LA FESTA NO ERA EL
FINAL
En resposta a l'editorial "Al final no hi ha
festa?" del passat desembre-gener de 2016.
En la citada editorial es presentava la faula d'un
grup de gent que volia organitzar un concert, i en resum, una minoria en vetava
el cantant. I com acabarà tot plegat? es preguntava al final...
Allò que no s'explicava, però, és que aquesta minoria,
cada cop més nombrosa, en cap cas volia imposar el seu estil musical, com es
podria sobreentendre del text. Humilment posaven de relleu que amb el format
presentat bona part del poble no es sentia cridat a participar-hi. I això sí
que ho denunciaven, perquè ho veien molt rellevant. En aquesta línia, el rebuig
al cantant no era un caprici personal sinó que aquest simbolitzava, pel seu
conegut historial, elements que el feien "poc honorable". A més, la
minoria cada cop més nombrosa, portava moltíssim temps somiant i treballant per
la citada festa, molt més del que portava el cantant, que just recentment,
empès per les masses, havia canviat d'estil i s'havia convertit en "súper
estrella".
En la festa que somiaven l'estrella era el públic. El
públic era part de l'organització. La preparació era tant clau com el
desenvolupament. Anaven lents perquè anaven lluny, i ho volien tot. Volien una
festa popular, participativa, de proximitat, inclusiva i reivindicativa.
Com és sabut, finalment tothom va cedir per un bé comú
i al final hi va haver festa! Del camí ens en queden molts aprenentatges.
Grollers menyspreus, comentaris masclistes, alarmants impaciències, injustícies
invisibilitzades... Molts aspectes a revisar. Si hem d'organitzar coses plegats
(i sembla que si volem organitzar coses grans no ens en queda una altra) cal
fer-ho des del respecte. Assumim els errors propis i advertim dels aliens. La festa
no era el final! Tot el contrari, era l'inici. N'han de venir moltes de festes,
però requeriran esforç previ, tenacitat, constància i sobretot lluita, molta
lluita. Allí serem, com hi hem sigut sempre, i com ens caracteritza, farem tot
el que estigui a les nostres mans per complir la nostra
paraula. Si hi ha música ballarem!
Pd - Al final es veu que
van trobar un cantant d'Amer... no era del gust de la minoria cada cop
més gran, però van valorar el gest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada