Primer de tot felicitar-nos per com ha anat el 9N. Malgrat totes les circumstàncies ha servit per fer un pas endavant cap a la independència. S’ha posat més en evidència l’estat espanyol internacionalment (aquí més ja no s’hi pot posar). S’ha constatat la majoria social per la independència, però alerta, les xifres de participació radiografien un país on encara hi ha feina a fer en aquest sentit. Hem de continuar fent de l’alliberament nacional un projecte inclusiu.
S’ha fet evident també que els programes de la majoria de partits han quedat superats en el terreny nacional, i també el presumible suport que les diferents propostes tenen. Ara cal treballar per declarar la independència i per constituir la República Catalana. Per això calen eleccions anticipades el més aviat possible, no només perquè els partits diguin com volen fer-ho, sinó, principalment, perquè el poble té dret a refrendar el suport que dóna als diferents partits.
I parlem d’eleccions constituents, no pas plebiscitàries, perquè és cabdal definir el país que volem, quin sistema de funcionament democràtic, quin sistema de lleis. Aquest novembre s’acaba d’aprovar al Parlament una proposta de la CUP que insta a obrir un procés constituent a la participació de tota la ciutadania, i que això es desenvolupi correctament serà una de les nostres principals apostes.
A banda d’això cal tenir clar que la independència s’ha de preparar, no volem una declaració que no es pugui fer efectiva. S’han d’activar tots els mecanismes per poder garantir el control i la gestió pròpia del país, des de les infraestructures als serveis bàsics, passant per les pensions, les telecomunicacions o el servei de correus. En això serà clau l’activació, ja demanada forces vegades, de l’agència tributària catalana. El dia que deixem de pagar a Espanya, aquell dia serem independents de facto.
Aquests punts, pensem, haurien ser el mínim denominador comú dels programes dels partits en el terreny nacional a les properes eleccions al Parlament. Nosaltres hi afegim el dret d’autodeterminació i d’autoorganització dels Països Catalans, la nació sencera, una lluita que continuarem fent el dia que siguem independents.
Oblidem-nos de llista unitària, a la CUP no l’hi busqueu. Les diferències en polítiques socials, ecologistes o culturals són massa grans. I també la manera de funcionar i d’entendre la democràcia i el sistema. La CUP, això sí, ja està treballant per bastir una àmplia candidatura d’esquerres, independentista i anticapitalista. I insistirem, també, en la unitat d’acció dels partits per aconseguir la independència. Com ja dèiem al començar aquesta legislatura, mà estesa per la independència, puny alçat contra les retallades.
I ja és la segona legislatura seguida que la voluntat popular deixa desfasada i superada. El poble sempre va davant, és qui marca l’evolució, ja ho hem dit altres vegades. Ara ha posat en evidència també la necessitat de canviar el sistema de funcionament institucional que tenim.
S’ha fet evident també que els programes de la majoria de partits han quedat superats en el terreny nacional, i també el presumible suport que les diferents propostes tenen. Ara cal treballar per declarar la independència i per constituir la República Catalana. Per això calen eleccions anticipades el més aviat possible, no només perquè els partits diguin com volen fer-ho, sinó, principalment, perquè el poble té dret a refrendar el suport que dóna als diferents partits.
I parlem d’eleccions constituents, no pas plebiscitàries, perquè és cabdal definir el país que volem, quin sistema de funcionament democràtic, quin sistema de lleis. Aquest novembre s’acaba d’aprovar al Parlament una proposta de la CUP que insta a obrir un procés constituent a la participació de tota la ciutadania, i que això es desenvolupi correctament serà una de les nostres principals apostes.
A banda d’això cal tenir clar que la independència s’ha de preparar, no volem una declaració que no es pugui fer efectiva. S’han d’activar tots els mecanismes per poder garantir el control i la gestió pròpia del país, des de les infraestructures als serveis bàsics, passant per les pensions, les telecomunicacions o el servei de correus. En això serà clau l’activació, ja demanada forces vegades, de l’agència tributària catalana. El dia que deixem de pagar a Espanya, aquell dia serem independents de facto.
Aquests punts, pensem, haurien ser el mínim denominador comú dels programes dels partits en el terreny nacional a les properes eleccions al Parlament. Nosaltres hi afegim el dret d’autodeterminació i d’autoorganització dels Països Catalans, la nació sencera, una lluita que continuarem fent el dia que siguem independents.
Oblidem-nos de llista unitària, a la CUP no l’hi busqueu. Les diferències en polítiques socials, ecologistes o culturals són massa grans. I també la manera de funcionar i d’entendre la democràcia i el sistema. La CUP, això sí, ja està treballant per bastir una àmplia candidatura d’esquerres, independentista i anticapitalista. I insistirem, també, en la unitat d’acció dels partits per aconseguir la independència. Com ja dèiem al començar aquesta legislatura, mà estesa per la independència, puny alçat contra les retallades.
I ja és la segona legislatura seguida que la voluntat popular deixa desfasada i superada. El poble sempre va davant, és qui marca l’evolució, ja ho hem dit altres vegades. Ara ha posat en evidència també la necessitat de canviar el sistema de funcionament institucional que tenim.
