La CUP Farners al·lega a la taxa d’escombraries prevista pel 2014 i critica la proposta de rebaixar l’IBI a les finques més cares

El 19 de novembre d’enguany la CUP Farners va presentar una al·legació a les Ordenances Fiscals per a l’any 2014 en considerar que la taxa d’escombraries estava sobrevalorada. Adjuntem còpia de l’al·legació.

El passat dilluns 9 de desembre el ple del consistori va desestimar l’al·legació presentada considerant que no es tenia en compte la repercussió dels costos indirectes i que els ingressos no estaven ben comptabilitzats.

Totalment errònia aquesta apreciació ja que els costos indirectes es van tenir en consideració i en l’apartat dels ingressos l’equip de govern només comptabilitza la pròpia taxa sense incloure la venda de residus reciclables ni el cànon de residus, per què es fa d’aquesta manera? No és més lògic que l’esforç de reciclar (i l’augment conseqüent d’ingressos) es repercuteixi al ciutadans en la taxa?

La resposta que podem donar és que si el govern té raó en els seus números el que va passar fa dos anys és que es va firmar un mal contracte que ha fet incrementar els costos un 14% o, en cas contrari, si el contracte va ser ben elaborat, el que passa és que la taxa està sobrevalorada perquè s’inclou la neteja viària, fet prohibit per llei. Per tant la pregunta seria: s’està utilitzant l’esforç reciclador colomenc per fer front a d’altres despeses?

És molt probable que estem parlant de un mal contracte i una mala gestió alhora: les dades de reciclatge estan per sota del 50%,  nul·la reutilització en la deixalleria, sistema de contenidors soterrats que s’espatllen constantment, multes per un sistema de neteja viària mal plantejat o sigui tot en contra dels interessos dels ciutadans i de les ciutadanes.

L’al·legació incloïa la petició d’abaixar la taxa d’escombraries en un 15% lineal a totes les llars de Santa Coloma. Des del govern la proposta és la de baixar l’IBI un 2%, fet que el govern de  Madrid no permetrà degut als recents canvis normatius. Per què es fan propostes que sabem que no es podran dur a terme o, en l’hipotètic cas que es puguin dur a terme, només beneficiaran a les 409 finques més cares de Santa Coloma? L’Ajuntament deixarà d’ingressar més de 40.000 € en concepte d’IBI d’aquestes finques i la resta de ciutadans i ciutadanes continuarem pagant la mateixa taxa d’escombraries sobrevalorada!

Com sempre després d’un ple del consistori les preguntes que es fan els ciutadans superen  les respostes que dóna el govern de la nostra petita gran ciutat.

Moció en suport al referèndum sobre la independència de Catalunya

Avui hem entrat per registre la següent proposta de moció. Si la resta de grups s'hi avenen, el dimecres 18 de desembre es podria aprovar.

Ja tenim data pel proper juny: ara és l'hora segadors!

Moció en suport al referèndum sobre la independència de Catalunya

El proper 9 de novembre els catalans i les catalanes exerciran el dret a decidir en el referèndum sobre la independència que tant ha estat reivindicant la societat catalana. Una reivindicació històrica però que pren força després de les consultes realitzades per part de la societat a 553 municipis catalans.

La manifestació de l’11 de setembre de 2012 i la cadena humana de la Diada de 2013, impulsades per l'ANC, han servit per reforçar aquest sentiment i aquesta voluntat d’exercir el dret a decidir del nostre poble.

Aquest referèndum esdevindrà un dels fets cabdals de la història de la nostra nació i és per això que els càrrecs electes i les institucions hem d’estar a l’alçada del moment i a l’alçada del nostre poble.

Per aquesta raó cal donar un suport total a un acte absolutament democràtic com és la celebració d’aquest referèndum i posar tots els mitjans al nostre abast perquè s’esdevingui amb normalitat, malgrat els intents antidemocràtics que puguin esdevenir-se.

És per tots els motius exposats que el grup municipal de la CUP proposa al Ple de l'Ajuntament da Santa Coloma de Farners l'adopció dels següents

Primer.- Donar tot el suport a la celebració d’aquesta consulta.

Segon.- Posar a disposició de l’organització del referèndum tots els mitjans requerits perquè aquest esdevingui un èxit i aconseguir la màxima participació.

Tercer.- Instar al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya a realitzar el nostre referèndum d'independència amb acord o sense acord de l'estat espanyol. En aquest sentit, exhortem al poble de Santa Coloma de Farners a recolzarar els nostres dirigents per tal de poder realitzar-lo.

Quart.- Rebutjar qualsevol intent desestabilitzador que pugui posar obstacles a la celebració d’aquest referèndum.

Cinquè.- Comunicar els acords presos al Govern de la Generalitat del Principat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya, al Govern espanyol, al Congreso de Diputados i a tots els grups polítics amb representació al Congreso de Diputados.

NO AL PLA URBANÍSTIC

NO AL PLA URBANÍSTIC

No a la bombolla immobiliària. No a l’especulació que suposa el pla urbanístic (POUM) que pretén aprovar l’equip de govern municipal. No a la destrucció de l’entorn natural del poble.

