MOCIÓ QUE PRESENTA LA CUP DE SUPORT A LES COOPERATIVES

La resolució 64/136 de l’Assemblea General de les Nacions Unides proclama el 2012 com l’Any Internacional de les Cooperatives, i insta als estats membres, com també sol·licita a altres institucions públiques i agents socials, a aprofitar el 2012 per a promoure el cooperativisme,reconèixer la contribució d’aquestes empreses al desenvolupament social i econòmic, i impulsar la formació i el creixement de les cooperatives.

El missatge de l’Any Internacional: “Les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor”, reflecteix la valuosa contribució de les cooperatives a les persones i al seu entorn. Les cooperatives són empreses sostenibles, basades en principis i propietat dels seus integrants, que la gestionen pel benefici mutu dels seus membres, de les persones usuàries i del seu entorn. Existeixen cooperatives a tots els sectors de l’economia catalana: l’agricultura, el comerç, la cultura, l’energia, l’ensenyament, l’habitatge, l’hostaleria, la indústria, la sanitat, els serveis d’atenció a les persones, els serveis a les empreses, el transport i un llarg etcètera.

Les cooperatives són empreses democràtiques que promouen l’ocupació estable i de qualitat, la responsabilitat social, l’arrelament al territori i la màxima implicació en el desenvolupament econòmic i social de totes les persones, incloent també els col·lectius més desafavorits. Al món, més de 1.000 milions de persones estan vinculades d’una forma o altra a una cooperativa, i

l’activitat econòmica de les 300 cooperatives més grans equival a la desena economia mundial. A Catalunya existeixen més de 4.807 cooperatives que, conjuntament, aporten el 4,5% al PIB català. Les cooperatives són generadores d’ocupació, n'és una exemple que des del 2008 al 2011, l’empresa cooperativa ha perdut un 33% menys de llocs de treball que el conjunt de l’economia catalana.

Des de la CUP pensem que en l’actual context econòmic i social, més que mai són necessàries empreses que reuneixin els principis i els trets característics que demostren diàriament les cooperatives.

Per tot això, proposem al Ple de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners els següents acords:

– Donar suport a les activitats de promoció del cooperativisme que s’impulsin a la ciutat.

– Millorar i ampliar les eines i recursos a l’abast de l’Ajuntament per donar a conèixer la fórmula cooperativa a les persones emprenedores que s’atenen des dels diferents dispositius municipals.

– Prioritzar, quant a la política de contractació de l’ajuntament, les empreses cooperatives i establir criteris i condicions referents als drets laborals a l’hora d’adjudicar les contractacions, tenint en compte també l’aspecte territorial de les mateixes, d’acord amb les limitacions legislatives existents.

– Prioritzar les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social a través de la preferència en l’obtenció d’ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local, publicitat gratuïta als mitjans públics i presència en fires.

–Traslladar els presents acords a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i a la

Confederació de Cooperatives de Catalunya.

Proposta que presenta el grup municipal de la CUP per a reforçar la progressivitat de l'Impost de Béns Immobles. PLE MUNICIPAL 25 d'octubre

Aquesta proposta es basa en aprofitar el què preveu la llei de tipus diferenciats per tipologia d'immobles (art. 72.4 del RDL 2/2004) creuat amb el què va fer el PP d'augmentar només per la meitat dels immobles ordenats per valor. Segons la interpretació que es va fer d'aquesta modificació, es permetria modificar l'IBI en les ordenances del 2013.

Explicació dels càlculs

Els càlculs realitzats es basen en la informació obtinguda del Servei de Gestió Cadastral del Consell Comarcal de la Selva (veure annex 1). Com que no s'ha pogut accedir al padró sencer, s'han de considerar com a càlculs inicials, que convindria depurar en funció de les particularitats del padró.S'ha simplificat la tipologia d'immobles considerant només 6 categories: Magatzem/Estacionament, Comercial, Industrial, Solar, Oficines i Residencial.

S'inclouen, per tant, la gran majoria d'immobles, i en queden excloses alguns, com els Religiosos, que estan exempts de l'IBI. 

Principi de progessivitat

De forma equivalent als trams de l'IRPF, cada tipologia s'ha dividit en cinc trams per valor cadastral:

• tram 1: fins a 60.000€
• tram 2: fins a 100.000€
• tram 3: fins a 160.000€
• tram 4: fins a 200.000€
• tram 5: superior o igual a 200.000€

I s'han aplicat els següents criteris:

• al tram 5 de cada tipologia se li aplica el màxim (1,1)
• al tram 4 se li aplica l'1
• al tram 3 se li aplica el 0,9
• al tram 1 i 2 se li aplica el 0,79 proposat pel govern.
• a tots els solars se'ls aplica el màxim (1,1) al considerar-los improductius.
• al tram 1 dels Residencials se li aplica el 0,6

Amb aquests criteris s'obté una major progressivitat en l'aplicació de l'impost, tan pel fet que s'introdueixen tractaments diferenciats per als tipus d'immobles (solars improductius i cases i pisos de petites dimensions) com pel tractament diferenciat per trams.

Com s'ha senyalat anteriorment, aquesta és una proposta base, que convé depurar prenent en consideració el patró real i les particularitats de cada cas, establint un sistema de bonificacions quan la llei ho permeti o bé de subvencions que afavoreixin determinades activitats (l´us agrícola dels solars improductius, per exemple).

Resutat dels canvis

A l'aplicar aquesta proposta s'obté una recaptació equivalent a l'actual, pel què no es perjudiquen les finances municipals (veure annex 2 de càlculs). No s'ha tingut en compte la modificació introduïda pel govern del PP, ja que no és rellevant per a l'estudi realitzat. Evidentment, s'hauria de tenir en compte alhora d'aprovar les ordenances.

I s'obtenen els següents resultats:

No s'apuja l'IBI a:

• 99,3% dels Magatzems/Estacionaments
• 89,7% dels Comercials
• 64,4% dels Industrials
• 59,4% de les Oficines
• 27,3% dels Residencials

I es baixa per al:

• 58,5% dels Residencials
  la baixada és del 24%.

Per tant, es produeix un clar benefici per a la majoria de contribuents residencials, que suposen el 36,7% del total de contribuents, mentre que per un 40% de contribuents no es nota cap canvi.Per al 6,7% dels contribuents totals es produeix un augment del 14% i, excloent els solars, només un 3,8% tindria un augment superior.

Els solars suposen un 12,9% dels contribuents totals, i, com ja s'ha explicat, haurien de tenir un tractament diferenciat en funció de l'ús o no ús dels mateixos.

Comentari final

Aquest exercici es la demostració que una major progressivitat fiscal provoca un alleugiment de la pressió fiscal a les classes populars, mentre només un percentatge molt reduït de la població (vora el 10%) en surt perjudicat. Després d'anys de retallades en la pressió fiscal a les rendes superiors, especialment en el patrimoni, és hora d'invertir la tendència per a poder recuperar la capacitat productiva i financera de les famílies i petites i mitjanes empreses, que són la base productiva i fiscal del país.

Aquesta proposta requereix canvis per a poder ser aplicada, especialment emprant dades reals del padró i no resums estadístics, i per poder veure en el detall que no es produeixin disfuncions greus, especialment en el cas dels solars. Tot i així, considerem que és un punt de partida ben vàlid.

ORDENANCES TRANSPARENTS I AL SERVEI DE LA GENT

En els propers dies és d'esperar que es convoqui Ple per abordar la modificació de les ordenances fiscals de cara al 2013. Des del grup municipal de la CUP es volen fer les següents consideracions:

- Reclamem que se'ns faci entrega de l'estudi de costos que sustenta l'aprovació de les taxes municipals. Per simple transparència democràtica, però també, perquè s'han produït modificacions importants arran dels canvis legislatius del Govern espanyol i català. I perquè  les pròpies condicions de prestació dels serveis (per exemple en la recollida d'escombraries) s'han modificat. Com podem saber si l'Ajuntament compleix amb el què marca la llei?

- Reclamem que s'augmentin els tipus, percentatges, quotes i coeficients dels impostos sobre la plusvàlua, sobre construccions i sobre activitats econòmiques. O que si això no es compleix, que es rebaixi l'impost de circulació. La raó és ben senzilla, mentre aquest
darrer impost està en els màxims legals, la resta n'estan bastant per sota. És a dir, fem pagar als particulars el que no fem pagar a les empreses, especialment a aquelles dedicades a l'especulació immobiliària.

- Reclamem igualment que s'incorporin com a carrers de primera categoria en l'IAE la carretera de Girona, el carrer Llobregat i tot el polígon Mas Llorenç. Un conjunt de carrers que agrupen un bon nombre d'empreses que reben un benefici fiscal sense cap benefici per a les classes populars.

