La lluita continua

Primer de tot felicitar-nos per com ha anat el 9N. Malgrat totes les circumstàncies ha servit per fer un pas endavant cap a la independència. S’ha posat més en evidència l’estat espanyol internacionalment (aquí més ja no s’hi pot posar). S’ha constatat la majoria social per la independència, però alerta, les xifres de participació radiografien un país on encara hi ha feina a fer en aquest sentit. Hem de continuar fent de l’alliberament nacional un projecte inclusiu.


S’ha fet evident també que els programes de la majoria de partits han quedat superats en el terreny nacional, i també el presumible suport que les diferents propostes tenen. Ara cal treballar per declarar la independència i per constituir la República Catalana. Per això calen eleccions anticipades el més aviat possible, no només perquè els partits diguin com volen fer-ho, sinó, principalment, perquè el poble té dret a refrendar el suport que dóna als diferents partits.


I parlem d’eleccions constituents, no pas plebiscitàries, perquè és cabdal definir el país que volem, quin sistema de funcionament democràtic, quin sistema de lleis. Aquest novembre s’acaba d’aprovar al Parlament una proposta de la CUP que insta a obrir un procés constituent a la participació de tota la ciutadania, i que això es desenvolupi correctament serà una de les nostres principals apostes.


A banda d’això cal tenir clar que la independència s’ha de preparar, no volem una declaració que no es pugui fer efectiva. S’han d’activar tots els mecanismes per poder garantir el control i la gestió pròpia del país, des de les infraestructures als serveis bàsics, passant per les pensions, les telecomunicacions o el servei de correus. En això serà clau l’activació, ja demanada forces vegades, de l’agència tributària catalana. El dia que deixem de pagar a Espanya, aquell dia serem independents de facto.


Aquests punts, pensem, haurien ser el mínim denominador comú dels programes dels partits en el terreny nacional a les properes eleccions al Parlament. Nosaltres hi afegim el dret d’autodeterminació i d’autoorganització dels Països Catalans, la nació sencera, una lluita que continuarem fent el dia que siguem independents.


Oblidem-nos de llista unitària, a la CUP no l’hi busqueu. Les diferències en polítiques socials, ecologistes o culturals són massa grans. I també la manera de funcionar i d’entendre la democràcia i el sistema. La CUP, això sí, ja està treballant per bastir una àmplia candidatura d’esquerres, independentista i anticapitalista. I insistirem, també, en la unitat d’acció dels partits per aconseguir la independència. Com ja dèiem al començar aquesta legislatura, mà estesa per la independència, puny alçat contra les retallades.


I ja és la segona legislatura seguida que la voluntat popular deixa desfasada i superada. El poble sempre va davant, és qui marca l’evolució, ja ho hem dit altres vegades. Ara ha posat en evidència també la necessitat de canviar el sistema de funcionament institucional que tenim.

Algunes claus del procés d’independència

El frau del govern. D’entrada no fer la consulta tal com estava plantejada, rebaixant-la a un procés participatiu Si la societat civil, amb els pocs recursos que teníem, vam fer les consultes del 2009 i 2010, el govern pot i hauria de fer molt més. No complir el pacte del dret a decidir, no explicant el que estaven plantejant, ni als partits ni a la població. I no complir el seu compromís electoral. Recordem que el pacte, la consulta i la pregunta, la CUP se les va trobar ja fetes pels altres partits, nosaltres ho hauríem fet diferent. Tot i així hi hem donat i hi donem suport, també a aquest succedani, si serveix per mobilitzar a la gent, per mantenir el pols amb l’estat espanyol i perquè els partits acabin d’aclarir la seva aposta per la independència.



El mal govern. No només trenca el consens i la unitat que s’havia aconseguit, ni fa tot el possible per dur a terme la consulta. Sinó que hem viscut una altra legislatura de retallades, de privatitzacions, de  destapament de la corrupció i d’improvitzacions. Un govern antisocial que ja no s'aguanta per enlloc. Si ens calen urnes per a aconseguir la independència, també és urgent posar les urnes per a que els ciutadans i ciutadanes puguin tombar aquest mal govern.



Salvar la pell. En comptes de reconèixer el fracàs intenten acabar la legislatura. Esbomben als mitjans el nou engany de les eleccions plebiscitàries i la llista conjunta. Per guanyar temps? Per descol·locar a tothom? La llista conjunta és impossible, inacceptable per la CUP, d’entrada per programa, i després perquè està clar que l’equilibri de forces ha de canviar i això no quedaria reflectit. La seva aposta per la declaració d’independència, que sempre és unilateral, no cal que hi insistim, no és creïble en la coalició de govern, quan ens han enredat ja massa vegades i quan sabem perfectament que un dels socis no la vol. Ja sabíem que tan si es feia la consulta com no, i tan si es guanyava com si no, haurien d’haver-hi eleccions anticipades. Ara encara més. I podem exigir la convocatòria immediata, després que cadascú expliqui la seva aposta política. El que no podem acceptar és el xantatge de convocatòria amb condicions. Per democràcia.



D’altra banda ens felicitem pel debat sobre el procés d’independència que es va fer el 9 d’octubre al Cercle Jove, sobretot per  l’aposta, necessària, de portar el debat sobre la independència al poble. I davant del nou escenari que ara se’ns presenta, apostem per continuar aquest debat, tal com també van reclamar-ho el públic assistent.

