EL SETEMBRE MÉS IMPORTANT DE LES NOSTRES VIDES (de moment)
Us oferim un article ple de tòpics, cites, arengues i frases ressonants, començant pel títol.
Perdoneu l’atreviment, però pensem que l’ocasió s’ho val.
Estem a punt d’escriure el passatge més important de la història del nostre país dels darrers 3 segles. Sense cap mena de dubte ens trobem davant del moment més important i decisiu de la història de Catalunya des del 1714. Abans hi hagut altres moments molt importants, com la declaració de la república, però mai com ara no s’ha plantejat obertament la independència.
De com encarem tots plegats els propers mesos dependrà com es resolgui el procés. Estem veient dubtes sobre la convocatòria del referèndum. Estem veient pressions de tots colors. Per això cal que demostrem, ara més que mai, que volem la independència. El poble té la paraula.
I la decisió. Cal que empenyem ben fort i tots junts per aconseguir-ho, i perquè ningú no es faci enrere, com hem fet fins ara, i més i tot. Arriba el moment decisiu que tan hem estat esperant i no s’hi val a badar.
La primera mobilització important, el proper 11 de setembre. Cal que el poble torni a fer una demostració de força i de voluntat. Cal que prenguem altre cop els carrers de Barcelona. Cal desbordar la V, que no quedi cap dubte que el poble català vol celebrar el referèndum per la independència. Si fa dos anys ens ho vam demostrar i ens ho vam creure, si l’any passat ho va veure tot el món, enguany cal empènyer als polítics perquè el referèndum sigui una realitat.
A finals de setembre és previsible que hi hagi la convocatòria del referèndum. I també és previsible que immediatament després l’estat espanyol el prohibeixi. Que l’estat prohibirà el referèndum ho sabem ara i ho sabíem fa dos anys, de fet ho hem sabut sempre, per tant que no ens surtin ara amb romanços. Cal estar preparats ja des d’ara per respondre a aquesta prohibició, haurem de tornar a sortir al carrer. Segona mobilització important del mes, aquesta sense data fixa.
Desobediència, la paraula clau. Desobediència civil i desobediència institucional. N’hem parlat molt els últims mesos, però ara caldrà posar-la en pràctica. Desobediència pacífica, és clar, però desobediència. A nivell institucional és evident que el referèndum s’haurà de fer desobeint l’estat espanyol, però també es poden fer altres coses, que millor no apuntar per no donar pistes. I a nivell civil les mobilitzacions més importants són les manifestacions i les vagues generals, tampoc apuntarem res més, només que cal estar preparats per passar a l’acció.
La independència no es demana, es pren. Ja s’acosta un altre juny, ja tenim les eines esmolades, disposats a prendre pacíficament la nostra independència. Disposats a que aquesta tardor sigui la més important de les nostres vides, de moment, fins al dia que celebrem la recuperació de les nostres llibertats com a poble.
VISCA LA TERRA, MORI EL MAL GOVERN