- Reclamem que s'implementi un sistema de bonificacions en les taxes municipals que busqui afavorir a qui ho està passant pitjor. En especial: un 95% de bonificació per als contribuents que no arribin al Salari Mínim Interprofessional en la taxa d'escombraries, en la taxa de clavegueram i en la taxa per contribucions especials. En contraposició a algunes propostes gairebé surrealistes que hem pogut escoltar durant l'any respecte a l'IBI, aquestes bonificacions suposarien un estalvi de més diners que l'augment de l'IBI i, alhora, anirien destinats a qui realment ho necessita.

- Sobre el l'Impost de Béns Immobles, i abans de plantejar-nos experiments, reclamem el què ja hem demanat amb anterioritat al  Ple Municipal: un cens d'habitatges buits, un cens dels immobles propietats de les confessions religioses que n'estan exemptes i exigir la compensació prevista per la llei sobre l'IBI dels immobles destinats a l'ensenyament en centres docents concertats. Aquests tres conceptes marquen tres grans buits en la recaptació de l'IBI, una recaptació que deixa un impagat, any rera any, de mig milió d'euros. Potser el problema no està en el què cobrem, sinó en el què no cobrem a especuladors i a privilegiats.

- Finalment, reiterem la proposta de creació d'una taxa per als caixers automàtics de les entitats bancàries, que són una fórmula emprada per aquestes entitats per a reduir plantilles i que, a més, ens imposen taxes abusives en les seves operacions. Si es confirma la pretensió del govern d'aprovar una bonificació per la domiciliació de rebuts (que no deixa de ser una penalització per a qui no vol ser client d'aquests usurers amb patent de cors), com a mínim que es compensi per aquesta via.

Per últim,  volem acabar amb una reflexió: els impostos i taxes per al 2013 es veuran abans que el pressupost i abans de poder veure la liquidació del pressupost del 2012. És a dir, sense conèixer quina és la situació real de les finances municipals. Hem reclamat la realització d'una audiència pública sobre la situació d'aquestes finances, i ens sembla que això és més necessari que mai. Com es pot valorar res si no se'ns facilita la informació per a fer-ho?

INFORME DEL PLE ORDINARI DEL 12 DE SETEMBRE DEL 2012

En primer lloc es va ratificar el Pla Local de Joventut 2012-2015. Com de costum el Pla ja estava fet i no s'havia previst la possibilitat de discutir-hi res. En aquestes condicions, la CUP es va abstenir, el que va fer que no s'aprovés per unanimitat.

Tres propostes sobre l'aigua. La primera, la ratificació del plec de condicions per a constituir una empresa mixta de capital majoritàriament privat. Colomencs i la CUP vam insistir en què encara no tenim prou números per a valorar el que s'està fent, i que no en tindrem fins que no es vegin les propostes a la Mesa de Contractació. Que ens donin números del primer semestre de 2011, amb previsions i sense poder calcular res, és una mica trist. ERC i la CUP vam insistint, també, que manteníem la voluntat de tenir una majoria pública en la gestió de l'aigua. Resultat, aprovat amb els vots del govern (9) i tota l'oposició en contra (7).

La segona, l'aprovació per unanimitat del protocol signat amb l'ACA pel que es desestima la connexió a la dessaladora de Blanes i es crea una Comissió de Seguiment per l'estudi sobre l'abastament en alta que l'ACA realitzarà en un termini d'1 any.

 La tercera, la proposta de la CUP per a prendre mesures urgents en referència a les captacions d'aigua que es produeixen a l'entorn de la riera de Santa Coloma, que provoquen una disminució dels nivells de l'aqüífer en un moment on hi ha problemes per subministrar aigua potable al poble. Després d'una bona discussió en què per primer cop vam poder escoltar del govern un reconeixement del problema, vam acceptar modificar la proposta i poder-la aprovar així per unanimitat. Resultat final: es sol·licitarà la revisió immediata de totes les concessions i s'estudiaran les mesures legals i polítiques a emprendre per a restablir el dret dels ciutadans a aigua potable.

Com a mostra de les convulsions que viu el país vam tenir dues votacions ben significatives. En la primera es va aprovar amb els vots de PSC, CiU i CPC la proposta que portava el govern de pacte fiscal (la CUP i ERC vam votar en contra) i la proposta que presentàvem la CUP, ERC i CPC de declaració municipal d'independència va ser refusada pels vots de CiU i PSC. És a dir, el PSC colomenc recolza un pacte fiscal que no vota al Parlament i ERC ha decidit canviar el pacte per la independència. No està malament. Que CiU mantingui el guió oficial al poble mentre a d'altres llocs ja està prenent altres decisions s'ha de llegir de vàries maneres: la primera es que mantenen una certa indefinició (“sóc independentista” diu l'alcalde, però no d'aquesta manera) per a continuar estant al centre del taulell. I la segona és que si volem aprovar aquesta moció, ens ho haurem de treballar molt més. Perquè aquestes votacions no podem perdre-les. Ara, que l'alcalde ens pretengui donar lliçons de democràcia quan localment la manté sota mínims és fer trampes. 

Es va aprovar la venda d'un pis de propietat del Geriàtric a Barcelona, l'adhesió a l'acord marc per a la gestió dels residus especials i una proposta de refús als canvis que el Partit Popular vol introduir en el model d'organització territorial i el mapa municipal; les tres per unanimitat.

Finalment es van refusar les altres 4 mocions presentades per la CUP. En primer lloc, moció en contra del rescat de Bankia (vot en contra del govern i abstenció de CPC i ERC). Moció per la creació d'una taxa municipal per a caixers automàtics, en aquest cas retirada veient que no hi havia cap mena d'intenció d'aprovar-la. Moció per reclamar el pagament de l'IBI en béns immobles propietat de qualsevol confessió religiosa, així com en els centres educatius concertats, en aquest cas vam recollir el vot particular d'una regidora de CPC, el vot contrari dels altres regidors de CPC i del govern, i l'abstenció d'ERC. I moció per a la redacció d'un reglament d'usos dels equipaments municipals (vot a favor d'ERC, CPC i la CUP; en contra el govern: CiU i PSC).

La moció sobre Bankia i sobre l'IBI no ens sorprèn el resultat. Sobre la del reglament d'usos tampoc, continuem insistint en què no tenim cap més via formal per fer propostes que no sigui el propi ple (si funcionessin les comissions informatives podríem fer altres avenços i propostes). I continuem constatant que el govern no té cap mena d'intencio d'obrir cap espai de participació real en el poble sinó és que se li imposa. 

Finalment , ens sembla increïble el rebuig a la taxa per a caixers automàtics, en primer lloc pel fet en sí (una proposta tan senzilla i ni així) com per les formes (evidentment calen informes jurídics i econòmics per a aprovar-la: argumentar que me l'han donat de paraula és ben trist).

EL QUE TOTHOM HAURIA DE SABER SOBRE L'AIGUA (I)

En temps de sequera i de restriccions d'aigua, convé puntualitzar algunes coses. D'on treu l'aigua Santa Coloma?

L'aigua s'extreu d'un conjunt de pous, situats al costat de la riera, davant per davant de la Depuradora. La majoria perforen un aqüífer petit, situat sota de la mateixa riera. És d'on es treu la gran major part d'aigua que consumim. Només en cas de necessitat es posa en marxa un altre pou que extreu aigua d'un aqüífer més profund i més gran que s'estén cap a la plana.

El primer aqüífer, el d'ús habitual, s'alimenta bàsicament d'aigües d'escorrentia i ens subministra una aigua de bona qualitat. El segon, però, ens dóna una aigua amb un alt contingut en fluor. El ban d'aquest agost simplement indica que s'ha hagut de recórrer a aquest segon aqüífer perquè el primer està buit.

Que el primer aqüífer s'alimenti d'aigües d'escorrentia no vol dir res més que s'omple quan plou. I la seva situació sota la riera significa que es nodreix de tota l'aigua que baixa de les muntanyes i va parar a la riera i es filtra terra endins. La nostra conca és ben petita, de fet és la mateixa conca de la riera, i es pot ben dir que l'aigua de l'aqüífer és l'aigua de la riera. Si la riera té aigua, l'aqüífer també. I el que alguns cops s'ha fet, de deixar anar aigua del Pasteral, no deixa de ser una forma artificial de reproduir el cicle habitual.

El problema està en que, de fet, Fosses amunt, la riera sí que té aigua. I en que entre les Fosses i els pous, un conjunt de basses i derivacions de la riera simplement ens l'assequen. És veritat que no plou, però també ho és que l'aigua que alguns treuen de la riera o desvien del seu curs natural no arriba a on hauria d'arribar.I que si l'aqüífer s'esgota caldria preguntar primer quants milers de litres dels que hi haurien hagut d'arribar, simplement no hi han arribat.

