Moció que presenta la Cup per tal que l'Ajuntament doni suport a la campanya #NO VULL PAGAR

En els últims dies milers de persones han participat en la campanya #novullpagar. Aquesta, que va néixer de manera espontània impulsada per ciutadans i ciutadanes que van dir que ja no volien pagar més peatges, ha anat sumant adeptes progressivament.

L'existència de peatges al nostre país és absolutament desproporcionada (67% d'autopistes de peatge per una mitjana estatal del 20%), alhora que provoca severs impactes sobre el medi i la ciutadania catalanes:

- Provoca un impacte econòmic greu, del què en dóna la mesura que 7.000 quilòmetres d’autopistes a l’Estat francès donin els mateixos beneficis que 700 quilòmetres al Principat. Aquest benefici va a parar a mans de l'empresa Abertis, participada majoritàriament per la Caixa, sent-ne president Salvador Alemany Mas, que alhora presideix el Consell Assesor del Govern de la Generalitat.

- Provoca un impacte social considerable, exemplificat en els 65 morts des del 2008 en una N-II que porta vint anys desdoblant-se. Cal considerar que aquest desdoblament és la contrapartida a l'allargament de concessions que es ve practicant: si en origen es fonamentà l'existència del peatge pel cost de la seva construcció, en el cas de l'AP-7, els 34 anys de concessió finalitzats al 2004 ja han pagat amb escreix els 21 milions d'euros que va costar. L'allargament fins al 2021 deixarà com a resultat uns beneficis estimats per a Abertis de 682,2 milions d'euros.

- Provoca un impacte ambiental extraordinari en unes comarques ja ben urbanitzades, al forçar a desdoblar o duplicar infraestructures existents, en comptes de rendibilitzar la xarxa, eliminant peatges, i invertint en un altre model de mobilitat, més eficient i sostenible, basat en el transport públic col·lectiu, especialment el tren.

Considerant, per tant, que l'existència dels peatges suposa un esforç econòmic desmesurat per a les catalanes, que la seva existència només beneficia a una minoria empresarial ben connectada, que tenen per torna uns efectes socials i ambientals considerables i que impedeixen el debat per a un altre model de mobilitat.

Considerant alhora que aquests fets han generat un sentiment d'indefensió, alhora que una plena consciència d'injustícia, motivant que una part de la societat catalana opti per mesures de legítima desobediència civil, enfront del qual el Govern de la Generalitat esgrimeix una llei d'origen franquista per a amenaçar amb multes de 100€ a aquells que es neguin a pagar el peatge.

I considerant, finalment, que l'Ajuntament, com a institució representativa té el deure moral de posicionar-se a favor dels drets de les seves conciutadanes, el grup municipal de la CUP proposa al Ple de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners l'adopció dels següents acords:

– Instar al Servei Català de Trànsit a no tramitar les denúncies de les empreses concessionàries vers les conductores que es neguin a pagar el peatge.

– Mostar la seva comprensió i suport a la mobilització de #novullpagar del 20 de maig, solidaritzant-se amb el conjunt de colomenques que puguin participar en les caravanes que s'organitzin aquell dia.

– Fer els passos necessaris per exigir a Abertis que, mentre les obres de desdoblament de l’NII no estiguin finalitzades, el tram d’autopista que els ciutadans de les comarques gironines ens veiem obligats a utilitzar com a alternativa sigui gratuït.

– Reclamar al Govern de la comunitat autònoma catalana i al govern estatal que ordenin a Abertis el desmantellament de tots els peatges en aquells trams d’autopista en què ja s’ha amortitzat la inversió que aquesta companyia va fer en la seva construcció.

Valoració del ple, 24 d'abril. Segur que volem més deute?

En l'aprovació dels pressupostos per enguany, es va preveure un seguit d'inversions que es financiarien via crèdit, que sumaven 797.101€. Aquest ple, extraordinari i urgent, tenia com a únic punt aprovar l'única oferta que hi havia sobre la taula: un préstec a 10 anys amb un tipus d'interès d'Euribor+3,95. El punt es va aprovar amb els vots de PSC i CiU, l'abstenció d'ERC i el vot contrari de CPC i CUP.

La proposta que vam fer al ple fou que no es tirés endavant el préstec. Almenys de moment. Per dues raons:

• La primera, perquè des de l'aprovació dels pressupostos al desembre hem vist tota la bateria de lleis i decrets fets pel govern espanyol. I que aquest no només suposen una violació sistemàtica de l'autonomia local sinó que estan canviant les regles del joc que havíem tingut fins ara. La Llei d'Estabilitat Pressupostària podria inclús canviar la manera de comptar les coses. En aquestes condicions, i si bé el nivell d'endeutament actual no hauria de ser preocupant, demanàvem un gest de prudència en el sentit de no condicionar necessitats futures per préstecs actuals.
• La segona, que el volum del romanent de tresoreria del 2011 (408.000€) i el crèdit disponible de l'any anterior, si bé és veritat que no cobrien tota la inversió prevista, si que en podien finançar una bona part. Al fer-ho, empraríem recursos propis en comptes de recursos aliens, i podríem començar com a mínim una part de les inversions alhora que podríem evaluar millor la situació econòmica i legal.

Evidentment, la proposta fou rebutjada en base a dos arguments: el primer, exposat per ERC, es que el govern ja havia prioritzat les seves inversions al fer el pressupost i que aquest ple era un mer tràmit. El segon, exposat pel govern, que no es podia paralitzar tot, i que, nosaltres que podíem, teníem la responsabilitat de continuar invertint. De fet, no fer-ho, assumir un discurs de retallades, era més propi de discursos de dretes.

Però, què pagarem amb aquest crèdit? Arranjament de vies públiques (404.000), remodelació de l'Auditori (210.151), projectes tècnics d'Urbanisme (60.000), reforma de l'Escorxador (58.550), arranjament de camins (25.000), projecte museogràfic de la Casa de la Paraula (25.000) i millora de l'enllumenat (15.000). Tot i que hi ha temes importants, no n'hi cap d'urgent o indispensable.

I, de fet, assumint que les partides petites podríem realitzar-les amb recursos propis, la discussió està en les tres grosses:

• Les vies públiques es refereixen a una sèrie de carrers del centre (St. Dalmau, Hospital, Batlle i altres). És veritat que cal arreglar-los, però també que no és la trama comercial o urbana més important. Hi han 70.000 de subvenció i un crèdit disponible del 2011 de 108.634€.
• L'Auditori, ja en funcionament, comptarà amb 24.000€ de recusos propis i 56.800 de crèdit disponible. La inversió la defineix el govern com a sonorització.
• Els projectes d'urbanisme, si es refereixen al POUM, podem convenir que simplement no hi ha cap pressa, ara no hi ha pressió urbanística.

Per tant, no recórrer al préstec no implica “parar-ho tot” ni pretendre modificar el què es va aprovar en el pressupost, sinó simplement donar-li un altre ritme. Perquè el principal problema és que el préstec, un cop fet, no quedarà més remei que pagar-lo. I sí, haurem fet les obres, però haurem augmentat el deute fins al 71% del pressupost.

I sense oblidar que el deute, que pot ser raonable en determinades condicions, no és una solució innòcua. En absència de banca pública, és simplement negoci per a entitats privades. Que en comptes de potenciar la bona gestió dels recursos, i gastar allò que podem gastar perquè ho tenim, estimula l'especulació sobre els recursos futurs. Els podrem pagar perquè generarem recursos en el futur. El préstec hipoteca, per tant, el futur de les nostres finances i obliga a generar més recursos per a pagar els interessos del mateix. Si avui tenim impostots i taxes altes, les haurem de continuar tenint altes. Si avui els sous de les treballadores són baixos, baixos hauran de continuar en el futur.

I si estiguéssim parlant de coses essencials o urgents (fer uns nous pous per l'abastament d'aigua, per exemple) o d'inversions productives (és a dir, que es pagaran a sí mateixes), doncs cap problema. Però no és el cas, podríem començar a pensar en termes diferents per a encarar les inversions. Pensar, per exemple, que hem de començar a construir una economia no expansiva, sinó centrada en les necessitats humanes. Si volem fer inversions hem de ser capaços de generar recursos. Començant, per exemple, per retornar a les arques públiques el què mai s'hauria hagut de privatitzar.

Contracte d'escombraries. Sabem on ens estem posant?

Valoració del ple extraordinari del 16 d'abril. Sabem a on ens estem posant?

El ple tenia com a únics punts, excloure a l'actual gestor del servei de recollida d'escombraries, A.J.Ruz, aprovar el procés de licitació i adjudicar el servei a Fomento de Construcciones y Contratas. Fàcil, no?

