La lluita continua

Primer de tot felicitar-nos per com ha anat el 9N. Malgrat totes les circumstàncies ha servit per fer un pas endavant cap a la independència. S’ha posat més en evidència l’estat espanyol internacionalment (aquí més ja no s’hi pot posar). S’ha constatat la majoria social per la independència, però alerta, les xifres de participació radiografien un país on encara hi ha feina a fer en aquest sentit. Hem de continuar fent de l’alliberament nacional un projecte inclusiu.


S’ha fet evident també que els programes de la majoria de partits han quedat superats en el terreny nacional, i també el presumible suport que les diferents propostes tenen. Ara cal treballar per declarar la independència i per constituir la República Catalana. Per això calen eleccions anticipades el més aviat possible, no només perquè els partits diguin com volen fer-ho, sinó, principalment, perquè el poble té dret a refrendar el suport que dóna als diferents partits.


I parlem d’eleccions constituents, no pas plebiscitàries, perquè és cabdal definir el país que volem, quin sistema de funcionament democràtic, quin sistema de lleis. Aquest novembre s’acaba d’aprovar al Parlament una proposta de la CUP que insta a obrir un procés constituent a la participació de tota la ciutadania, i que això es desenvolupi correctament serà una de les nostres principals apostes.


A banda d’això cal tenir clar que la independència s’ha de preparar, no volem una declaració que no es pugui fer efectiva. S’han d’activar tots els mecanismes per poder garantir el control i la gestió pròpia del país, des de les infraestructures als serveis bàsics, passant per les pensions, les telecomunicacions o el servei de correus. En això serà clau l’activació, ja demanada forces vegades, de l’agència tributària catalana. El dia que deixem de pagar a Espanya, aquell dia serem independents de facto.


Aquests punts, pensem, haurien ser el mínim denominador comú dels programes dels partits en el terreny nacional a les properes eleccions al Parlament. Nosaltres hi afegim el dret d’autodeterminació i d’autoorganització dels Països Catalans, la nació sencera, una lluita que continuarem fent el dia que siguem independents.


Oblidem-nos de llista unitària, a la CUP no l’hi busqueu. Les diferències en polítiques socials, ecologistes o culturals són massa grans. I també la manera de funcionar i d’entendre la democràcia i el sistema. La CUP, això sí, ja està treballant per bastir una àmplia candidatura d’esquerres, independentista i anticapitalista. I insistirem, també, en la unitat d’acció dels partits per aconseguir la independència. Com ja dèiem al començar aquesta legislatura, mà estesa per la independència, puny alçat contra les retallades.


I ja és la segona legislatura seguida que la voluntat popular deixa desfasada i superada. El poble sempre va davant, és qui marca l’evolució, ja ho hem dit altres vegades. Ara ha posat en evidència també la necessitat de canviar el sistema de funcionament institucional que tenim.

Algunes claus del procés d’independència

El frau del govern. D’entrada no fer la consulta tal com estava plantejada, rebaixant-la a un procés participatiu Si la societat civil, amb els pocs recursos que teníem, vam fer les consultes del 2009 i 2010, el govern pot i hauria de fer molt més. No complir el pacte del dret a decidir, no explicant el que estaven plantejant, ni als partits ni a la població. I no complir el seu compromís electoral. Recordem que el pacte, la consulta i la pregunta, la CUP se les va trobar ja fetes pels altres partits, nosaltres ho hauríem fet diferent. Tot i així hi hem donat i hi donem suport, també a aquest succedani, si serveix per mobilitzar a la gent, per mantenir el pols amb l’estat espanyol i perquè els partits acabin d’aclarir la seva aposta per la independència.



El mal govern. No només trenca el consens i la unitat que s’havia aconseguit, ni fa tot el possible per dur a terme la consulta. Sinó que hem viscut una altra legislatura de retallades, de privatitzacions, de  destapament de la corrupció i d’improvitzacions. Un govern antisocial que ja no s'aguanta per enlloc. Si ens calen urnes per a aconseguir la independència, també és urgent posar les urnes per a que els ciutadans i ciutadanes puguin tombar aquest mal govern.



Salvar la pell. En comptes de reconèixer el fracàs intenten acabar la legislatura. Esbomben als mitjans el nou engany de les eleccions plebiscitàries i la llista conjunta. Per guanyar temps? Per descol·locar a tothom? La llista conjunta és impossible, inacceptable per la CUP, d’entrada per programa, i després perquè està clar que l’equilibri de forces ha de canviar i això no quedaria reflectit. La seva aposta per la declaració d’independència, que sempre és unilateral, no cal que hi insistim, no és creïble en la coalició de govern, quan ens han enredat ja massa vegades i quan sabem perfectament que un dels socis no la vol. Ja sabíem que tan si es feia la consulta com no, i tan si es guanyava com si no, haurien d’haver-hi eleccions anticipades. Ara encara més. I podem exigir la convocatòria immediata, després que cadascú expliqui la seva aposta política. El que no podem acceptar és el xantatge de convocatòria amb condicions. Per democràcia.



D’altra banda ens felicitem pel debat sobre el procés d’independència que es va fer el 9 d’octubre al Cercle Jove, sobretot per  l’aposta, necessària, de portar el debat sobre la independència al poble. I davant del nou escenari que ara se’ns presenta, apostem per continuar aquest debat, tal com també van reclamar-ho el públic assistent.

Resum del ple de Setembre a l'Ajuntament

En aquest ple de setembre, desprès de l'aturada per vacances de l'activitat política en el nostre municipi, teníem diversos punts d'interès, alguns com l'aprovació definitiva del projecte d'obra de construcció d'una passarel∙la sobre la carretera C63, la carretera vella de Girona. L'aprovació d'aquest projecte, en el ple, tal com s'endevinava, va esdevenir un tràmit, perquè ningú no creu en la necessitat pels veïns de Santa Coloma Residencial de disposar d'una via segura per l'antiga carretera de Girona, donat que l'actual trencant està després d'una corba i la perillositat és elevada per l’elevat nombre de vehicles que utilitzen aquella via. Així doncs amb aquesta infraestructura tenim un nou tram que connecta el nucli residencial amb el poble, i a més a més esdevé un vial per tots aquells que vulguin fruir del nostre entorn, tant si són vianants com ciclistes.

Altres punts que foren tràmits sense discussió foren l'aprovació definitiva del reglament intern d'ús i funcionament de la biblioteca municipal Joan Vinyoli i l'aprovació inicial del reglament d'ús de la marca «Festa concurs de la ratafia de Santa Coloma de Farners». On sens dubte hi haurà més discussions, si d'acord amb l'equip de govern es porta la proposta al Consell del Poble, és en la determinació de les festes locals per a l'any 2015, on d'acord amb el que es va dir en el ple, si en el Consell hi ha un acord que la festa ha d'ésser en divendres, es portaria la proposta al ple per tal que fos així. Sinó l'any que ve tindrem el dia de festa el dijous.

Un dels temes que sempre és discutit és l'aprovació de les modificacions de crèdits, força usuals, ja que aquesta és la tercera d'aquest any. El nostre vot fou negatiu, ja que com sol passar en aquestes modificacions són degudes, al nostre entendre, a errors de càlcul i modificacions d'últim moment per tal de resoldre situacions no previstes per l’equip de govern.

Fou interessant que se’ns informés de la situació de la renovació del contracte de lloguer de l'actual edifici dels jutjats per part de la Generalitat de Catalunya, i la voluntat d'aquesta de construir unes noves instal∙lacions en terrenys ja cedits per l’ajuntament. Ara sols falta saber quan la Generalitat podrà construir aquestes noves instal∙lacions, però pensem que no és gaire probable que sigui en els propers anys. El que potser sí que veurem funcionar més aviat serà els acords que es desenvolupin desprès de l'aprovació del conveni marc de col∙laboració entre l'Institut de Cultura de Barcelona i Ajuntament de Santa Coloma de Farners per l’estudi i difusió de la revolta i guerra dels Segadors, del que també en serà partícip l'entitat La Sega 1640, per tant caldrà comptar amb aquesta entitat perquè es desenvolupin accions pel bé del nostre poble.

I per finalitzar hi havia una proposta del grup municipals d'ERC per impulsar els canvis normatius en la millora i la garantia del servei d'Internet. Es va aprovar amb el vot a favor de tots els grups menys la CUP, que es va abstenir, ja que vam entendre que la proposta de millora de qualitat no aprofundia en l'arrel dels problemes del servei d'Internet, com són l’alt preu, un dels més alts d'Europa, i la lentitud, també una de les més baixes d'Europa. Tampoc hi havia cap proposta de substitució del fil de coure per tecnologies més avançades, com podria ser les tecnologies sense fils o la fibra òptica. La CUP volia que la proposta fos més complerta, però no vam poder canviar l'opinió del grup promotor i a desgrat nostre es va aprovar aquesta moció, al nostre entendre, poc ajustada a la realitat.

EL SETEMBRE MÉS IMPORTANT DE LES NOSTRES VIDES (de moment)

EL SETEMBRE MÉS IMPORTANT DE LES NOSTRES VIDES (de moment)

Us oferim un article ple de tòpics, cites, arengues i frases ressonants, començant pel títol. 

Perdoneu l’atreviment, però pensem que l’ocasió s’ho val.

Estem a punt d’escriure el passatge més important de la història del nostre país dels darrers 3 segles. Sense cap mena de dubte ens trobem davant del moment més important i decisiu de la història de Catalunya des del 1714. Abans hi hagut altres moments molt importants, com la declaració de la república, però mai com ara no s’ha plantejat obertament la independència.

De com encarem tots plegats els propers mesos dependrà com es resolgui el procés. Estem veient dubtes sobre la convocatòria del referèndum. Estem veient pressions de tots colors. Per això cal que demostrem, ara més que mai, que volem la independència. El poble té la paraula. 

I la decisió. Cal que empenyem ben fort i tots junts per aconseguir-ho, i perquè ningú no es faci enrere, com hem fet fins ara, i més i tot. Arriba el moment decisiu que tan hem estat esperant i no s’hi val a badar.

La primera mobilització important, el proper 11 de setembre. Cal que el poble torni a fer una demostració de força i de voluntat. Cal que prenguem altre cop els carrers de Barcelona. Cal desbordar la V, que no quedi cap dubte que el poble català vol celebrar el referèndum per la independència. Si fa dos anys ens ho vam demostrar i ens ho vam creure, si l’any passat ho va veure tot el món, enguany cal empènyer als polítics perquè el referèndum sigui una realitat.

A finals de setembre és previsible que hi hagi la convocatòria del referèndum. I també és previsible que immediatament després l’estat espanyol el prohibeixi. Que l’estat prohibirà el referèndum ho sabem ara i ho sabíem fa dos anys, de fet ho hem sabut sempre, per tant que no ens surtin ara amb romanços. Cal estar preparats ja des d’ara per respondre a aquesta prohibició, haurem de tornar a sortir al carrer. Segona mobilització important del mes, aquesta sense data fixa.

Desobediència, la paraula clau. Desobediència civil i desobediència institucional. N’hem parlat molt els últims mesos, però ara caldrà posar-la en pràctica. Desobediència pacífica, és clar, però desobediència. A nivell institucional és evident que el referèndum s’haurà de fer desobeint l’estat espanyol, però també es poden fer altres coses, que millor no apuntar per no donar pistes. I a nivell civil les mobilitzacions més importants són les manifestacions i les vagues generals, tampoc apuntarem res més, només que cal estar preparats per passar a l’acció. 

La independència no es demana, es pren. Ja s’acosta un altre juny, ja tenim les eines esmolades, disposats a prendre pacíficament la nostra independència. Disposats a que aquesta tardor sigui la més important de les nostres vides, de moment, fins al dia que celebrem la recuperació de les nostres llibertats com a poble.

VISCA LA TERRA, MORI EL MAL GOVERN

Ara va de bo

Ara va de bo

2014, primer any de transició cap a la independència

 Ja tenim data pel referèndum, ara la qüestió serà com el farem. La rabieta espanyola està essent de pel·lícula, però el més gros encara ho hem sentir. Tant li fa. A cada escarafall, més independentistes. A cada amenaça, encara més independentistes. Ja ho sabem. I a les espanyes encara no són conscients de la magnitud de la catàstrofe. Ni ho seran. Continuaran “en sus trece”. Continuaran esgrimint la seva constitució com si fos la bíblia i aprovant lleis contra tot el que tufi a català. I nosaltres continuarem desobeint les seves lleis. Com estem fent. En l’educació, en la sanitat, en els habitatges i en tot el que ens sembli injust. Per dignitat. Perquè qui no desobeeix una llei injusta es converteix en còmplice de la seva condemna. I així és com farem la consulta, desobeint.

    Provaran de reprimir-nos. Provaran d’intimidar-nos. Per la via judicial i per la policial. No ho aconseguiran. Contra una demanda cívica, pacífica, unitària i convençuda no tenen arguments. No hi ha arguments. Només aconseguiran activar la solidaritat, la nostra i la de fora. Perquè ara el procés català ja s’ha fet internacional. Des de l’èxit espatarrant de la Via Catalana que som portada arreu del món. I Espanya cada cop està i estarà més en entredit.

    Mentrestant nosaltres anirem definint el país que volem, com el volem, en una mena de procés constituent no convocat per ningú, emplaçat per la societat civil d’una manera més o menys espontània, per bé que promogut des dels moviments socials, dels quals la CUP sempre se n’ha sentit part. Sobre un pilar fonamental, el dret a decidir. Sí, les consultes populars es faran cada cop menys estranyes i més habituals. I més poderoses. La consulta sobre la independència va obrir el camí on es troba el país ara, però també el del dret a decidir. La consulta sobre la MAT que hem tingut al poble aquest hivern n’és el millor exemple, i podem estar orgullosos dels resultats i de ser, modestament, pioners en això de les consultes populars. I ara, el 25 de maig, coincidint amb les eleccions europees, en tindrem un altre exemple, una altra oportunitat. El multireferèndum d’arrel promogut per una colla d’entitats. Per cert, allà on la CUP governa les consultes són vinculants.

Un poble que creix

I a nivell del nostre poble també continuarem creixent, no pas en nombre d’habitants, sinó socialment. Per sort estem deixant de ser aquell poble tancat en si mateix on no passava mai res, i cada cop passen més coses. Ens hem de felicitar que dos actes com van ser la caminada de No a la MAT a Farners i l’acte de l’ANC al teatre, tot i coincidir el mateix dia, els dos van ser un èxit espectacular. I més que demanar coordinació als organitzadors perquè no coincideixin, com algú ha fet, cosa que denota un desconeixement de les dinàmiques de les entitats, cal tenir una visió més àmplia i entendre que això passarà cada cop més cops, que és bo que passi i que ja tocava que passés. Perquè el poble creix. I més que ha de créixer.

    I el que constatem és que calen més espais preparats per acollir aquesta activitat social, cultural i associativa. La biblioteca està saturada, la sala d’actes ja no dóna l’abast, les entitats sovint han de fer malabarismes al calendari per poder programar les seves activitats. El poble necessita urgentment una altra sala polivalent i preparada per fer actes.

    I un esment a les festes. El poble no acaba d’aprofitar el potencial de la Festa de la Ratafia i la festa s’ha fet tan grossa que li cal un nou replantejament, per no morir d’èxit, perquè pugui créixer encara més i bé. La Festa de la Revolta dels Segadors es va fent gran i amplia el nostre imaginari i la nostra identitat local. També la Festa Major ha rebut un impuls important amb la dinamització de la comissió de Barraques. Però cap d’aquestes es correspon amb la realitat del pressupost de festes municipal, que continua essent opac i desorbitat en moltes partides. I hi afegim el Carnestoltes, que no acaba d’arrencar per la desídia de l’equip de govern municipal.