Cal preguntar-ho per una qüestió ben simple: l'aigua és vida, nostra i dels ecosistemes. I també, l'aigua és salut. Si resulta que no podem disposar d'aigua de qualitat perquè algú l'està emprant per fer diners sense pagar res a canvi, alguna cosa funciona malament, no? 

Evidentment que si la sequera és llarga i persistent el problema el tindríem igual. Però quants dies ens podríem estalviar de restriccions si primés l'interès general per sobre l'interès particular d'uns quants? O més concretament: quanta aigua s'emporten?Aquesta última pregunta molt probablement no tingui resposta. I és que emparats en concessions centenàries i amb una Agència Catalana de l'Aigua que deixa fer, hi ha qui roba tota l'aigua que vol.

Però no ens sembla admissible que l'Ajuntament no pretengui posar-hi altre remei que no sigui la connexió externa del poble. És veritat que no hi té competència directa, que no pot ficar-s'hi així com així. Però no té justificació que, simplement, no ho expliqui. I que denunciï públicament que si a Santa Coloma tenim problemes d'aigua es, en primer i principal lloc, perquè quatre agafen tota l'aigua que volen, sense pagar res a canvi, i amb una finalitat, no vital, sinó lucrativa.

Establert això, passem al segon pas. Tard o d'hora a la ciutadania de Santa Coloma se li imposarà una connexió externa per a subministrar aigua. Diem que se li imposarà perquè no podem donar per demostrat que li calgui. Primer, perquè no sabem quanta aigua ens roben. Segon, perquè l'aigua de la depuradora podria ser reutilitzada, com a mínim per finalitats agrícoles. I tercer, perquè en termes d'estalvi d'aigua hi ha molt camp per córrer. Tinguem present que prop del 80% de l'aigua que es consumeix és per a úsos agrícoles, inclòs el rec per aspersió a ple sol dels que ens prenen l'aigua riera amunt. I que tota la història de què parlem és del 20% restant. Per lògica, convindria primer fixar-se o invertir en el 80% gros del consum i no en cares infraestructures de rendibilitat dubtosa.

Sigui per dalt o per baix, des de CiU i des de l'ACA ens volen acabar imposant aquesta connexió, que pagarem nosaltres, i a través de la qual comprarem aigua a Aigües Ter-Llobregat, empresa pública en procés de privatització. I aquí trobem la mare dels ous. Si ja teníem problemes d'aigua pel negoci de quatre, ara ens voldran connectar al negoci d'uns altres quatre.

En aquest context és on hem de situar la recent proposta del govern de modificar el servei d'abastament d'aigua potable a fi de constituir una empresa mixta de capital majoritàriament privat.

D'això ja en seguirem parlant...

Sentència favorable a la CUP Farners. Un pas més cap a la transparència

El jutjat dicta sentència favorable a la CUP Farners, el regidor ha de tenir accés a la informació sol·licitada de la Festa Major

En data 16 de maig de 2012, el Jutjat Contenciós Administratiu n.1 de Girona ha emès la sentència referent al recurs d'empara per vulneració de drets fonamentals, que Eloi Ginestà, regidor de la CUP Farners, havia interposat contra l'Ajuntament de Santa Coloma per no subministrar la informació sol·licitada, referent al cost i a l'organització de les festes a la ciutat.

Tot i que la presentació de la demanda va comportar en el seu moment començar a accedir a la informació, aquest accés ha estat ben complicat. Fins al punt que a hores d'ara encara tenim pendents de consultar factures de l'any 2010 per un valor superior a 100.000€, així com els llibres majors de l'any 2011. Aquests llibres són imprescindibles per a saber, precisament, si hi ha factures del 2011 pendents de consultar.

La sentència reconeix el dret a tenir còpia de la documentació sol·licitada, fet que celebrem. Una mesura tan simple ens facilitarà la tasca a totes, especialment a les treballadores municipals . I és que mentre el senyor alcalde argumenta que hi ha pocs mitjans humans disponibles, la realitat és que les traves que col·loca a l'accés a la informació comporten que haguem de recórrer a aquestes treballadores més vegades del que és estrictament necessari. Si no es preocupés tant d'amagar no sabem què, tot seria més fàcil.

La sentència no carrega els costos judicials a ningú, i ja ens sembla correcte. De fet, vam dir al nostre advocat que no les demanés i, si ens haguessin hagut de pagar el procés judicial, hauríem retornat els diners al poble. De fet els diners que ens ha costat presentar la demanda provenen del poble, a través de l'assignació per grup municipal que disposem. Per tant, no seria lògic que el poble pagués dos cops pel mateix. A més a més, si a partir d'aquesta sentència es clarifica la qüestió i podem accedir sense traves a la documentació municipal, seran diners ben gastats.

Finalment, esperem poder acabar d'aclarir les relacions de l'Ajuntament amb una empresa per la qual ha pasat més del 60% de la contractació de festes del 2010, més de 300.000€. Una relació així, continuada en el temps i que ha generat dubtes i controvèrsies en el poble hauria de ser definitivament clarificada.

Valoració del ple ordinari del 14 de maig

En l'últim ple, del passat dilluns 14 de maig, es van aprovar 4 de les 6 mocions que havíem proposat. Ho celebrem! Però cal que destaquem que les 2 que no han estat aprovades feien referència a la participació i a la millora del funcionament de l'Ajuntament (últims paràgrafs). Encara queda molta feina per fer!

Ple ben llarg, més de 3 hores i mitja i això que vam acabar precs i preguntes a tota màquina. I es lògic, 4 grups a l'oposició i 2 al govern dóna per molt, finalment, els convencerem que potser sí que cal un ple cada mes?

S'aprovà iniciar la modificació de la Trama Urbana Consolidada, que defineix a on poden ubicar-se establiments comercials (a favor PSC i CiU, en contra CUP i CPC). Els arguments per votar que no van ser  que si tenim el POUM en modificació, millor esperar a fer-ho tot a la una, i no continuar donant llicències dubtoses o forçades que ens porten després problemes.

S'aprovà la liquidació de les obres de can Gironès (a favor PSC, PP i CiU, amb l'abstenció de la resta). Nosaltres no vam participar en tot el procés i per tant, acceptàvem per bo que no es gastés més del què es va pressupostar. Des d'ERC van mostrar preocupació per partides no executades que després s'haguessin de realitzar. Veurem què passa.

Es va aprovar la moció en defensa dels jutjats presentada per ERC, PSC i CiU (unanimitat), suprimir el registre de parelles de fet, que ha perdut utilitat (unanimitat), les mocions d'ERC demanant la gratuïtat de l'AP-7 (unanimitat) i pel retorn del 0,7% de l'IRPF destinat a fins socials (assentiment). Per contra el PP va haver de soportar el xàfec d'ERC i del govern a la seva proposta per a subvencionar els llibres de text a les escoles públiques (retirada al final) i el nostre xàfec a la moció per fomentar la igualtat, que va ser aprovada amb el vot de PSC, CiU, CPC i PP. Si hi vam votar en contra es perquè no es pot fer una política que sistemàticament ataca les condicions de la dona treballadora i després pretendre fomentar la igualtat amb mocions i plans buits de contingut.

Força més polèmica va ser la discussió de la proposta d'ERC, finalment retirada, per a subvencionar aquells a qui el PP ha apujat l'IBI (un 6% a la meitat més cara). Tot i que la proposta que ERC presentaven millorava la presentada al març, no vam entrar en la discussió després de manifestar que no es pot pretendre subvencionar a qui ho pot pagar, mentre gent que la passa ben magra no rebrà un duro. El govern no es mostrà molt disposat, per la dubtosa legalitat de tot plegat i perquè, veient com van les coses, potser sí que acabarem necessitant aquests diners.

De les mocions presentades per la CUP, 4 aprovades: a favor de la gestió pública de l'aigua i contra la privatització d'Aigües Ter-Llobregat (CUP i ERC a favor, PP en contra), per la insubmisió fiscal (on el PP va trencar la unanimitat), de suport a la campanya #novullpagar (ERC, CPC i CUP a favor, PP en contra) i per la supressió de les pilotes de goma (on l'abstenció del PP va tornar a trencar la unanimitat).

I finalment, de les dos mocions que vam presentar per a anar avançant en participació, vam retirar la que demanava un procés participatiu sobre les ordenances fiscals (sembla mentida que es vulguin trobar tants problemes i tan poques solucions) i es va tombar la que proposava la creació de dues comissions informatives (a favor CUP i CPC, en contra PSC i CiU).

