant, sense precs ni preguntes, convocat per a aprovar un tema qualsevol d'urgència més que qüestionable. En aquest cas, es tractava de resoldre una al·legació a l'Ordenança de l'IBI modificada a l'octubre. I perquè no fos dit, hi afegim una modificació de crèdit. Que no és altra cosa que arreglar els comptes pressupostats, portant diners de partides a on no s'han gastat, cap a partides a on n'han faltat.

L'al·legació no tenia més història: des dels propietaris de l'entorn de nova urbanització del carrer Moragues es demanava una rebaixa de l'IBI ja que tal i com està el mercat immobiliari, no es corresponen els valors cadastrals amb els preus reals de mercat. Com si mai el valor cadastral hagués servit de referència als preus de mercat!

La gràcia va estar en que si bé la majoria de grups estàvem d'acord en desestimar l'al·legació (excepte el PP, no fos cas que atemptés a la propietat privada), el redactat presentat pel govern implicava que al votar en contra de l'al·legació es votava a favor de les ordenances, fet que va provocar que tots els grups de l'oposició vam decidir abstenir-nos.
Una interpretació més flexible del funcionament del ple, amb una votació punt per punt, hauria permès recollir millor els diferents posicionaments de cadascú. Però clar, perquè això es produeixi el govern ens ha de presentar les coses d'una altra manera, o acceptar les propostes que fem des de la CUP.

La segona part del ple, la modificació de crèdit, era una altre tema. Com hem dit abans, es tracta de treure diners d'unes partides on no s'han gastat per posar-les a on se n'ha gastat de més. Per la banda d'on surten els diners, bàsicament surten de dos partides: 226.000 de despeses en personal no gastades i 161.000 d'arranjament de carrers.

De la part d'arranjament de carrers, no ens preocupa especialment, però sí que existeixin tants diners no gastats en personal: si es refereixen a llocs de treball pressupostats però no creats, i en un moment en què tenim 900 aturades al poble, no ens sembla en cap cas raonable. Però si es refereixen a baixes no cobertes, encara és pitjor: pretendre estalviar diners d'aquesta manera és la millor forma de deteriorar els serveis públics, i això a Santa Coloma ja està passant.

I per la banda de les despeses no deixa de ser sorprenent que aparegui una partida de 144.000 euros no pressupostada de la Casa Museu, qualificada com a part del projecte i de la direcció d'obres. No podem dir que estigui bé ni malament, caldria poder examinar-ho amb més detall i comprovar si, com afirma el govern, tota l'obra es liquidarà sense sobre cost. Però el què si que ens sembla greu és que sobre un pressupost en festes de 290.000 euros, se'n gastin 120.000 de més, més d'un 40%!

I, curiosament, de les tres partides implicades (Festa Major, Ratafia i Altres), no ha estat en la Ratafia a on ha calgut afegir diners: és a dir, en la festa on més presència i capacitat de decisió tenen les entitats, millor s'ha gestionat el pressupost. És per pensar-s'ho, no?

Se'ns demana, alhora, aprovar a aquest suplement de crèdit quan precisament s'estan demanant les factures i contractes justificatius d'aquestes despeses i no se'ns està ensenyant res de res.

De les opinions expressades ens quedem amb la connivència entre CiU i CpC en acceptar el dogma neoliberal del moment: no hi ha més remei que reduir en personal. ERC sembla que no tingui res a dir al respecte i el PSC desapareix parlant de l'acció de govern. Govern que ens va respondre sobre la plaça de cultura no creada, discutible, però de les baixes no cobertes, res de res.

I a l'alcalde li ofèn que l'acusem de mala gestió en el tema de festes. Mentre no puguem comprovar-ho per nosaltres mateixos no creiem que hi hagi altre cosa a dir: es gasten un 40% de més i no ens ho justifiquen, com us ho prendríeu vosaltres?

Sobre el tema, i mentre CpC, PP i CUP vam votar contra, des d'ERC van optar per l'abstenció basant-se en que s'havia millorat respecte a l'any anterior. Així mentre que el 2010 s'havia gastat un total de 451.000 euros en festes, ara s'havia baixat a 410.000. No està malament, d'aquí a tres anys podem esperar que el govern quadri el pressupost i que deixi de gastar-se els diners, que haurien de servir per crear llocs de treball i per a mantenir serveis socials, en festes sense cap control i a benefici de no se sap ben bé qui. O sí que sap, què carai!