Doncs no. Perquè abans de decidir una cosa convé informar-se, i només mirant l’any 2011 i el què portem del 2012, hem trobat les següents denúncies, que no són poques, contra FCC per vulnerar els drets dels treballadors:

 A Valdemoro (pel no pagament dels salaris), al Vendrell (amb un ERO polèmic), a Manresa (per irregularitats en la prevenció de riscos laborals), a Almeria (per incompliments en la contractació), a Níjar (per acomiadaments i pel no pagament dels salaris), a Vigo (per una retallada del 30% en la plantilla), a El Puerto de Santa María (per no pagament dels salaris i per falta de personal), a Saragossa (per acomiadaments improcedents i per posar traves a les eleccions sindicals), a València (per actitud prepotent de la direcció), a Granada (per incompliment del conveni col.lectiu), a Vigo (per discriminacions salarials), a Girona (per les condicions laborals i per vulneració del dret de vaga) i a San Roque (per no pagar els salaris). Al què cal afegir-hi que el mes de març de 2011, a Palau de Plegamans, FCC Logística s’emportà una línea de producció sencera amb nocturnitat.

Alhora s’han denunciat irregularitats o incompliments dels contractes a Rivas-Vaciamadrid, a Badajoz, a València i a Vitòria.

Però potser els casos més greus siguin la denúncia de l’Ajuntament de Mijas sobre l’estat en què FCC va deixar l’abocador de la ciutat, amb els sistemes de bombeig dels lixiviats sense funcionar. I sobretot la seva implicació en la construcció de la gran presa de El Zedillo, a Mèxic, que no només és un atemptat ecològic de primer ordre, i una vulneració flagrant dels drets humans dels pobladors d’aquesta zona de Jalisco, sinó que ha estat considerada il.legal pel Tribunal Suprem mexicà. La continuació de les obres ha portat a diverses entitats ecologistes, entre elles l’espanyola COAGRET, a denunciar els fets davant les Nacions Unides.

O potser ho són la seva implicació en l’anomenat Cas Claveguera, a les Illes Balears, en què hauria cobrat fraudulentament fins a 3 milions d’euros. I, sobretot, que Fiscalia hagi denunciat a FCC per frau en l’impost de societats en les obres d’ampliació del Port de Barcelona.

O sigui, que l’empresa a qui s'ha adjudicat el servei és tota una joia.

La proposta que hem fet nosaltres era aprovar el procés de licitació, però esperar a adjudicar el contracte a comprovar fins a quin punt aquestes denúncies poden portar a l'anul.lació del mateix. Perquè, què passaria si demà sortís sentència ferma contra FCC i se l'inhabilités per a poder participar en contractes públics? Hauríem de tornar a començar?

Resposta: bé, de fet encara estem esperant resposta del secretari a les dues qüestions (aplaçament i anul.lació), tot i que parlant s'hi ha estat estona... Pel demés: 9 vots a favor de l'adjudicació, 6 abstencions i 1 vot en contra. Alguns no han ni obert la boca...

El què si que hem demanat CPC, ERC i la CUP ha estat si s'havia fet alguna gestió respecte als treballadors de l'actual gestor... També estem esperant resposta.

Renacionalització d'YPF, una bona notícia. Ho celebrem!

Una bona notícia

Quedi clar que celebrem la decisió del govern argentí de renacionalitzar YPF. I ho celebrem perquè és una bona notícia per a les argentines, per a les catalanes i per al món sencer. O com a mínim pel 99% del món.

És una bona notícia per a les argentines. Penseu que l'hivern passat i l'altre van tenir greus problemes d'abastament per a la calefacció en un país exportador de petroli. Clar, un cop tret de terra, el petroli no els pertanyia. I Repsol preferia vendre'l a d'altres llocs per treure un millor preu. Repsol ha fet el què totes les empreses colonitzadores del món fan: extreure el màxim de beneficis i emportar-se'l a un altre lloc. I el govern argentí li compra YPF. Pel què cobrarà els seus diners. Per a les argentines serà millor. Perquè recuperaran el control sobre la riquesa natural del seu país.

Però també és una bona notícia per a les catalanes. I ho és perquè Repsol és una de les empreses paradigmàtiques del capitalisme espanyol que ens domina. I que una empresa d'aquestes perdi poder, no pot més que beneficiar-nos. I més veient la rància resposta del govern espanyol.

Clar que també hi perd la Caixa. Però què voleu? Una entitat que en comptes de complir la seva funció social, més aviat ens escanya, des dels peatges a les hipoteques, tot ben amanit amb els préstecs a uns partits polítics submissos a l'estat espanyol. Per això, a nosaltres, al poble català, no creiem que ens perjudiqui gaire. Que hagués invertit a Catalunya el què guanya amb nosaltres, en comptes de ficar-se on no tocava.

I finalment, també és una bona notícia pel món sencer. Els països que la presidenta de l'Argentina va nombrar en el seu discurs són ben rellevants: Brasil, Veneçuela i Noruega. Els dos primers, cada un a la seva manera, són un exemple de govern al servei del seu poble, amb totes les contradiccions que volgueu trobar-hi, que no són poques. I alhora, sobretot el Brasil, sisè PIB mundial, està desenvolupant una tasca diplomàtica important. Com a exemple, les negociacions que amb Turquia i Sud-àfrica van portar a terme per a evitar una escala bèl·lica a l'Iran.

Perquè no ho oblidem, la integració sudamericana, clarament decantada a l'esquerra, està construïnt un capitalisme diferent al d'arrel anglosaxona, on el PP d'Aznar i les multinacionals espanyoles a la seva ombra s'han anat inserint. El pitjor capitalisme possible, que no ha dubtat a bombardejar països per a apoderar-se de les seves riqueses. A l'Iraq, a l'Afganistan, a Somàlia..., i perquè no dir-ho també?, recolzant el règim genocida d'Israel.

I Noruega? Bé, Noruega, juntament amb Islàndia, són avui per avui els millors exemples d'una altra Europa possible, diferent d'aquella que ens sotmet a base de deutes i intervencions. L'exemple d'altres formes de funcionar que, sense sortir del capitalisme, demostren que podem viure amb governs que vetllin pel nostre benestar.

Més enllà de les protestes dels poderosos, no veiem per enlloc que sigui una mala notícia. Al contrari, pot ser un pas més cap a un món més just i digne. Un món capaç de viure en pau i llibertat.

Hem rebut una carta de l'alcalde!

Aquest és el final de la carta que ha rebut el regidor de la CUP, Eloi Ginestà, signada per l'alcalde. Si algú vol veure-la tota ens la pot demanar, hem tingut problemes tècnics per penjar-la tota, però ho seguirem intentant. Ben aviat presentarem la resposta. Vosaltres mateixos, llegiu!

No se li han facilitat còpies de determinats documents, com ja se li ha explicat reiteradament, per considerar que no és necessari per a l'exercici de la funció de regidor obtenir còpies (s'han posat de manifest al regidor i estan a la sevadisposició per consultar-les quantes vegades consideri pertinent) i perquè, a més a més, contenen dades personals protegides i, fins i tot, dades que afecten la intimitat de les persones (com per exemple les factures).En aquests moments, falta complimentar les peticions que ha formulat a partir del dia 27 de març de 2012 i que li seran posades de manifest quan els respectius serveis puguin fer-ho.

Vostè sap perfectament que les seves peticions són contínues (no cal més queveure les sol· licituds presentades durant el segon semestre de 2011) i coneix els mitjans personals i materials de què disposa l'Ajuntament. Aquesta Alcaldia ha rebut queixes per part d'alguns funcionaris que han de dedicar massa temps a satisfer les seves demandes, en detriment de la funció pública que han de realitzar diàriament. Mai s'ha negat l'accés a la documentació municipal, però pot endarrerir-se la posada a disposició dels regidors, per motius de funcionalitat dels diversos departaments. Per això, sense menna dels seus drets i amb total garantia de la informació que vostè requereixi, li demano que no sol·liciti documentació supèrflua o innecessària i que procuri accedir-hi en els tràmits d'informació pública o d'aprovació dels expedients i no de forma aïllada fora d'aquests tràmits procedimentals.

Valoració del ple del 12 de març. Pla econòmic, consell de poble.....i més!

En primer lloc, vam poder veure la liquidació del pressupost de 2011 i el Pla Econòmic Financer que ha de fer l'Ajuntament per a poder demanar nous crèdits. Resumint-ho molt, podem dir que, descomptades inversions, l'Ajuntament té una relació positiva entre el que guanya i el que ingressa. Una altra cosa és que això s'aconsegueix en base a mantenir uns impostos alts, a pagar als treballadors per sota del que hauria i en mantenir els serveis en precari.  

La necessitat del pla econòmic ve donada per l'excessiva despesa en inversions dels darrers 4 anys, que hipotequen a l'Ajuntament de cara a fer noves inversions. És a dir, l'escenari és que l'Ajuntament no podrà fer front a gaires inversions i que, pel previsible empitjorament de la situació econòmica, no tindrà massa capacitat de fer ajustos interns. La batalla per com es gasten els diners decreixents de què disposem ha començat. En aquest sentit valorem molt bé que el regidor de Festes manifesti que el seu objectiu prioritàri sigui complir el pressupost que té assignat.