Resum del ple de Setembre a l'Ajuntament

En aquest ple de setembre, desprès de l'aturada per vacances de l'activitat política en el nostre municipi, teníem diversos punts d'interès, alguns com l'aprovació definitiva del projecte d'obra de construcció d'una passarel∙la sobre la carretera C63, la carretera vella de Girona. L'aprovació d'aquest projecte, en el ple, tal com s'endevinava, va esdevenir un tràmit, perquè ningú no creu en la necessitat pels veïns de Santa Coloma Residencial de disposar d'una via segura per l'antiga carretera de Girona, donat que l'actual trencant està després d'una corba i la perillositat és elevada per l’elevat nombre de vehicles que utilitzen aquella via. Així doncs amb aquesta infraestructura tenim un nou tram que connecta el nucli residencial amb el poble, i a més a més esdevé un vial per tots aquells que vulguin fruir del nostre entorn, tant si són vianants com ciclistes.

Altres punts que foren tràmits sense discussió foren l'aprovació definitiva del reglament intern d'ús i funcionament de la biblioteca municipal Joan Vinyoli i l'aprovació inicial del reglament d'ús de la marca «Festa concurs de la ratafia de Santa Coloma de Farners». On sens dubte hi haurà més discussions, si d'acord amb l'equip de govern es porta la proposta al Consell del Poble, és en la determinació de les festes locals per a l'any 2015, on d'acord amb el que es va dir en el ple, si en el Consell hi ha un acord que la festa ha d'ésser en divendres, es portaria la proposta al ple per tal que fos així. Sinó l'any que ve tindrem el dia de festa el dijous.

Un dels temes que sempre és discutit és l'aprovació de les modificacions de crèdits, força usuals, ja que aquesta és la tercera d'aquest any. El nostre vot fou negatiu, ja que com sol passar en aquestes modificacions són degudes, al nostre entendre, a errors de càlcul i modificacions d'últim moment per tal de resoldre situacions no previstes per l’equip de govern.

Fou interessant que se’ns informés de la situació de la renovació del contracte de lloguer de l'actual edifici dels jutjats per part de la Generalitat de Catalunya, i la voluntat d'aquesta de construir unes noves instal∙lacions en terrenys ja cedits per l’ajuntament. Ara sols falta saber quan la Generalitat podrà construir aquestes noves instal∙lacions, però pensem que no és gaire probable que sigui en els propers anys. El que potser sí que veurem funcionar més aviat serà els acords que es desenvolupin desprès de l'aprovació del conveni marc de col∙laboració entre l'Institut de Cultura de Barcelona i Ajuntament de Santa Coloma de Farners per l’estudi i difusió de la revolta i guerra dels Segadors, del que també en serà partícip l'entitat La Sega 1640, per tant caldrà comptar amb aquesta entitat perquè es desenvolupin accions pel bé del nostre poble.

I per finalitzar hi havia una proposta del grup municipals d'ERC per impulsar els canvis normatius en la millora i la garantia del servei d'Internet. Es va aprovar amb el vot a favor de tots els grups menys la CUP, que es va abstenir, ja que vam entendre que la proposta de millora de qualitat no aprofundia en l'arrel dels problemes del servei d'Internet, com són l’alt preu, un dels més alts d'Europa, i la lentitud, també una de les més baixes d'Europa. Tampoc hi havia cap proposta de substitució del fil de coure per tecnologies més avançades, com podria ser les tecnologies sense fils o la fibra òptica. La CUP volia que la proposta fos més complerta, però no vam poder canviar l'opinió del grup promotor i a desgrat nostre es va aprovar aquesta moció, al nostre entendre, poc ajustada a la realitat.

EL SETEMBRE MÉS IMPORTANT DE LES NOSTRES VIDES (de moment)

EL SETEMBRE MÉS IMPORTANT DE LES NOSTRES VIDES (de moment)

Us oferim un article ple de tòpics, cites, arengues i frases ressonants, començant pel títol. 

Perdoneu l’atreviment, però pensem que l’ocasió s’ho val.

Estem a punt d’escriure el passatge més important de la història del nostre país dels darrers 3 segles. Sense cap mena de dubte ens trobem davant del moment més important i decisiu de la història de Catalunya des del 1714. Abans hi hagut altres moments molt importants, com la declaració de la república, però mai com ara no s’ha plantejat obertament la independència.

De com encarem tots plegats els propers mesos dependrà com es resolgui el procés. Estem veient dubtes sobre la convocatòria del referèndum. Estem veient pressions de tots colors. Per això cal que demostrem, ara més que mai, que volem la independència. El poble té la paraula. 

I la decisió. Cal que empenyem ben fort i tots junts per aconseguir-ho, i perquè ningú no es faci enrere, com hem fet fins ara, i més i tot. Arriba el moment decisiu que tan hem estat esperant i no s’hi val a badar.

La primera mobilització important, el proper 11 de setembre. Cal que el poble torni a fer una demostració de força i de voluntat. Cal que prenguem altre cop els carrers de Barcelona. Cal desbordar la V, que no quedi cap dubte que el poble català vol celebrar el referèndum per la independència. Si fa dos anys ens ho vam demostrar i ens ho vam creure, si l’any passat ho va veure tot el món, enguany cal empènyer als polítics perquè el referèndum sigui una realitat.

A finals de setembre és previsible que hi hagi la convocatòria del referèndum. I també és previsible que immediatament després l’estat espanyol el prohibeixi. Que l’estat prohibirà el referèndum ho sabem ara i ho sabíem fa dos anys, de fet ho hem sabut sempre, per tant que no ens surtin ara amb romanços. Cal estar preparats ja des d’ara per respondre a aquesta prohibició, haurem de tornar a sortir al carrer. Segona mobilització important del mes, aquesta sense data fixa.

Desobediència, la paraula clau. Desobediència civil i desobediència institucional. N’hem parlat molt els últims mesos, però ara caldrà posar-la en pràctica. Desobediència pacífica, és clar, però desobediència. A nivell institucional és evident que el referèndum s’haurà de fer desobeint l’estat espanyol, però també es poden fer altres coses, que millor no apuntar per no donar pistes. I a nivell civil les mobilitzacions més importants són les manifestacions i les vagues generals, tampoc apuntarem res més, només que cal estar preparats per passar a l’acció. 

La independència no es demana, es pren. Ja s’acosta un altre juny, ja tenim les eines esmolades, disposats a prendre pacíficament la nostra independència. Disposats a que aquesta tardor sigui la més important de les nostres vides, de moment, fins al dia que celebrem la recuperació de les nostres llibertats com a poble.

VISCA LA TERRA, MORI EL MAL GOVERN

Ara va de bo

Ara va de bo

2014, primer any de transició cap a la independència

 Ja tenim data pel referèndum, ara la qüestió serà com el farem. La rabieta espanyola està essent de pel·lícula, però el més gros encara ho hem sentir. Tant li fa. A cada escarafall, més independentistes. A cada amenaça, encara més independentistes. Ja ho sabem. I a les espanyes encara no són conscients de la magnitud de la catàstrofe. Ni ho seran. Continuaran “en sus trece”. Continuaran esgrimint la seva constitució com si fos la bíblia i aprovant lleis contra tot el que tufi a català. I nosaltres continuarem desobeint les seves lleis. Com estem fent. En l’educació, en la sanitat, en els habitatges i en tot el que ens sembli injust. Per dignitat. Perquè qui no desobeeix una llei injusta es converteix en còmplice de la seva condemna. I així és com farem la consulta, desobeint.

    Provaran de reprimir-nos. Provaran d’intimidar-nos. Per la via judicial i per la policial. No ho aconseguiran. Contra una demanda cívica, pacífica, unitària i convençuda no tenen arguments. No hi ha arguments. Només aconseguiran activar la solidaritat, la nostra i la de fora. Perquè ara el procés català ja s’ha fet internacional. Des de l’èxit espatarrant de la Via Catalana que som portada arreu del món. I Espanya cada cop està i estarà més en entredit.

    Mentrestant nosaltres anirem definint el país que volem, com el volem, en una mena de procés constituent no convocat per ningú, emplaçat per la societat civil d’una manera més o menys espontània, per bé que promogut des dels moviments socials, dels quals la CUP sempre se n’ha sentit part. Sobre un pilar fonamental, el dret a decidir. Sí, les consultes populars es faran cada cop menys estranyes i més habituals. I més poderoses. La consulta sobre la independència va obrir el camí on es troba el país ara, però també el del dret a decidir. La consulta sobre la MAT que hem tingut al poble aquest hivern n’és el millor exemple, i podem estar orgullosos dels resultats i de ser, modestament, pioners en això de les consultes populars. I ara, el 25 de maig, coincidint amb les eleccions europees, en tindrem un altre exemple, una altra oportunitat. El multireferèndum d’arrel promogut per una colla d’entitats. Per cert, allà on la CUP governa les consultes són vinculants.

Un poble que creix

I a nivell del nostre poble també continuarem creixent, no pas en nombre d’habitants, sinó socialment. Per sort estem deixant de ser aquell poble tancat en si mateix on no passava mai res, i cada cop passen més coses. Ens hem de felicitar que dos actes com van ser la caminada de No a la MAT a Farners i l’acte de l’ANC al teatre, tot i coincidir el mateix dia, els dos van ser un èxit espectacular. I més que demanar coordinació als organitzadors perquè no coincideixin, com algú ha fet, cosa que denota un desconeixement de les dinàmiques de les entitats, cal tenir una visió més àmplia i entendre que això passarà cada cop més cops, que és bo que passi i que ja tocava que passés. Perquè el poble creix. I més que ha de créixer.

    I el que constatem és que calen més espais preparats per acollir aquesta activitat social, cultural i associativa. La biblioteca està saturada, la sala d’actes ja no dóna l’abast, les entitats sovint han de fer malabarismes al calendari per poder programar les seves activitats. El poble necessita urgentment una altra sala polivalent i preparada per fer actes.

    I un esment a les festes. El poble no acaba d’aprofitar el potencial de la Festa de la Ratafia i la festa s’ha fet tan grossa que li cal un nou replantejament, per no morir d’èxit, perquè pugui créixer encara més i bé. La Festa de la Revolta dels Segadors es va fent gran i amplia el nostre imaginari i la nostra identitat local. També la Festa Major ha rebut un impuls important amb la dinamització de la comissió de Barraques. Però cap d’aquestes es correspon amb la realitat del pressupost de festes municipal, que continua essent opac i desorbitat en moltes partides. I hi afegim el Carnestoltes, que no acaba d’arrencar per la desídia de l’equip de govern municipal.

    Tot això sense oblidar dos temes que ens cauran a sobre com una llosa d’aquí poc, el Pla Urbanístic especulatiu i exagerat que ha preparat el govern municipal i el serial de la piscina coberta. I sense oblidar tampoc que haurem de continuar amatents amb el tema de la MAT fins que el ramal s’hagi arxivat definitivament. Encara no podem cantar victòria.

Ciment, vats i petroli

Les infraestructures estan íntimament lligades al model de societat. De fet en són una peça cabdal pel seu bon funcionament, per tant el sistema en depèn. Cada societat es dota de les infraestructures que li calen per desenvolupar-se. Això els que dominen la societat, els dominats sempre les han sofertes i sempre s’hi han resistit.

La dominació econòmica, un dels pilars del capitalisme, es basa en l’explotació intensiva i exhaustiva dels recursos naturals, materials i humans per produir excedents i vendre’ls a gran escala, per a la qual cosa el transport de mercaderies a gran distància és imprescindible i fonamental per acabar amb la competència dels productes locals. 

La dependència energètica és un altre dels pilars del capitalisme. Depenem de l’electricitat, dels combustibles (petroli, gas...) i del transport a gran escala de mercaderies, que també hem de considerar com a energies. Aquestes energies necessiten infraestructures. Aquí cal incloure també el transport de persones, sense transport públic la nostra dependència energètica és més gran. I s’accentua apostant per les carreteres (petroli) en comptes del tren. Això també crea dependència laboral de sectors que es converteixen en potencials aliats del sistema, per exemple els transportistes serien els primers a oposar-se a un tren de mercaderies obligatori. 

Però no es pot prioritzar un sector en concret en comptes de l’interès general i del país.

Eliminar la competència és un dels principal mecanisme de funcionament del capitalisme, aquí hi hem d’incloure les guerres, però també moltes altres coses. Actualment una de les principals batalles és en la producció elèctrica, dificultant, per exemple, la producció elèctrica alternativa, i sobretot la producció domèstica, no només encarint els materials, sinó també amb mecanismes legals. Qualsevol cosa que ens faci ser autosuficients és competència pel sistema.

I la propaganda, el tercer pilar del capitalisme. Màxima facilitat pel transport de mercaderies i el desplaçament de persones com a emblema de llibertat i mínima protecció de la natura. 

Afavorit per lleis liberals. Desdoblaments, MAT, TGV... la construcció d’infraestructures és una dels grans despeses de l’estat amb l’argument recorrent de reactivació de l’economia, la seva economia, és clar, per damunt de les necessitats socials que justifiquin aquestes infraestructures. Les grans obres, però, no només suposen un gran impacte ecològic i estan trinxant el territori, sinó que estan portant la gran urbanització a llocs tradicionalment rurals, amb el conseqüent canvi d’activitats econòmiques. S’afavoreix un determinat tipus d’economia i se’n dificulta una altra, sovint amb excuses tan barates com la modernitat.

Abandonament del tren de passatgers, absència de tren de mercaderies. El tren és, de fet, la gran competència del gran negoci que tenen muntat amb les carreteres les constructores, les petrolieres i l’estat, amb la construcció, els impostos i els peatges. Els contractes i els negocis entre l’estat (i Generalitat també) i les grans empreses condiciona el desenvolupament de les infraestructures. Peatge a l’ombra pel desdoblament de l’eix transversal, allargament de les concessions de les autopistes a canvi d’ampliacions, indemnitzacions milionàries pel descens del trànsit... no costa gaire lligar caps i concloure perquè l’N-II està com està, i que s’hi estarà temps, almenys fins que no hagin amortitzat l’eix transversal i l’ampliació de l’autopista. Per no parlar de les empreses subcontractades o dels terrenys expropiats que romanen inutilitzats i els propietaris sense ser indemnitzats. I és que l’especulació és l’altre gran mecanisme de funcionament del capitalisme, amb la corrupció que porta intrínseca.

Es calcula que el Ministeri de Foment acabarà pagant 2000 milions € a Abertis fins el final de la concessió de l’AP-7, d'aquí a 9 anys, en concepte d’indemnització per descens del volum de trànsit.

Nosaltres tenim problemes afegits, bàsicament dos, l’un que no decidim, ho fa Espanya segons els seus interessos, gairebé sempre, sinó sempre per sistema, contraris als nostres, i l’altre que som al mig del pas, un país petit, densament poblat i al mig del pas de les grans infraestructures que necessita el sistema. Suportar-les ens aporta molt minsos beneficis econòmics, sinó cap, perquè no decidim res, i en canvi ens porta molts perjudicis, bàsicament ambientals (contaminació, destrossa del territori...) i de mobilitat (carreteres atapeïdes de camions, obres contínuament...), cosa que de retruc afecta negativament l’economia local.

Revertir la tendència no serà gens fàcil (ja no cal dir la situació). Cal denunciar el caos de les infraestructures provocat pels trapitxetjos entre l’administració i les grans empreses, la destrossa de territori i la manca d’un model eficient adaptat a les necessitats del país, respectuós amb l’entorn i amb perspectives de futur, i demanar la racionalització de les infraestructures i la paralització de les que no siguin absolutament necessàries fins que no hi hagi un model definit, consensuat amb tota la societat i clar, tenint molt present que el model que apliquem condicionarà el país que tindrem en el futur.

Calia un tren de mercaderies en comptes d’un TGV. Traient el trànsit internacional de camions de les carreteres no calia desdoblar-les. Cal alliberar les autopistes de peatges, i fer-les públiques, per exemple expropiant-les, que ja les hem pagades i repagades. Tampoc calia una MAT sinó un bon manteniment de les línies existents i promoure la producció d’electricitat distribuïda, domèstica, privada i municipal amb energies renovables. I la producció estatal, pública, a gran escala, d’energia de fonts renovables, que faci possible aturar i desmantellar a mig termini les nuclears. Una producció elèctrica de proximitat també faria innecessàries moltes línies elèctriques. I cal promoure l’estalvi energètic, afavorir-ho amb mecanismes legals i promoure la investigació i desenvolupament en energies renovables. 

Amb el que acabarà costant a la Selva desdoblar l’eix transversal i l’N-II i fer la MAT es podria alliberar el peatge de l’AP7, fer un tren de mercaderies, una planta de biomassa i encara sobrarien calés.

Calen unes altres directrius urbanístiques. Caldria deixar de construir-ho tot sobre les carreteres: pobles, barris, urbanitzacions, polígons, centres comercials... Això és un vici endèmic del nostre país que sistemàticament cada x temps satura la carretera i obliga a fer variants que al seu torn també es van saturant, mentre s’especula urbanísticament amb els terrenys que deixen de ser aptes per a activitats agrícoles o forestals. Cal limitar les entrades i sortides a les carreteres, deixar unes distàncies mínimes amb polígons, centres comercials, barris i urbanitzacions, i evitar l’abús de rotondes, per tenir unes carreteres més fluïdes, més ràpides i més segures. La mobilitat és un altre argument pel bon desenvolupament de la vida local.