Dissenyar una ciutat de 28.000 habitants no és realista, és especular. I més en temps de crisi. Saben perfectament que la majoria dels solars nous quedaran buits, i són més del doble dels actuals. Però les immobiliàries el negoci el fan igualment, d’entrada amb la requalificació dels terrenys, amb la parcel·lació i l’obertura de carrers.

No encerten en fer cap tipus de política de rehabilitació d’habitatges o de promoció d’ocupació de les cases buides. Ni dels solars buits, ni els del poble ni els del polígon. Ni de planificació de les disponibilitats d’aigua del poble. La feina al detall no els interessa, van a lo gros. I van a sac. Urbanitzacions per aquí, polígons per allà, variants arreu, transvasaments de conques...

Cap tipus de planificació de les necessitats reals de la gent, ni ara ni d’aquí uns anys. Ni d’habitatge, ni de mobilitat, ni de lleure, ni de salut i encara menys, és clar, econòmiques. Per necessitats econòmiques les seves. Cap respecte per l’entorn natural, que és salut també. La pela és la pela. I la volen llarga.

Sí, el POUM ha estat exposat tot l’estiu. Perquè en tenen l’obligació, que si no ni això. Diran que l’hi han tingut més temps del mínim que els obliga la llei, però els és igual, això només és per fer-se propaganda. Per penjar-se medalles. Diran que han fet accions de participació ciutadana. Més medalles. Què se n’ha fet de les promeses de consulta sobre el POUM fetes durant la campanya de les municipals? Electoralisme. Enlloc d’això trien el moment que ens ve a sobre la MAT, que ja estarem entretinguts, per treure el POUM. Tot calculat. Premeditació.

Pensem que aprovar un pla d’obres d’aquesta magnitud per un sol vot de diferència al ple no és suficient. La gent té dret a decidir com serà el poble. És el seu poble, on viuran els propers anys, potser tots els que els queden. Se’ls en pixa. El poble és seu. I a la gent no la consultaran i li explicaran el que voldran.

Costa molt de creure que ni l’alcalde ni els regidors de l’equip de govern en rebin cap benefici personal de tan gran negoci, tan gran destrossa i tanta gran falta de respecte.

Nosaltres hem penjat cartells, hem fet articles, hem reclamat una audiència pública i una consulta. Ho seguirem reclamant. Que s’expliquin. Que ens ho expliquin. Hem presentat 62 al·legacions. Pensem que hi ha 62 canvis a fer. I això necessita una gran modificació. Hi ha una altra manera de fer les coses. Ja ho saben, però se’ls en fot. El negoci és massa gros com per entretenir-se en escrúpols.

I així va el país. I així anirà mentre no fem res per impedir-ho. De bombolla immobiliària en bombolla immobiliària. Van caient corruptes i estafadors, i de tots els colors, i a veure qui serà el proper. I així continuarà. Mentre no canviem les lleis. Mentre no ens apoderem de la política.

El poble ja ha decidit: fem-ne via, independència.

Que el poble va per davant i que els polítics van darrera és sabut per tothom, i el nostre país no n’és l’excepció. Però la decisió del poble, un cop presa, no és negociable, ni a Madrid ni enlloc, només accepta la confirmació del referèndum, aquí i a tot arreu. La Via Catalana ha servit per confirmar que el poble català ja ha decidit. Referèndum sí o sí i com abans millor. I sense distraccions ni dilacions, pregunta clara i concisa, independència sí o no. Hem posat els polítics entre el referèndum i la paret i ja trontollen les poltrones més fermes.

Però no només això, la Via Catalana ha servit per molt més. Som Països Catalans, ha dit el poble traspassant les fronteres de la Catalunya autonòmica. I és que mentre els polítics d’aquí esquiven intencionadament el debat l’estat espanyol, i el francès, no para de recordar-nos amb les seves lleis, la seva propaganda i les seves contínues agressions que la nostra nació va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

Encara més. Encerclant bancs, escoles i hospitals o saltant peatges, el poble diu que ja ha decidit quin país vol, quines lleis vol, quin tipus de procés constituent vol, ha demostrat que té molt clar que vol un país lliure per fer-lo millor. I es demostra que els missatges arriben a la gent malgrat que els mitjans et silenciïn. Independència per canviar-ho tot, diem nosaltres.

Mentrestant els polítics del país presenten un pacte pel dret a decidir que dilueix la declaració de sobirania, i que només vol acontentar als que es van quedant enrere, els partits abans espanyolistes i els grans empresaris. Un pacte que es basa en el reforçament del que en diuen estat del benestar, que evita parlar de la nació sencera, els Països Catalans, i que es condiciona a la inclusió a la Unió Europea, no és un pacte pel dret a decidir, és ideologia pura i dura. Independència per canviar-ho poc, diuen ells, i fent servir tot l’aparell propagandístic dels mitjans de comunicació.