Un segon bloc de qüestions fa referència a l'habitatge, on, per una banda, es va aprovar una moció contrària a l'augment d l'IBI realitzat pel govern espanyol i, per altra banda, una moció de suport a les persones afectades per processos d'execució hipotecària. En els dos casos vot contrari del PP. 

En el primer cas s'ha desfermat una autèntica cursa entre Colomencs i ERC a veure qui fa la proposta més rocambolesca, plantejant els republicans una proposta que provocaria que l'Ajuntament subvencionés l'IBI de les cases mes cares del poble. Entenem que ens toqui a tots els nassos aquesta pujada, però la nostra abstenció ve motivada perquè determinades solucions ens semblen inacceptables. 

Pels que us pregunteu quina és la nostra proposta? Doncs que l'Ajuntament afegís els 314.000€ que recaptarà a la partida de serveis socials precisament per a subvencionar el pagament de tributs a les famílies més desafavorides i per millorar els serveis públics de tothom, com ara l'educació. D'aquesta forma, ajudariem a qui toca, i reduïríem una morositat de l'ordre del mig milió d'euros només en l'IBI.

En el segon cas, i vist que els republicans ens pretenien esmenar la proposta que férem al gener sobre els desnonaments i que vam retirar, vam optar per facilitar-ne l'aprovació. La proposta que van presentar es mereixia la nostra crítica mordaç que vam fer, però érem plenament conscients que això sentava la base per a què l'equip de govern decidís aprovar-la. Tot el què havia de fer el grup republicà era insistir en la seva aprovació un cop nosaltres ja havíem demostrat que no era gaire ambiciosa la seva moció.Al cap i a la fi, el ja conegut conflicte del dret a l'habitatge i el dret a la propietat, i mentres nosaltres pretenem estirar tan com legalment sigui possible la corda a favor del primer, la resta de grups no tenen cap intenció de qüesitonar el segon. Cadascú es col·loca allà on vol.

Un punt que tindrà una importància cabdal era el de crear una empresa mixta per a gestionar el subministrament de l'aigua. De fet ens sembla un bon pas, partint com partint de la gestió privada en mans de Sorea. Però la lògica empresarial amb què el govern, i l'oposició, veu aquestes coses ens preocupa, com ens preocupa que el que es pretengui és una majoria de capital privat per a poder eludir la contractació pública. Com vam dir, això és un problema de democràcia i, mentres tothom va votar a favor, nosaltres ho vam fer en contra.
Celebrem que s'hagi ratificat el Pacte d'Alcaldes promogut a nivell europeu com a compromís per a reduir les emissions de CO2 i el consum energètic, en el què esperem que sigui una bona línia de treball, i no només un tràmit per a demanar subvencions.

En l'apartat de precs i preguntes sembla que ens facilitaran informació sobre els plets que hi ha en curs contra l'Ajuntament, però de tornar aquesta competència al ple, de moment res de res. Vam proposar un pas de vianants al començament del carrer Major, segurament la cantonada més transitada del poble i vam criticar com el regidor de Participació està encarant el tema del foment de la participació al nostre poble. De forma resumida, i com ja va fer l'anterior regidor, es plantegen grans coses (una Pla Director, un Consell de Poble, un ROM) sense aprofitar tot el que la llei actual permet i sense fer cap pas en aquelles petites coses, efectives, reals, senzilles, que ens farien aprendre a tots, també al govern, com participar amb responsabilitat en els afers públics. Petits passos que retornessin al poble allò què és del poble: la gestió de Barraques, la Comissió de Festes, un Consell de Joves, processos participatius als barris encaminats a poder gestionar pressupostos... No, aquí comencem pel mes difícil i, sense cap explicació prèvia, ja ho hem donat a una empresa privada per 8000€.

Informe i valoració del Ple de 23 de gener.

És evident que no sempre serà així, però aquest cop sí que podem dir que fa més feina un regidor de la CUP, que tota la resta del ple plegat.

En primer lloc, es va aprovar el nou Reglament del Servei de Subministrament d'Aigua Potable, en la que ens vam abstenir. Perquè, per una banda, sí que s'ha acceptat la nostra petició d'incloure la obligatorietat de les escomeses especials per a piscines i altres usos sumptuosos. Entre aquests, hi figuren també els jardins, amb el què estem d'acord, però que considerem que necessita un millor redactat. Ara bé, per altra banda, la resta de peticions que vam formular no van ser ateses.