El transport públic actual no porta enlloc, els pobles estan poc més que incomunicats, per la qual cosa ens veiem obligats a tenir cotxe. El tren és millor solució que els autobusos en molts casos. Trens lleugers, que passin sovint i que portin als llocs, als pobles, podrien tenir èxit. 

Tipus carrilets, d’estètica a l’antiga, podrien ser inclús un atractiu. També seria desitjable la promoció de formes de producció, treball i consum que afavoreixin la disminució del volum de mercaderies, com el consum de proximitat o l’artesania, per exemple.

La protecció del medi ambient i del territori, els grans damnificats pel sistema capitalista, ha de ser un dels principals arguments a l’hora de plantejar infraestructures. La riquesa, la diversitat i la bona salut ambientals són primordials per garantir el futur del nostre país, i valors a promoure en el model de societat que volem, hem de ser conscients i conscienciar que s’ha arribat al límit de maltractament que la natura pot suportar i que l’hem, i la podem, tractar molt millor. I a tenir en compte sempre l’eficiència en les infraestructures, que siguin realment útils, que serveixin pel que estan fetes.

Ple extraordinari de 30 de juny

En el ple extraordinari de 30 de juny, hi havia sols dos punt. Un era la proposta de modificació de crèdits per part de l'equip de govern per l'exercici 2014 i l'altre era l'anul∙lació d'unes ordenances d'anys passats, creades per obtenir recursos de les empreses de telefonia mòbil que utilitzen les antenes del poble. Aquestes ordenances estaven sense aplicar perquè les empreses de telefonia mòbil les havien impugnat davant de l'administració de justícia i ara hem arribat a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha donat la raó a les empreses. Per tant, ens veiem obligats com a ajuntament a anul∙lar les ordenances, per tal de tancar el tema i no perdre cap judici. Aquesta proposta d'anul∙lació de les ordenances fou aprovat per unanimitat.

Diferent fou la proposta de modificació de crèdits per part de l'equip de govern, on hi havia punts que eren conflictius. Així en els crèdits extraordinaris n’hi havia que augmentaven:

Com la partida destinada a dos vehicles, un era l'últim pagament per un valor de 1.500 € del vehicle de policia. I l'altre, que va aixecar força interès, era un vehicle de 25 anys per protecció civil per un valor de 3.000 €. Com suposem que li passa a tothom que coneix la noticia, volem veure aquest vehicle vintage que servirà per resoldre les emergències del poble.

Un dels punts que féu que la CUP votés en contra d'aquesta proposta fou l'assignació d'una partida de 210.000 € per resoldre un dels molts problemes del centre esportiu de la piscina coberta del municipi. Aquesta assignació està lligada amb la proposta d'acord que compromet l'ajuntament amb aportacions dineràries i noves estructures per tal d'assegurar la viabilitat del centre esportiu de la piscina coberta. Aquests 210.000 € són part de l'aval que l'ajuntament féu a posteriori de la construcció de la piscina per tal d'ajudar amb els problemes financers. Aquesta quantitat, d'acord amb el conveni que han acceptat les parts del concurs de creditors, haurà de ser retornada per l'empresa a l'ajuntament.

Un tema que s'ha resolt són els dos saions dels Saioners, que encara eren en mans particulars, aquests dos terrens, d’una superfície total de 1.000 metres quadrats, s'han comprat per una quantitat total de 30.000 €.

Alhora també s'ha d'augmentar la partida assignada a les reformes de l’escorxador, per insuficiència del crèdit existent de 17.000 € per les reformes que s'han realitzat per arreglar l'edifici, desprès que el pressupost és mostrés insuficient pel preu d'instal∙lació d'una bomba de calor.

Hi ha també la creació d'una partida de 45.000 € per la pavimentació i serveis del carrer centre, és una nova partida, de fet insuficient per aquesta tasca, però l’obra es podria realitzar si finalment hi ha les ajudes promeses per la Diputació de Girona.

Alhora també hi ha 30.000 € per millores d’enllumenat, per la instal∙lació dels nous llums, més ecològics i eficients que els anteriors.

El total del crèdit augmentat és de 336.500 €, a restar dels següents conceptes:

210.000 € que s'extreuen del romanent de tresoreria, destinat a les despeses generals. 

Alhora, també es dona de baixa per anul∙lació del concepte, 46.500 € de l’arranjament de les vies públiques i 50.000 € reparació del teulat de l’antiga caserna de la guàrdia civil, tot i que en aquest concepte, l'alcalde creu que caldrà arreglar­ho tard o d’hora però que ja es veurà quan.

També desapareixen 30.000 € destinats a l'enllaç entre la carretera de Castanyet i la carretera d'Anglès, esperem que aquest enllaç no s'arribi a construir mai. I amb aquest concepte s'arriba a la suma de 336.500€ que són la contrapartida als augments de crèdit.

Ai, la piscina!

Aquí us citem alguns dels apartats que més ens han preocupat del conveni aprovat el 28 de març de 2014 i que resolia el concurs en que es trobava Sport Assistance, SL:

“Los acreedores privilegiados cobraran sus respectivos créditos en la forma que libremente hayan acordado con la concursada, conservando plenamente las garantías que tuvieran con anterioridad a la declaración del concurso”

“En 2014 reducción del 20% en consumos de agua por acuerdo con el Ayuntamiento.”

“- La aportación ordinária del Ayuntamiento de SCF es de 420.000 euros entre los ejercicios 2014-2020 (70.000 euros/año) en concepto de aportación para la realización de nuevos servicios de tipo social y como complemento de tarifas sociales, así como compensación por el uso de nuestras instalaciones por parte del Club de Natación de la localidad.

