Bona tarda República,
Després que l’Esquerra Independentista
decidís a Vinaròs (2002) que la CUP seria la seva eina institucional hem
anat definint i afinant la nostra ideologia per adaptar-la a la
diversitat del nostre territori, hem anat construint sobiranies a poc a
poc, hem après a governar i a treballar des de l’oposició i cada nova
experiència ens omple de contingut i ens reafirma en la nostra aposta de
capgirar la història.
Quan companyes de consistori em diuen: no
sé on m’has ubicat a mi, abans o després de Suresnes o com... sento
molta tristesa perquè penso que el mantra de “treballem pel poble” ens
ha allunyat dels plantejaments d’esquerra que han de ser rectors de la
nostra acció política perquè sense ells podem prendre decisions
totalment contràries al bé comú, al bé del poble, al bé d’aquelles per a
les quals diem treballar o defensar.
Quan de la CUP es diu sou unes radicals és perquè anem a l’arrel de
tots els problemes i els qüestionem per avançar en la construcció de la
República i en el benestar de les persones;
Quan de la CUP es diu sou tossudes de mena és perquè sabem que hem de ser fermes si volem el canvi, si volem la transparència i el bon govern;
Quan de la CUP es diu “aquestes les que sempre parlen en femení”, ho fem perquè durant milers d’anys s’ha parlat en masculí i ara toca desenvolupar la mirada feminista sobre el món per millorar-lo, per fer-lo més proper i alliberar-nos del patriarcat que no només esclavitza a les dones sinó a totes les persones sense distinció de sexe, ètnia o religió;
Quan de la CUP es diu que volem educar en tribu i això ja està passat de moda, estem oblidant la nostra història i a les tribus familiars que creen i desenvolupen xarxes de suport mutu, l’ésser humà és social per naturalesa i ha de ser educat en societat per ser feliç i un ésser complet;
Quan de la CUP es diu que no volem donar suport al turisme devastador és perquè no volem trinxar el territori amb l’excusa de generar feina, feina precària i minsa, la humanitat sencera és hereva i alhora transmissora del patrimoni ambiental;
I finalment quan de la CUP es diu voleu un món socialista! i no s'aprofundeix en el debat, pensem que la nostra resposta la va donar la Rosa Luxemburg fa més de cent anys:
Quan de la CUP es diu sou tossudes de mena és perquè sabem que hem de ser fermes si volem el canvi, si volem la transparència i el bon govern;
Quan de la CUP es diu “aquestes les que sempre parlen en femení”, ho fem perquè durant milers d’anys s’ha parlat en masculí i ara toca desenvolupar la mirada feminista sobre el món per millorar-lo, per fer-lo més proper i alliberar-nos del patriarcat que no només esclavitza a les dones sinó a totes les persones sense distinció de sexe, ètnia o religió;
Quan de la CUP es diu que volem educar en tribu i això ja està passat de moda, estem oblidant la nostra història i a les tribus familiars que creen i desenvolupen xarxes de suport mutu, l’ésser humà és social per naturalesa i ha de ser educat en societat per ser feliç i un ésser complet;
Quan de la CUP es diu que no volem donar suport al turisme devastador és perquè no volem trinxar el territori amb l’excusa de generar feina, feina precària i minsa, la humanitat sencera és hereva i alhora transmissora del patrimoni ambiental;
I finalment quan de la CUP es diu voleu un món socialista! i no s'aprofundeix en el debat, pensem que la nostra resposta la va donar la Rosa Luxemburg fa més de cent anys:
Volem un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures.
Farners de la Selva, 24 de maig de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada