Ara va de bo

Ara va de bo

2014, primer any de transició cap a la independència

 Ja tenim data pel referèndum, ara la qüestió serà com el farem. La rabieta espanyola està essent de pel·lícula, però el més gros encara ho hem sentir. Tant li fa. A cada escarafall, més independentistes. A cada amenaça, encara més independentistes. Ja ho sabem. I a les espanyes encara no són conscients de la magnitud de la catàstrofe. Ni ho seran. Continuaran “en sus trece”. Continuaran esgrimint la seva constitució com si fos la bíblia i aprovant lleis contra tot el que tufi a català. I nosaltres continuarem desobeint les seves lleis. Com estem fent. En l’educació, en la sanitat, en els habitatges i en tot el que ens sembli injust. Per dignitat. Perquè qui no desobeeix una llei injusta es converteix en còmplice de la seva condemna. I així és com farem la consulta, desobeint.

    Provaran de reprimir-nos. Provaran d’intimidar-nos. Per la via judicial i per la policial. No ho aconseguiran. Contra una demanda cívica, pacífica, unitària i convençuda no tenen arguments. No hi ha arguments. Només aconseguiran activar la solidaritat, la nostra i la de fora. Perquè ara el procés català ja s’ha fet internacional. Des de l’èxit espatarrant de la Via Catalana que som portada arreu del món. I Espanya cada cop està i estarà més en entredit.

    Mentrestant nosaltres anirem definint el país que volem, com el volem, en una mena de procés constituent no convocat per ningú, emplaçat per la societat civil d’una manera més o menys espontània, per bé que promogut des dels moviments socials, dels quals la CUP sempre se n’ha sentit part. Sobre un pilar fonamental, el dret a decidir. Sí, les consultes populars es faran cada cop menys estranyes i més habituals. I més poderoses. La consulta sobre la independència va obrir el camí on es troba el país ara, però també el del dret a decidir. La consulta sobre la MAT que hem tingut al poble aquest hivern n’és el millor exemple, i podem estar orgullosos dels resultats i de ser, modestament, pioners en això de les consultes populars. I ara, el 25 de maig, coincidint amb les eleccions europees, en tindrem un altre exemple, una altra oportunitat. El multireferèndum d’arrel promogut per una colla d’entitats. Per cert, allà on la CUP governa les consultes són vinculants.

Un poble que creix

I a nivell del nostre poble també continuarem creixent, no pas en nombre d’habitants, sinó socialment. Per sort estem deixant de ser aquell poble tancat en si mateix on no passava mai res, i cada cop passen més coses. Ens hem de felicitar que dos actes com van ser la caminada de No a la MAT a Farners i l’acte de l’ANC al teatre, tot i coincidir el mateix dia, els dos van ser un èxit espectacular. I més que demanar coordinació als organitzadors perquè no coincideixin, com algú ha fet, cosa que denota un desconeixement de les dinàmiques de les entitats, cal tenir una visió més àmplia i entendre que això passarà cada cop més cops, que és bo que passi i que ja tocava que passés. Perquè el poble creix. I més que ha de créixer.

    I el que constatem és que calen més espais preparats per acollir aquesta activitat social, cultural i associativa. La biblioteca està saturada, la sala d’actes ja no dóna l’abast, les entitats sovint han de fer malabarismes al calendari per poder programar les seves activitats. El poble necessita urgentment una altra sala polivalent i preparada per fer actes.

    I un esment a les festes. El poble no acaba d’aprofitar el potencial de la Festa de la Ratafia i la festa s’ha fet tan grossa que li cal un nou replantejament, per no morir d’èxit, perquè pugui créixer encara més i bé. La Festa de la Revolta dels Segadors es va fent gran i amplia el nostre imaginari i la nostra identitat local. També la Festa Major ha rebut un impuls important amb la dinamització de la comissió de Barraques. Però cap d’aquestes es correspon amb la realitat del pressupost de festes municipal, que continua essent opac i desorbitat en moltes partides. I hi afegim el Carnestoltes, que no acaba d’arrencar per la desídia de l’equip de govern municipal.

    Tot això sense oblidar dos temes que ens cauran a sobre com una llosa d’aquí poc, el Pla Urbanístic especulatiu i exagerat que ha preparat el govern municipal i el serial de la piscina coberta. I sense oblidar tampoc que haurem de continuar amatents amb el tema de la MAT fins que el ramal s’hagi arxivat definitivament. Encara no podem cantar victòria.