- Se presupuestan unas inversiones infraestructurales de 15.000 € anuales, de los cuales el Ayuntamiento aportará un 42%, tal y como se hizo en la constitución del centro.

- Financiación por parte del Ayuntamiento de la construcción de la piscina exterior y 3 padels”

Això figura en el conveni. Però cap d'aquestes coses ha estat legalment aprovada en ple. Podem estar-hi d'acord o no, però segons el secretari municipal només es tracta d'una “declaració d'intencions”. Algú ens ho pot explicar? O és que l'alcalde o la Junta de Govern poden comprometre aquestes quantitats sense donar explicacions? I què passa si el ple hi vota en contra? O si resulta que alguna d'aquestes coses no es pot aprovar?

I, sobretot, algú ens pot explicar quants diners suposen realment? Quin és aquest consum d'aigua que es reduirà un 20%? Aquest 20% surt dels beneficis compartits entre l’empresa de l’aigua i l’ajuntament o sols de la part que l’ajuntament perceb de l’empresa de l’aigua? Quins són els nous serveis de tipus socials? I què passa amb el cànon que hauria de pagar Sport Assistance a l'Ajuntament?

Preguntes que tard o d'hora tindran resposta, amb l'amenaça de que no es poden perdre llocs de treball. Obviant el més obvi, i es que l'Ajuntament té la capacitat legal d'intervenir la concessió, pagant inclús directament les nòmines si el concessionari no pot fer-hi front. Sense oblidar que l'ajuntament pot municipalitzar el servei del centre d'esport, i així els beneficis es quedarien a l'ajuntament, al poble.

I una última pregunta, perquè l'Ajuntament no exigeix que el conveni es redacti en català?

Informe de ple ordinari. 12 de maig de 2014.

A vegades el més rellevant no es que s'aprovi o no alguna cosa. A vegades el més important està en els debats, en els culs de sac i en com avancen o retrocedeixen les coses. I aquest últim ple ha estat molt important en això. I no podem més que estar-ne contents. Per poder-ho explicar, ens saltarem alguns acords per centrar-nos en sis temes.

. Habitatges buits propietat dels bancs

Es va aprovar per unanimitat l'adhesió al conveni que Catalunya Bank té amb la Generalitat per a posar en lloguer social els pisos buits que té al poble, 2 en concret. El conveni és una proposta del propi banc a resultes de la moció de la PAH que vam presentar al ple de gener (ja és trist que ho haguem de fer nosaltres i no ho pugui fer la pròpia PAH directament). La moció va ser modificada pel govern per introduir una ordenança innecessària i que podia fer endarrerir el procés. Assessorats per la PAH, vam insistir-hi en el ple de març. I el govern no s'ha encallat. Bé, no?

. Mesures contra els talls de subministrament per problemes econòmics

Vam retirar la moció que presentàvem per a impulsar mesures contra els talls de subministrament per problemes econòmics. La regidora de torn continua fent-nos voler creure que ja es fa tot i que qui té problemes és que no es sap administrar els recursos. Això sí, ens dóna les gràcies per preocupar-nos, que no sigui dit, i s'inventa el que vol per dir-nos que no (que la tarifació social no toca aprovar-la ara, que si baixem l'aigua a uns l'haurem de pujar als demés o que no es pot obligar a comunicar els talls a les companyies subministradores). I el que és més greu, on sí que tenim competències plenes, en l'aigua, tampoc hi fem res. Ja és hora que deixem de considerar el tema com un problema de beneficència i passem a considerar-lo un problema de drets. Aquí sí que tenim un bon cul de sac.

. Tenir cura dels espais públics

Es van aprovar dues mocions en la mateixa línia de vetllar pels espai públics de la ciutat. La primera d'ERC demanant un inventari de qualitat, i la segona de la CUP per a preveure els danys de l'arbrat en les infraestructures i el mobiliari urbà. En ambdós casos es van aprovar per unanimitat després de que el regidor d'Obres i Serveis expliqués com encaixen, en temps i forma, en els treballs que els serveis tècnics vénen realitzant. En temps de pressupost limitat és d'agrair l'esforç i la predisposició a cuidar un entorn urbà que és de tots i totes, a cuidar de les petites coses (un arbre, un banc, una paperera...) que ens trobem al carrer cada dia. Que des de la CUP ho féssim diferent no treu que ho reconeguem.

. Reglament d'ús de la biblioteca

El setembre del 2012 la CUP va presentar una moció destinada a elaborar un Reglament d'ús dels equipaments municipals, convenientment rebutjada pel govern. Un any i vuit mesos després s'aprova un reglament per a la biblioteca i es reconeix, a pregunta de la CUP, que per a l'antic escorxador se n'haurà d'acabar fent un altre. Doncs això que portem de retard, no? No passa res, avancem. Però les coses que podríem haver fet en aquests tres anys!

. Pla d'usos de la riera

I aquí sí que no avancem. No és greu, mentre la pluja i la crisi ens donin temps... Però comença a ser urgent poder avançar en el debat a l'entorn de quatre punts des d'on ni CiU ni CPC ni ERC volen moure's (el PSC com que no obre boca no sabem què pensa):

- No podem créixer per sobre dels nostres recursos. I a Santa Coloma estem al límit pel que fa a l'aigua. No podem perquè és una raó ecològica però també social i econòmica. Tots i totes hem d'aprendre a viure amb recursos limitats, i, sobretot, a gestionar-los millor. El nostre aprenentatge concret és l'aigua.

- No és just ni digne recórrer a un transvasament. Nosaltres tenim un problema a l'estiu perquè estem al límit, per la mala gestió que es fa de l’aigua i perquè hi ha anys que no plou. Recórrer a l'aigua del Ter és encolomar-li el problema a uns altres, a gent que fa anys que reclama solucions. I s’hi recorre perquè alguns segueixin fent els seus negocis.

- Ja que estem al límit, i sent com som l’única capital de comarca sense abastament extern, estem malgastant l’oportunitat de convertir-nos en exemple de com gestionar l'aigua de forma eficient, ecològica i justa. D'impulsar mesures que ens dotin d'autonomia hídrica i que siguin exemplars en la defensa dels espais fluvials. No és poca cosa, pot ser la millor contribució farnesenca a la lluita contra el canvi climàtic.

- I, finalment, no podem estar esperant indefinidament que d'altres (l’ACA en aquest cas) prenguin les decisions per nosaltres, i menys quan aquests prenen males decisions. No és acceptable posar com a línia vermella el respecte a una legalitat insuficient o el respecte als “drets adquirits” per uns quants. La democràcia no és només el respecte a les lleis (la Constitució o la que sigui). La democràcia és també denunciar aquestes lleis i privilegis, i la inoperància de les institucions quan els interessa. La democràcia és sobretot posar les institucions al servei de la societat, i si cal es modifiquen les lleis o es cancel·len els drets adquirits.

La CUP ha intentat que aquesta moció no seguís el procediment habitual, transmetent-la als demés grups municipals amb temps suficient com per poder-ne parlar. No s'han mogut. No passa res, hi insistirem.

. Situació de la Piscina

Per últim l'estranya situació de la piscina... El 10 de maig es va publicar el conveni pel que l'empresa que gestiona la piscina surt del concurs de creditors. El pla de viabilitat que el sustenta especifica una aportació municipal de 70.000 € anuals durant 7 anys. No parla de l'aval.

La cosa rara es que segons l'alcalde el pla de viabilitat no està tancat del tot i, segons el secretari, no estem davant d'un compromís, sinó d'una “declaració d'intencions”. Això mereix explicació: actualment no hi ha partida pressupostària per pagar això, no hi ha informes coneguts ni de l'interventor ni del secretari, i, com que afecta a diversos pressupostos, hauria de ser aprovat pel ple. És a dir, es va aprovar al jutjat una cosa que, en realitat, no té base legal, ja que l'Ajuntament no s'ha compromès realment a fer aquestes aportacions.... (hi ha una carta del senyor alcalde que no consta al registre de sortida, no és oficial per dir-ho així). Embolica que fa fort! Que el jutge o els bancs ho deixessin passar és sorprenent i ja veure'm com acaba tot plegat.

Però el què ens va agradar realment van ser les afirmacions sobre que no es pagaria l'aval, com a mínim la seva totalitat. Cosa que fa quasi un any que reclamem. I també ens va agradar l'afirmació que “el que no farem és anar a salvar l'empresa”. Cosa amb la que també estem plenament d'acord. Per aquestes afirmacions sembla que el govern comença a acceptar el que segurament és la sortida més raonable de tot plegat: que el model de gestió de la piscina que es va aprovar al seu dia no és sostenible i que haurem d'acabar rescatant la concessió. Serà que el nus comença a desfer-se?

MOCIÓ PER A UN PLA D'USOS DE LA RIERA

PROPOSTA PER A LA REDACCIÓ D’UN PLA D’USOS DE LA RIERA MAJOR DE SANTA COLOMA DE FARNERS I ELS SEUS AFLUENTS

Atès que:

El problema de subministrament d’aigua potable és un problema recurrent al municipi en episodis de sequera, l’últim l’estiu del 2012, quan, malgrat no haver-hi una sequera gaire aguda, la riera es va assecar i també el seu aqüífer, del qual s’abasteix el poble, havent de recórrer a un altre aqüífer més profund, l’aigua del qual té excés de fluor, cosa que la fa no potable.

L’existència de captacions d’aigua de la riera per a reg que no responen a cap normativa actual, que assequen totalment la riera en episodis de sequera encara que no sigui aguda i la contradicció de la convivència de diferents normatives pel que fa a les concessions per a la captació d’aigua de la riera fan evident la necessitat d’establir una solució comuna i definitiva.

El ple de l'Ajuntament, a iniciativa de la CUP, va aprovar el setembre de 2012 una moció en que es sol·licitava a l'ACA i al Departament de Territori i Sostenibilitat “la revisió immediata de totes les concessions que existeixen en el terme municipal de Santa Coloma de Farners, ajustant-les a la realitat actual, tarifant el que convingui i salvaguardant, en tot cas, el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d'aigua de boca de qualitat”. Aquesta revisió no s'ha realitzat. Aquesta moció també emplaçava l'Ajuntament a “estudiar i emprendre, si és el cas, tota acció legal i política que convingui per restablir el dret dels ciutadans i ciutadanes a l'aigua potable”. Segons resposta a la pregunta realitzada per la CUP en el ple el març del 2013, això tampoc no s'ha realitzat.

En relació a això, el decret d'alcaldia 199, de 27 de juny de 2013, diu: “els darrers anys, des d'aquest Ajuntament s'han realitzat diferents actuacions per tal d'evitar els problemes de subministrament d'aigua al servei municipal d'abastament en períodes d'estiatge i/o de sequera com ha estat la valoració de la connexió del mateix sistema municipal a la connexió del Pasteral, el pla director d'abastament, etc. L'Ajuntament de Santa Coloma, en reiterades ocasions ha posat de manifest a l'ACA la manca de sentit comú en el fet en que durant els períodes de sequera l'ús de l'aigua per part dels regants, passi per davant de l'abastament del municipi pel simple fet que aquest es produeixi abans. En aquest sentit, el mateix informe de l'ACA de 8 d'octubre de 2012 dins l'expedient del Rec de Molí (A-0010746) ja marca a les seves conclusions que en períodes de sequera l'abastament municipal ha de ser clarament prioritari. Per tant des de l'Ajuntament s'entén com a prioritària la redacció de les Normes d'Explotació de la Riera de Santa Coloma que inclogui quines han de ser les prioritats d'ús de la mateixa en casos de sequera i marqui quines han de ser les condicions que han de complir les captacions que poden limitar el propi abastament municipal”. Cosa que queda recollida en part en el Reglament Municipal del Servei de Subministrament d'Aigua Potable, en la seva Disposició Addicional Única, referent al Règim Jurídic aplicable en situació d'excepcionalitat o d'emergència de sequera, on es recullen un conjunt de mesures internes al servei de subministrament, però que queda coix per no referir-se a l'abastament.