El tema de la manca de participació comença a ser preocupant i amb més matisos del què pot semblar a priori. El regidor de participació no troba complicitats amb Sopa de Pedres, que el dirigeix a la Federació d'Entitats, per a muntar el grup promotor del Consell de Poble. I és que consideren que ells no són representatius de res, que ho és la Federació on participen. Lògic, no? 

Des de la CUP li vam demanar que ens passés la proposta que presentà l'empresa contractada per crear el Consell de Poble, al què respongué que no seria just per als altres grups fer-nos-la arribar a nosaltres i no als demés. No se li devia ocórrer que també la podia enviar a tothom...

El regidor de Barris anuncia que retardarà l'inici de les reunions amb veïns perquè no es solapi el procés amb la creació del Consell de Poble. No sabem si això és perquè el de Participació no vol que se li tregui protagonisme o perquè l'empresa pensa que se li acabarà la feina massa d'hora..., però el resultat es que tenim al regidor del govern més disposat, que ha dit que retardarà les reunions amb els veïns.

Al portaveu d'ERC, ex-regidor de participació la passada legislatura, li vam haver d'explicar per a què servien les comissions informatives. I clar, que pretengui donar-nos lliçons quan es fa cada cop més notori que en 4 anys no va aprendre tot el que hagués pogut amb el càrrec que tenia, té la seva gràcia. Clar, si de la teoria de la participació s'hagués passat més a la pràctica, ara ens podria explicar moltes més coses. En fi, seguirem intentant-ho.

Moció que presenta la Cup per tal que l'Ajuntament doni suport a la campanya #NO VULL PAGAR

En els últims dies milers de persones han participat en la campanya #novullpagar. Aquesta, que va néixer de manera espontània impulsada per ciutadans i ciutadanes que van dir que ja no volien pagar més peatges, ha anat sumant adeptes progressivament.

L'existència de peatges al nostre país és absolutament desproporcionada (67% d'autopistes de peatge per una mitjana estatal del 20%), alhora que provoca severs impactes sobre el medi i la ciutadania catalanes:

- Provoca un impacte econòmic greu, del què en dóna la mesura que 7.000 quilòmetres d’autopistes a l’Estat francès donin els mateixos beneficis que 700 quilòmetres al Principat. Aquest benefici va a parar a mans de l'empresa Abertis, participada majoritàriament per la Caixa, sent-ne president Salvador Alemany Mas, que alhora presideix el Consell Assesor del Govern de la Generalitat.

- Provoca un impacte social considerable, exemplificat en els 65 morts des del 2008 en una N-II que porta vint anys desdoblant-se. Cal considerar que aquest desdoblament és la contrapartida a l'allargament de concessions que es ve practicant: si en origen es fonamentà l'existència del peatge pel cost de la seva construcció, en el cas de l'AP-7, els 34 anys de concessió finalitzats al 2004 ja han pagat amb escreix els 21 milions d'euros que va costar. L'allargament fins al 2021 deixarà com a resultat uns beneficis estimats per a Abertis de 682,2 milions d'euros.

- Provoca un impacte ambiental extraordinari en unes comarques ja ben urbanitzades, al forçar a desdoblar o duplicar infraestructures existents, en comptes de rendibilitzar la xarxa, eliminant peatges, i invertint en un altre model de mobilitat, més eficient i sostenible, basat en el transport públic col·lectiu, especialment el tren.

Considerant, per tant, que l'existència dels peatges suposa un esforç econòmic desmesurat per a les catalanes, que la seva existència només beneficia a una minoria empresarial ben connectada, que tenen per torna uns efectes socials i ambientals considerables i que impedeixen el debat per a un altre model de mobilitat.

Considerant alhora que aquests fets han generat un sentiment d'indefensió, alhora que una plena consciència d'injustícia, motivant que una part de la societat catalana opti per mesures de legítima desobediència civil, enfront del qual el Govern de la Generalitat esgrimeix una llei d'origen franquista per a amenaçar amb multes de 100€ a aquells que es neguin a pagar el peatge.

I considerant, finalment, que l'Ajuntament, com a institució representativa té el deure moral de posicionar-se a favor dels drets de les seves conciutadanes, el grup municipal de la CUP proposa al Ple de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners l'adopció dels següents acords:

– Instar al Servei Català de Trànsit a no tramitar les denúncies de les empreses concessionàries vers les conductores que es neguin a pagar el peatge.

– Mostar la seva comprensió i suport a la mobilització de #novullpagar del 20 de maig, solidaritzant-se amb el conjunt de colomenques que puguin participar en les caravanes que s'organitzin aquell dia.

– Fer els passos necessaris per exigir a Abertis que, mentre les obres de desdoblament de l’NII no estiguin finalitzades, el tram d’autopista que els ciutadans de les comarques gironines ens veiem obligats a utilitzar com a alternativa sigui gratuït.

– Reclamar al Govern de la comunitat autònoma catalana i al govern estatal que ordenin a Abertis el desmantellament de tots els peatges en aquells trams d’autopista en què ja s’ha amortitzat la inversió que aquesta companyia va fer en la seva construcció.

Valoració del ple, 24 d'abril. Segur que volem més deute?

En l'aprovació dels pressupostos per enguany, es va preveure un seguit d'inversions que es financiarien via crèdit, que sumaven 797.101€. Aquest ple, extraordinari i urgent, tenia com a únic punt aprovar l'única oferta que hi havia sobre la taula: un préstec a 10 anys amb un tipus d'interès d'Euribor+3,95. El punt es va aprovar amb els vots de PSC i CiU, l'abstenció d'ERC i el vot contrari de CPC i CUP.

La proposta que vam fer al ple fou que no es tirés endavant el préstec. Almenys de moment. Per dues raons:

• La primera, perquè des de l'aprovació dels pressupostos al desembre hem vist tota la bateria de lleis i decrets fets pel govern espanyol. I que aquest no només suposen una violació sistemàtica de l'autonomia local sinó que estan canviant les regles del joc que havíem tingut fins ara. La Llei d'Estabilitat Pressupostària podria inclús canviar la manera de comptar les coses. En aquestes condicions, i si bé el nivell d'endeutament actual no hauria de ser preocupant, demanàvem un gest de prudència en el sentit de no condicionar necessitats futures per préstecs actuals.
• La segona, que el volum del romanent de tresoreria del 2011 (408.000€) i el crèdit disponible de l'any anterior, si bé és veritat que no cobrien tota la inversió prevista, si que en podien finançar una bona part. Al fer-ho, empraríem recursos propis en comptes de recursos aliens, i podríem començar com a mínim una part de les inversions alhora que podríem evaluar millor la situació econòmica i legal.

Evidentment, la proposta fou rebutjada en base a dos arguments: el primer, exposat per ERC, es que el govern ja havia prioritzat les seves inversions al fer el pressupost i que aquest ple era un mer tràmit. El segon, exposat pel govern, que no es podia paralitzar tot, i que, nosaltres que podíem, teníem la responsabilitat de continuar invertint. De fet, no fer-ho, assumir un discurs de retallades, era més propi de discursos de dretes.

Però, què pagarem amb aquest crèdit? Arranjament de vies públiques (404.000), remodelació de l'Auditori (210.151), projectes tècnics d'Urbanisme (60.000), reforma de l'Escorxador (58.550), arranjament de camins (25.000), projecte museogràfic de la Casa de la Paraula (25.000) i millora de l'enllumenat (15.000). Tot i que hi ha temes importants, no n'hi cap d'urgent o indispensable.

I, de fet, assumint que les partides petites podríem realitzar-les amb recursos propis, la discussió està en les tres grosses:

• Les vies públiques es refereixen a una sèrie de carrers del centre (St. Dalmau, Hospital, Batlle i altres). És veritat que cal arreglar-los, però també que no és la trama comercial o urbana més important. Hi han 70.000 de subvenció i un crèdit disponible del 2011 de 108.634€.
• L'Auditori, ja en funcionament, comptarà amb 24.000€ de recusos propis i 56.800 de crèdit disponible. La inversió la defineix el govern com a sonorització.
• Els projectes d'urbanisme, si es refereixen al POUM, podem convenir que simplement no hi ha cap pressa, ara no hi ha pressió urbanística.

Per tant, no recórrer al préstec no implica “parar-ho tot” ni pretendre modificar el què es va aprovar en el pressupost, sinó simplement donar-li un altre ritme. Perquè el principal problema és que el préstec, un cop fet, no quedarà més remei que pagar-lo. I sí, haurem fet les obres, però haurem augmentat el deute fins al 71% del pressupost.

