INFORME DEL PLE ORDINARI DEL 12 DE SETEMBRE DEL 2012

En primer lloc es va ratificar el Pla Local de Joventut 2012-2015. Com de costum el Pla ja estava fet i no s'havia previst la possibilitat de discutir-hi res. En aquestes condicions, la CUP es va abstenir, el que va fer que no s'aprovés per unanimitat.

Tres propostes sobre l'aigua. La primera, la ratificació del plec de condicions per a constituir una empresa mixta de capital majoritàriament privat. Colomencs i la CUP vam insistir en què encara no tenim prou números per a valorar el que s'està fent, i que no en tindrem fins que no es vegin les propostes a la Mesa de Contractació. Que ens donin números del primer semestre de 2011, amb previsions i sense poder calcular res, és una mica trist. ERC i la CUP vam insistint, també, que manteníem la voluntat de tenir una majoria pública en la gestió de l'aigua. Resultat, aprovat amb els vots del govern (9) i tota l'oposició en contra (7).

La segona, l'aprovació per unanimitat del protocol signat amb l'ACA pel que es desestima la connexió a la dessaladora de Blanes i es crea una Comissió de Seguiment per l'estudi sobre l'abastament en alta que l'ACA realitzarà en un termini d'1 any.

 La tercera, la proposta de la CUP per a prendre mesures urgents en referència a les captacions d'aigua que es produeixen a l'entorn de la riera de Santa Coloma, que provoquen una disminució dels nivells de l'aqüífer en un moment on hi ha problemes per subministrar aigua potable al poble. Després d'una bona discussió en què per primer cop vam poder escoltar del govern un reconeixement del problema, vam acceptar modificar la proposta i poder-la aprovar així per unanimitat. Resultat final: es sol·licitarà la revisió immediata de totes les concessions i s'estudiaran les mesures legals i polítiques a emprendre per a restablir el dret dels ciutadans a aigua potable.

Com a mostra de les convulsions que viu el país vam tenir dues votacions ben significatives. En la primera es va aprovar amb els vots de PSC, CiU i CPC la proposta que portava el govern de pacte fiscal (la CUP i ERC vam votar en contra) i la proposta que presentàvem la CUP, ERC i CPC de declaració municipal d'independència va ser refusada pels vots de CiU i PSC. És a dir, el PSC colomenc recolza un pacte fiscal que no vota al Parlament i ERC ha decidit canviar el pacte per la independència. No està malament. Que CiU mantingui el guió oficial al poble mentre a d'altres llocs ja està prenent altres decisions s'ha de llegir de vàries maneres: la primera es que mantenen una certa indefinició (“sóc independentista” diu l'alcalde, però no d'aquesta manera) per a continuar estant al centre del taulell. I la segona és que si volem aprovar aquesta moció, ens ho haurem de treballar molt més. Perquè aquestes votacions no podem perdre-les. Ara, que l'alcalde ens pretengui donar lliçons de democràcia quan localment la manté sota mínims és fer trampes. 

Es va aprovar la venda d'un pis de propietat del Geriàtric a Barcelona, l'adhesió a l'acord marc per a la gestió dels residus especials i una proposta de refús als canvis que el Partit Popular vol introduir en el model d'organització territorial i el mapa municipal; les tres per unanimitat.

Finalment es van refusar les altres 4 mocions presentades per la CUP. En primer lloc, moció en contra del rescat de Bankia (vot en contra del govern i abstenció de CPC i ERC). Moció per la creació d'una taxa municipal per a caixers automàtics, en aquest cas retirada veient que no hi havia cap mena d'intenció d'aprovar-la. Moció per reclamar el pagament de l'IBI en béns immobles propietat de qualsevol confessió religiosa, així com en els centres educatius concertats, en aquest cas vam recollir el vot particular d'una regidora de CPC, el vot contrari dels altres regidors de CPC i del govern, i l'abstenció d'ERC. I moció per a la redacció d'un reglament d'usos dels equipaments municipals (vot a favor d'ERC, CPC i la CUP; en contra el govern: CiU i PSC).

La moció sobre Bankia i sobre l'IBI no ens sorprèn el resultat. Sobre la del reglament d'usos tampoc, continuem insistint en què no tenim cap més via formal per fer propostes que no sigui el propi ple (si funcionessin les comissions informatives podríem fer altres avenços i propostes). I continuem constatant que el govern no té cap mena d'intencio d'obrir cap espai de participació real en el poble sinó és que se li imposa. 

Finalment , ens sembla increïble el rebuig a la taxa per a caixers automàtics, en primer lloc pel fet en sí (una proposta tan senzilla i ni així) com per les formes (evidentment calen informes jurídics i econòmics per a aprovar-la: argumentar que me l'han donat de paraula és ben trist).

