dilluns, 2 de juliol del 2018

Ple ordinari - 18 de juny de 2018




      1.     Aprovació de la vídeo-acta.

   2.     Aprovació de l’atermenament de dues finques, propietat d’aquest ajuntament, a la zona del Castell de Farners.

En principi, si la resta de propietaris estan d’acord, votarem a favor però preguntarem perquè es fa ara.
A favor:        16
En contra:      0
Abstenció:     0

3               3. Aprovació inicial de la modificació de crèdit núm. 12/2018

            Obres carrer de la Rosa i del Lliri, no tenim més remei que votar a favor (po        bres veïnes que pateixen la incompetència dels nostres serveis tècnics i que          tindran els carreres en obres fins al novembre!)
A favor:        10
En contra:      0
Abstenció:     6 (PdeCat)

4. Proposta del grup municipal de la CUP de rebuig a la violència i la impunitat     policial

 
            Llegirem el text, en la seva part expositiva, penso que no hi haurà cap oposició     però mai se sap.

            MOCIÓ QUE PRESENTA LA CUP- FARNERS EN REBUIG A LA VIOLÈNCIA I LA IMPUNITAT POLICIAL


Des d’uns anys ençà els carrers del nostre país han viscut nombroses mobilitzacions populars, de caràcter massiu i exemplar, que s’han caracteritzat, per sobre de tot, pel seu caràcter no violent; mobilitzacions de centenars de milers de persones que no han registrat ni el més mínim incident de caràcter violent.

El clima d’absolut respecte democràtic i pacífic a les múltiples opcions polítiques que conviuen a la societat catalana va ser trencat l’1 d’octubre, i els seus prolegòmens, per una actuació judicial i policial que des d’aleshores ha generat més d’un miler de persones ferides i centenars de persones investigades, incloent-hi més de 700 alcaldes del nostre país.

En aquest context hi ha hagut un clar auge d’agressions i d’amenaces contra persones militants o activistes favorables al referèndum o a la república, i fins i tot contra periodistes. També s’han documentat desenes d’incidents i agressions als carrers d’arreu dels Països Catalans. Parlem de quasi una desena de persones que han patit en la seva pròpia pell o en el seu immoble trets amb armes, de desenes de persones agredides físicament a la via pública pel simple fet de lluir un llaç groc a la solapa de la jaqueta, de l’incendi d’un ateneu popular al barri de Sarrià de Barcelona, d’agressions a periodistes (en molts casos, persones vingudes d’altres països), del llançament de pedres a domicilis particulars que lluïen estelades o símbols favorables a la democràcia i als presoners polítics, i un llarg i trist etcètera. Només del 8 de setembre a l’11 de desembre es van registrar 139 agressions físiques, algunes de les quals fins i tot tenien motivacions de caràcter racista.

La societat catalana està sent objecte d’una intervenció interessada per part de determinats actors polítics i institucionals que justifiquen les escenes de violència policial viscudes al nostre país i que han donat la volta al món, i que amaguen i emparen, per activa o per passiva, les agressions violentes que s’han multiplicat els darrers mesos i que, malgrat que són molt minoritàries, correm el perill que segueixin ampliant-se i puguin generar un conflicte molt més important.

L’Estat espanyol, doncs, no sols està exercint la violència indiscriminada contra la població de Catalunya per motius purament ideològics, vulnerant així els drets més fonamentals d’un Estat pretesament democràtic, sinó que també utilitza aquests mateixos aparells per atorgar impunitat a qui exerceix la violència.

Es va poder veure clarament el passat 29 d’octubre, quan set policies espanyols residents en un dels vaixells al Port de Barcelona van agredir físicament uns cambrers que estaven treballant en un bar, o el passat 9 d’Octubre a València, quan es van produir agressions físiques davant l’atenta mirada i la total passivitat de desenes d’agents de la policia espanyola.

Però també ho estem veient cada dia, quan l’aparell judicial està obrint processos per “delictes d’odi”, “sedició”, o fins i tot “terrorisme” contra persones que no han comès cap tipus de violència, mentre que cap de les desenes d’accions de violència contra activistes republicans o contra ciutadans que simplement mostraven el seu suport a les víctimes de la repressió han estat processades judicialment, i els pocs casos comptats que hi han arribat per denúncia de la víctima han acabat amb sentències que s’han limitat al pagament d’una multa.

Dos dels últims exemples més greus i significatius d’aquesta violència els trobem a Canet de Mar (Maresme), el passat dilluns 21 de maig, i en el Ple del Parlament de Catalunya celebrat el divendres 25 de maig. En el primer cas, un grup d’encaputxats va presentar-se a la platja de Canet per agredir activistes del Comitè de Defensa de la República mentre aquests estaven realitzant una acció de solidaritat amb llaços i creus grogues, en record i memòria de les persones preses i exiliades polítiques. Aquella agressió va acabar amb cinc persones ferides, algunes d’avançada edat. Pocs dies després, just quan s’iniciava un Ple, el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa Torres, amb el suport de tot el seu grup parlamentari, va arrencar un dels llaços grocs que hi ha en el Parlament de Catalunya, donant així cobertura i legitimació a les agressions viscudes pocs dies abans a Canet. Condemnem i rebutgem el clima de confrontació social que l’Estat i els seus aparells estan intentant crear tot exercint impunement violència contra la població de Catalunya per motius purament ideològics.

