Des que es fa pública la presentació del procés concursal de
Sport Assistance, des de la CUP hem anat recopilant informació, intentant
avaluar la situació en què ens trobem, com hi hem arribat i quines sortides
tenim. Encara estem en el procés, qualsevol aportació que rebem serà
molt ben valorada.
La primera cosa que hem fet, aprofitant la notícia que a Reus
havien imputat 13 regidors per avalar a una empresa, ha estat comprovar si aquí
podíem estar en un cas semblant. A vegades les coses s'assemblen, però
jurídicament les diferències són molt importants. I en base al què hem trobat
no creiem que es pugui afirmar que l'aval fos il.legal, bàsicament perquè es
tracta d'una concessió local que revertirà a l'Ajuntament, perquè fer una
piscina és una competència municipal i perquè l'aval no excedeix al què li
hauria costat a l'Ajuntament fer per ell sol l'obra. Aquesta és la nostra
conclusió en aquest moment.
La segona cosa important ha estat avaluar el concurs en el que
es va adjudicar la piscina. I en això no en podem treure una conclusió tant
clara. En principi tenim dues empreses que treuen els mateixos punts en el
concurs. Per a Sport Assitance el projecte costa 7,35M d'€ i l'Ajuntament n'ha
d'aportar 3,3. Illa fa una proposta curiosa, oferint dues solucions: o el
projecte costa 8,12M i l'Ajuntament en posa 4 i es fa càrrec del cost dels
consums (uns 150.000 euros anuals), o bé modifiquem el projecte per a
rebaixar-lo fins a 7,1M i l'Ajuntament només posa els 4M. La solució que pren
la Mesa de Contractació és modificar la forma de puntuar, donant així més punts
a Sport Asistance. La solució és estranya i potser no del tot legal, però no
podem considerar-la incorrecte: sobre el paper la proposta de Sport Assitance
és millor que la d'Illa, tant pel cost final com per l'import de l'aportació
municipal. Així, tot i que modificar el sistema de puntuació en la pròpia mesa
és estrany, l'adjudicació hauria estat correcte.
El què no ens sembla tant correcte és el següent: el projecte
sobre el que es basa el concurs estava valorat en 6M d'€. I quan es fa el
concurs tenim dues ofertes bastant més altes: 7,35 i 8,12. La proposta
presentada per Illa, a més, està plena de comentaris al voltant de la
viabilitat de la proposta que es defineix en els plecs de clàusules, per
exemple: que “els estudis de viabilitat realitzats per ILLA i l'evidència de
les xifres d'explotació de centres similars confirmen que no és viable i que
incorreríem en una risc de demanda temerari en considerar que és possible la
recuperació de més de 3 milions d'euros pels resultats d'explotació, tot i
considerar els millors escenaris de creixement de població i uns índexs de
penetració atrevits.”
Alhora, mentre Sport Assitance parla de 2600 abonats pel 3er
any de la instal.lació, per a Illa arribaríem als 2000 al 4art o 5è any. Amb el
què els ingressos previstos per als 5 primers anys són un 65% més alts per a
Sport Assitance que per a Illa. Una diferència tan gran que, a parer nostre,
hauria hagut de fer dubtar seriosament de la viabilitat de tot plegat. Si ja
comencem partint d'un projecte més car del que deia el govern, i hi ha una
divergència tan gran, no hauria estat més lògic replantejar-se la viabilitat de
tot plegat? Bé, un any i poc després d'adjudicar la piscina a Sport Assitance,
i amb el 70% de l'obra construïda, l'Ajuntament aprova l'aval d'1 milió d'euros
en ple. El cost final de l'obra estarà al voltant dels 7,7M, amb un increment
de 192.000 euros d'aportació municipal.
I el dubte és evident, o Sport Assistance va enganyar
l'Ajuntament fent una proposta que no podia complir, o l'Ajuntament demanava un
plec que, estrictament parlant, era impossible de complir.
La tercera qüestió, quines sortides tenim, l'hem enfocat amb
el benefici de tenir dos anys complets de funcionament de la piscina, el què
ens permet avaluar millor la situació.
Mirem els què es preveia en les ofertes i el què realment ha
passat:
|
|
ILLA
|
Sport
Assistance
|
|
|
Oferta
|
Oferta
|
Real
|
|
Any
|
Ing
|
Des
|
Fin
|
Ing
|
Des
|
Fin
|
Ing
|
Des
|
Fin
|
|
1
|
0,57
|
0,67
|
0,09
|
1,07
|
0,82
|
0,28
|
0,81
|
0,85
|
0,25
|
|
2
|
0,86
|
0,71
|
0,14
|
1,33
|
0,96
|
0,25
|
0,78
|
0,54
|
0,47
|
|
3
|
0,91
|
0,73
|
0,14
|
1,48
|
1,09
|
0,21
|
|
|
|
(Xifres en milions d'euros. Fin es refereix a despesses financeres).
