Reflexions

Bon dia República!

Ha passat un altre mes i encara continuo sense rebre comentaris, malgrat el meu esforç per fer que això tan avorrit ho sigui una mica menys!

Però no passa res, nosaltres som tossudes de mena i continuem endavant perquè sabem i estem convençudes que aquesta carrera és de resistència i no hi ha cap persona més capaç de resistir que les dones. Fa segles que lluitem contra el patriarcat, resistint durant les èpoques de foscor  i tornant a plantar batalla en les èpoques menys fosques.

Us faig cinc cèntims de com està el panorama en aquests moments, segons la meva percepció i el meu criteri que sempre és molt optimista i, alhora, contestatari:

En l’àmbit del camí cap a la República estem aturats, els nostres companys de viatge no s’atreveixen a gairebé res... sembla que estem en un bucle del qual no ens atrevim a sortir, nosaltres tenim paciència però també tenim clar que sense desobediència no tindrem mai independència... quan ho tindran clar?

En l’àmbit social tampoc tenim grans novetats ni en el govern central ni en el govern local, malgrat les entrevistes que hem mantingut amb l’Alcalde, malgrat que el bon funcionament del consell sectorial d’habitatge estem aturades i no tirem endavant... totes tenim bones intencions però poca cosa més, tot és molt lent, molt feixuc, en definitiva poca voluntat política de tirar endavant qualsevol projecte que olori, només que faci olor a una nova forma d’organització social.

En l’àmbit polític no hi ha relleu ni de pensament ni de persones, tot continua desenvolupant-se pel mateix camí de sempre, les polítiques són continuistes, no innovem en cap sentit, no som capaces de generar noves formes de relacions comunitàries.

Acabo de rellegir tot el que he escrit i veig que no he tret el meu cantó optimista per cap banda! Doncs, per finalitzar, només dir que tinc perfectament clar que les imprescindibles encara estan presents, que esteu convençudes i que confieu en el creixement d’aquesta nena anomenada república que encara porta bolquers però que té molta família que l’estima i la farà créixer sense problemes.

Salut i visca la terra!