I molt més encara. La Via Catalana ha servit perquè ens senti el món sencer, perquè el cas català traspassi fronteres internacionals. Tan se val que el govern espanyol s’apressi a renyar els ambaixadors dels països que s’han declarat favorables a l’exercici de l’autodeterminació i a reconèixer la cada cop més propera Catalunya independent. Només fan que posar-se en evidència. Ni que pressioni a les institucions europees perquè diguin que ens en quedarem fora. Això, en tot cas, primer ho haurem de decidir nosaltres, forma part del nostre dret a decidir. I que l’estat espanyol serà l’últim que ens reconeixerà ja ho sabem d’entrada. La pregunta que ens hauríem de començar a fer a partir d’ara és si nosaltres reconeixerem un estat, o uns estats, feixistes, totalitaris, basats en conquestes militars, promotors dels grans poders econòmics i que ens neguen l’existència com a poble i com a nació. El que a partir d’ara ens hem de començar a plantejar és com farem servir la nostra sobirania.

Un altre POUM és possible

   L'Ajuntament ha dissenyat un Pla Urbanístic que trinxa una part molt gran del terme municipal, que preveu un creixement irreal de la població, que no soluciona els problemes d'habitatge ni la rehabilitació d'edificis vells, que afavoreix els negocis especulatius de les immobiliàries, i que reprodueix els mateixos errors que van provocar l'esclat de la bombolla immobiliària que va fer saltar la crisi.
   NO al Pla Urbanístic que el govern municipal ens vol imposar, hi ha en joc el poble que tindrem en un futur.
   El termini per presentar-hi al·legacions acaba el 30 de setembre, fins aquesta data és exposat al Cercle Jove. Animem a tothom a presentar-hi al·legacions, cosa que podeu fer a les oficines de l’ajuntament.

Què representa aquest Pla Urbanístic i perquè ens hi oposem:

   D’entrada es duplica la zona edificable urbana dissenyant una ciutat per a 28.400 habitants, quan tots sabem que en els pròxims 20 anys, segons les estadístiques, no creixerem ni construirem la meitat del que hem crescut i construït en els 20 anys anteriors. El creixement no implica qualitat de vida, ans al contrari; les ciutats que creixen  massa ràpid fan disminuir la qualitat de vida. Aquest creixement de població el calculen a partir de les dades del període 2001-2011, que el municipi va passar de 9000 a 12000 habitants, però des del 2009 només ha passat dels 11700 a 12400 el 2012. Si fem el càlcul a partir d’aquest període (2009-2011) ens dóna una població de 15000 habitants d’aquí a 16 anys, període de vigència del POUM, a més a més, tots els indicadors de població de Catalunya preveuen un estancament de la població i inclús una lleu disminució en els propers anys. Per això diem que la base de càlcul que han fet servir és totalment errònia. El Pla Urbanístic actual té una capacitat per a 19000 habitants, més que suficient amb les dades actualitzades i encara hi ha moltes parcel·les buides, tant dintre del poble com al polígon, el mateix destí que els espera a la majoria dels terrenys que ara es veuran afectats.
   La majoria d’habitatges nous que es preveuen són cases unifamiliars amb jardí, un model de ciutat, que a part de ser insostenible energèticament segons tots els informes de les entitats ecologistes i de la Unió Europea, no respon a les necessitats reals d’habitatge de la població actual, ja que són molt més cars, i no garanteix el dret ni les possibilitats d’accés a l’habitatge d’una població cada cop més empobrida per la crisi. Tampoc no es preveu cap mena de polítiques de rehabilitació i millora d’habitatges vells ni de foment de l’ocupació de la gran quantitat d’habitatges buits existents actualment al poble. I tampoc no hi cap referència a cap solució a les promocions d’habitatges nous que resten inacabades i abandonades.
   Suposa la pèrdua de molts espais agraris i naturals, alguns d’especial interès ecològic. Tot l’espai del terme municipal entre la carretera vella de Riudarenes i l’actual carretera de Sils passa a ser urbanitzable, des de Ca la Xifra a Can Paperer. El camí de Ca la Xifra passa a ser un vial de més de 10 metres d’ample i queden amenaçats tots els arbres centenaris que hi ha en aquesta zona, lledoners de partió i alzines, vestigis de l’activitat agrícola, i que no estan catalogats de cap manera. També quadruplica la zona industrial actual, a les dues bandes de la carretera de Sils, deixant l’ermita de Sant Marçal en el centre de la mateixa, i a la carretera de Castanyet. Per una banda no resol els problemes de disgregació de les diferents zones industrials dins del casc urbà, al contrari, se’n crea una de nova a l’entorn de la riera (naus Blanquera) que hauria de ser zona verda, d’equipament o horts, i a més es permet l’edificació en una zona declarada inundable per la Generalitat. D’altra banda es pretén legitimar les diferents actuacions urbanístiques i industrials dutes a terme irregularment durant anys passats per l’ajuntament i particulars (Hotel Mas Solà, Magma, Ampliacions d’indústries en terrenys rústics, edifici cantonada carrer Castanyet amb carrer Palamós...). I encara més, es projecta una variant que uneix la carretera de Sils amb la carretera d’Anglès des del Mas Solà fins gairebé a la benzinera de la Fina, per la vall del riu Esplet, espai de gran interès natural que és un pas molt important de fauna salvatge, sabent que segurament no s’executarà mai per falta de diners i que és totalment innecessària, ja que l’obertura del túnel de Bracons, el doble carril de l’Eix Transversal i el previsible doblatge de la N-II des de Girona a Maçanet, o el reclamat alliberament del peatge de l’AP-7, impliquen que el  nombre de vehicles en trànsit per aquesta variant sigui mínim, variant que també s’allarga fins a la carretera de Castanyet, afectant de ple l’entorn de la Font de Roure. I tot sense comptar amb la participació del total de grups municipals ni consultar a la població, i incompliment seriosament els acord presos pel ple municipal per l’elaboració de l’Agenda 21 local, el programa de sostenibilitat ambiental que exigeix la Unió Europea.
   No només no es resolen els problemes de subministrament d’aigua del poble, ni es controla l’assignació de cabals de les rieres per evitar la sobreexplotació de l’aigua per negocis particulars, especialment els vivers, sinó que aquest Pla Urbanístic incrementa de manera desmesurada les necessitats d’aigua del municipi, fent necessària una connexió externa, cosa que suposa un transvasament de conques, també expressament desaconsellat per la Unió Europea i les entitats ecologistes, i que es perdi l’autonomia hídrica que tenim actualment, amb la conseqüent minva de la qualitat de l’aigua i l’augment de preu.
   En definitiva, aquest Pla Urbanístic és una gran operació especulativa que només afavoreix els negocis de les empreses constructores del poble, que ja han comprat molts dels terrenys que ara seran requalificats, i per tant revaloritzats, aquí hi tenen el primer negoci, en la venda de parcel·les, i que a més pretén legitimar les il·legalitats comeses des de fa anys pels amics de l’alcalde i de CiU, que costa molt de creure que no tinguin participació en el negoci. No fa res més que reproduir els errors que van fer esclatar la bombolla immobiliària que va fer saltar la crisi, ens hi fiquen de cap.
   I per acabar-ho d’adobar l’equip de govern ho ha aprovat en solitari, amb la majoria d’un vot, 9 contra 8, una majoria que cal considerar totalment insuficient quan està en joc el poble que tindrem en un futur proper, quan aquesta majoria pot canviar en les properes eleccions i quan no s’ha fet cap tipus de consulta a la població. I s’ha aprovat amb el lamentable i total seguidisme i submissió del PSC envers CiU.
   Nosaltres continuarem reclamant que es faci una audiència pública per explicar i debatre el Pla Urbanístic i un referèndum per aprovar-lo, que es doni tota la informació a la població, que es facin tots els estudis d’impacte ambiental, que volem un poble envoltat d’espais verds i no de solars buits, que un Pla Urbanístic ha de servir per dissenyar el model de poble del futur, que cal retornar terrenys urbans a rústics, enlloc no està escrit que el progrés sigui créixer il·limitadament, que calen polítiques de rehabilitació i que cal prendre mesures contra l’especulació econòmica que només fa que destrossar el territori, malbaratar els recursos naturals i abocar cada cop a més i més gent a la precarietat i a la pobresa, en benefici dels de sempre.
CUP Farners