I sense oblidar que el deute, que pot ser raonable en determinades condicions, no és una solució innòcua. En absència de banca pública, és simplement negoci per a entitats privades. Que en comptes de potenciar la bona gestió dels recursos, i gastar allò que podem gastar perquè ho tenim, estimula l'especulació sobre els recursos futurs. Els podrem pagar perquè generarem recursos en el futur. El préstec hipoteca, per tant, el futur de les nostres finances i obliga a generar més recursos per a pagar els interessos del mateix. Si avui tenim impostots i taxes altes, les haurem de continuar tenint altes. Si avui els sous de les treballadores són baixos, baixos hauran de continuar en el futur.

I si estiguéssim parlant de coses essencials o urgents (fer uns nous pous per l'abastament d'aigua, per exemple) o d'inversions productives (és a dir, que es pagaran a sí mateixes), doncs cap problema. Però no és el cas, podríem començar a pensar en termes diferents per a encarar les inversions. Pensar, per exemple, que hem de començar a construir una economia no expansiva, sinó centrada en les necessitats humanes. Si volem fer inversions hem de ser capaços de generar recursos. Començant, per exemple, per retornar a les arques públiques el què mai s'hauria hagut de privatitzar.

Contracte d'escombraries. Sabem on ens estem posant?

Valoració del ple extraordinari del 16 d'abril. Sabem a on ens estem posant?

El ple tenia com a únics punts, excloure a l'actual gestor del servei de recollida d'escombraries, A.J.Ruz, aprovar el procés de licitació i adjudicar el servei a Fomento de Construcciones y Contratas. Fàcil, no?

Doncs no. Perquè abans de decidir una cosa convé informar-se, i només mirant l’any 2011 i el què portem del 2012, hem trobat les següents denúncies, que no són poques, contra FCC per vulnerar els drets dels treballadors:

 A Valdemoro (pel no pagament dels salaris), al Vendrell (amb un ERO polèmic), a Manresa (per irregularitats en la prevenció de riscos laborals), a Almeria (per incompliments en la contractació), a Níjar (per acomiadaments i pel no pagament dels salaris), a Vigo (per una retallada del 30% en la plantilla), a El Puerto de Santa María (per no pagament dels salaris i per falta de personal), a Saragossa (per acomiadaments improcedents i per posar traves a les eleccions sindicals), a València (per actitud prepotent de la direcció), a Granada (per incompliment del conveni col.lectiu), a Vigo (per discriminacions salarials), a Girona (per les condicions laborals i per vulneració del dret de vaga) i a San Roque (per no pagar els salaris). Al què cal afegir-hi que el mes de març de 2011, a Palau de Plegamans, FCC Logística s’emportà una línea de producció sencera amb nocturnitat.

Alhora s’han denunciat irregularitats o incompliments dels contractes a Rivas-Vaciamadrid, a Badajoz, a València i a Vitòria.

Però potser els casos més greus siguin la denúncia de l’Ajuntament de Mijas sobre l’estat en què FCC va deixar l’abocador de la ciutat, amb els sistemes de bombeig dels lixiviats sense funcionar. I sobretot la seva implicació en la construcció de la gran presa de El Zedillo, a Mèxic, que no només és un atemptat ecològic de primer ordre, i una vulneració flagrant dels drets humans dels pobladors d’aquesta zona de Jalisco, sinó que ha estat considerada il.legal pel Tribunal Suprem mexicà. La continuació de les obres ha portat a diverses entitats ecologistes, entre elles l’espanyola COAGRET, a denunciar els fets davant les Nacions Unides.

O potser ho són la seva implicació en l’anomenat Cas Claveguera, a les Illes Balears, en què hauria cobrat fraudulentament fins a 3 milions d’euros. I, sobretot, que Fiscalia hagi denunciat a FCC per frau en l’impost de societats en les obres d’ampliació del Port de Barcelona.

O sigui, que l’empresa a qui s'ha adjudicat el servei és tota una joia.

La proposta que hem fet nosaltres era aprovar el procés de licitació, però esperar a adjudicar el contracte a comprovar fins a quin punt aquestes denúncies poden portar a l'anul.lació del mateix. Perquè, què passaria si demà sortís sentència ferma contra FCC i se l'inhabilités per a poder participar en contractes públics? Hauríem de tornar a començar?

Resposta: bé, de fet encara estem esperant resposta del secretari a les dues qüestions (aplaçament i anul.lació), tot i que parlant s'hi ha estat estona... Pel demés: 9 vots a favor de l'adjudicació, 6 abstencions i 1 vot en contra. Alguns no han ni obert la boca...

El què si que hem demanat CPC, ERC i la CUP ha estat si s'havia fet alguna gestió respecte als treballadors de l'actual gestor... També estem esperant resposta.

Renacionalització d'YPF, una bona notícia. Ho celebrem!

Una bona notícia

Quedi clar que celebrem la decisió del govern argentí de renacionalitzar YPF. I ho celebrem perquè és una bona notícia per a les argentines, per a les catalanes i per al món sencer. O com a mínim pel 99% del món.

És una bona notícia per a les argentines. Penseu que l'hivern passat i l'altre van tenir greus problemes d'abastament per a la calefacció en un país exportador de petroli. Clar, un cop tret de terra, el petroli no els pertanyia. I Repsol preferia vendre'l a d'altres llocs per treure un millor preu. Repsol ha fet el què totes les empreses colonitzadores del món fan: extreure el màxim de beneficis i emportar-se'l a un altre lloc. I el govern argentí li compra YPF. Pel què cobrarà els seus diners. Per a les argentines serà millor. Perquè recuperaran el control sobre la riquesa natural del seu país.

Però també és una bona notícia per a les catalanes. I ho és perquè Repsol és una de les empreses paradigmàtiques del capitalisme espanyol que ens domina. I que una empresa d'aquestes perdi poder, no pot més que beneficiar-nos. I més veient la rància resposta del govern espanyol.

Clar que també hi perd la Caixa. Però què voleu? Una entitat que en comptes de complir la seva funció social, més aviat ens escanya, des dels peatges a les hipoteques, tot ben amanit amb els préstecs a uns partits polítics submissos a l'estat espanyol. Per això, a nosaltres, al poble català, no creiem que ens perjudiqui gaire. Que hagués invertit a Catalunya el què guanya amb nosaltres, en comptes de ficar-se on no tocava.

I finalment, també és una bona notícia pel món sencer. Els països que la presidenta de l'Argentina va nombrar en el seu discurs són ben rellevants: Brasil, Veneçuela i Noruega. Els dos primers, cada un a la seva manera, són un exemple de govern al servei del seu poble, amb totes les contradiccions que volgueu trobar-hi, que no són poques. I alhora, sobretot el Brasil, sisè PIB mundial, està desenvolupant una tasca diplomàtica important. Com a exemple, les negociacions que amb Turquia i Sud-àfrica van portar a terme per a evitar una escala bèl·lica a l'Iran.

Perquè no ho oblidem, la integració sudamericana, clarament decantada a l'esquerra, està construïnt un capitalisme diferent al d'arrel anglosaxona, on el PP d'Aznar i les multinacionals espanyoles a la seva ombra s'han anat inserint. El pitjor capitalisme possible, que no ha dubtat a bombardejar països per a apoderar-se de les seves riqueses. A l'Iraq, a l'Afganistan, a Somàlia..., i perquè no dir-ho també?, recolzant el règim genocida d'Israel.

I Noruega? Bé, Noruega, juntament amb Islàndia, són avui per avui els millors exemples d'una altra Europa possible, diferent d'aquella que ens sotmet a base de deutes i intervencions. L'exemple d'altres formes de funcionar que, sense sortir del capitalisme, demostren que podem viure amb governs que vetllin pel nostre benestar.

Més enllà de les protestes dels poderosos, no veiem per enlloc que sigui una mala notícia. Al contrari, pot ser un pas més cap a un món més just i digne. Un món capaç de viure en pau i llibertat.

Hem rebut una carta de l'alcalde!

Aquest és el final de la carta que ha rebut el regidor de la CUP, Eloi Ginestà, signada per l'alcalde. Si algú vol veure-la tota ens la pot demanar, hem tingut problemes tècnics per penjar-la tota, però ho seguirem intentant. Ben aviat presentarem la resposta. Vosaltres mateixos, llegiu!

No se li han facilitat còpies de determinats documents, com ja se li ha explicat reiteradament, per considerar que no és necessari per a l'exercici de la funció de regidor obtenir còpies (s'han posat de manifest al regidor i estan a la sevadisposició per consultar-les quantes vegades consideri pertinent) i perquè, a més a més, contenen dades personals protegides i, fins i tot, dades que afecten la intimitat de les persones (com per exemple les factures).En aquests moments, falta complimentar les peticions que ha formulat a partir del dia 27 de març de 2012 i que li seran posades de manifest quan els respectius serveis puguin fer-ho.