    Tot això sense oblidar dos temes que ens cauran a sobre com una llosa d’aquí poc, el Pla Urbanístic especulatiu i exagerat que ha preparat el govern municipal i el serial de la piscina coberta. I sense oblidar tampoc que haurem de continuar amatents amb el tema de la MAT fins que el ramal s’hagi arxivat definitivament. Encara no podem cantar victòria.

Ciment, vats i petroli

Les infraestructures estan íntimament lligades al model de societat. De fet en són una peça cabdal pel seu bon funcionament, per tant el sistema en depèn. Cada societat es dota de les infraestructures que li calen per desenvolupar-se. Això els que dominen la societat, els dominats sempre les han sofertes i sempre s’hi han resistit.

La dominació econòmica, un dels pilars del capitalisme, es basa en l’explotació intensiva i exhaustiva dels recursos naturals, materials i humans per produir excedents i vendre’ls a gran escala, per a la qual cosa el transport de mercaderies a gran distància és imprescindible i fonamental per acabar amb la competència dels productes locals. 

La dependència energètica és un altre dels pilars del capitalisme. Depenem de l’electricitat, dels combustibles (petroli, gas...) i del transport a gran escala de mercaderies, que també hem de considerar com a energies. Aquestes energies necessiten infraestructures. Aquí cal incloure també el transport de persones, sense transport públic la nostra dependència energètica és més gran. I s’accentua apostant per les carreteres (petroli) en comptes del tren. Això també crea dependència laboral de sectors que es converteixen en potencials aliats del sistema, per exemple els transportistes serien els primers a oposar-se a un tren de mercaderies obligatori. 

Però no es pot prioritzar un sector en concret en comptes de l’interès general i del país.

Eliminar la competència és un dels principal mecanisme de funcionament del capitalisme, aquí hi hem d’incloure les guerres, però també moltes altres coses. Actualment una de les principals batalles és en la producció elèctrica, dificultant, per exemple, la producció elèctrica alternativa, i sobretot la producció domèstica, no només encarint els materials, sinó també amb mecanismes legals. Qualsevol cosa que ens faci ser autosuficients és competència pel sistema.

I la propaganda, el tercer pilar del capitalisme. Màxima facilitat pel transport de mercaderies i el desplaçament de persones com a emblema de llibertat i mínima protecció de la natura. 

Afavorit per lleis liberals. Desdoblaments, MAT, TGV... la construcció d’infraestructures és una dels grans despeses de l’estat amb l’argument recorrent de reactivació de l’economia, la seva economia, és clar, per damunt de les necessitats socials que justifiquin aquestes infraestructures. Les grans obres, però, no només suposen un gran impacte ecològic i estan trinxant el territori, sinó que estan portant la gran urbanització a llocs tradicionalment rurals, amb el conseqüent canvi d’activitats econòmiques. S’afavoreix un determinat tipus d’economia i se’n dificulta una altra, sovint amb excuses tan barates com la modernitat.

Abandonament del tren de passatgers, absència de tren de mercaderies. El tren és, de fet, la gran competència del gran negoci que tenen muntat amb les carreteres les constructores, les petrolieres i l’estat, amb la construcció, els impostos i els peatges. Els contractes i els negocis entre l’estat (i Generalitat també) i les grans empreses condiciona el desenvolupament de les infraestructures. Peatge a l’ombra pel desdoblament de l’eix transversal, allargament de les concessions de les autopistes a canvi d’ampliacions, indemnitzacions milionàries pel descens del trànsit... no costa gaire lligar caps i concloure perquè l’N-II està com està, i que s’hi estarà temps, almenys fins que no hagin amortitzat l’eix transversal i l’ampliació de l’autopista. Per no parlar de les empreses subcontractades o dels terrenys expropiats que romanen inutilitzats i els propietaris sense ser indemnitzats. I és que l’especulació és l’altre gran mecanisme de funcionament del capitalisme, amb la corrupció que porta intrínseca.