Així mateix, creiem fermament que aquestes expressions de violència que s’han produït són absolutament minoritàries i no són producte en cap cas de cap mena d’enfrontament civil entre partidaris d’una o altra identitat nacional, sinó que són expressions molt minoritàries d’odi, que cal aïllar i a les quals cal respondre des de la societat civil i des de les institucions amb més diàleg, més democràcia i més drets polítics i socials.
Per tots aquests motius la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS:
1.- Condemnar totes les agressions violentes que s’han produït des del 8 de setembre al nostre país contra un moviment democràtic i no violent.

2.- Mostrar solidaritat i donar suport legal a totes les persones del nostre municipi que hagin estat víctimes de la violència, tant en forma d’agressions per part d’altres ciutadans o ciutadanes com per part de l’Estat espanyol a través de l’aparell judicial o policial.

3.- Instar el Parlament de Catalunya a realitzar totes les accions que estiguin al seu abast per denunciar tots aquests casos de violència davant de les institucions internacionals, així com el paper que està desenvolupant l’Estat espanyol davant d’aquests fets.
Santa Coloma de Farners, 5 de juny de 2018
A favor:        15
En contra:      0
Abstenció:     1 (PSC)
       5.  Informe d’Alcaldia.

       6.  Precs, preguntes  i control als òrgans de govern.
-         Com està el conflicte col·lectiu del geriàtric? Pensem que hauríem d’haver estat informats com també de com està funcionant la taula de negociació amb les treballadores de la casa.
Encara no tenen novetats en cap dels dos temes, estan en negociació.
-          Missatge d’un ciutadà: Problemes amb la grua.
Ja han comentat amb el ciutadà, entenen que el carrer estava correctament senyalitzat.
-          Moció punt lila, juliol???
Sí, entrarà al ple del juliol.
-          Pisos turístics, en tenim a Farners?
Donaran resposta el pròxim ple.


dijous, 7 de juny del 2018

Primera assemblea nacional de dones de la CUP

Benvolgudes companyes,

Això sembla un altre rotllo però segur que no, continueu llegint segur que us agradarà... 

El passat 2 de juny es va celebrar a Sant Pere de Ribes la primera assemblea nacional de dones de la CUP. Va ser una diada molt especial en la que vam poder gaudir de la companyia d'altres dones d'arreu del territori. Vam participar unes 100 dones entre militants i simpatitzants i vam poder comprovar que el nostre format és el del debat en grups temàtics i no pas el format de plenàries que és un estil molt dur i poc participatiu. 

Tenim previst fer el retorn més tard però he volgut fer aquesta entrada i deixar-vos la primera intervenció de l'acte polític que vaig fer en nom de totes.

Una abraçada, boniques, continuem!
 


D’on venim i on som

Venim d’una llarga lluita, una lluita  que comença amb la mateixa història de la nostra espècie. 

Hem passat per segles on el patriarcat s’ha anat enfortint fins a arribar al segle de la penombra on la Il·lustració ens va condemnar a l’espai domèstic i ens va negar tots els drets que la revolució francesa, burgesa i patriarcal, va lliurar tranquil·lament  als homes quan van ser les dones les que anaven en primera línia el 14 de juliol de 1789.

Tota la nostra saviesa ancestral va voler ser cremada en les fogueres de les bruixes i vam quedar relegades a fer-nos càrrec de  les tasques reproductives no remunerades. Així el capitalisme es va apropiar dels nostres cossos per desenvolupar-se fins a convertir-se en una eina potentíssima de dominació.

Però nosaltres hem representat i representem la dignitat de la lluita continuada per la reivindicació dels nostres drets i llibertats.

No sabem el que significa la derrota perquè som dones i sabem resistir i continuar endavant com van fer les nostres companyes sufragistes, les companyes obreres de la indústria tèxtil, les companyes durant la guerra civil, les mares i àvies  de la plaça de Mayo, les kurdes i milers d’exemples propers i llunyans. 

Al nostre país  la revolució industrial va significar que les treballadores del tèxtil català van haver d’enfrontar duríssimes condicions laborals però, malgrat això, les nostres companyes van participar de totes les lluites veïnals i obreres que es van desenvolupar durant el segle XIX i el XX. 

Hem lluitat i continuem lluitant pels drets laborals, pels drets polítics i civils, pel dret a l’avortament lliure i gratuït, per viure la nostra sexualitat com ens doni la gana, i també per la coresponsabilització en les tasques de cura. En definitiva hem participat i continuem participant de totes les lluites que ens portin a la plena assumpció de la nostra  identitat de dones.

Aquest any hem commemorat el 72è aniversari de la vaga protagonitzada per les treballadores de la fàbrica tèxtil  Bertrand i Serra de Manresa  que el 25 de gener de 1946 van aturar les màquines i es van declarar en vaga. Les treballadores van resistir la intervenció i la repressió de la policia armada i finalment van aconseguir les seves reivindicacions. 

Enguany hem tornat a sortir el 8 de març per reivindicar-nos com a hereves de les bruixes.

Nosaltres les cuidadores i donadores de vida, les que no sabem que significa rendir-se, les imprescindibles, avui hem fet un exercici que ens ve de lluny, ens ve de la Querella de las Mujeres, dels Salons del segles XVII i XVIII, de tots els treballs i de totes les lluites compartides durant segles de patriarcat.

Avui continuem desenvolupant, mitjançant la paraula, el nostre projecte més estimat: parlar de vida i és per tot això, que us convidem a totes a continuar parlant de vida.

Sant Pere de Ribes, 2 de juny de 2018