El poble ja ha decidit: fem-ne via, independència.

Que el poble va per davant i que els polítics van darrera és sabut per tothom, i el nostre país no n’és l’excepció. Però la decisió del poble, un cop presa, no és negociable, ni a Madrid ni enlloc, només accepta la confirmació del referèndum, aquí i a tot arreu. La Via Catalana ha servit per confirmar que el poble català ja ha decidit. Referèndum sí o sí i com abans millor. I sense distraccions ni dilacions, pregunta clara i concisa, independència sí o no. Hem posat els polítics entre el referèndum i la paret i ja trontollen les poltrones més fermes.

Però no només això, la Via Catalana ha servit per molt més. Som Països Catalans, ha dit el poble traspassant les fronteres de la Catalunya autonòmica. I és que mentre els polítics d’aquí esquiven intencionadament el debat l’estat espanyol, i el francès, no para de recordar-nos amb les seves lleis, la seva propaganda i les seves contínues agressions que la nostra nació va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

Encara més. Encerclant bancs, escoles i hospitals o saltant peatges, el poble diu que ja ha decidit quin país vol, quines lleis vol, quin tipus de procés constituent vol, ha demostrat que té molt clar que vol un país lliure per fer-lo millor. I es demostra que els missatges arriben a la gent malgrat que els mitjans et silenciïn. Independència per canviar-ho tot, diem nosaltres.

Mentrestant els polítics del país presenten un pacte pel dret a decidir que dilueix la declaració de sobirania, i que només vol acontentar als que es van quedant enrere, els partits abans espanyolistes i els grans empresaris. Un pacte que es basa en el reforçament del que en diuen estat del benestar, que evita parlar de la nació sencera, els Països Catalans, i que es condiciona a la inclusió a la Unió Europea, no és un pacte pel dret a decidir, és ideologia pura i dura. Independència per canviar-ho poc, diuen ells, i fent servir tot l’aparell propagandístic dels mitjans de comunicació.

I molt més encara. La Via Catalana ha servit perquè ens senti el món sencer, perquè el cas català traspassi fronteres internacionals. Tan se val que el govern espanyol s’apressi a renyar els ambaixadors dels països que s’han declarat favorables a l’exercici de l’autodeterminació i a reconèixer la cada cop més propera Catalunya independent. Només fan que posar-se en evidència. Ni que pressioni a les institucions europees perquè diguin que ens en quedarem fora. Això, en tot cas, primer ho haurem de decidir nosaltres, forma part del nostre dret a decidir. I que l’estat espanyol serà l’últim que ens reconeixerà ja ho sabem d’entrada. La pregunta que ens hauríem de començar a fer a partir d’ara és si nosaltres reconeixerem un estat, o uns estats, feixistes, totalitaris, basats en conquestes militars, promotors dels grans poders econòmics i que ens neguen l’existència com a poble i com a nació. El que a partir d’ara ens hem de començar a plantejar és com farem servir la nostra sobirania.

Un altre POUM és possible

   L'Ajuntament ha dissenyat un Pla Urbanístic que trinxa una part molt gran del terme municipal, que preveu un creixement irreal de la població, que no soluciona els problemes d'habitatge ni la rehabilitació d'edificis vells, que afavoreix els negocis especulatius de les immobiliàries, i que reprodueix els mateixos errors que van provocar l'esclat de la bombolla immobiliària que va fer saltar la crisi.
   NO al Pla Urbanístic que el govern municipal ens vol imposar, hi ha en joc el poble que tindrem en un futur.
   El termini per presentar-hi al·legacions acaba el 30 de setembre, fins aquesta data és exposat al Cercle Jove. Animem a tothom a presentar-hi al·legacions, cosa que podeu fer a les oficines de l’ajuntament.

Què representa aquest Pla Urbanístic i perquè ens hi oposem:

