Per què defensem la Valoració de Llocs de Treball de l'Ajuntament?

El 2009 el ple de l'Ajuntament va aprovar dues coses que no ha complert: la Valoració dels Llocs de Treball i una puja de sous parcial per a una tercera part dels treballadors municipals. La primera cosa es una petició d'anys dels treballadors i una exigència legal. La segona, un primer pas per a anar adequant els sous al contingut de la feina realitzada. És parcial, i és un primer pas, perquè en aquell moment es pujava a una tercera part. Després hauria hagut de continuar.

L'Ajuntament ho va aprovar però ho va deixar en suspens. En el cas de la Valoració ha tardat tres anys a completar el procés i ho ha fet al veure-s'hi obligat per un jutge. En el segon cas, fa tres anys que s'espera que algú decideixi si aquella puja era legal o no. En el ple de març d'enguany es va aprovar definitivament la Valoració però amb l'afegitó que s'en suspenia l'executivitat, això va motivar el nostre vot en contra, i es que entenem que suspendre el que acabés d'aprovar és una presa de pèl.

Per què des de la CUP defensem que s'ha d'aprovar i aplicar aquesta Valoració i, també, s'ha d'aplicar la puja de sous aprovada el 2009? Doncs perquè és de justícia, perquè és intel.ligent i perquè pot resumir en si el dilema econòmic en què ens trobem.

És de justícia. I de calaix: si després d'estar dos anys negociant amb els treballadors, i de portar-ho i aprovar-ho en ple, no ho apliques, t'estàs rient de qui s'ha implicat en el procés. Però això té una altra conseqüència, i és que quan et vulguis asseure a negociar qualsevol cosa, et diguin que primer compleix el què vas aprovar.

És intel.ligent. L'Ajuntament gasta molts diners. Tots els que gasta creen activitat econòmica, però no la mateixa activitat econòmica. Per exemple, arreglar un carrer implica una feina, temporal, segurament a través d'una empresa forànea que s'emportarà el benefici a una altra banda. Per contra els sous pagats a treballadors municipals seran a persones que deuen viure al poble, que es gastaran en el mateix poble i que, al no ser temporal, augmentarà la despesa quotidiana. Donant per descomptat que els sous han de ser raonables (per això es fa una Valoració), per l'Ajuntament no hauria de ser el mateix.

I finalment, resumeix el dilema econòmic en què ens trobem. Com descriu bé en Vicenç Navarro, la nostra és una economia de demanda, no d'oferta. És a dir, funciona bé quan la gent té per gastar. No es que estigui malament que les empreses innovin, exportin i competeixin en el mercat global, ni molt menys. Sinó que el gruix de la nostra economia no es basa en això. La majoria de nosaltres treballem, gastem, vivim en mercats locals o com a molt regionals per molt que per sobre hi hagi grans empreses multinacionals.

30 anys de liberalisme han provocat una depressió persistent en els salaris, comprovable en l'allargament constant dels anys de durada de les hipoteques. Cada cop els nostres diners han donat per menys. Recuperar els nivells adquisitius que s'estan perdent és el primer pas per a recuperar la demanda. Com a Ajuntament, com a institució pública que no ha de competir en el mercat, no s'hauria de contribuir a l'empitjorament salarial.

Però és que, a més, les tasques desenvolupades pels treballadors municipals són mot útils socialment. La cura de parcs i jardins, de l'entorn, de les persones, l'educació, són activitats a fomentar per a sortir de la crisi i per a un món que ja no pot créixer materialment. Pel que també reclamem que la desena de llocs de treball vacants a l'Ajuntament es cobreixin. L'Ajuntament el financem entre totes, és just reclamar que hi posi de la seva part.