Es calcula que el Ministeri de Foment acabarà pagant 2000 milions € a Abertis fins el final de la concessió de l’AP-7, d'aquí a 9 anys, en concepte d’indemnització per descens del volum de trànsit.

Nosaltres tenim problemes afegits, bàsicament dos, l’un que no decidim, ho fa Espanya segons els seus interessos, gairebé sempre, sinó sempre per sistema, contraris als nostres, i l’altre que som al mig del pas, un país petit, densament poblat i al mig del pas de les grans infraestructures que necessita el sistema. Suportar-les ens aporta molt minsos beneficis econòmics, sinó cap, perquè no decidim res, i en canvi ens porta molts perjudicis, bàsicament ambientals (contaminació, destrossa del territori...) i de mobilitat (carreteres atapeïdes de camions, obres contínuament...), cosa que de retruc afecta negativament l’economia local.

Revertir la tendència no serà gens fàcil (ja no cal dir la situació). Cal denunciar el caos de les infraestructures provocat pels trapitxetjos entre l’administració i les grans empreses, la destrossa de territori i la manca d’un model eficient adaptat a les necessitats del país, respectuós amb l’entorn i amb perspectives de futur, i demanar la racionalització de les infraestructures i la paralització de les que no siguin absolutament necessàries fins que no hi hagi un model definit, consensuat amb tota la societat i clar, tenint molt present que el model que apliquem condicionarà el país que tindrem en el futur.

Calia un tren de mercaderies en comptes d’un TGV. Traient el trànsit internacional de camions de les carreteres no calia desdoblar-les. Cal alliberar les autopistes de peatges, i fer-les públiques, per exemple expropiant-les, que ja les hem pagades i repagades. Tampoc calia una MAT sinó un bon manteniment de les línies existents i promoure la producció d’electricitat distribuïda, domèstica, privada i municipal amb energies renovables. I la producció estatal, pública, a gran escala, d’energia de fonts renovables, que faci possible aturar i desmantellar a mig termini les nuclears. Una producció elèctrica de proximitat també faria innecessàries moltes línies elèctriques. I cal promoure l’estalvi energètic, afavorir-ho amb mecanismes legals i promoure la investigació i desenvolupament en energies renovables. 

Amb el que acabarà costant a la Selva desdoblar l’eix transversal i l’N-II i fer la MAT es podria alliberar el peatge de l’AP7, fer un tren de mercaderies, una planta de biomassa i encara sobrarien calés.

Calen unes altres directrius urbanístiques. Caldria deixar de construir-ho tot sobre les carreteres: pobles, barris, urbanitzacions, polígons, centres comercials... Això és un vici endèmic del nostre país que sistemàticament cada x temps satura la carretera i obliga a fer variants que al seu torn també es van saturant, mentre s’especula urbanísticament amb els terrenys que deixen de ser aptes per a activitats agrícoles o forestals. Cal limitar les entrades i sortides a les carreteres, deixar unes distàncies mínimes amb polígons, centres comercials, barris i urbanitzacions, i evitar l’abús de rotondes, per tenir unes carreteres més fluïdes, més ràpides i més segures. La mobilitat és un altre argument pel bon desenvolupament de la vida local.

El transport públic actual no porta enlloc, els pobles estan poc més que incomunicats, per la qual cosa ens veiem obligats a tenir cotxe. El tren és millor solució que els autobusos en molts casos. Trens lleugers, que passin sovint i que portin als llocs, als pobles, podrien tenir èxit. 

Tipus carrilets, d’estètica a l’antiga, podrien ser inclús un atractiu. També seria desitjable la promoció de formes de producció, treball i consum que afavoreixin la disminució del volum de mercaderies, com el consum de proximitat o l’artesania, per exemple.

La protecció del medi ambient i del territori, els grans damnificats pel sistema capitalista, ha de ser un dels principals arguments a l’hora de plantejar infraestructures. La riquesa, la diversitat i la bona salut ambientals són primordials per garantir el futur del nostre país, i valors a promoure en el model de societat que volem, hem de ser conscients i conscienciar que s’ha arribat al límit de maltractament que la natura pot suportar i que l’hem, i la podem, tractar molt millor. I a tenir en compte sempre l’eficiència en les infraestructures, que siguin realment útils, que serveixin pel que estan fetes.

