Primera assemblea nacional de dones de la CUP

Benvolgudes companyes,

Això sembla un altre rotllo però segur que no, continueu llegint segur que us agradarà... 

El passat 2 de juny es va celebrar a Sant Pere de Ribes la primera assemblea nacional de dones de la CUP. Va ser una diada molt especial en la que vam poder gaudir de la companyia d'altres dones d'arreu del territori. Vam participar unes 100 dones entre militants i simpatitzants i vam poder comprovar que el nostre format és el del debat en grups temàtics i no pas el format de plenàries que és un estil molt dur i poc participatiu. 

Tenim previst fer el retorn més tard però he volgut fer aquesta entrada i deixar-vos la primera intervenció de l'acte polític que vaig fer en nom de totes.

Una abraçada, boniques, continuem!
 

D’on venim i on som

Venim d’una llarga lluita, una lluita  que comença amb la mateixa història de la nostra espècie. 

Hem passat per segles on el patriarcat s’ha anat enfortint fins a arribar al segle de la penombra on la Il·lustració ens va condemnar a l’espai domèstic i ens va negar tots els drets que la revolució francesa, burgesa i patriarcal, va lliurar tranquil·lament  als homes quan van ser les dones les que anaven en primera línia el 14 de juliol de 1789.

Tota la nostra saviesa ancestral va voler ser cremada en les fogueres de les bruixes i vam quedar relegades a fer-nos càrrec de  les tasques reproductives no remunerades. Així el capitalisme es va apropiar dels nostres cossos per desenvolupar-se fins a convertir-se en una eina potentíssima de dominació.

Però nosaltres hem representat i representem la dignitat de la lluita continuada per la reivindicació dels nostres drets i llibertats.

No sabem el que significa la derrota perquè som dones i sabem resistir i continuar endavant com van fer les nostres companyes sufragistes, les companyes obreres de la indústria tèxtil, les companyes durant la guerra civil, les mares i àvies  de la plaça de Mayo, les kurdes i milers d’exemples propers i llunyans. 

Al nostre país  la revolució industrial va significar que les treballadores del tèxtil català van haver d’enfrontar duríssimes condicions laborals però, malgrat això, les nostres companyes van participar de totes les lluites veïnals i obreres que es van desenvolupar durant el segle XIX i el XX. 

Hem lluitat i continuem lluitant pels drets laborals, pels drets polítics i civils, pel dret a l’avortament lliure i gratuït, per viure la nostra sexualitat com ens doni la gana, i també per la coresponsabilització en les tasques de cura. En definitiva hem participat i continuem participant de totes les lluites que ens portin a la plena assumpció de la nostra  identitat de dones.

Aquest any hem commemorat el 72è aniversari de la vaga protagonitzada per les treballadores de la fàbrica tèxtil  Bertrand i Serra de Manresa  que el 25 de gener de 1946 van aturar les màquines i es van declarar en vaga. Les treballadores van resistir la intervenció i la repressió de la policia armada i finalment van aconseguir les seves reivindicacions. 

Enguany hem tornat a sortir el 8 de març per reivindicar-nos com a hereves de les bruixes.

Nosaltres les cuidadores i donadores de vida, les que no sabem que significa rendir-se, les imprescindibles, avui hem fet un exercici que ens ve de lluny, ens ve de la Querella de las Mujeres, dels Salons del segles XVII i XVIII, de tots els treballs i de totes les lluites compartides durant segles de patriarcat.

Avui continuem desenvolupant, mitjançant la paraula, el nostre projecte més estimat: parlar de vida i és per tot això, que us convidem a totes a continuar parlant de vida.

Sant Pere de Ribes, 2 de juny de 2018