Donat que amb l'esclat de la crisi i l'increment de l'atur, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet satisfer les seves necessitats bàsiques, amb una taxa d'atur que supera el 20% i, segons dades de Càrites amb mig milió de famílies que han esgotat tots els sistemes d'ajuda.
Donat que segons dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 s'han iniciat a l'Estat espanyol prop de 300.000 execucions hipotecàries. Que només durant el primer trimestre de l'any 2011 s'han produït 15.600 desnonaments a nivell de tot Estat, 290 a la demarcacio de Girona.
Donat que mentrestant això succeeix, les famílies no només s'enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a la condemna financera de per vida, ja que l'entitat bancària interposa una demanda i s'inicia el procés d'execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l'immoble. Si la subhasta queda deserta (fet que en l'actual context de crisi succeix en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l'entitat s'adjudica l’habitatge pel 60% del valor de taxació i segueix reclamant el pagament del deute restant, a banda dels interessos i costos judicials. A les persones en situació d'insolvència, se’ls hi embarguen les nòmines, comptes, amb un llarg étcetera. A banda, de l’embargament a què es sotmet els avalistes. És a dir, a banda de perdre l’habitatge, milers de famílies s'enfronten a una condemna financera de per vida, que es tradueix en l'exclusió social i a l'economia submergida.
Donat que la legislació vigent permet que les entitats financeres s'adjudiquin les vivendes pel 60% del valor de taxació, no és només anòmala i no té comparació en les legislacions d'altres països del nostre entorn, sinó que a més, era desconeguda per les famílies en el moment de firmar els contractes hipotecàris. Fet que s'afegeix a la publicitat enganyosa amb què es van comercialitzar la majoria d'hipoteques, a la sobrevaloració de les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió emprat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.
Donat que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari. I en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l'actual crisi, reben ajudes milionàries que surten dels impostos, sense haver d'assumir cap responsabilitat, al mateix temps que segueixen generant milers de milions de beneficis anuals.
Considerant que tot el què s'ha exposat vulnera l'actual marc jurídic, ja que el dret a l’habitatge és un precepte constitucional, especialment recollit en l'article 47 de la Constitució espanyola, que afirma: “Tots els habitants de l’estat espanyol tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret...” però també en l'article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d'avui s'incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l'article 24 que garantitza la tutela judicial (vulnerat en els processos d'execució hipotecària on es produeix una clara indefensió), així com els compromisos jurídics en matèria d’habitatge assumits per l'Estat espanyol al rectificar tractats internacionals vinculants, com són, entre d’altres: la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11), especialment, a partir de la seva Observació General número 4 -que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat- i la Observació General número 7 -que defineix els desnonaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a l’habitatge.
Considerant que tot el què s'ha exposat depèn bàsicament d'una normativa de competència estatal, però els dramàtics efectes de la qual es concreten en l'àmbit municipal, ja que és als Ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades en la recerca d'ajuda. D’aquesta manera, els Ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fundamental dels seus ciutadans; en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajuda de les persones i famílies empobrides.
Considerant que la pèrdua d’habitatge priva a l'individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l'absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professionalment com familiarment. Fet que es veu agravat quan aquestes famílies inclouen infants.
Considerant que, com a conseqüència de tot el què s'ha exposat, els desnonament -i encara més quan suposen el manteniment d'un deute en forma de condemna financera- comporten alts nivells d'inseguretat que desencaden alteracions de l'ordre públic i la pau social, i considerant que els Ajuntaments tenen l'encàrrec de mantenir la seguretat i l'ordre en el conjunt del territori municipal.
Per tot el què s'ha exposat, la CUP Farners proposa al Ple de Santa Coloma de Farners l'adopció dels següents acords:
- Declarar Santa Coloma de Farners lliure de desnonaments per motius econòmics.
- Instar al Govern de l'Estat que aprovi una modificació de la regulació hipotecària que inclogui, amb efectes retroactius, la figura de la dació en pagament, de forma que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquiada.
- Donar suport a la recollida de les signatures a favor de la Iniciativa Legislativa Popular que, promoguda per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, entre altres, s'ha impulsat en aquesta línia i que es troba encallada en el Congrés de Diputats.
- Instar al Govern a aprovar una moratòria o a implantar les mesures necessàries per a paral·litzar els desnonaments de les famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s'aprovin amb caràcter d'urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d'aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.
- Crear una taula de mediació amb els agents socials pertinents per tal d’intermediar entre les famílies amenaçades i l'entitat bancària (o amb el propietari en cas de lloguer) per tal de poder evitar possibles desnonaments.
- Establir un protocol d'actuació i assessorament per als Serveis Socials del municipi, que inclogui consulta al Servei d'Orientació Jurídica del Col·legi d'Advocats de Girona, l'elaboració d'informes per al jutjat certificant la situació de precarietat de les persones o famílies afectades i que busqui garantitzar el reallotjament digne de les famílies afectades.
- Sol·licitar als jutjats de Santa Coloma de Farners que facin arribar a Serveis Socials i als grups municipals d'aquest ple una relació estadística dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.
- Donar trasllat d'aquests acords al Consell de Ministres, i en especial al Ministeri d'Economia i al Ministeri de Justícia, així com als grups parlamentaris del Congrés i Senat, al Parlament de Catalunya, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i a les associacions de veïns del municipi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada