Més informació sobre la piscina coberta

Des que es fa pública la presentació del procés concursal de Sport Assistance, des de la CUP hem anat recopilant informació, intentant avaluar la situació en què ens trobem, com hi hem arribat i quines sortides tenim. Encara estem en el procés, qualsevol aportació que rebem serà molt ben valorada.

La primera cosa que hem fet, aprofitant la notícia que a Reus havien imputat 13 regidors per avalar a una empresa, ha estat comprovar si aquí podíem estar en un cas semblant. A vegades les coses s'assemblen, però jurídicament les diferències són molt importants. I en base al què hem trobat no creiem que es pugui afirmar que l'aval fos il.legal, bàsicament perquè es tracta d'una concessió local que revertirà a l'Ajuntament, perquè fer una piscina és una competència municipal i perquè l'aval no excedeix al què li hauria costat a l'Ajuntament fer per ell sol l'obra. Aquesta és la nostra conclusió en aquest moment.

La segona cosa important ha estat avaluar el concurs en el que es va adjudicar la piscina. I en això no en podem treure una conclusió tant clara. En principi tenim dues empreses que treuen els mateixos punts en el concurs. Per a Sport Assitance el projecte costa 7,35M d'€ i l'Ajuntament n'ha d'aportar 3,3. Illa fa una proposta curiosa, oferint dues solucions: o el projecte costa 8,12M i l'Ajuntament en posa 4 i es fa càrrec del cost dels consums (uns 150.000 euros anuals), o bé modifiquem el projecte per a rebaixar-lo fins a 7,1M i l'Ajuntament només posa els 4M. La solució que pren la Mesa de Contractació és modificar la forma de puntuar, donant així més punts a Sport Asistance. La solució és estranya i potser no del tot legal, però no podem considerar-la incorrecte: sobre el paper la proposta de Sport Assitance és millor que la d'Illa, tant pel cost final com per l'import de l'aportació municipal. Així, tot i que modificar el sistema de puntuació en la pròpia mesa és estrany, l'adjudicació hauria estat correcte.

El què no ens sembla tant correcte és el següent: el projecte sobre el que es basa el concurs estava valorat en 6M d'€. I quan es fa el concurs tenim dues ofertes bastant més altes: 7,35 i 8,12. La proposta presentada per Illa, a més, està plena de comentaris al voltant de la viabilitat de la proposta que es defineix en els plecs de clàusules, per exemple: que “els estudis de viabilitat realitzats per ILLA i l'evidència de les xifres d'explotació de centres similars confirmen que no és viable i que incorreríem en una risc de demanda temerari en considerar que és possible la recuperació de més de 3 milions d'euros pels resultats d'explotació, tot i considerar els millors escenaris de creixement de població i uns índexs de penetració atrevits.”

Alhora, mentre Sport Assitance parla de 2600 abonats pel 3er any de la instal.lació, per a Illa arribaríem als 2000 al 4art o 5è any. Amb el què els ingressos previstos per als 5 primers anys són un 65% més alts per a Sport Assitance que per a Illa. Una diferència tan gran que, a parer nostre, hauria hagut de fer dubtar seriosament de la viabilitat de tot plegat. Si ja comencem partint d'un projecte més car del que deia el govern, i hi ha una divergència tan gran, no hauria estat més lògic replantejar-se la viabilitat de tot plegat? Bé, un any i poc després d'adjudicar la piscina a Sport Assitance, i amb el 70% de l'obra construïda, l'Ajuntament aprova l'aval d'1 milió d'euros en ple. El cost final de l'obra estarà al voltant dels 7,7M, amb un increment de 192.000 euros d'aportació municipal.

I el dubte és evident, o Sport Assistance va enganyar l'Ajuntament fent una proposta que no podia complir, o l'Ajuntament demanava un plec que, estrictament parlant, era impossible de complir.

La tercera qüestió, quines sortides tenim, l'hem enfocat amb el benefici de tenir dos anys complets de funcionament de la piscina, el què ens permet avaluar millor la situació.

Mirem els què es preveia en les ofertes i el què realment ha passat:

	ILLA			Sport Assistance
	Oferta			Oferta			Real
Any	Ing	Des	Fin	Ing	Des	Fin	Ing	Des	Fin
1	0,57	0,67	0,09	1,07	0,82	0,28	0,81	0,85	0,25
2	0,86	0,71	0,14	1,33	0,96	0,25	0,78	0,54	0,47
3	0,91	0,73	0,14	1,48	1,09	0,21

(Xifres en milions d'euros. Fin es refereix a despesses financeres).

Cal tenir en compte que les dades reals no tenen una correspondència exacta amb els anys de les ofertes (no es el mateix comparar anys naturals que anys del plec). Però en tot cas es veu perfectament el què s'ha de veure: que els ingressos són molt més coincidents amb el què preveia Illa, que les despeses financeres assumides per Sport Assitance són excessives, i que les despesses no financeres no poden excedir del què preveia Illa.

 

Tinguem en compte que la reducció de despeses operada per Sport Assitance el 2012 inclou l'impagament de quotes a la Seguretat Social (amb la qual s'ha arribat a un acord per a recuperar-les) i més de 300.000 euros de quotes de préstec vençudes que no s'han pagat (però que no correspondrien totes a Santa Coloma). Una reducció de despeses tan gran en un any, de més del 35%, només és possible o deteriorant el servei o incorrent en impagament d'aquestes característiques. Però tot i així, degut a l'endeutament, no n'hi ha hagut prou. El què remarca l'altra part del problema, i és que CatalunyaCaixa va carregar a Sport Assistance amb una swap, un producte financer que pesa com una pedra al coll en les finances d'aquest últim.

 

Amb tot l'exposat, és viable la piscina? O, més ben dit, en quines condicions és viable la piscina? I estem temptats de respondre... com a mínim, en les mateixes condicions que proposava Illa! Recordem: un endeutament privat no superior a 3 milions d'euros. I com que l'opció de fer un projecte més petit ja no és possible, parlaríem de 300.000 euros de més en forma de deute i contribuir al funcionament de la piscina amb una aportació d'uns 150.000 euros anuals. I això sense tenir en compte l'impacte de la crisi, que ha fet baixar els abonaments fins als 1300 aquest hivern.

 

En aquest punt cal parar-se i reflexionar sobre el següent: Sport Assistance va presentar una oferta que no podia complir. I Catalunya Caixa va donar finançament només amb l'aval municipal (o sigui, reconeixent implícitament que no es podia complir). I, alhora, els grups municipal que van aprovar-ho tot plegat van propiciar un contracte que no es podia complir.

 

Com que s'ha entrat en procés concursal, l'aval no es pot executar directament. Primer s'ha de tancar el procés. Però aquest procés no és sobre la piscina de Santa Coloma sinó sobre l'empresa. Que l'empresa sigui viable o no és una qüestió diferent de quines són les condicions que fan viable l'explotació de la piscina.

 

La nostra demanda de no executar l'aval considerem que continua plenament vigent. I és que si hem de renegociar el contracte d'explotació de la piscina, ho hem de fer assumint cadascú la part que li correspont. I reconeixent que l'Ajuntament incompliria ell mateix el plec si, a l'executar l'aval, assumís un deute total de 4,3M d'€.

 

Quan hem vist processos d'execució hipotecària, una de les coses que molta gent ha dit és que hi va haver qui es va endeutar per sobre de les seves possibilitats i que el banc va incòrrer en un risc excessiu a l'atorgar certs préstecs. I la solució que es reclama ara, la dació en pagament, és justa precisament perquè reparteix el cost de tot plegat: la persona perd la casa i totes les quantitats que hi ha destinat, però el banc també assumeix els seus errors en la valoració de la finca o en l'atorgament del préstec. Bé, estem en un cas similar, no? No seria lògic que els problemes de finançament els resolguéssin entre Sport Assitance i CatalunyaCaixa? Perquè els i les colomenques hauríem d'assumir un deute que no ha estat responsabilitat nostra?

 

I més tenint en compte el següent: Santa Coloma rep una subvenció per a construir una piscina en base al Pla d'Infraestructures Esportives de Catalunya (PIEC) del 2005. Aquest Pla fa una avaluació de les necessitats d'instal.lacions per municipis, i fixa com a necessitats per a Santa Coloma una piscina coberta i un camp d'atletisme. I fixa també, en base a 20 anys d'experiència subvencionant instal·lacions esportives, el cost de cada cosa. Bé, el cost bàsic d'una piscina coberta és de 3M, i el d'un camp d'atletisme de 1,6M. En comptes de construir estrictament una piscina aquí es decideix construir un centre de salut i esport mot xulo que acaba costant 7,7M. I el camp d'atletisme queda per un altre dia.

 

I en aquest punt, parlar de quina contribució ha de fer l'Ajuntament per a assegurar el futur de la piscina ja no només no es pot fer sobre la base de garantir deutes privats, o avaluant quina és l'aportació municipal necessària per a mantenir la viabilitat de l'explotació, sinó reflexionant sobre quines irresponsabilitats es van assumir en tot el procés. La nostra piscina, que feia anys que demanàvem, que quan es posa en marxa veiem unes tarifes inabastables o inadequades per a molts (perquè no hi ha un sistema de tickets esporàdics assequibles que només donin entrada a la piscina?), no pot quedar condicionada per defensar les males decisions d'alguns. Sinó que la resposta hauria de partir de preguntar als colomencs i colomenques què en pensen de tot plegat, fins on estan disposats a pagar (sabent que els diners no els destinarem a altres coses) i, més enllà dels diners, quines solucions proposarien per a tot plegat.

Seguirem informant