Informe de ple ordinari. Juliol de 2013

Vespre de votacions ben curioses, on es va veure bé que existeix una geometria variable possible en el sí del plenari. És una llàstima que la manera de governar de l'actual govern, i la desaparició virtual del grup municipal del PSC, no permetin explorar aquesta geometria variable.

Per l'estat d'execució del pressupost veiem un esforç de contenció en les despesses, tant en sous (portem dues jubilacions no cobertes aquest any) com en despesa corrent i en inversions. I en ingressos, ens falten dades, però ens preocupa l'aparent deteriorament dels impostos locals. Ho anem seguint. Es va aprovar una modificació de crèdit, bàsicament per a aprofitar la massa de diners acumulada en la partida de Pavimentació de carrers per a afrontar petites reformes al poble: l'espai per a Càritas a l'Antic Escorxador i la tanca perimetral del CEIP Castell de Farners. A consulta nostra, sembla que s'estan preparant reformes per a fer innecessari el lloguer de llums per al Teatre Catalunya: 16000 euros anuals.

Ens vam quedar sols rebutjant el plec de clàusules per a la renovació de l'enllumenat, PP i ERC van abstenir-se. La nostra oposició es basa en considerar que es fa un contracte per a 10 anys quan el ritme de renovació tecnològica és més ràpid, que no queda clar com es finançarà la inversió i perquè no inclou cap clàusula que permeti valorar les empreses d'economia social o local, en la línia del què es va aprovar el novembre passat de suport a les cooperatives. És una aprovació inicial, presentarem al·legacions i propostes i a veure fins on podem arribar.

Es renova el conveni de gestió de l'Arxiu, es ratifica la dissolució del Consorci Mediambiental de la Selva, s'accepta la donació feta pel pintor Beulas i s'aproven diverses mocions per quasi unanimitat: en contra de l'avantprojecte de reformes locals (abstenció del PP), en suport a la querella argentina contra els crims del franquisme (PP en contra i abstenció de CPC), en suport al pacte nacional pel dret a decidir (PP en contra) i de suport a l'esport base català (aquí sí, unanimitat, després que ERC acceptés l'esmena que li vam presentar en el sentit de deixar clar que en cap cas es vol que les persones col·laboradores estiguin sense regularitzar).