Ple extraordinari de 30 de juny

En el ple extraordinari de 30 de juny, hi havia sols dos punt. Un era la proposta de modificació de crèdits per part de l'equip de govern per l'exercici 2014 i l'altre era l'anul∙lació d'unes ordenances d'anys passats, creades per obtenir recursos de les empreses de telefonia mòbil que utilitzen les antenes del poble. Aquestes ordenances estaven sense aplicar perquè les empreses de telefonia mòbil les havien impugnat davant de l'administració de justícia i ara hem arribat a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha donat la raó a les empreses. Per tant, ens veiem obligats com a ajuntament a anul∙lar les ordenances, per tal de tancar el tema i no perdre cap judici. Aquesta proposta d'anul∙lació de les ordenances fou aprovat per unanimitat.

Diferent fou la proposta de modificació de crèdits per part de l'equip de govern, on hi havia punts que eren conflictius. Així en els crèdits extraordinaris n’hi havia que augmentaven:

Com la partida destinada a dos vehicles, un era l'últim pagament per un valor de 1.500 € del vehicle de policia. I l'altre, que va aixecar força interès, era un vehicle de 25 anys per protecció civil per un valor de 3.000 €. Com suposem que li passa a tothom que coneix la noticia, volem veure aquest vehicle vintage que servirà per resoldre les emergències del poble.

Un dels punts que féu que la CUP votés en contra d'aquesta proposta fou l'assignació d'una partida de 210.000 € per resoldre un dels molts problemes del centre esportiu de la piscina coberta del municipi. Aquesta assignació està lligada amb la proposta d'acord que compromet l'ajuntament amb aportacions dineràries i noves estructures per tal d'assegurar la viabilitat del centre esportiu de la piscina coberta. Aquests 210.000 € són part de l'aval que l'ajuntament féu a posteriori de la construcció de la piscina per tal d'ajudar amb els problemes financers. Aquesta quantitat, d'acord amb el conveni que han acceptat les parts del concurs de creditors, haurà de ser retornada per l'empresa a l'ajuntament.

Un tema que s'ha resolt són els dos saions dels Saioners, que encara eren en mans particulars, aquests dos terrens, d’una superfície total de 1.000 metres quadrats, s'han comprat per una quantitat total de 30.000 €.

Alhora també s'ha d'augmentar la partida assignada a les reformes de l’escorxador, per insuficiència del crèdit existent de 17.000 € per les reformes que s'han realitzat per arreglar l'edifici, desprès que el pressupost és mostrés insuficient pel preu d'instal∙lació d'una bomba de calor.

Hi ha també la creació d'una partida de 45.000 € per la pavimentació i serveis del carrer centre, és una nova partida, de fet insuficient per aquesta tasca, però l’obra es podria realitzar si finalment hi ha les ajudes promeses per la Diputació de Girona.

Alhora també hi ha 30.000 € per millores d’enllumenat, per la instal∙lació dels nous llums, més ecològics i eficients que els anteriors.

El total del crèdit augmentat és de 336.500 €, a restar dels següents conceptes:

210.000 € que s'extreuen del romanent de tresoreria, destinat a les despeses generals. 

Alhora, també es dona de baixa per anul∙lació del concepte, 46.500 € de l’arranjament de les vies públiques i 50.000 € reparació del teulat de l’antiga caserna de la guàrdia civil, tot i que en aquest concepte, l'alcalde creu que caldrà arreglar­ho tard o d’hora però que ja es veurà quan.

També desapareixen 30.000 € destinats a l'enllaç entre la carretera de Castanyet i la carretera d'Anglès, esperem que aquest enllaç no s'arribi a construir mai. I amb aquest concepte s'arriba a la suma de 336.500€ que són la contrapartida als augments de crèdit.