La CUP Farners no assistirà al ple municipal del 24 d'octubre, convocat únicament per designar les meses electorals de les eleccions generals espanyoles, perquè rebutja el poder de l’Estat Espanyol sobre els Països Catalans

El proper ple municipal de Santa Coloma de Farners, que es celebrarà el proper dilluns 24 d’octubre, s’ha convocat amb caràcter extraordinari i urgent, amb el punt únic de l’ordre del dia de nomenament dels membres de les meses electorals de les eleccions generals espanyoles del 20 de novembre del 2011.

La CUP ha decidit no assistir-hi per desavinences ideològiques, donat que no reconeixem la legitimitat de l’estat espanyol sobre els Països Catalans. Per això mateix la CUP tampoc no es presenta a aquestes eleccions i promou l’abstenció a tots els Països Catalans. En conseqüència, no pensem que sigui coherent assistir a aquest ple. No obstant, assistirem a la Comissió Informativa, per explicar a la resta de regidors del ple els nostres motius de l’abstenció.

D’altra banda, volem fer notar que ja és el tercer ple extraordinari d’aquesta legislatura, dos d’ells al mes d’octubre, i el segon amb caràcter urgent. Mentre que només hi ha hagut dos plens ordinaris des de la constitució de l’ajuntament el passat mes de juny, ja se n’han celebrat tres d’extraordinaris, amb el que això suposa: no hi ha apartat de precs i preguntes pels regidors de l’oposició i la comissió informativa es fa amb menys dies d’antelació que els plens ordinaris. Aquest fet evidencia la necessitat de tenir plens ordinaris mensuals, i no bimensuals, per tant, es fa evident la demanda que va fer la CUP de celebrar plens ordinaris cada mes enlloc de cada dos mesos.

Per què ens hem abstingut en la votació de les Ordenances Fiscals?

En primer lloc,  expliquem perquè no hi podíem votar a favor:

• Els impostos i taxes a Santa Coloma són en general cars. Es presumeix de tenir de les llars d'infants més barates de la demarcació, però no es diu que per centèsimes no paguem el màxim en l'Impost de Circulació o que la Taxa d'Escombraries és de les més cares de l'Estat espanyol.
• Enguany, tot i reduir el coeficient de l'IBI, aquest ja pujarà més d'un 7%. I les pujades a la Llar d'Infants i a l'Escola de música s'acosten al 10%.
• Des de la CUP pensem que els impostos són necessaris, per tal que l'Ajuntament pugui garantir serveis públics per tothom. Però, aquests han d'observar exempcions i bonificacions. En aquest sentit, s'ha aprovat la nostra proposta d'una bonificació del 50% de l'impost de circulació per a vehicles híbrids o elèctrics. Però, en canvi, altres propostes més ambicioses, com ara una bonificació del 50% en el rebut de les escombraries per a aquells habitatges on visquin 1 o 2 persones majors de 65 anys, han estat rebutjades. O bé, en el cas de les Llars i l'Escola de música tampoc hi ha cap proposta nova de bonificació o beca. Els impostos i taxes han de ser-hi, i han de ser suficients per mantenir el servei. Però, cal més generositat i ambició per a poder establir què paga cadascú.

I en segon lloc, perquè no hi vam votar en contra:

 

• A la CUP creiem que els impostos són necessaris. I en la gran majoria de taxes es realitza una pujada del 3%, que es considera la xifra d'inflació prevista. El moment que estem vivint no ens podem pretendre alegries al respecte. La Generalitat no paga. I l'Estat paga tard i descomptant-se el què et va donar de més. Els únics ingressos que poden considerar-se raonablament segurs i a temps són aquells que recapta l'Ajuntament directament: les ordenances fiscals. Són el nostre Concert Econòmic. Pretendre baixar-los podria significar portar a la ruïna l'Ajuntament.
• La crisi del capitalisme va fent i va per llarg, i el cost social de la mateixa va engrandit-se cada dia. I si volem poder mantenir la cohesió social caldrà tenir unes finances ben sòlides per a poder-ho fer. Perquè cada cop més gent es veu expulsada del seu lloc de treball i de casa seva. Caldrà més, sens dubte (ambició i imaginació, enfrontar-se als quatre aprofitats que maneguen les cireres...). Però sense recursos propis, poc hi podrem fer.
• Cal assumir també que a l'Ajuntament li passaran factura les alegries dels bons temps, quan fer una piscina de 4 milions d'euros no semblava un gran disbarat. I és evident que cal una racionalització de la despesa, ja hem fet propostes en aquest sentit, com comprar un equip de so en comptes de gastar un mínim de 20 mil euros anuals en lloguers o reduir les aportacions als regidors.