No van tirar endavant, però, les dues propostes que vam presentar en el sentit de millorar la qualitat democràtica de tot plegat. 8 a 7 (govern contra oposició) per a rebutjar la convocatòria d'una audiència pública sobre el POUM. És evident que l'haurem de fer sense el govern. 

I 8 a 3 per a rebutjar la realització d'un informe sobre la situació de la piscina. Es va aprovar personar-se en el procés concursal de l'empresa adjudicatària, però no permetre que la discussió sobre la piscina es faci en termes oberts i coneguts per tots i totes. La informació és poder i l'alcalde la vol tota per ell. I aquí ERC va remarcar que calia mirar al futur i no al passat, deu ser perquè hi eren prenent certes decissions. En fi, també hi seguirem.

El regidor d'Urbanisme es planteja multar-nos per no reciclar correctament, té conya l'assumpte. Tenim un problema de matriculació a les llars d'infants, el què comporta problemes amb el nombre de treballadores (al discutir pressupostos ja vem demanar que es fes una previsió al respecte, però no sabem què s'ha fet). Ha baixat un pèl l'atur a Santa Coloma, ara estem a 881 aturades, i la brigada s'ha dotat d'un Pla de Millora i Conservació de l'Arbrat Urbà.

I pel torn de precs i preguntes, no sabem si l'Ajuntament s'ha multat a sí mateix per penjar cartells al mobiliari urbà ni se'ns ha indicat quina quantitat de recursos públics s'hi destina, no ens deixen participar en la Junta General de l'empresa Aigües Colomenques (però potser s'inventen una comissió de seguiment...), continuem encallats amb l'ACA per l'aigua de la riera i no es veu massa bé confeccionar un mapa amb les zones afavorides i desafavorides pel nou POUM, no entenem perquè. Però el què ens va sorprendre és la resposta que ens van donar al requeriment sobre si era veritat que existia un pacte per a no pujar les taxes als paradistes del mercat durant els propers 4 anys, cosa que ha motivat un recurs judicial per part dels marxants. Segons la resposta el pacte existiria i se'ls rescabalarà en el futur. Com ens ho mengem això?

Més informació sobre la piscina coberta

Des que es fa pública la presentació del procés concursal de Sport Assistance, des de la CUP hem anat recopilant informació, intentant avaluar la situació en què ens trobem, com hi hem arribat i quines sortides tenim. Encara estem en el procés, qualsevol aportació que rebem serà molt ben valorada.

La primera cosa que hem fet, aprofitant la notícia que a Reus havien imputat 13 regidors per avalar a una empresa, ha estat comprovar si aquí podíem estar en un cas semblant. A vegades les coses s'assemblen, però jurídicament les diferències són molt importants. I en base al què hem trobat no creiem que es pugui afirmar que l'aval fos il.legal, bàsicament perquè es tracta d'una concessió local que revertirà a l'Ajuntament, perquè fer una piscina és una competència municipal i perquè l'aval no excedeix al què li hauria costat a l'Ajuntament fer per ell sol l'obra. Aquesta és la nostra conclusió en aquest moment.

La segona cosa important ha estat avaluar el concurs en el que es va adjudicar la piscina. I en això no en podem treure una conclusió tant clara. En principi tenim dues empreses que treuen els mateixos punts en el concurs. Per a Sport Assitance el projecte costa 7,35M d'€ i l'Ajuntament n'ha d'aportar 3,3. Illa fa una proposta curiosa, oferint dues solucions: o el projecte costa 8,12M i l'Ajuntament en posa 4 i es fa càrrec del cost dels consums (uns 150.000 euros anuals), o bé modifiquem el projecte per a rebaixar-lo fins a 7,1M i l'Ajuntament només posa els 4M. La solució que pren la Mesa de Contractació és modificar la forma de puntuar, donant així més punts a Sport Asistance. La solució és estranya i potser no del tot legal, però no podem considerar-la incorrecte: sobre el paper la proposta de Sport Assitance és millor que la d'Illa, tant pel cost final com per l'import de l'aportació municipal. Així, tot i que modificar el sistema de puntuació en la pròpia mesa és estrany, l'adjudicació hauria estat correcte.

El què no ens sembla tant correcte és el següent: el projecte sobre el que es basa el concurs estava valorat en 6M d'€. I quan es fa el concurs tenim dues ofertes bastant més altes: 7,35 i 8,12. La proposta presentada per Illa, a més, està plena de comentaris al voltant de la viabilitat de la proposta que es defineix en els plecs de clàusules, per exemple: que “els estudis de viabilitat realitzats per ILLA i l'evidència de les xifres d'explotació de centres similars confirmen que no és viable i que incorreríem en una risc de demanda temerari en considerar que és possible la recuperació de més de 3 milions d'euros pels resultats d'explotació, tot i considerar els millors escenaris de creixement de població i uns índexs de penetració atrevits.”

