En primer lloc volem expressar que es tanca ara un procés que
va ser iniciat el 2007 i del que es donà aprovació inicial el 29 de desembre de
2009. Que no va ser sotmès a informació pública fins al 22 de novembre del
2011. I que conclòs el període, no ha estat portat a ple fins avui, 18 de març
de 2013. És a dir, quasi 3 anys i 3 mesos per a tancar el procés. Algunes de
les afirmacions contingudes en la proposta i en els informes que hem rebut
mereixen ser discutides després de constatar que si això no s'ha resolt abans,
segurament és perquè no s'ha volgut. Altrament, no es pot entendre aquesta
tardança.
Del contingut de l'acord demanem la supressió del punt quart,
que en planteja suspendre la seva executivitat. Bàsicament, perquè entenem que
és fal·laç, és a dir, vol dir una cosa que realment no és. L'aprovació de la
Valoració de Llocs de Treball no és directament una puja de sous, tot i que
evidentment hi afecta. La variació dels sous ha de ser tractada en una altra
banda, i és en la plantilla de personal que s'aprova amb els pressupostos. A
més, executar la Valoració de Llocs de Treball pensem que és alguna cosa més
que tocar els sous, i d'això n'hem parlat molt poc.
En primer lloc és una exigència legal, per exemple recollida
en el RD 861/1986, l'article 4.2 del qual afirma que “el establecimiento o
modificación del complemento específico exigirá, con carácter prévio, que por
la corporación se efectue una valoración del puesto de trabajo”. No es pot
suspendre una exigència legal: s'ha d'aprovar i s'ha d'aplicar.
En segon lloc, i seguint amb això, la Valoració de Llocs de
Treball entenem que implica una estructura salarial, de la qual n'hem parlat
molt poc. No només afecta al Complement de Destí, com indicarien les
al·legacions, sinó que afecta a les altres categories salarials i afectaria
també al personal laboral. Sobre això no se'ns ha facilitat més informació. És
a dir, es pretén suspendre un acord sense ser plenament conscients del què
s'està suspenent.
Al respecte hem sol·licitat la plantilla de personal dels
anys 2009 al 2013 amb indicació de les quantitats establertes per a cada
concepte retributiu i per a cada categoria laboral i la resposta obtinguda
d'Intervenció ha estat que simplement no existeix aquesta informació. La qual
cosa ens sembla sorprenent, perquè en la plantilla de personal de l'any 2000
aquesta informació sí que hi era. En algun moment i per alguna raó es va deixar
d'elaborar.
I en tercer lloc, perquè la pròpia Valoració de Llocs de
Treball estableix el seu propi mètode de revisió, descrit en el punt 4 de la
mateixa. Sent això així, suspendre la valoració podria implicar suspendre no
només el possible impacte econòmic, no només la clarificació de les
retribucions dels treballadors i treballadores, sinó també bloquejar el propi
mètode de revisió de la Valoració i, per tant, tancar la possibilitat de
continuar revisant les diferents situacions del personal.
Això, el bloqueig d'aquelles coses que no són directament
econòmiques, només ho podem considerar una presa de pèl: el què estem dient és
que sí, molt maco, però la deixem al calaix ben guardadeta. Oferir en el punt
5è un nou període de negociacions quan estem dient que l'últim que es va fer el
deixem guardat el calaix no ens sembla una bona manera de començar.
Les raons que s'esgrimeixen per a suspendre l'acord, a més,
considerem que no són plenament consistents. En primer lloc perquè, com recull
per exemple el RDL 20/2011 en el seu punt 2.4, les normes que limiten o
retallen la massa salarial “se entenderán sin perjuicio de las adecuaciones
retributivas que, con caràcter singular y excepcional, resulten imprescindibles
por el contenido de los puestos de trabajo”. Aquesta mateixa fórmula es pot trobar
en tota la normativa dels pressupostos. I és lògic. Al cap i a la fi, l'impacte
econòmic de la Valoració no és “pujar els sous”, de fet. És adequar les
retribucions al contingut del lloc de treball.
I en segon lloc, perquè en els dos últims exercicis hem vist
modificacions de crèdit suficients per a absorbir l'impacte econòmic que pogués
causar la valoració. El 2011, 226.000 euros pressupostats en sous es van
traspassar a altres partides. I el 2012, en fóren 240.000. De diners,
estrictament parlant, n'hi hauria. El què hi ha és una decisió política sobre
en què es gasten. Podríem considerar-la legítima, però no limitadora. És a dir,
si es volgués complir l'acord, es podria.
Dit tot això, no volem entrar en la resolució d'al·legacions,
ja que considerem dues coses: que aprovar definitivament la valoració permetria
que qui ho considerés hi pogués presentar recurs. I en segon lloc, que si
s'apliqués es podrien revisar d'ofici, o a petició dels interessats, les
valoracions.
Sí que volem demanar, però, la modificació del punt 5è de
l'acord substituïnt l'expressió “nou període de negociacions” per “període de
revisió d'ofici”. I partint, per tant, del mètode i de l'informe que avui es
vol aprovar.
Finalment, volem fer una reflexió política al respecte. Tot
el procés seguit fins ara ha estat diguem anòmal. De fet la conclusió més
lògica és que no es volia aplicar i s'han buscat els mecanismes adients per a
no fer-ho. No es volia aplicar el 2009, que la situació econòmica vagi com vagi
no afecta a aquesta conclusió. Afecta a una altra cosa i és la següent:
l'empitjorament de la situació econòmica, que es traspassa als Ajuntaments i al
personal dels mateixos, implicarà en algun moment poder arribar a acords
importants per a garantir el funcionament de tot plegat. Per a arribar-hi, cal
que les dues parts, patronal i treballadors, puguin relacionar-se en un clima
de confiança. La no voluntat d'aplicar aquest acord és una bona manera de
carregar-se aquest clima. I impedeix, i segurament impedirà, els necessaris
acords futurs. De fet podem dir que sort n'ha tingut el govern que els i les
treballadores no li hagin muntat un pollastre. Per una qüestió bàsica de
confiança política, insistem en demanar l'aplicació de la Valoració de Llocs de
Treball. I en tot cas establir una negociació, un cop aplicada, per a parlar de
com afrontem les retallades que patim en l'àmbit de la política laboral de
l'Ajunament. Una negociació que parteixi de la clarificació de les retribucions
actuals, que se'ns faciliti als grups municipals la informació adequada, que
s'apliqui l'estructura salarial que es desprèn de la Valoració de Llocs de
Treball. Construir un país, respondre a les agressions que patim
col·lectivament, implica generar confiança, implica demanar corresponsabilitat
després d'oferir exemple. El govern ha fallat en tot aquest procés, però pot
esmenar-ho. Si ho fa, podrà demanar als altres el seu esforç. I el resultat
final serà millor per a tots i totes.
En conseqüǹcia, el nostre vot només pot ser negatiu a la
proposta presentada, però esperem que el govern vulgui rectificar-la.
