RESSÒ - juny 2016

La recollida de les escombraries porta a porta

Hi havia una vegada una petita gran ciutat que desitjava començar a caminar en una nova direcció però a qui els entrebancs del passat no li deixaven espai, ni temps, ni esma  per iniciar un nou camí.

Sembla que continuarem amb aquest encapçalament durant temps perquè continuem sense trobar diferències notables amb les legislatures anteriors, tot continua en la mateixa direcció: no es pot discrepar amb l'equip de govern, si ho fas, estàs fent un lleig o estàs deixant a l'equip de govern en evidència, un equip de govern que, no ho oblidem, està en minoria davant l'oposició.

Ara per ara tenim un tema molt important sobre la taula: la forma de la recollida selectiva de les escombraries del nostre poble s'ha de canviar, no perquè els i les  regidores s'hagin tornat boges sinó perquè no tenim altra alternativa. A no ser que decidim deixar la Comunitat Econòmica Europea en un termini de temps molt proper, la forma en què efectuem la recollida quedarà obsoleta i serem penalitzats per això. Només una dada, amb el sistema actual es recicla aproximadament un 40% de les escombraries, amb el porta a porta s’arriba al 80%.

El nostre grup municipal dóna ple suport a la iniciativa de la recollida porta a porta i pensa que realment s'ha de continuar treballant en aquesta línia sense aturar-nos, informant com cal a tot el poble. Hem de deixar ben clar que no podem continuar maltractant el nostre medi ambient, ara és l'hora de canviar i posar la mirada en el futur, en els pròxims anys i deixar un bon llegat de respecte al nostre territori... realment volem una terra lliure en tots els aspectes i el del medi ambient és un gran repte de feina col·lectiva.

Des del 24 de desembre que parlem d'aquest tema, s'ha fet l'estudi, s'han presentat les propostes, s'ha discutit en un aparentment Consell Sectorial de Medi Ambient (continuem sense tenir actes dels mateixos). I davant de la discrepància d'un grup s'ha tornat a aturar tot, fa dies que no parlem del tema... potser serà motiu de debat en el ple de maig o en el de juny o en el de juliol?

Què en penseu els ciutadans i les ciutadanes? Penseu que els temes que tractem als plens són realment els que us preocupen o, al contrari, que la feina de governar la nostra petita gran ciutat es fa al despatx sense participació activa de tots i de totes?

I com al començament, acabem de la mateixa manera que el mes passat. Pensem que el nostre poble i la seva gent es mereixen un equip de govern que realment tingui clar quines són les prioritats a tractar en ple, en uns plens que ara es poden seguir per streaming donant l’oportunitat a la ciutadania d’escoltar però, al mateix temps, se li nega o es dilata en el temps la possibilitat de participar en les decisions. La prioritat ha de ser la de la participació de tots i de totes, si realment ens creiem el que pel nostre grup municipal és imprescindible: la innegable validesa de l’empoderament de la nostra gent per dissenyar el poble que volem.

RESSÒ - maig 2016

De l’Ordenança municipal reguladora de la tinença d’animals i de com s’organitza la consulta sobre diversos temes a la nostra ciutadania.

Hi havia una vegada una petita gran ciutat que desitjava començar a caminar en una nova direcció però a qui els entrebancs del passat no li deixaven espai, ni temps, ni esma per iniciar un nou camí.

Així continuem el relat d’aquests mesos, gairebé un any, de nou govern a la nostra ciutat. Aquest mes de maig volem comentar dos temes, un dels quals sembla ser capdavanter en l’atenció del nostre consistori: les caques dels gossos. Ja sabem que molts dels programes electorals presentats al maig del 2015 contenien propostes per acabar amb les caques dels gossos dipositades al mig del carrer.

Els plens dels mesos de gener i d’abril van anar plens d’aquest tema. Les comissions informatives es van convertir en discussions sobre com s’han de fer les anàlisis de la sang dels gossos per tenir el seu ADN i després fer l’estudi de les femtes. Era el mateix dia que parlàvem del pla pressupostari a mig termini 2017-2019 o del protocol d’execució de les diligències de llançament als partits judicials de Catalunya (desnonaments). També vam sortir als diaris comentant els espais que dedicarem a deixar els gossos anar deslligats. Què en penseu els tenidors? Són els espais adequats?