Alhora, mentre Sport Assitance parla de 2600 abonats pel 3er any de la instal.lació, per a Illa arribaríem als 2000 al 4art o 5è any. Amb el què els ingressos previstos per als 5 primers anys són un 65% més alts per a Sport Assitance que per a Illa. Una diferència tan gran que, a parer nostre, hauria hagut de fer dubtar seriosament de la viabilitat de tot plegat. Si ja comencem partint d'un projecte més car del que deia el govern, i hi ha una divergència tan gran, no hauria estat més lògic replantejar-se la viabilitat de tot plegat? Bé, un any i poc després d'adjudicar la piscina a Sport Assitance, i amb el 70% de l'obra construïda, l'Ajuntament aprova l'aval d'1 milió d'euros en ple. El cost final de l'obra estarà al voltant dels 7,7M, amb un increment de 192.000 euros d'aportació municipal.

I el dubte és evident, o Sport Assistance va enganyar l'Ajuntament fent una proposta que no podia complir, o l'Ajuntament demanava un plec que, estrictament parlant, era impossible de complir.

La tercera qüestió, quines sortides tenim, l'hem enfocat amb el benefici de tenir dos anys complets de funcionament de la piscina, el què ens permet avaluar millor la situació.

Mirem els què es preveia en les ofertes i el què realment ha passat:

	ILLA			Sport Assistance
	Oferta			Oferta			Real
Any	Ing	Des	Fin	Ing	Des	Fin	Ing	Des	Fin
1	0,57	0,67	0,09	1,07	0,82	0,28	0,81	0,85	0,25
2	0,86	0,71	0,14	1,33	0,96	0,25	0,78	0,54	0,47
3	0,91	0,73	0,14	1,48	1,09	0,21

(Xifres en milions d'euros. Fin es refereix a despesses financeres).

Cal tenir en compte que les dades reals no tenen una correspondència exacta amb els anys de les ofertes (no es el mateix comparar anys naturals que anys del plec). Però en tot cas es veu perfectament el què s'ha de veure: que els ingressos són molt més coincidents amb el què preveia Illa, que les despeses financeres assumides per Sport Assitance són excessives, i que les despesses no financeres no poden excedir del què preveia Illa.

 

Tinguem en compte que la reducció de despeses operada per Sport Assitance el 2012 inclou l'impagament de quotes a la Seguretat Social (amb la qual s'ha arribat a un acord per a recuperar-les) i més de 300.000 euros de quotes de préstec vençudes que no s'han pagat (però que no correspondrien totes a Santa Coloma). Una reducció de despeses tan gran en un any, de més del 35%, només és possible o deteriorant el servei o incorrent en impagament d'aquestes característiques. Però tot i així, degut a l'endeutament, no n'hi ha hagut prou. El què remarca l'altra part del problema, i és que CatalunyaCaixa va carregar a Sport Assistance amb una swap, un producte financer que pesa com una pedra al coll en les finances d'aquest últim.

 

Amb tot l'exposat, és viable la piscina? O, més ben dit, en quines condicions és viable la piscina? I estem temptats de respondre... com a mínim, en les mateixes condicions que proposava Illa! Recordem: un endeutament privat no superior a 3 milions d'euros. I com que l'opció de fer un projecte més petit ja no és possible, parlaríem de 300.000 euros de més en forma de deute i contribuir al funcionament de la piscina amb una aportació d'uns 150.000 euros anuals. I això sense tenir en compte l'impacte de la crisi, que ha fet baixar els abonaments fins als 1300 aquest hivern.

 

En aquest punt cal parar-se i reflexionar sobre el següent: Sport Assistance va presentar una oferta que no podia complir. I Catalunya Caixa va donar finançament només amb l'aval municipal (o sigui, reconeixent implícitament que no es podia complir). I, alhora, els grups municipal que van aprovar-ho tot plegat van propiciar un contracte que no es podia complir.

 

Com que s'ha entrat en procés concursal, l'aval no es pot executar directament. Primer s'ha de tancar el procés. Però aquest procés no és sobre la piscina de Santa Coloma sinó sobre l'empresa. Que l'empresa sigui viable o no és una qüestió diferent de quines són les condicions que fan viable l'explotació de la piscina.

 

La nostra demanda de no executar l'aval considerem que continua plenament vigent. I és que si hem de renegociar el contracte d'explotació de la piscina, ho hem de fer assumint cadascú la part que li correspont. I reconeixent que l'Ajuntament incompliria ell mateix el plec si, a l'executar l'aval, assumís un deute total de 4,3M d'€.

 

Quan hem vist processos d'execució hipotecària, una de les coses que molta gent ha dit és que hi va haver qui es va endeutar per sobre de les seves possibilitats i que el banc va incòrrer en un risc excessiu a l'atorgar certs préstecs. I la solució que es reclama ara, la dació en pagament, és justa precisament perquè reparteix el cost de tot plegat: la persona perd la casa i totes les quantitats que hi ha destinat, però el banc també assumeix els seus errors en la valoració de la finca o en l'atorgament del préstec. Bé, estem en un cas similar, no? No seria lògic que els problemes de finançament els resolguéssin entre Sport Assitance i CatalunyaCaixa? Perquè els i les colomenques hauríem d'assumir un deute que no ha estat responsabilitat nostra?