Vostè sap perfectament que les seves peticions són contínues (no cal més queveure les sol· licituds presentades durant el segon semestre de 2011) i coneix els mitjans personals i materials de què disposa l'Ajuntament. Aquesta Alcaldia ha rebut queixes per part d'alguns funcionaris que han de dedicar massa temps a satisfer les seves demandes, en detriment de la funció pública que han de realitzar diàriament. Mai s'ha negat l'accés a la documentació municipal, però pot endarrerir-se la posada a disposició dels regidors, per motius de funcionalitat dels diversos departaments. Per això, sense menna dels seus drets i amb total garantia de la informació que vostè requereixi, li demano que no sol·liciti documentació supèrflua o innecessària i que procuri accedir-hi en els tràmits d'informació pública o d'aprovació dels expedients i no de forma aïllada fora d'aquests tràmits procedimentals.

Valoració del ple del 12 de març. Pla econòmic, consell de poble.....i més!

En primer lloc, vam poder veure la liquidació del pressupost de 2011 i el Pla Econòmic Financer que ha de fer l'Ajuntament per a poder demanar nous crèdits. Resumint-ho molt, podem dir que, descomptades inversions, l'Ajuntament té una relació positiva entre el que guanya i el que ingressa. Una altra cosa és que això s'aconsegueix en base a mantenir uns impostos alts, a pagar als treballadors per sota del que hauria i en mantenir els serveis en precari.  

La necessitat del pla econòmic ve donada per l'excessiva despesa en inversions dels darrers 4 anys, que hipotequen a l'Ajuntament de cara a fer noves inversions. És a dir, l'escenari és que l'Ajuntament no podrà fer front a gaires inversions i que, pel previsible empitjorament de la situació econòmica, no tindrà massa capacitat de fer ajustos interns. La batalla per com es gasten els diners decreixents de què disposem ha començat. En aquest sentit valorem molt bé que el regidor de Festes manifesti que el seu objectiu prioritàri sigui complir el pressupost que té assignat.

Un segon bloc de qüestions fa referència a l'habitatge, on, per una banda, es va aprovar una moció contrària a l'augment d l'IBI realitzat pel govern espanyol i, per altra banda, una moció de suport a les persones afectades per processos d'execució hipotecària. En els dos casos vot contrari del PP. 

En el primer cas s'ha desfermat una autèntica cursa entre Colomencs i ERC a veure qui fa la proposta més rocambolesca, plantejant els republicans una proposta que provocaria que l'Ajuntament subvencionés l'IBI de les cases mes cares del poble. Entenem que ens toqui a tots els nassos aquesta pujada, però la nostra abstenció ve motivada perquè determinades solucions ens semblen inacceptables. 

Pels que us pregunteu quina és la nostra proposta? Doncs que l'Ajuntament afegís els 314.000€ que recaptarà a la partida de serveis socials precisament per a subvencionar el pagament de tributs a les famílies més desafavorides i per millorar els serveis públics de tothom, com ara l'educació. D'aquesta forma, ajudariem a qui toca, i reduïríem una morositat de l'ordre del mig milió d'euros només en l'IBI.

En el segon cas, i vist que els republicans ens pretenien esmenar la proposta que férem al gener sobre els desnonaments i que vam retirar, vam optar per facilitar-ne l'aprovació. La proposta que van presentar es mereixia la nostra crítica mordaç que vam fer, però érem plenament conscients que això sentava la base per a què l'equip de govern decidís aprovar-la. Tot el què havia de fer el grup republicà era insistir en la seva aprovació un cop nosaltres ja havíem demostrat que no era gaire ambiciosa la seva moció.Al cap i a la fi, el ja conegut conflicte del dret a l'habitatge i el dret a la propietat, i mentres nosaltres pretenem estirar tan com legalment sigui possible la corda a favor del primer, la resta de grups no tenen cap intenció de qüesitonar el segon. Cadascú es col·loca allà on vol.

Un punt que tindrà una importància cabdal era el de crear una empresa mixta per a gestionar el subministrament de l'aigua. De fet ens sembla un bon pas, partint com partint de la gestió privada en mans de Sorea. Però la lògica empresarial amb què el govern, i l'oposició, veu aquestes coses ens preocupa, com ens preocupa que el que es pretengui és una majoria de capital privat per a poder eludir la contractació pública. Com vam dir, això és un problema de democràcia i, mentres tothom va votar a favor, nosaltres ho vam fer en contra.
Celebrem que s'hagi ratificat el Pacte d'Alcaldes promogut a nivell europeu com a compromís per a reduir les emissions de CO2 i el consum energètic, en el què esperem que sigui una bona línia de treball, i no només un tràmit per a demanar subvencions.

En l'apartat de precs i preguntes sembla que ens facilitaran informació sobre els plets que hi ha en curs contra l'Ajuntament, però de tornar aquesta competència al ple, de moment res de res. Vam proposar un pas de vianants al començament del carrer Major, segurament la cantonada més transitada del poble i vam criticar com el regidor de Participació està encarant el tema del foment de la participació al nostre poble. De forma resumida, i com ja va fer l'anterior regidor, es plantegen grans coses (una Pla Director, un Consell de Poble, un ROM) sense aprofitar tot el que la llei actual permet i sense fer cap pas en aquelles petites coses, efectives, reals, senzilles, que ens farien aprendre a tots, també al govern, com participar amb responsabilitat en els afers públics. Petits passos que retornessin al poble allò què és del poble: la gestió de Barraques, la Comissió de Festes, un Consell de Joves, processos participatius als barris encaminats a poder gestionar pressupostos... No, aquí comencem pel mes difícil i, sense cap explicació prèvia, ja ho hem donat a una empresa privada per 8000€.

Informe i valoració del Ple de 23 de gener.

És evident que no sempre serà així, però aquest cop sí que podem dir que fa més feina un regidor de la CUP, que tota la resta del ple plegat.

En primer lloc, es va aprovar el nou Reglament del Servei de Subministrament d'Aigua Potable, en la que ens vam abstenir. Perquè, per una banda, sí que s'ha acceptat la nostra petició d'incloure la obligatorietat de les escomeses especials per a piscines i altres usos sumptuosos. Entre aquests, hi figuren també els jardins, amb el què estem d'acord, però que considerem que necessita un millor redactat. Ara bé, per altra banda, la resta de peticions que vam formular no van ser ateses.

S'aprova també, amb l'acord de tots els grups del ple,  la cessió de terrenys per al centre d'investigació sobre la biomassa, cosa que indica que el projecte va endavant. 

Vam ser la única nota discordant en l'aprovació del plec de clàusules per a la venda de terreny al polígon. I és que no creiem que la rebaixa en el preu i les facilitats de pagament hagin de ser raons tan determinants quan tenim un ajuntament oficialment sense problemes econòmics, però sí amb problemes d'espais i amb els terrenys de la piscina sense pagar. El patrimoni municipal, sorprenentment petit en una ciutat que ha crescut molt en els últims anys, hauria de servir per a cobrir les pròpies necessitats d'equipaments. En opinió de l'alcalde hi ha altres solucions. De moment, però, tenim problemes que fa anys que duren.

Es va aprovar amb 15 vots a favor, 1 abstenció (PSC) i un vot en contra (PP) l'adhesió a l'Assemblea de Municipis per la Independència. L'alcalde no va voler votar de cap manera el cinquè punt, que era per penjar l'estelada al balcó; retallant així la moció que Farners per la Independència proposava. El millor però, fou la intervenció de la senyora García, regidora socialista, a l'hora d'explicar la llibertat de vot del seu grup, en què justificà el seu vot positiu perquè volia que l'alcalde representés també als ciutadans socialistes en aquesta associació. Mostrant que ha entès molt bé que la independència no és només per als independentistes, sinó per al conjunt del país.

Per contra, va ser rebutjada la moció que presentava la CUP per demanar l'abolició de la monarquia, amb els vots en contra de PSC, PP i CiU, mentre Colomencs pel Canvi s'abstenia i era recolzada per CUP i ERC. L'argument contrari del govern era ben simple: no tenen sentit aquestes mocions. Cosa que ens sorprèn quan aquest mateix consistori n'ha aprovat d'altres com la de declarar-se moralment exclòs de la Constitució. És evident que els límits autoimposats de l'autonomisme continuen ben presents.

De les dues mocions que presentàvem sobre habitatge; la primera, per un reglament d'habitatges desocupats, fou rebutjada amb 4 vots a favor (CUP i ERC), 4 abstencions (PP i CPC) i 9 vots en contra (PSC i CiU, el govern). La segona, sobre desnonaments, la vàrem retirar després d'acceptar retirar-ne els punt més conflictius i deixar-la pràcticament en una moció testimonial de rebuig als mateixos. Però ni així. Cal tenir en compte que la del reglament d'habitatges ja venia del ple de setembre i, després de retirar-la, la tornàvem a presentar amb retocs importants que impedien qualsevol mena de dubte legal al respecte. Però ha quedat ben clar que amb els drets dels propietaris, aquesta densa capa de rentistes que hi ha a Santa Coloma, no s'hi juga. I això que en d'altres pobles (des de Girona, a Sant Cugat del Vallès, de Berga a Barcelona), alguna cosa s'ha anat movent i aprovant.