Cal tenir en compte que les dades reals no tenen una
correspondència exacta amb els anys de les ofertes (no es el mateix comparar
anys naturals que anys del plec). Però en tot cas es veu perfectament el què
s'ha de veure: que els ingressos són molt més coincidents amb el què preveia
Illa, que les despeses financeres assumides per Sport Assitance són
excessives, i que les despesses no financeres no poden excedir del què preveia
Illa.
Tinguem en compte que la reducció de despeses operada per Sport
Assitance el 2012 inclou l'impagament de quotes a la Seguretat Social (amb la
qual s'ha arribat a un acord per a recuperar-les) i més de 300.000 euros de
quotes de préstec vençudes que no s'han pagat (però que no correspondrien totes
a Santa Coloma). Una reducció de despeses tan gran en un any, de més del 35%,
només és possible o deteriorant el servei o incorrent en impagament d'aquestes
característiques. Però tot i així, degut a l'endeutament, no n'hi ha hagut
prou. El què remarca l'altra part del problema, i és que CatalunyaCaixa va
carregar a Sport Assistance amb una swap, un producte financer que pesa com una
pedra al coll en les finances d'aquest últim.
Amb tot l'exposat, és viable la piscina? O, més ben dit, en
quines condicions és viable la piscina? I estem temptats de respondre... com a
mínim, en les mateixes condicions que proposava Illa! Recordem: un endeutament
privat no superior a 3 milions d'euros. I com que l'opció de fer un projecte
més petit ja no és possible, parlaríem de 300.000 euros de més en forma de
deute i contribuir al funcionament de la piscina amb una aportació d'uns
150.000 euros anuals. I això sense tenir en compte l'impacte de la crisi, que
ha fet baixar els abonaments fins als 1300 aquest hivern.
En aquest punt cal parar-se i reflexionar sobre el següent:
Sport Assistance va presentar una oferta que no podia complir. I Catalunya
Caixa va donar finançament només amb l'aval municipal (o sigui, reconeixent
implícitament que no es podia complir). I, alhora, els grups municipal que van
aprovar-ho tot plegat van propiciar un contracte que no es podia complir.
Com que s'ha entrat en procés concursal, l'aval no es pot
executar directament. Primer s'ha de tancar el procés. Però aquest procés no és
sobre la piscina de Santa Coloma sinó sobre l'empresa. Que l'empresa sigui
viable o no és una qüestió diferent de quines són les condicions que fan viable
l'explotació de la piscina.
La nostra demanda de no executar l'aval considerem que
continua plenament vigent. I és que si hem de renegociar el contracte
d'explotació de la piscina, ho hem de fer assumint cadascú la part que li
correspont. I reconeixent que l'Ajuntament incompliria ell mateix el plec si, a
l'executar l'aval, assumís un deute total de 4,3M d'€.
Quan hem vist processos d'execució hipotecària, una de les
coses que molta gent ha dit és que hi va haver qui es va endeutar per sobre de
les seves possibilitats i que el banc va incòrrer en un risc excessiu a
l'atorgar certs préstecs. I la solució que es reclama ara, la dació en pagament,
és justa precisament perquè reparteix el cost de tot plegat: la persona perd la
casa i totes les quantitats que hi ha destinat, però el banc també assumeix els
seus errors en la valoració de la finca o en l'atorgament del préstec. Bé,
estem en un cas similar, no? No seria lògic que els problemes de finançament
els resolguéssin entre Sport Assitance i CatalunyaCaixa? Perquè els i les
colomenques hauríem d'assumir un deute que no ha estat responsabilitat nostra?
I més tenint en compte el següent: Santa Coloma rep una
subvenció per a construir una piscina en base al Pla d'Infraestructures
Esportives de Catalunya (PIEC) del 2005. Aquest Pla fa una avaluació de les
necessitats d'instal.lacions per municipis, i fixa com a necessitats per a
Santa Coloma una piscina coberta i un camp d'atletisme. I fixa també, en base a
20 anys d'experiència subvencionant instal·lacions esportives, el cost de cada
cosa. Bé, el cost bàsic d'una piscina coberta és de 3M, i el d'un camp
d'atletisme de 1,6M. En comptes de construir estrictament una piscina aquí es
decideix construir un centre de salut i esport mot xulo que acaba costant 7,7M.
I el camp d'atletisme queda per un altre dia.
I en aquest punt, parlar de quina contribució ha de fer
l'Ajuntament per a assegurar el futur de la piscina ja no només no es pot fer
sobre la base de garantir deutes privats, o avaluant quina és l'aportació
municipal necessària per a mantenir la viabilitat de l'explotació, sinó
reflexionant sobre quines irresponsabilitats es van assumir en tot el procés.
La nostra piscina, que feia anys que demanàvem, que quan es posa en marxa veiem
unes tarifes inabastables o inadequades per a molts (perquè no hi ha un sistema
de tickets esporàdics assequibles que només donin entrada a la piscina?), no
pot quedar condicionada per defensar les males decisions d'alguns. Sinó que la
resposta hauria de partir de preguntar als colomencs i colomenques què en pensen
de tot plegat, fins on estan disposats a pagar (sabent que els diners no els
destinarem a altres coses) i, més enllà dels diners, quines solucions
proposarien per a tot plegat.
Seguirem informant