EL QUE TOTHOM HAURIA DE SABER SOBRE L'AIGUA (I)

En temps de sequera i de restriccions d'aigua, convé puntualitzar algunes coses. D'on treu l'aigua Santa Coloma?

L'aigua s'extreu d'un conjunt de pous, situats al costat de la riera, davant per davant de la Depuradora. La majoria perforen un aqüífer petit, situat sota de la mateixa riera. És d'on es treu la gran major part d'aigua que consumim. Només en cas de necessitat es posa en marxa un altre pou que extreu aigua d'un aqüífer més profund i més gran que s'estén cap a la plana.

El primer aqüífer, el d'ús habitual, s'alimenta bàsicament d'aigües d'escorrentia i ens subministra una aigua de bona qualitat. El segon, però, ens dóna una aigua amb un alt contingut en fluor. El ban d'aquest agost simplement indica que s'ha hagut de recórrer a aquest segon aqüífer perquè el primer està buit.

Que el primer aqüífer s'alimenti d'aigües d'escorrentia no vol dir res més que s'omple quan plou. I la seva situació sota la riera significa que es nodreix de tota l'aigua que baixa de les muntanyes i va parar a la riera i es filtra terra endins. La nostra conca és ben petita, de fet és la mateixa conca de la riera, i es pot ben dir que l'aigua de l'aqüífer és l'aigua de la riera. Si la riera té aigua, l'aqüífer també. I el que alguns cops s'ha fet, de deixar anar aigua del Pasteral, no deixa de ser una forma artificial de reproduir el cicle habitual.

El problema està en que, de fet, Fosses amunt, la riera sí que té aigua. I en que entre les Fosses i els pous, un conjunt de basses i derivacions de la riera simplement ens l'assequen. És veritat que no plou, però també ho és que l'aigua que alguns treuen de la riera o desvien del seu curs natural no arriba a on hauria d'arribar.I que si l'aqüífer s'esgota caldria preguntar primer quants milers de litres dels que hi haurien hagut d'arribar, simplement no hi han arribat.

Cal preguntar-ho per una qüestió ben simple: l'aigua és vida, nostra i dels ecosistemes. I també, l'aigua és salut. Si resulta que no podem disposar d'aigua de qualitat perquè algú l'està emprant per fer diners sense pagar res a canvi, alguna cosa funciona malament, no? 

Evidentment que si la sequera és llarga i persistent el problema el tindríem igual. Però quants dies ens podríem estalviar de restriccions si primés l'interès general per sobre l'interès particular d'uns quants? O més concretament: quanta aigua s'emporten?Aquesta última pregunta molt probablement no tingui resposta. I és que emparats en concessions centenàries i amb una Agència Catalana de l'Aigua que deixa fer, hi ha qui roba tota l'aigua que vol.

Però no ens sembla admissible que l'Ajuntament no pretengui posar-hi altre remei que no sigui la connexió externa del poble. És veritat que no hi té competència directa, que no pot ficar-s'hi així com així. Però no té justificació que, simplement, no ho expliqui. I que denunciï públicament que si a Santa Coloma tenim problemes d'aigua es, en primer i principal lloc, perquè quatre agafen tota l'aigua que volen, sense pagar res a canvi, i amb una finalitat, no vital, sinó lucrativa.

Establert això, passem al segon pas. Tard o d'hora a la ciutadania de Santa Coloma se li imposarà una connexió externa per a subministrar aigua. Diem que se li imposarà perquè no podem donar per demostrat que li calgui. Primer, perquè no sabem quanta aigua ens roben. Segon, perquè l'aigua de la depuradora podria ser reutilitzada, com a mínim per finalitats agrícoles. I tercer, perquè en termes d'estalvi d'aigua hi ha molt camp per córrer. Tinguem present que prop del 80% de l'aigua que es consumeix és per a úsos agrícoles, inclòs el rec per aspersió a ple sol dels que ens prenen l'aigua riera amunt. I que tota la història de què parlem és del 20% restant. Per lògica, convindria primer fixar-se o invertir en el 80% gros del consum i no en cares infraestructures de rendibilitat dubtosa.

Sigui per dalt o per baix, des de CiU i des de l'ACA ens volen acabar imposant aquesta connexió, que pagarem nosaltres, i a través de la qual comprarem aigua a Aigües Ter-Llobregat, empresa pública en procés de privatització. I aquí trobem la mare dels ous. Si ja teníem problemes d'aigua pel negoci de quatre, ara ens voldran connectar al negoci d'uns altres quatre.

En aquest context és on hem de situar la recent proposta del govern de modificar el servei d'abastament d'aigua potable a fi de constituir una empresa mixta de capital majoritàriament privat.

D'això ja en seguirem parlant...