I finalment, cal constatar que tenim un seriós problema de participació. Presentàvem dos mocions al respecte: per a modificar el reglament de participació de forma que les entitats i les veïnes poguessin portar mocions al ple, i per a convocar una audiència pública, per tal que el govern expliqués l'estat de comptes de l'Ajuntament. La primera, la vam retirar perquè estem en un atzucac, i és que tant el Pla Director, acabat formalment a l'octubre però no presentat, i el ROM, suposadament en procés, no hi són. I qualsevol avenç al respecte el govern el vol fer passar per aquí. 

Però va ser en la presentació de la segona moció, la que proposava la convocatòria d'una audiència pública dels compte de l'Ajuntament, on més es va posar de relleu la situació. Fins i tot, abans de poder llegir la moció, l'alcalde ja va començar a respondre'ns dient que es comprometia a fer una sessió explicativa abans de 6 mesos.
Evidentment, des de la CUP li vam acceptar i proposar canviar els 2 mesos que demanàvem a la moció, pels 6 que ell oferia. I llavors ens argumentava que ho presentàvem com una cosa acotada; quan en realitat la resta de punts  de la moció feien referència a què es pactessin, via consens entre els diferents grups, com aniria tot plegat. Però està clar que hi ha qui no sap què vol dir consens. O que no li interessa. Al final 8 vots a favor (tota l'oposició) i 9 en contra (tot el govern).
Algun dubte al respecte?

La CUP Farners denuncia el silenci administratiu de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners després d'haver demanar reiteradament consultar les factures de Festa Major i la Festa de la Ratafia

Data: 23 de gener

Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners

Hora: 7 del vespre

Eloi Ginestà i Vila, regidor de la CUP Farners, representat per Benet Salellas i Vilar, va iniciar el 14 de gener un recurs contenciós administratiu contra la inactivitat de l’Administració davant la concessió pel silenci administratiu d’accés a la informació sol·licitada, després d’haver estat denegada reiteradament.

El regidor de la CUP Farners, Eloi Ginestà i Vila, ha presentat reiteradament instàncies per tal de consultar i obtenir informació en relació a la Festa Major i la Festa de la Ratafia i les empreses contractades per gestionar-la. Davant el silenci administratiu després de 5 mesos d’espera i 5 instàncies presentades, la CUP Farners ha decidit presentar iniciar un contenciós administratiu, ja que és inadmissible l’ocultació d’informació i la manca de respecte envers la tasca desenvolupada per l’oposició.

Per això, us convoquem a assistir a la roda de premsa on s’explicaran més detalladament els motius pels quals la CUP Farners ha considerat necessari iniciar un contenciós administratiu.

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP ARRAN DEL TRASPÀS DE MANUEL FRAGA IRIBARNE

Atès que ahir, 15 de gener del 2012, es va fer pública la notícia del traspàs de Manuel Fraga Iribarne, destacat polític espanyol i un dels darrers càrrecs de responsabilitat del règim franquista;

Atès que Manuel Fraga Iribarne va tenir una responsabilitat destacada en la censura i la repressió política exercida durant els últims anys de la dictadura i en el procés de reforma post-franquista;

Atès que Manuel Fraga Iribarne, com la resta d’alts càrrecs d’aquell període, no han estat mai jutjats ni condemnats com a responsables de les actuacions dutes a terme a l’Estat espanyol en el marc del franquisme;

Atès que aquest fet ha constituït un dels principals impediments per al desenvolupament d’una autèntica transició democràtica a l’estat Espanyol i el trencament de qualsevol lligam entre l’anterior règim polític i l’actual, i suposa un dèficit notable pel que fa a la qualitat democràtica del marc constitucional vigent avui;

Per tot això, el grup municipal de la CUP proposa al Ple de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Denunciar que Manuel Fraga Iribarne, com moltes altres persones que van ocupar càrrecs de responsabilitat durant el franquisme, no hagi estat jutjat ni condemnat per la seva responsabilitat en les actuacions d’aquest règim;

Segon.- Demanar a la Fiscalia General de l’Estat que procedeixi de forma immediata i amb caràcter prioritari a la persecució davant els Jutjats i Tribunals pertinents de totes aquelles persones que van ocupar càrrecs de responsabilitat durant el franquisme per dilucidar les responsabilitats penals en les que haguessin incorregut;

Tercer.- Demanar l’anul·lació dels processos il·legals duts a terme pel franquisme que van conduir a la tortura i assassinat de ciutadanes i ciutadans catalans;

Quart.- Advocar per l’inici d’una autèntica transició política, que condueixi el poble català a un marc realment democràtic pel que fa al reconeixement dels drets individuals i col·lectius;

Cinquè.- Comunicar aquests acords al Parlament de Catalunya, al Congrés espanyol de Diputats i a la Fiscalia General de l’Estat.

MOCIÓ QUE PRESENTA LA CUP INSTANT AL GOVERN DE L’ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA A FI DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I PER ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER A EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS

Donat que amb l'esclat de la crisi i l'increment de l'atur, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet satisfer les seves necessitats bàsiques, amb una taxa d'atur que supera el 20% i, segons dades de Càrites amb mig milió de famílies que han esgotat tots els sistemes d'ajuda.

Donat que segons dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 s'han iniciat a l'Estat espanyol prop de 300.000 execucions hipotecàries. Que només durant el primer trimestre de l'any 2011 s'han produït 15.600 desnonaments a nivell de tot Estat, 290 a la demarcacio de Girona.

Donat que mentrestant això succeeix, les famílies no només s'enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a la condemna financera de per vida, ja que l'entitat bancària interposa una demanda i s'inicia el procés d'execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l'immoble. Si la subhasta queda deserta (fet que en l'actual context de crisi succeix en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l'entitat s'adjudica l’habitatge pel 60% del valor de taxació i segueix reclamant el pagament del deute restant, a banda dels interessos i costos judicials. A les persones en situació d'insolvència, se’ls hi embarguen les nòmines, comptes, amb un llarg étcetera. A banda, de l’embargament a què es sotmet els avalistes. És a dir, a banda de perdre l’habitatge, milers de famílies s'enfronten a una condemna financera de per vida, que es tradueix en l'exclusió social i a l'economia submergida.

Donat que la legislació vigent permet que les entitats financeres s'adjudiquin les vivendes pel 60% del valor de taxació, no és només anòmala i no té comparació en les legislacions d'altres països del nostre entorn, sinó que a més, era desconeguda per les famílies en el moment de firmar els contractes hipotecàris. Fet que s'afegeix a la publicitat enganyosa amb què es van comercialitzar la majoria d'hipoteques, a la sobrevaloració de les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió emprat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.

Donat que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari. I en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l'actual crisi, reben ajudes milionàries que surten dels impostos, sense haver d'assumir cap responsabilitat, al mateix temps que segueixen generant milers de milions de beneficis anuals.

Considerant que tot el què s'ha exposat vulnera l'actual marc jurídic, ja que el dret a l’habitatge és un precepte constitucional, especialment recollit en l'article 47 de la Constitució espanyola, que afirma: “Tots els habitants de l’estat espanyol tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret...” però també en l'article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d'avui s'incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l'article 24 que garantitza la tutela judicial (vulnerat en els processos d'execució hipotecària on es produeix una clara indefensió), així com els compromisos jurídics en matèria d’habitatge assumits per l'Estat espanyol al rectificar tractats internacionals vinculants, com són, entre d’altres: la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11), especialment, a partir de la seva Observació General número 4 -que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat- i la Observació General número 7 -que defineix els desnonaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a l’habitatge.

Considerant que tot el què s'ha exposat depèn bàsicament d'una normativa de competència estatal, però els dramàtics efectes de la qual es concreten en l'àmbit municipal, ja que és als Ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades en la recerca d'ajuda. D’aquesta manera, els Ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fundamental dels seus ciutadans; en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajuda de les persones i famílies empobrides.

Considerant que la pèrdua d’habitatge priva a l'individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l'absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professionalment com familiarment. Fet que es veu agravat quan aquestes famílies inclouen infants.

Considerant que, com a conseqüència de tot el què s'ha exposat, els desnonament -i encara més quan suposen el manteniment d'un deute en forma de condemna financera- comporten alts nivells d'inseguretat que desencaden alteracions de l'ordre públic i la pau social, i considerant que els Ajuntaments tenen l'encàrrec de mantenir la seguretat i l'ordre en el conjunt del territori municipal.

Per tot el què s'ha exposat, la CUP Farners proposa al Ple de Santa Coloma de Farners l'adopció dels següents acords:

• Declarar Santa Coloma de Farners lliure de desnonaments per motius econòmics.  
  
  
• Instar al Govern de l'Estat que aprovi una modificació de la regulació hipotecària que inclogui, amb efectes retroactius, la figura de la dació en pagament, de forma que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquiada.
  
• Donar suport a la recollida de les signatures a favor de la Iniciativa Legislativa Popular que, promoguda per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, entre altres, s'ha impulsat en aquesta línia i que es troba encallada en el Congrés de Diputats.
  
• Instar al Govern a aprovar una moratòria o a implantar les mesures necessàries per a paral·litzar els desnonaments de les famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s'aprovin amb caràcter d'urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d'aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.
  
• Crear una taula de mediació amb els agents socials pertinents per tal d’intermediar entre les famílies amenaçades i l'entitat bancària (o amb el propietari en cas de lloguer) per tal de poder evitar possibles desnonaments.
  
• Establir un protocol d'actuació i assessorament per als Serveis Socials del municipi, que inclogui consulta al Servei d'Orientació Jurídica del Col·legi d'Advocats de Girona, l'elaboració d'informes per al jutjat certificant la situació de precarietat de les persones o famílies afectades i que busqui garantitzar el reallotjament digne de les famílies afectades.
  
• Sol·licitar als jutjats de Santa Coloma de Farners que facin arribar a Serveis Socials i als grups municipals d'aquest ple una relació estadística dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.
  
• Donar trasllat d'aquests acords al Consell de Ministres, i en especial al Ministeri d'Economia i al Ministeri de Justícia, així com als grups parlamentaris del Congrés i Senat, al Parlament de Catalunya, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i a les associacions de veïns del municipi.

MOCIÓ QUE PRESENTA LA CUP PER A LA CONVOCATÒRIA D’UNA AUDIÈNCIA PÚBLICA SOBRE L’ESTAT DE COMPTES I DE CAIXA DE L'AJUNTAMENT

Tots i totes sabem que la situació econòmica que vivim es molt complicada i que, entre molts altres factors, de la salut econòmica de l'Ajuntament dependrà com aniran les coses a la ciutat.

Santa Coloma ha afrontat en els darrers anys importants inversions, com la Piscina, la Casa Museu o l'Auditori, que s'estan pagant, i alhora cal prendre mesures per a afrontar la crisi actual sense reproduir les dinàmiques que ens hi han portat.

Si bé és un dret democràtic dels ciutadans exigir transparència i tenir accés a la informació bàsica del seu ajuntament, també és cert que la implicació i participació de la ciutadania serà un element cabdal per a l’el.laboració de polítiques adequades als temps que corren.

En aquest sentit l'actitud i la decisió de l'Ajuntament en subministrar informació, en crear espais de participació i en fomentar la intervenció ciutadana, poden ser identificades com un dels requisists bàsics, i cal plantejar-se com generem una cultura participativa que permetin a més persones i grups participar en la gestió de la cosa pública, i en trobar respostes als atzucacs amb què ens trobem. 

Si bé podem identificar processos concrets com a objectius a assolir, com la realització de pressupostos participatius, també és cert que cal fer passos que ens permetin arribar-hi. En aquest sentit, i donada la importància que el tema té, el Grup Municipal de la CUP Farners proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

– Que l'Ajuntament convoqui en el termini màxim de dos mesos una Audiència Pública amb l'objecte d'explicar l'estat de comptes de l'Ajuntament, així com les propostes d'inversions i l'estat del deute municipal.

– Que l'espai, la publicitat i l'accessibilitat a la mateixa siguin acordades entre els diferents grups polítics.

– Que es contempli un nombre mínim d'intervencions des del públic, i que aquestes paraules es donin seguint un criteri clar i públic, de consens entre els grups municipals d'aquest Ajuntament.

MOCIÓ QUE PRESENTA LA CUP PER A LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Tenint en compte que promoure la participació ciutadana va ser dit, assumit i/o reclamat per la majoria de grups polítics de l’ajuntament en la constitució del nou consistori l’11 de juny de 2011, i que l’equip de govern actual va incloure la promoció de la participació ciutadana en el seu programa de govern, amb l’assignació inclús d’una regidoria; considerem que, en conseqüència, la promoció de la participació ciutadana és un dels objectius principals d’aquesta legislatura, i que cal fer esforços per millorar els mecanismes de participació ciutadana i per acostar el funcionament de l’ajuntament a la ciutadania, per tal que se’l sentin i facin més seu.

Tenint en compte que aquest ajuntament va aprovar un Reglament de Participació Ciutadana en sessió plenària ordinària el 21 de gener de 2008. Tenint en compte l’article 5 del mateix reglament, que especifica que aquest és una norma transitòria, així com el poc ús que n'ha fet la ciutadania i les limitacions imposades a la participació en el propi reglament.

Tenint en compte els articles 227 i 228 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les Entitats locals, en què es reconeix el dret a intervenir i a ser convocades de les entitats i associacions.

I considerant finalment el fet que les pròpies entitats del nostre municipi han mostrat la seva voluntat d’incorporar temes en les discussions plenàries, el Grup Municipal de la CUP presenta al Ple de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners les següent propostes d’acord de mofificació del Reglament de Participació Ciutadana:

- Incoporar en l’actual reglament el dret a intervenir i a ser escoltades de les entitats i associacions degudament registrades a través dels següents articles:

“Quan a efectes d'ampliar la informació disponible, escoltar la seva opinió o rebre el seu informe sobre un tema concret que sigui presentat a la comissió informativa prèvia al ple, tant pel govern com per algun grup municipal, aquests podran convocar les entitats que considerin convenient. Aquestes exposaran la seva opinió i respondran a les preguntes dels diferents grups de forma prèvia a la discussió de la pròpia comissió.”

“Les entitats que hagin estat convocades i hagin assistit a les comissions informatives, així com aquelles hagin intervingut com a interessades en la prèvia tramitació administrativa d’algun punt de l’ordre del dia d’un ple, podran sol.licitar abans de la celebració del mateix ple el dret a intervenir amb anterioritat a la lectura, debat i votació de la proposta. Es competència de l'alcalde donar compliment a la mateixa, posant en coneixement, de forma prèvia al ple, a tots els grups municipals de les peticions presentades i del motiu de la seva denegació, si s'escau.” 

- Modificar l’actual reglament eliminant la intervenció de la comissió informativa en el mateix, a través dels següents redactats:
 

Article 1.2 “La comunicació, suggeriment, prec o pregunta, s’haurà de dirigir a l’Alcalde mitjançant escrit que es presentarà davant el Registre General de l’Ajuntament amb una antel.lació mínima de dos dies hàbils anteriors a la realització del Ple ordinari, indicant la persona que intervindrà, la qualitat amb què actua, si ho fa en nom propi o en representació d’algú (s’ha d’acreditar), i l’interès en l’assumpte. Totes les peticions presentades hauran de ser
traslladades als diferents grups municipals abans del començament del Ple.”

Article 2.1 “Com a primer punt de l’Apartat de Precs i Preguntes del Ciutadà, els diferents grups municipals podran presentar proposta de denegació de les comunicacions presentades en base a si és un assumpte sobre el qual l’Ajuntament no té competències, si la seva resolució o resposta compet estrictament als serveis municipals sense necessitat d’intervenció del Ple, o si ja s’ha presentat en una altra sessió en el període d’1 any immediatament anterior.”

- Incorporar el dret de les entitats i associacions degudament registrades, així com dels propis veïns a presentar propostes d’acord en els plens a través dels següents articles:

“Tota entitat degudament registrada té dret a presentar una proposta d’acord al Ple ordinari de l’Ajuntament. Així mateix podrà fer-ho tot veí o veïna de Santa Coloma de Farners que la presenti recolzada com a mínim per les signatures de l’1% de les persones empadronades al municipi. Aquesta proposta haurà de presentar-se per escrit amb una antel.lació mínima de dos dies hàbils a la comissió informativa prèvia al ple. Aquesta entitat o veí o veïna serà convocada
a la mateixa comissió a efectes de ser escoltada de forma prèvia a la discussió i podrà assistir a la discussió de la mateixa.”

“Si aquesta proposta és acceptada per acord de la comissió informativa, serà incorporada al Ple. L’entitat o veí o veïna que hagi presentat la proposta tindrà dret a intervenir amb anterioritat a la lectura, debat i votació de la proposta.”