 

I més tenint en compte el següent: Santa Coloma rep una subvenció per a construir una piscina en base al Pla d'Infraestructures Esportives de Catalunya (PIEC) del 2005. Aquest Pla fa una avaluació de les necessitats d'instal.lacions per municipis, i fixa com a necessitats per a Santa Coloma una piscina coberta i un camp d'atletisme. I fixa també, en base a 20 anys d'experiència subvencionant instal·lacions esportives, el cost de cada cosa. Bé, el cost bàsic d'una piscina coberta és de 3M, i el d'un camp d'atletisme de 1,6M. En comptes de construir estrictament una piscina aquí es decideix construir un centre de salut i esport mot xulo que acaba costant 7,7M. I el camp d'atletisme queda per un altre dia.

 

I en aquest punt, parlar de quina contribució ha de fer l'Ajuntament per a assegurar el futur de la piscina ja no només no es pot fer sobre la base de garantir deutes privats, o avaluant quina és l'aportació municipal necessària per a mantenir la viabilitat de l'explotació, sinó reflexionant sobre quines irresponsabilitats es van assumir en tot el procés. La nostra piscina, que feia anys que demanàvem, que quan es posa en marxa veiem unes tarifes inabastables o inadequades per a molts (perquè no hi ha un sistema de tickets esporàdics assequibles que només donin entrada a la piscina?), no pot quedar condicionada per defensar les males decisions d'alguns. Sinó que la resposta hauria de partir de preguntar als colomencs i colomenques què en pensen de tot plegat, fins on estan disposats a pagar (sabent que els diners no els destinarem a altres coses) i, més enllà dels diners, quines solucions proposarien per a tot plegat.

Seguirem informant

Informe de l'últim ple del passat 13 de maig del 2013

En primer lloc s'aprova inicialment el POUM, que ara estarà en exposició pública durant 4 mesos, amb els vots en contra de Colomencs, del PP i el nostre, mentre que ERC es va abstenir. Les raons per oposarnos-hi són: es manté una superfície urbanitzable al·lucinant, impossible d'abastir per falta d'aigua i amb una extensió injustificada de la zona industrial, amb la variant inclosa, totalment innecessària actualment.

L'extensió de la zona industrial,  respòn a una petició dels propietaris de les fàbriques existents, i que només nosaltres hem destacat, contrasta amb la petició feta per Colomencs i ERC de revertir la transformació en zona industrial de l'entorn de Can Blanquera, aprovada en la passada legislatura. No és que no hi estiguem d'acord, però no acabem d'entendre quan són acceptables algunes peticions i no unes altres. I més quan determinats grups en el passat hi van votar a favor...

S'aprova definitivament l'ordenança de sorolls, amb el nostre únic vot en contra. El problema no és només legal, de quin text tenim, sinó l'ús que en fa el govern per a restringir les activitats lúdiques en el poble. 

I s'aprova la resolució del recurs de reposició que vam interposar contra la suspensió de la Valoració de Llocs de Treball amb els vots en contra del PP i de la CUP, i l'abstenció de Colomencs i ERC. En aquest últim cas el govern considera que legalment no pot aplicar-la i nosaltres considerem que sí, i que a més seria positiu per a clarificar l'estructura salarial i les reclamacions i negociacions que hi hagués al respecte.

S'aprova per tots els grups menys el PP la moció provinent de l'AMI que demana la supressió de la delegació del govern i s'aprova, a proposta nostra, declarar persona “non grata” a la senyora Maria de los Llanos de Luna, delegada a Catalunya. Aquesta darrera votació, i després de l'empat entre ERC i CUP a favor i CPC i PP en contra, es resolgué pel vot de qualitat de l'alcalde, que optà, en solidaritat amb els alcaldes de Girona i Figueres, decantar-ne l'aprovació. Considerem que és una decisió que l'honora.

Vam viure una esperpèntica discussió arran del Reglament del Consell de Poble. 7 dels 12 articles del Reglament han estat modificats, i cap per al.legacions ciutadanes. Potser li busquem tres peus al gat, però encara no sabem oficialment qui ha instat unes modificacions que reforcen el caràcter merament consultiu, que creen un president innecessari i que es carreguen el consens. Sincerament, això ja comença a ser una pantomima tremenda: o la gent el vol utilitzar, i llavors veurem com es resolen tots els problemes que té, o sinó, tal dia farà un any. Vots a favor de CiU, PSC i ERC i vot en contra de la CUP.

Finalment, sembla que alguns es desperten amb el tema de l'empresa mixta de l'aigua, i ara que ha tocat nomenar-hi els representants tota l'oposició hi hem votat en contra alhora que reclamem la presència de persones independents del govern en la Junta General. Evidentment, la majoria governamental guanya (9 a 8), però si això s'hagués reclamat abans potser s'hauria aconseguit. En aquest tema, el nostre vot i els de Colomencs arriben fins on arriben. El govern “ho valorarà”, de moment no en tindrem ni idea del què hi passa a dins.

Gràcies a ERC no va prosperar la proposta de suport que presentàvem a la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel que les organitzacions de solidaritat amb Palesina estan promovent: 1 vot a favor (CUP), 4 en contra (ERC i PP), 12 abstencions (CiU, PSC i CPC). Que el tema és molt complicat ho entenem, i per això entenem la majoritària abstenció. Però votar-hi en contra? Per contra s'aprova per unanimitat la proposta que vam presentar de suport a la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania.

