Més reflexions ...

Bon dia República,

Malauradament la ideologia és cosa de poca gent. La immensa majoria no saben on s’han d’ubicar perquè, malgrat els seus comportaments, les seves actituds i les seves aportacions al dia a dia dels governs els ubiquen en un lloc ben concret, es resisteixen a ser considerats membres d’un determinat “club” ideològic.

Potser la falta de formació política els permet aquesta resistència i també potser caldria que els hi recordéssim o els hi féssim arribar una petita història de l’assemblea nacional francesa del 1789 on es van configurar les dretes i les esquerres.

L’origen històric d’aquesta oposició s’ha de buscar en el fet de la ubicació geogràfica dels delegats amb diferents orientacions doctrinals en l’assemblea nacional francesa d’agost i setembre de 1789. A la dreta estaven ubicats els diputats partidaris del veto reial (aristocràcia i clero) i a l’esquerra els diputats que s’oposaven al veto reial, gairebé tots pertanyents al Tercer Estat.  A la dreta política se’ls atribueixen  els valors d’autoritat, identitat nacional, ordre, seguretat, tradició i conservadorisme  i a l’esquerra política se’ls atribueixen  els valors de progrés, igualtat jurídica, respecte al que és nacional i autòcton, solidaritat, insubordinació i reformisme. 

I així s’han anat configurant posteriorment els grups polítics en tots els estats moderns, recordem que la Revolució Francesa marca l’inici de l’època contemporània on s’acaba de desenvolupar la revolució industrial, es concreta l’emancipació d’Amèrica al segle XIX, producte de la mateixa revolució  burgesa francesa i a Europa passen diversos períodes revolucionaris (1830, 1848 i 1870). Alemanya es reunifica i es converteix en el país més poderós del continent europeu. 

 El segle XX és un segle convuls travessat per la revolució russa, per les dues guerres mundials, per la guerra freda posterior, la guerra de Corea i de Vietnam, per la caiguda del mur de Berlín i la configuració d’una potència mundial hegemònica: els Estats Units d’Amèrica. 

El segle XXI ens porta nous països emergents que volen disputar-li el centre ideològic, comercial i industrial però sempre dins el mateix món capitalista. Aquest món capitalista i globalitzat per l’ús de les noves xarxes socials, pel triomf de la tecnologia per sobre de les necessitats vitals de la gent, el que no posa al centre la vida de les persones sinó que les aparca en la persecució del benefici empresarial.

Aquí la dreta té una importància vital perquè defensa el benefici empresarial per sobre de qualsevol interès col·lectiu, deixa l’educació, la sanitat, els serveis a les persones grans, a les persones vulnerables en mans privades, serveis que sempre seran deficitaris si realment estan al servei de les persones i no de les empreses. Com podem dir que defensem l’educació de les nostres filles si les deixem en mans privades que busquen el benefici i precaritzen les feines i la qualitat general del servei?

Pensem, reflexionem i després posem les coses al seu lloc... a vegades no tenim alternatives: hem de riure per tal de no plorar!