Però, ja veurem com assumim els deutes sense una base sòlida d'ingressos, si es que no volem reduir l'Ajuntament a la seva mínima expressió. I sense ajuntament no hi ha neteja de carrers, no hi ha aigua potable, no hi ha clavegueram, no hi han llars d'infants, no hi ha policia pels carrers, no hi han serveis socials, no hi ha escola de música, no hi ha Festa de la Ratafia, no hi ha biblioteca, no hi ha pavelló, no hi ha gespa al camp de futbol. Quantes coses no hi hauran si l'Ajuntament no se'n pot fer càrrec?

Cap a la municipalització dels serveis, començant per la neteja viària i la deixalleria

El proper dilluns, 17 d'octubre, en ple extraordinari, la CUP Farners proposarà una modificació significativa del plec de condicions pel contracte de recollida d'escombraries, neteja dels carrers i gestió de la deixalleria que vol ser aprovat. Aquest és un contracte important, de més d'1 milió d'euros, i que té una presència significativa en el poble, i que proposa una durada de 4 anys.

Principalment, la modificació plantejada per la CUP consistirà en treure del contracte la neteja dels carrers i la gestió de la deixalleria, per trobar maneres alternatives de gestionar-ho.

Seguidament, es presenten les modificacions que presenta la CUP, i que tindran un efecte important i beneficiós per al poble, i que suposaran un primer pas cap a la definitiva municipalització del servei d'aquí 4 anys.

En el primer cas, la neteja viària, donada la poca necessitat de maquinària que hi ha, és un camp adient per crear ocupació. Ja sigui en forma de cooperativa de treball, en forma d'empresa municipal o bé sent assumida com a part de les tasques de la brigada municipal. Al fer-ho, i repartint el temps de treball necessari, es permetria que gent que no té feina ni perspectives de trobar-la, pugui gaudir d'una feina remunerada i per tant, d’un ingrés regular. Fins i tot, es podria establir un sistema de rotació, fent que persones amb necessitats urgents en comptes de rebre una ajuda, poguessin guanyar-se el seu propi sou.

En el segon cas, la gestió de la deixalleria, si bé també podria crear ocupació repartint el treball, el seu interès principal radica en una altra banda, la gestió de recursos reutilitzables. Quantes vegades no hem vist objectes en un contenidor que es podrien reutilitzar? Recuperar el control de la deixalleria permetria crear un espai, on, amb la participació dels usuaris/es, en la formació ocupacional i l’intercanvi de coneixements, es podria fomentar la reutilització d'objectes i la investigació i experimentació en les diferents formes de fer-ho. Evidentment, som conscients, que quedarà una part de residus no són reutilitzables. Però ja hauríem fet un canvi important.

Així doncs, ambdues propostes suposarien un canvi substancial a l’ajuntament, ja que en primer lloc, la contractació completa dels serveis que necessita l’ajuntament, és un encariment del cost d’aquests. Si una empresa privada fa quelcom, és perquè hi guanya diners. Legítim, sí. Però des del punt de vista d'una institució que podria organitzar-se per satisfer la necessitat, no és massa intel·ligent.

En segon lloc, les modificacions presentades per la CUP, suposen una bon inici per canviar la manera amb què es gestionen els assumptes municipals. Proposem introduir canvis, no necessàriament més cars, però que atempten contra la rendibilitat capitalista. Repartir el treball o fomentar l'intercanvi són pràctiques necessàries en els temps que corren. Però que el mercat, per sí sol, no introduirà.

I finalment, les propostes de la CUP, suposen un primer pas cap a la municipalització dels serveis. De manera que puguem anar recuperant el control sobre serveis que tots i totes financem amb els nostres impostos, però que entre institucions i empreses han situat fora del nostre control.

Endinsats en una crisi econòmica devastadora, repartir el treball és necessari. Fomentar l'intercanvi i la reutilització són pràctiques importants per afrontar la crisi ecològica. Però, a més a més, recuperar el control és un imperatiu d'higiene democràtica.

INFORME DE PLE. 12 de setembre de 2011

En contra del que podria semblar, vam tenir un ple força llarg: 3 hores. Degut a que els diferents grups vàrem aportar molt més que el propi equip de govern. I sobretot, la CUP: fins a 6 mocions i uns quants precs i preguntes.

En primer lloc, remarcar que estem contents. Es van aprovar les primeres tres mocions de la CUP en aquesta legislatura, que no està malament! Alhora, i això és consideració personal del regidor, anem aprenent a expressar les nostres idees amb més riquesa d'arguments. Evidentment s'haurà de millorar, trobar formes estables de produir debats interns que puguin traslladar-se a ple. Partir d'arguments no improvisats per a aportar als debats que es puguin produir. Una reflexió com la que vam plantejar sobre l'Heribert Barrera, per exemple, la valorem molt útil. No tan pel fet de fixar una posició, sinó per poder fer públiques les diferents sensibilitats que hi ha dins la CUP.

A continuació, us presentem debats i reflexions respecte les 6 mocions de la CUP votades al Ple:

• Es va aprovar la moció en demanda del tancament d'Ascó (15 vots a favor i 1 abstenció del PP). Evidentment, cal reconèixer la feina prèvia de la lluita i mobilitzacions contra la MAT, així com el toc d'alerta que ha suposat Fukushima.
  
  
• Es va aparcar la moció contra el cànon digital. Existeix un informe jurídic del Consell Comarcal que no se'ns ha entregat, i l'alcalde suggeria aparcar-la per a poder incorporar-lo.
  
  
• Es va aparcar la moció per al desenvolupament d'un reglament d'habitatges desocupats. En aquest cas hi ha una discussió sobre si l'ajuntament és o no competent. Nosaltres entenem que existeix un buit legal, i esperem algun tipus d'informe del secretari al respecte. Creiem remarcable la varietat d'arguments en positiu: per una banda, i en un moment que estem discutint el POUM, pot donar-nos informació sobre els habitatges utilitzats. A més a més, cal destacar-ne la capacitat recaptatòria en un moment en què les aportacions estatals van a la baixa. I per altra banda, pot ser una arma de pressió contra els desnonaments i els abusos dels bancs. De fet, valorem positivament que se'n pugui seguir discutint.
  
  
• Es va aparcar igualment la moció sobre el tema del jurament. En aquest punt tenim discrepàncies amb el secretari, que afirma que ho va fer el millor possible. I que si en qualsevol altre Ajuntament algú és alcalde amb la promesa que vam formular, és que ho van fer malament. Per nosaltres tenia interès remarcar que el procediment emprat pel secretari no era el correcte: si no s'estava d'acord amb la promesa realitzada, s'hauria hagut de recórrer a la Junta Electoral i no bloquejar la presa de possessió. Sobre aquest aspecte, estudiarem realitzar una pregunta a la pròpia Junta Electoral.
  
  
• Es va aprovar la moció presentada en contra de les retallades a la sanitat pública. El grup de govern n'havia presentat una contra el tancament de CAPs, però nosaltres enteníem que el problema era més ampli i que calia fer un posicionament que prengués en consideració totes les retallades. I que afegís a les demandes el suport a les mobilitzacions de treballadores i usuàries. Si bé ERC ja ens va manifestar d'entrada que ens l'aprovaria; en canvi, les gestions fetes amb el PSC no van aconseguir arribar enlloc. No es van voler moure de l'acord al si del govern, demostrant molt poca iniciativa pròpia. I tot i que a l'alcalde li agrada fer llargs discursos per quedar-se en el genèric “és que ho fa tothom”, almenys vam poder exposar que augmentant els impostos a les classes benestants i perseguint el frau fiscal, n'hi hauria de sobre per a finançar la sanitat i l'educació públiques. La intervenció socialista, impugnant al capitalisme, ja semblava d'un altre món. Sembla que podem tenir bona sintonia amb ERC en aquests temes, i evidentment ens beneficia a totes que recuperin discurs social. Al final 6 vots a favor (ERC, CpC i la CUP) i 10 abstencions.
  
  
• La moció que presentàvem conjuntament amb ERC en suport a l'escola catalana era la que proposava la plataforma SomEscola.cat. El ple va estar precedit per una concentració al poble d'unes 300 persones convocada per Òmnium, símptoma que el tema és important i que un gruix de la població està molt sensibilitzada. Al final, tots els grups menys el PP van demanar presentar-la i vam aprovar-la. Ens agrada que hi pugui haver aquest tipus d'acords amplis, i és que no volem un protagonisme especial. Nosaltres sabem on estem i no ens fa res cedir protagonisme. El PP s'hi abstingué ja que el tema estava en tràmit judicial. Es va donar un bon debat, en el que no vam intervenir, al voltant de fins on duraria la fermesa de CiU i els pactes amb el PP. Evidentment, haurem d'afilar arguments per a poder expressar opinions diferenciades al respecte quan calgui. Una bona línia seria insistir precisament en la necessària desobediència a lleis injustes.

Ens va faltar argumentar una intervenció en el tema de les bases en els pisos de protecció oficial. Reconeixem que, simplement, no vam estudiar amb deteniment el tema.

Vam votar a favor de de la proposta de Colomencs d'emetre el ple per Internet i per ràdio, tot i el possible cost.

Pel que fa a l'informe d'alcaldia i dels regidors de govern, remarquem la promesa del regidor de Festes de tenir la Comissió de Festes a principis d'any, i que ja s'havia demanat al secretari un estudi pel reglament. Evidentment això és el principi, com ja s'havia plantejat en els actes pre-electorals. De fet ho podríem considerar una victòria; si no fos que la Comissió pot tenir tantes formes (i competències!), que ja veurem per on tira la història.

Per últim, vam plantejar diversos precs:

• La compra d'un equip de so. Sense comptar la Festa Major i la Ratafia, parlem d'un cost de més de 20000€ anuals. Aquest cost considerem que justifica plenament la compra d'un equip propi. A més, si es capacités alguns treballadors de la Brigada, inclús membres de les entitats que acostumen a emprar-lo; no només tindríem el recurs públic, sinó també els coneixements per utilitzar-lo.
  
  
• Vam demanar que la biblioteca és subscrigués al Setmanari Directa, publicació catalana fruït de l'esforç de periodistes i persones vinculades als moviments socials d'arreu del país.
  
  
• Un concurs públic per a plafons informatius, que no només creés uns espais fixos a disposició de les entitats; sinó que permetés unes instal·lacions que fossin un element important i vistós del paisatge urbà.
  
  
• La renúncia als sous municipals d'aquells regidors que tenen sous múltiples fruït de la seva participació en altres òrgans, com el Consell Comarcal o la Diputació. Pensem que beneficiaria a tota la ciutat desprendre's dels 4200€ anuals que rebran de l'Ajuntament, pel fet de rebre'n 20000€ de la Diputació. No coneixem la xifra del Consell Comarcal, però vaja... Aquesta situació afecta al Sr. Roqueta, al sr. Martí i al sr. Fontanet. Tema a part és el nostre alcalde. Si bé estem d'acord que el sou de 34000€ anuals d'alcalde no és desproporcionat, si hi sumem els 40000€ de delegat de cultura... No té un sou total molt exagerat?
  
  
• Vam requerir la publicació dels pressupostos a la pàgina web de l'Ajuntament.
  
  
• Vam demanar que es pogués portar el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) a Santa Coloma de Farners.
  
  
• Vam demanar, tot i que sembla que arribem tard, que ja que l'ajuntament s'havia quedat sense empresa per a repartir publicitat; es fessin els passos necessaris per a constituir una cooperativa amb aturats del poble.
  
  
• I també, tot i que l'empresa constructora encara té temps fins a final d'any, vam requerir que es presti més atenció a la restauració de l'espai de les Fosses.