El juliol de 2015 el nostre grup municipal va condicionar el seu vot al cartipàs presentat pel nou equip de govern a la concreció de diversos punts, un dels quals era la creació dels Consells Sectorials. Aposta important perquè la intenció és que tota la nostra ciutadania pugui incidir en el govern i formar part de les decisions que, per poc importants que puguin semblar, canviaran, d’una forma o una altra, el nostre dia a dia. La creació dels Consells Sectorials es va aprovar en el ple del 27 de juliol de 2015 però encara ara, després de 7 mesos, no tenen cos propi, no se n’ha desenvolupat un reglament, no tenim actes dels s’han convocat per tractar temes molt puntuals: de participació, de benestar social, i el de més recent creació: territori, però només en la faceta de medi ambient per informar del tema de la recollida selectiva d’escombraries.

Potser us pregunteu què tenen a veure tots dos temes, bona pregunta! Intentarem donar resposta.

Pensem que el nostre poble i la seva gent es mereixen un equip de govern que realment tingui clar quines són les prioritats a tractar en ple, en uns plens que ara es poden seguir per streaming donant l’oportunitat a la ciutadania d’escoltar però, al mateix temps, se li nega o es dilata en el temps la possibilitat de participar en les decisions. Prioritari ha de ser la participació de tots i de totes, si realment ens creiem el que, pel nostre grup municipal, és imprescindible: la innegable validesa de l’empoderament de la nostra gent per dissenyar el poble que volem.

RESSÒ - abril 2016

Ara, procés constituent, ja!

   No és la nostra manera de fer parlar dels altres, però aquesta vegada ens hi veiem obligats, per l’acció i les declaracions de determinats individus que tenen responsabilitats polítiques. Pels enganys que això suposa.

   Perquè el passat 9 de març l'expresident Mas va desautoritzar el pla cap a la independència? Com lliga això amb la defensa d’un altre càrrec de Convergència, Rull, de que al partit hi ha lloc tant pels que volen el referèndum com pels que votaran no?

   Ja sabem que els únics que estàvem obertament per la declaració unilateral de la independència érem nosaltres, però què se n’ha fet del seu pla de desconnexió i de les estructures d’estat? Tornem les idees de negociació amb l’estat d’un referèndum que sabem del tot impossible? Tant de «Presssing CUP» per això?

   També som els únics que parlem obertament de desobediència, mentre ells van convertir el 9N en un procés participatiu per no desobeir l’estat. I també som els que més pressa tenim, ja dèiem a la passada legislatura que ja teníem majories per anar preparant la independència, i ells van trigar gairebé un any a convocar les eleccions plebiscitàries, que primer havien de ser les anteriors, les del 2012, recordeu? 

   Els ciutadans hem d’exigir una resposta clara dels polítics i de les institucions catalanes. I aquests senyors tenen la batuta d’una de les dues potes del govern. Ja fa temps que des del govern no es fa res. Les ultimes actuacions són més aviat vergonyoses, canvi de nom de conselleries per tal de no emprenyar el Constitucional, escrits al Tribunal Constitucional desmentint les mocions del parlament i sobretot un llarg silenci. Quin contrast amb els alcaldes que desafien a la justícia!

   Algú pot creure a aquestes alçades que no hi hagi res preparat? Fer una llei tributària catalana és un dia de feina, si hi afegim la CUP, dos dies. Però què esperen per fer alguna cosa? Cal que preguntem quines són les veritables intencions de Convergència? Vol o no vol la independència? Tornen la puta i la ramoneta?

   El procés constituent s’ha de convocar ja, i no tenim ni un calendari encara ni una proposta de quins seran els mecanismes de participació de la societat, de debat dels continguts i redactat, i d’aprovació dels diferents articles i de tot el text. És precisament en el procés de definició del nou marc, del nou estat, on sumarem més gent per la independència. Ho haurem de fer nosaltres?

   Perquè la CUP vol una Catalunya i uns Països Catalans millors, no podem repetir els erros que hem patit fins ara. Ens volem independitzar per estar millor, no pas igual. I entenem que les institucions són una eina per canviar la societat.

   Per tot això pensem que no podem deixar només en mans dels polítics la construcció de la República Catalana, que la ciutadania hem de continuar empenyent i organitzant-nos, aquest procés l’ha començat el poble i el poble l’ha d’acabar, i dels polítics, qui no segueixi, que es faci a un costat.

RESSÒ - febrer 2016

LA FESTA NO ERA EL FINAL

En resposta a l'editorial "Al final no hi ha festa?" del passat desembre-gener de 2016. 

En la citada editorial es presentava la faula d'un grup de gent que volia organitzar un concert, i en resum, una minoria en vetava el cantant. I com acabarà tot plegat? es preguntava al final... 