Ens deixem alguna cosa, quatre hores i quart de ple donen per molt. Pel torn de precs i preguntes sabem extraoficialment que el ramal de la MAT haurà de tornar a sortir a exposició pública i que pel 27 de maig es preveu convocar a tots els grups municipals per a rebre informació de primera del procés concursal de la piscina. En aquest últim tema la difusió de tota la informació serà cabdal, i per tant ho celebrem.

Finalment tant ERC com la CUP vam preguntar per la situació de l'Antic Escorxador, on la típica falta de serietat municipal podia complicar un tema que, de fet, hauria de ser ben senzill: l'Agrupament Escolta demana firmar un conveni amb l'Ajuntament per a clarificar com es gestionarà l'espai i que deixa la porta oberta a que d'altres entitats puguin fer-ne ús. Que l'Ajuntament esmeni el què consideri, però que reconegui per escrit els drets i deures de tothom.

I ja per últim el regidor d'Obres i Serveis ens va explicar perquè s'havia contractat a l'empresa Consultoria Integral de Neteja. Li reconeixem l'esforç i li donarem el benefici del dubte, però molt ens sembla que hauria estat millor gastar-se els 11.000€ que ens costarà en capacitar treballadors municipals en el tema que no pas pretendre obtenir un estalvi que se'ns presumeix bastant difícil. Ja ho veurem; de moment, però, va afirmar que no hi havia la intenció de reduir la plantilla.

Per què defensem la Valoració de Llocs de Treball de l'Ajuntament?

El 2009 el ple de l'Ajuntament va aprovar dues coses que no ha complert: la Valoració dels Llocs de Treball i una puja de sous parcial per a una tercera part dels treballadors municipals. La primera cosa es una petició d'anys dels treballadors i una exigència legal. La segona, un primer pas per a anar adequant els sous al contingut de la feina realitzada. És parcial, i és un primer pas, perquè en aquell moment es pujava a una tercera part. Després hauria hagut de continuar.

L'Ajuntament ho va aprovar però ho va deixar en suspens. En el cas de la Valoració ha tardat tres anys a completar el procés i ho ha fet al veure-s'hi obligat per un jutge. En el segon cas, fa tres anys que s'espera que algú decideixi si aquella puja era legal o no. En el ple de març d'enguany es va aprovar definitivament la Valoració però amb l'afegitó que s'en suspenia l'executivitat, això va motivar el nostre vot en contra, i es que entenem que suspendre el que acabés d'aprovar és una presa de pèl.

Per què des de la CUP defensem que s'ha d'aprovar i aplicar aquesta Valoració i, també, s'ha d'aplicar la puja de sous aprovada el 2009? Doncs perquè és de justícia, perquè és intel.ligent i perquè pot resumir en si el dilema econòmic en què ens trobem.

És de justícia. I de calaix: si després d'estar dos anys negociant amb els treballadors, i de portar-ho i aprovar-ho en ple, no ho apliques, t'estàs rient de qui s'ha implicat en el procés. Però això té una altra conseqüència, i és que quan et vulguis asseure a negociar qualsevol cosa, et diguin que primer compleix el què vas aprovar.

És intel.ligent. L'Ajuntament gasta molts diners. Tots els que gasta creen activitat econòmica, però no la mateixa activitat econòmica. Per exemple, arreglar un carrer implica una feina, temporal, segurament a través d'una empresa forànea que s'emportarà el benefici a una altra banda. Per contra els sous pagats a treballadors municipals seran a persones que deuen viure al poble, que es gastaran en el mateix poble i que, al no ser temporal, augmentarà la despesa quotidiana. Donant per descomptat que els sous han de ser raonables (per això es fa una Valoració), per l'Ajuntament no hauria de ser el mateix.

I finalment, resumeix el dilema econòmic en què ens trobem. Com descriu bé en Vicenç Navarro, la nostra és una economia de demanda, no d'oferta. És a dir, funciona bé quan la gent té per gastar. No es que estigui malament que les empreses innovin, exportin i competeixin en el mercat global, ni molt menys. Sinó que el gruix de la nostra economia no es basa en això. La majoria de nosaltres treballem, gastem, vivim en mercats locals o com a molt regionals per molt que per sobre hi hagi grans empreses multinacionals.

30 anys de liberalisme han provocat una depressió persistent en els salaris, comprovable en l'allargament constant dels anys de durada de les hipoteques. Cada cop els nostres diners han donat per menys. Recuperar els nivells adquisitius que s'estan perdent és el primer pas per a recuperar la demanda. Com a Ajuntament, com a institució pública que no ha de competir en el mercat, no s'hauria de contribuir a l'empitjorament salarial.

Però és que, a més, les tasques desenvolupades pels treballadors municipals són mot útils socialment. La cura de parcs i jardins, de l'entorn, de les persones, l'educació, són activitats a fomentar per a sortir de la crisi i per a un món que ja no pot créixer materialment. Pel que també reclamem que la desena de llocs de treball vacants a l'Ajuntament es cobreixin. L'Ajuntament el financem entre totes, és just reclamar que hi posi de la seva part.