   D’entrada es duplica la zona edificable urbana dissenyant una ciutat per a 28.400 habitants, quan tots sabem que en els pròxims 20 anys, segons les estadístiques, no creixerem ni construirem la meitat del que hem crescut i construït en els 20 anys anteriors. El creixement no implica qualitat de vida, ans al contrari; les ciutats que creixen  massa ràpid fan disminuir la qualitat de vida. Aquest creixement de població el calculen a partir de les dades del període 2001-2011, que el municipi va passar de 9000 a 12000 habitants, però des del 2009 només ha passat dels 11700 a 12400 el 2012. Si fem el càlcul a partir d’aquest període (2009-2011) ens dóna una població de 15000 habitants d’aquí a 16 anys, període de vigència del POUM, a més a més, tots els indicadors de població de Catalunya preveuen un estancament de la població i inclús una lleu disminució en els propers anys. Per això diem que la base de càlcul que han fet servir és totalment errònia. El Pla Urbanístic actual té una capacitat per a 19000 habitants, més que suficient amb les dades actualitzades i encara hi ha moltes parcel·les buides, tant dintre del poble com al polígon, el mateix destí que els espera a la majoria dels terrenys que ara es veuran afectats.
   La majoria d’habitatges nous que es preveuen són cases unifamiliars amb jardí, un model de ciutat, que a part de ser insostenible energèticament segons tots els informes de les entitats ecologistes i de la Unió Europea, no respon a les necessitats reals d’habitatge de la població actual, ja que són molt més cars, i no garanteix el dret ni les possibilitats d’accés a l’habitatge d’una població cada cop més empobrida per la crisi. Tampoc no es preveu cap mena de polítiques de rehabilitació i millora d’habitatges vells ni de foment de l’ocupació de la gran quantitat d’habitatges buits existents actualment al poble. I tampoc no hi cap referència a cap solució a les promocions d’habitatges nous que resten inacabades i abandonades.
   Suposa la pèrdua de molts espais agraris i naturals, alguns d’especial interès ecològic. Tot l’espai del terme municipal entre la carretera vella de Riudarenes i l’actual carretera de Sils passa a ser urbanitzable, des de Ca la Xifra a Can Paperer. El camí de Ca la Xifra passa a ser un vial de més de 10 metres d’ample i queden amenaçats tots els arbres centenaris que hi ha en aquesta zona, lledoners de partió i alzines, vestigis de l’activitat agrícola, i que no estan catalogats de cap manera. També quadruplica la zona industrial actual, a les dues bandes de la carretera de Sils, deixant l’ermita de Sant Marçal en el centre de la mateixa, i a la carretera de Castanyet. Per una banda no resol els problemes de disgregació de les diferents zones industrials dins del casc urbà, al contrari, se’n crea una de nova a l’entorn de la riera (naus Blanquera) que hauria de ser zona verda, d’equipament o horts, i a més es permet l’edificació en una zona declarada inundable per la Generalitat. D’altra banda es pretén legitimar les diferents actuacions urbanístiques i industrials dutes a terme irregularment durant anys passats per l’ajuntament i particulars (Hotel Mas Solà, Magma, Ampliacions d’indústries en terrenys rústics, edifici cantonada carrer Castanyet amb carrer Palamós...). I encara més, es projecta una variant que uneix la carretera de Sils amb la carretera d’Anglès des del Mas Solà fins gairebé a la benzinera de la Fina, per la vall del riu Esplet, espai de gran interès natural que és un pas molt important de fauna salvatge, sabent que segurament no s’executarà mai per falta de diners i que és totalment innecessària, ja que l’obertura del túnel de Bracons, el doble carril de l’Eix Transversal i el previsible doblatge de la N-II des de Girona a Maçanet, o el reclamat alliberament del peatge de l’AP-7, impliquen que el  nombre de vehicles en trànsit per aquesta variant sigui mínim, variant que també s’allarga fins a la carretera de Castanyet, afectant de ple l’entorn de la Font de Roure. I tot sense comptar amb la participació del total de grups municipals ni consultar a la població, i incompliment seriosament els acord presos pel ple municipal per l’elaboració de l’Agenda 21 local, el programa de sostenibilitat ambiental que exigeix la Unió Europea.
   No només no es resolen els problemes de subministrament d’aigua del poble, ni es controla l’assignació de cabals de les rieres per evitar la sobreexplotació de l’aigua per negocis particulars, especialment els vivers, sinó que aquest Pla Urbanístic incrementa de manera desmesurada les necessitats d’aigua del municipi, fent necessària una connexió externa, cosa que suposa un transvasament de conques, també expressament desaconsellat per la Unió Europea i les entitats ecologistes, i que es perdi l’autonomia hídrica que tenim actualment, amb la conseqüent minva de la qualitat de l’aigua i l’augment de preu.
   En definitiva, aquest Pla Urbanístic és una gran operació especulativa que només afavoreix els negocis de les empreses constructores del poble, que ja han comprat molts dels terrenys que ara seran requalificats, i per tant revaloritzats, aquí hi tenen el primer negoci, en la venda de parcel·les, i que a més pretén legitimar les il·legalitats comeses des de fa anys pels amics de l’alcalde i de CiU, que costa molt de creure que no tinguin participació en el negoci. No fa res més que reproduir els errors que van fer esclatar la bombolla immobiliària que va fer saltar la crisi, ens hi fiquen de cap.
   I per acabar-ho d’adobar l’equip de govern ho ha aprovat en solitari, amb la majoria d’un vot, 9 contra 8, una majoria que cal considerar totalment insuficient quan està en joc el poble que tindrem en un futur proper, quan aquesta majoria pot canviar en les properes eleccions i quan no s’ha fet cap tipus de consulta a la població. I s’ha aprovat amb el lamentable i total seguidisme i submissió del PSC envers CiU.
   Nosaltres continuarem reclamant que es faci una audiència pública per explicar i debatre el Pla Urbanístic i un referèndum per aprovar-lo, que es doni tota la informació a la població, que es facin tots els estudis d’impacte ambiental, que volem un poble envoltat d’espais verds i no de solars buits, que un Pla Urbanístic ha de servir per dissenyar el model de poble del futur, que cal retornar terrenys urbans a rústics, enlloc no està escrit que el progrés sigui créixer il·limitadament, que calen polítiques de rehabilitació i que cal prendre mesures contra l’especulació econòmica que només fa que destrossar el territori, malbaratar els recursos naturals i abocar cada cop a més i més gent a la precarietat i a la pobresa, en benefici dels de sempre.
CUP Farners