Per últim, vam reclamar la informació que se'ns deu respecte a la contractació referida a la Festa Major. I van passar completament! El contracte no està firmat, ara ja només tenim “compromisos” i falta de valentia del regidor per plantejar una altra manera de fer les coses. Però no ens volem quedar només amb l'explicació d'una mala dinàmica que ens hem de menjar un altre any: no subministrar informació ens sembla directament una presa de pèl. L'alcalde ha de decidir quin tipus de relació vol tenir amb la oposició, perquè altres grups també estan demanant informació i tampoc se'ls està donant.

Però cal també posar llum i taquígrafs a processos que afecten a la mateixa qualitat democràtica de l'Ajuntament: no hi hauria hagut d'haver-hi, com a mínim, concursos públics per a decidir l'empresa que s'encarrega dels aspectes de producció de la Festa Major? Podem acceptar que es maneguin milers d'euros sense ni un paper firmat?

Les entitats hauran de decidir fins quan volen acceptar aquesta relació. Tenim la promesa d'una comissió de festes, cosa que està bé, però si a aquesta comissió no se la dota de capacitat jurídica per a realitzar contractes, i deixem que continuï sent aquest ajuntament qui ho manegui tot, tindrem un canvi real en les dinàmiques de contractació?

I dilluns, ple!

Dilluns, 12 de setembre. Segon ple ordinari de legislatura.

El govern se’ns presenta amb 5 punts, dels quals 2 són mocions de temes de fpra del poble. Per tant, només 3 punts que facin referència a la feina de l’Ajuntament. Ja està? Tenim, per exemple, el POUM en revisió, i res a discutir? No tenim cap més ple fins al novembre. Però el govern no vol sotmetre a votació res més que 3 punts (per recuperar un camí, les normes dels pisos de protecció oficial i la renovació de dos membres del Geriàtric).

Evidentment ens explicaran que a l’informe d’alcaldia ja ens posaran al dia, i que podem formular tots els precs i preguntes que voldrem. Però ens sembla que la forma d’actuar del govern no ajuda gaire a la participació en la gestió municipal. El ple tindrà 14 punts en total. 5 del govern, 5 de la CUP, 1 conjunt de la CUP i ERC, 1 d’ERC i 2 de CPC. 5 a 9, per tant. Que cadascú valori.

Les 6 mocions que en conjunt presenta la CUP són:

1. En demanda del tancament d’Ascó, provinent de la plataforma Tanquem les Nuclears. Si cal canviar el model energètic, comencem per tancar instal.lacions obsoletes que qualsevol dia fotran un pet.

2. Per la devolució del cànon digital, pensada contra els pirates de l’SGAE i les seves recaptacions abusives. Tot i que l’Ajuntament ja està revisant al detall totes les factures d’aquesta entitat, no està de més explicitar-ho.

3. Pel desenvolupament d’un reglament d’habitatges desocupats. Punt polèmic. Es tracta de poder aplicar un recàrrec, ja previst a l’IBI. Per fer-ho cal, precisament, definir en un reglament què és un habitatge desocupat. Però que ningú se’ns espanti: l’objectiu és poder tenir un instrument per a poder negociar amb els bancs que estan desnonant els nostres veïns i veïnes.

4. En suport a la llibertat d’expressió. Moció que vol posar de relleu que la presa de possessió dels regidors no es va ajustar al què està establert. I si bé no volem tirar-la enrera, si que volem que es reconegui que el jurament que vam realitzar podia ser acceptat. I, en cas de no ser-ho, s'hauria hagut d’actuar d’una altra manera.

5. En contra de les retallades a la sanitat pública. Tot i que el govern en presenta una limitada al tancament dels CAP, creiem que cal ser més ambiciosos i mirar el context general de les retallades. Si ve ERC ens ha manifestat que ens donaria suport, per les gestions fetes amb el PSC sembla que no podrem visualitzar una postura conjunta de les forces d’esquerres en defensa de les polítiques socials. Ens sap greu, sincerament, que en nom de la unitat és prioritzi pactar amb qui precisament t’està retallant els serveis socials.

6. En defensa del català a les escoles. En principi, tant ERC com la CUP presentàvem la nostra pròpia moció. Al final hem acordat presentar la moció preparada per somescola.cat, plataforma que agrupa el teixit educatiu i social català.