Allò que no s'explicava, però, és que aquesta minoria, cada cop més nombrosa, en cap cas volia imposar el seu estil musical, com es podria sobreentendre del text. Humilment posaven de relleu que amb el format presentat bona part del poble no es sentia cridat a participar-hi. I això sí que ho denunciaven, perquè ho veien molt rellevant. En aquesta línia, el rebuig al cantant no era un caprici personal sinó que aquest simbolitzava, pel seu conegut historial, elements que el feien "poc honorable". A més, la minoria cada cop més nombrosa, portava moltíssim temps somiant i treballant per la citada festa, molt més del que portava el cantant, que just recentment, empès per les masses, havia canviat d'estil i s'havia convertit en "súper estrella".

En la festa que somiaven l'estrella era el públic. El públic era part de l'organització. La preparació era tant clau com el desenvolupament. Anaven lents perquè anaven lluny, i ho volien tot. Volien una festa popular, participativa, de proximitat, inclusiva i reivindicativa. 

Com és sabut, finalment tothom va cedir per un bé comú i al final hi va haver festa! Del camí ens en queden molts aprenentatges. Grollers menyspreus, comentaris masclistes, alarmants impaciències, injustícies invisibilitzades... Molts aspectes a revisar. Si hem d'organitzar coses plegats (i sembla que si volem organitzar coses grans no ens en queda una altra) cal fer-ho des del respecte. Assumim els errors propis i advertim dels aliens. La festa no era el final! Tot el contrari, era l'inici. N'han de venir moltes de festes, però requeriran esforç previ, tenacitat, constància i sobretot lluita, molta lluita. Allí serem, com hi hem sigut sempre, i com ens caracteritza, farem tot el que estigui a les nostres mans per complir la nostra paraula. Si hi ha música ballarem!

Pd - Al final es veu que van trobar un cantant d'Amer...  no era del gust de la minoria cada cop més gran, però van valorar el gest. 

RESSÒ decembre - gener

El carrer del Prat, pensem les obres abans de fer-les

Una de les claus de qualsevol procés, sigui municipal o nacional, és la de saber esperar, planificar amb antelació, posar la mirada més enllà del dia a dia per poder albirar quins seran els resultats de l’acció que avui es fa.

Dimecres 18 de novembre l’alcalde va convocar l’associació de comerciants a una reunió per comentar diversos temes relacionats amb les obres del carrer del Prat.

Però, anem a pams. El nou POUM preveu un nou model de ciutat, la dissenya pensant-la com un ciutat de més de 20.000 habitants (ara tot just no arribem a 13.000 i les previsions són que no arribarem mai als 18.000 habitants), i crea una nova centralitat comercial i de serveis a la carretera de Sils i al final del carrer Moragues. Una de les peces fonamentals d’aquesta nova distribució havia de ser la variant entre les carreteres de Castanyet i d’Anglès. Aquesta obra ha estat descartada (provisionalment) pel nou govern per la manca de temps per poder-ho tenir tot a punt a finals del 2015, data en que s’esgota el termini per optar a la subvenció que estava aprovada ... des del 2007!!! Per no perdre aquesta subvenció se n’ha sol·licitat un canvi de destinació cap a les obres del carrer del Prat.

La CUP va votar en contra d’aquest canvi de la subvenció, no perquè no s’hagi de reformar el carrer del Prat, sinó per altres motius. Un dels principals va ser la forma com s’ha dut a terme el projecte, amb presses, sense consultar als veïns ni informar-los de les conseqüències i fent servir un argument molt antic: No podem perdre la subvenció!, rescatem un projecte qualsevol, d’un import semblant i... a corre cuita tornem a tallar el trànsit a l’entorn de la plaça Farners durant mesos, obviant que perdrem aparcaments sense cap alternativa d’on hem de deixar els cotxes, no només els clients de les botigues i dels mercats, sinó els mateixos veïns i veïnes, i a més a més, improvisadament, traslladem el mercat dels dilluns i desfem l’activitat del centre històric del poble.

Hi ha altres alternatives com a projectes de futur per a un poble que pot desenvolupar les seves bones qualitats per atraure visitants. Perquè no continuem un model de centre comercial al centre del poble? Aquest seria un primer pas per un model alternatiu al del POUM de més de 20.000 habitants i, potser, per a una nova cultura de generar projectes comptant els costos reals de les obres i sense fer servir allò de: sempre hi ha costos afegits i no es podien preveure les modificacions que s’han fet al projecte inicial. No volem tornar a escoltar el regidor de torn rient i responent a les pregunta sobre el cost addicional de les obres del carrer Girona:... i quan veieu els costos del carrer Noguer, aquests sí que s’han disparat!

Pensem, sempre paga la pena pensar abans de precipitar-nos a prendre decisions, potser perdrem una subvenció, però... quant hi perdrem si desestructurem el centre històric del poble?