Informe de ple ordinari. 12 de maig de 2014.

A vegades el més rellevant no es que s'aprovi o no alguna cosa. A vegades el més important està en els debats, en els culs de sac i en com avancen o retrocedeixen les coses. I aquest últim ple ha estat molt important en això. I no podem més que estar-ne contents. Per poder-ho explicar, ens saltarem alguns acords per centrar-nos en sis temes.

. Habitatges buits propietat dels bancs

Es va aprovar per unanimitat l'adhesió al conveni que Catalunya Bank té amb la Generalitat per a posar en lloguer social els pisos buits que té al poble, 2 en concret. El conveni és una proposta del propi banc a resultes de la moció de la PAH que vam presentar al ple de gener (ja és trist que ho haguem de fer nosaltres i no ho pugui fer la pròpia PAH directament). La moció va ser modificada pel govern per introduir una ordenança innecessària i que podia fer endarrerir el procés. Assessorats per la PAH, vam insistir-hi en el ple de març. I el govern no s'ha encallat. Bé, no?

. Mesures contra els talls de subministrament per problemes econòmics

Vam retirar la moció que presentàvem per a impulsar mesures contra els talls de subministrament per problemes econòmics. La regidora de torn continua fent-nos voler creure que ja es fa tot i que qui té problemes és que no es sap administrar els recursos. Això sí, ens dóna les gràcies per preocupar-nos, que no sigui dit, i s'inventa el que vol per dir-nos que no (que la tarifació social no toca aprovar-la ara, que si baixem l'aigua a uns l'haurem de pujar als demés o que no es pot obligar a comunicar els talls a les companyies subministradores). I el que és més greu, on sí que tenim competències plenes, en l'aigua, tampoc hi fem res. Ja és hora que deixem de considerar el tema com un problema de beneficència i passem a considerar-lo un problema de drets. Aquí sí que tenim un bon cul de sac.

. Tenir cura dels espais públics

Es van aprovar dues mocions en la mateixa línia de vetllar pels espai públics de la ciutat. La primera d'ERC demanant un inventari de qualitat, i la segona de la CUP per a preveure els danys de l'arbrat en les infraestructures i el mobiliari urbà. En ambdós casos es van aprovar per unanimitat després de que el regidor d'Obres i Serveis expliqués com encaixen, en temps i forma, en els treballs que els serveis tècnics vénen realitzant. En temps de pressupost limitat és d'agrair l'esforç i la predisposició a cuidar un entorn urbà que és de tots i totes, a cuidar de les petites coses (un arbre, un banc, una paperera...) que ens trobem al carrer cada dia. Que des de la CUP ho féssim diferent no treu que ho reconeguem.

. Reglament d'ús de la biblioteca

El setembre del 2012 la CUP va presentar una moció destinada a elaborar un Reglament d'ús dels equipaments municipals, convenientment rebutjada pel govern. Un any i vuit mesos després s'aprova un reglament per a la biblioteca i es reconeix, a pregunta de la CUP, que per a l'antic escorxador se n'haurà d'acabar fent un altre. Doncs això que portem de retard, no? No passa res, avancem. Però les coses que podríem haver fet en aquests tres anys!

. Pla d'usos de la riera

I aquí sí que no avancem. No és greu, mentre la pluja i la crisi ens donin temps... Però comença a ser urgent poder avançar en el debat a l'entorn de quatre punts des d'on ni CiU ni CPC ni ERC volen moure's (el PSC com que no obre boca no sabem què pensa):

- No podem créixer per sobre dels nostres recursos. I a Santa Coloma estem al límit pel que fa a l'aigua. No podem perquè és una raó ecològica però també social i econòmica. Tots i totes hem d'aprendre a viure amb recursos limitats, i, sobretot, a gestionar-los millor. El nostre aprenentatge concret és l'aigua.

- No és just ni digne recórrer a un transvasament. Nosaltres tenim un problema a l'estiu perquè estem al límit, per la mala gestió que es fa de l’aigua i perquè hi ha anys que no plou. Recórrer a l'aigua del Ter és encolomar-li el problema a uns altres, a gent que fa anys que reclama solucions. I s’hi recorre perquè alguns segueixin fent els seus negocis.

- Ja que estem al límit, i sent com som l’única capital de comarca sense abastament extern, estem malgastant l’oportunitat de convertir-nos en exemple de com gestionar l'aigua de forma eficient, ecològica i justa. D'impulsar mesures que ens dotin d'autonomia hídrica i que siguin exemplars en la defensa dels espais fluvials. No és poca cosa, pot ser la millor contribució farnesenca a la lluita contra el canvi climàtic.

- I, finalment, no podem estar esperant indefinidament que d'altres (l’ACA en aquest cas) prenguin les decisions per nosaltres, i menys quan aquests prenen males decisions. No és acceptable posar com a línia vermella el respecte a una legalitat insuficient o el respecte als “drets adquirits” per uns quants. La democràcia no és només el respecte a les lleis (la Constitució o la que sigui). La democràcia és també denunciar aquestes lleis i privilegis, i la inoperància de les institucions quan els interessa. La democràcia és sobretot posar les institucions al servei de la societat, i si cal es modifiquen les lleis o es cancel·len els drets adquirits.

La CUP ha intentat que aquesta moció no seguís el procediment habitual, transmetent-la als demés grups municipals amb temps suficient com per poder-ne parlar. No s'han mogut. No passa res, hi insistirem.

. Situació de la Piscina

Per últim l'estranya situació de la piscina... El 10 de maig es va publicar el conveni pel que l'empresa que gestiona la piscina surt del concurs de creditors. El pla de viabilitat que el sustenta especifica una aportació municipal de 70.000 € anuals durant 7 anys. No parla de l'aval.

La cosa rara es que segons l'alcalde el pla de viabilitat no està tancat del tot i, segons el secretari, no estem davant d'un compromís, sinó d'una “declaració d'intencions”. Això mereix explicació: actualment no hi ha partida pressupostària per pagar això, no hi ha informes coneguts ni de l'interventor ni del secretari, i, com que afecta a diversos pressupostos, hauria de ser aprovat pel ple. És a dir, es va aprovar al jutjat una cosa que, en realitat, no té base legal, ja que l'Ajuntament no s'ha compromès realment a fer aquestes aportacions.... (hi ha una carta del senyor alcalde que no consta al registre de sortida, no és oficial per dir-ho així). Embolica que fa fort! Que el jutge o els bancs ho deixessin passar és sorprenent i ja veure'm com acaba tot plegat.

Però el què ens va agradar realment van ser les afirmacions sobre que no es pagaria l'aval, com a mínim la seva totalitat. Cosa que fa quasi un any que reclamem. I també ens va agradar l'afirmació que “el que no farem és anar a salvar l'empresa”. Cosa amb la que també estem plenament d'acord. Per aquestes afirmacions sembla que el govern comença a acceptar el que segurament és la sortida més raonable de tot plegat: que el model de gestió de la piscina que es va aprovar al seu dia no és sostenible i que haurem d'acabar rescatant la concessió. Serà que el nus comença a desfer-se?