S'aprova també, amb l'acord de tots els grups del ple,  la cessió de terrenys per al centre d'investigació sobre la biomassa, cosa que indica que el projecte va endavant. 

Vam ser la única nota discordant en l'aprovació del plec de clàusules per a la venda de terreny al polígon. I és que no creiem que la rebaixa en el preu i les facilitats de pagament hagin de ser raons tan determinants quan tenim un ajuntament oficialment sense problemes econòmics, però sí amb problemes d'espais i amb els terrenys de la piscina sense pagar. El patrimoni municipal, sorprenentment petit en una ciutat que ha crescut molt en els últims anys, hauria de servir per a cobrir les pròpies necessitats d'equipaments. En opinió de l'alcalde hi ha altres solucions. De moment, però, tenim problemes que fa anys que duren.

Es va aprovar amb 15 vots a favor, 1 abstenció (PSC) i un vot en contra (PP) l'adhesió a l'Assemblea de Municipis per la Independència. L'alcalde no va voler votar de cap manera el cinquè punt, que era per penjar l'estelada al balcó; retallant així la moció que Farners per la Independència proposava. El millor però, fou la intervenció de la senyora García, regidora socialista, a l'hora d'explicar la llibertat de vot del seu grup, en què justificà el seu vot positiu perquè volia que l'alcalde representés també als ciutadans socialistes en aquesta associació. Mostrant que ha entès molt bé que la independència no és només per als independentistes, sinó per al conjunt del país.

Per contra, va ser rebutjada la moció que presentava la CUP per demanar l'abolició de la monarquia, amb els vots en contra de PSC, PP i CiU, mentre Colomencs pel Canvi s'abstenia i era recolzada per CUP i ERC. L'argument contrari del govern era ben simple: no tenen sentit aquestes mocions. Cosa que ens sorprèn quan aquest mateix consistori n'ha aprovat d'altres com la de declarar-se moralment exclòs de la Constitució. És evident que els límits autoimposats de l'autonomisme continuen ben presents.

De les dues mocions que presentàvem sobre habitatge; la primera, per un reglament d'habitatges desocupats, fou rebutjada amb 4 vots a favor (CUP i ERC), 4 abstencions (PP i CPC) i 9 vots en contra (PSC i CiU, el govern). La segona, sobre desnonaments, la vàrem retirar després d'acceptar retirar-ne els punt més conflictius i deixar-la pràcticament en una moció testimonial de rebuig als mateixos. Però ni així. Cal tenir en compte que la del reglament d'habitatges ja venia del ple de setembre i, després de retirar-la, la tornàvem a presentar amb retocs importants que impedien qualsevol mena de dubte legal al respecte. Però ha quedat ben clar que amb els drets dels propietaris, aquesta densa capa de rentistes que hi ha a Santa Coloma, no s'hi juga. I això que en d'altres pobles (des de Girona, a Sant Cugat del Vallès, de Berga a Barcelona), alguna cosa s'ha anat movent i aprovant.

I finalment, cal constatar que tenim un seriós problema de participació. Presentàvem dos mocions al respecte: per a modificar el reglament de participació de forma que les entitats i les veïnes poguessin portar mocions al ple, i per a convocar una audiència pública, per tal que el govern expliqués l'estat de comptes de l'Ajuntament. La primera, la vam retirar perquè estem en un atzucac, i és que tant el Pla Director, acabat formalment a l'octubre però no presentat, i el ROM, suposadament en procés, no hi són. I qualsevol avenç al respecte el govern el vol fer passar per aquí. 

Però va ser en la presentació de la segona moció, la que proposava la convocatòria d'una audiència pública dels compte de l'Ajuntament, on més es va posar de relleu la situació. Fins i tot, abans de poder llegir la moció, l'alcalde ja va començar a respondre'ns dient que es comprometia a fer una sessió explicativa abans de 6 mesos.
Evidentment, des de la CUP li vam acceptar i proposar canviar els 2 mesos que demanàvem a la moció, pels 6 que ell oferia. I llavors ens argumentava que ho presentàvem com una cosa acotada; quan en realitat la resta de punts  de la moció feien referència a què es pactessin, via consens entre els diferents grups, com aniria tot plegat. Però està clar que hi ha qui no sap què vol dir consens. O que no li interessa. Al final 8 vots a favor (tota l'oposició) i 9 en contra (tot el govern).
Algun dubte al respecte?