Alhora l’aprovació del POUM està sotmesa a la solució del subministrament d’aigua de la població.

El ple de l'Ajuntament, també a iniciativa de la CUP, va aprovar el maig del 2012 una moció que recollia el següent acord: “manifestar la voluntat de gestionar l'aigua, com a bé i recurs públic que és, de forma pública i transparent. En aquest sentit ens oposem a la gestió privada de l'abastament en alta d'aquest municipi mitjançant una empresa o grup d'empreses privades”.

En el pressupost vigent s'inclou una partida per a la connexió al Pasteral de 600.000 € i a càrrec dels propietaris del polígon. Donada la situació, en procés de privatització i pendent de sentència judicial, d'Aigües Ter-LLobregat això és una contradicció.

L'alternativa dels transvasaments, d’altra banda, és totalment desaconsellada per les entitats ecologistes i per les normatives marc de l’aigua, europea i catalana, que entre d’altres coses insten als usos racionals de l’aigua, a adaptar les activitats productives a les disponibilitats pròpies d’aigua i al retorn progressiu al riu Ter del cabal transvasat a l’àrea metropolitana de Barcelona (vegeu la Declaració Àgora Aigua de Manlleu del 22 de març del 2014). Afegim que en cas d’optar per un transvasament del Ter contradiríem aquestes normatives i recomanacions i contribuiríem a agreujar els problemes d’abastament i disponibilitat d’aigua del baix Ter, essent gens solidaris amb aquest territori i amb la seva població.

Essent a més a més la Selva promocionada com “la comarca de l’aigua” considerem que és un contrasentit plantejar transvasament, quan la comarca pensem que hauria de ser pionera en la gestió sostenible de l’aigua i del territori, cosa que pogués servir d’exemple per començar a aplicar arreu una Nova Cultura de l’Aigua, amb les possibilitats de promoció del territori que això comporta.

La conca de la Tordera, de la qual forma part la riera de Sta. Coloma i els seus afluents, és l’única de Catalunya sense embassaments i que tampoc no té transvasaments d’aigua amb cap altra conca, cosa que li confereix un molt alt valor ecològic afegit pel que fa al manteniment i a l’estudi dels ecosistemes fluvials mediterranis, i per mantenir-ne aquest alt valor ecològic són necessàries la preservació de les condicions que el fan possible i una bona gestió dels recursos hídrics i de tot l’entorn fluvial, i són les administracions les que tenen la responsabilitat de garantir-les i de donar-ne exemple.

L’aigua és un bé preuat i comú i que cal garantir-ne la bona gestió ara i en el futur, del qual se’n deriva que cal establir-ne uns criteris d’ús i unes prioritats d’usos.

Per tot l'exposat, el grup municipal de la CUP proposa al ple de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners l'adopció dels següents acords:

1- Redactar les Normes d'Explotació o Pla d’Usos de la Riera de Santa Coloma, complint les normatives i recomanacions actuals, tant ecològiques com pel que fa a captacions d’aigua per a reg. L’abast d’aquestes normes o pla comprendrà la riera Major de Santa Coloma, els seus afluents (riera de Sta. Margarida, torrent de Vallicrosa, riera de Vallors, riera de Joanet, torrent de Penjacans, riera de Castanyet, riera del Canadell, etc.) i el seu aqüífer, entesos com un tot. Aquest Pla d’Usos (o Normes d’Explotació) haurà de resoldre l’assignació de cabals per aquest ordre de prioritats:

1. Garantir el manteniment d’un cabal ecològic que asseguri la supervivència de la biodiversitat de la riera.
2. Garantir el subministrament d’aigua potable al poble per a ús domèstic.
3. En funció dels punts 1 i 2, determinar el cabal disponible per a reg en cada època de l’any. Aquest cabal es mesurarà i es cobrarà segons els cànons regulars establerts per a les comunitats de regants, prioritzant els cultius de consum alimentari tals com l’horta i fruiters, amb un cànon bàsic, als cultius industrials tals com les plantes ornamentals, amb un cànon superior. Es clausuraran tots aquells pous, basses i captacions d’aigua de la riera i del seu aqüífer que no compleixin les normatives, i s’adoptaran mesures per promoure l’estalvi d’aigua de reg, millorant els sistemes de reg i estudiant els tipus de cultius més adients.
4. El subministrament d’aigua per a usos industrials estarà fora d’aquesta assignació de cabals de la riera i es farà des de l’aqüífer profund a través del pou de la Mania, ja que aquesta aigua no necessita ser de la mateixa qualitat que l’aigua de boca.

2- Instar a l'ACA a afegir-se a la redacció de les Normes d’Explotació o Pla d’Usos de la riera, o a aprovar, validar i executar el Pla o Normes que aprovi l’Ajuntament.

3- Comunicar als grups parlamentaris i al Departament de Territori i Sostenibilitat aquesta redacció, amb l'ànim d’obtenir el seu suport en l’aprovació, validació i execució d’aquest Pla Usos o Normes d’Explotació de la riera.

4- Incloure en el Reglament Municipal del Servei d'Abastament aquelles disposicions necessàries per a garantir el subministrament, preveient que aquest ple o, si fos escaient, una consulta ciutadana facultés l'Alcalde i el govern municipal a emprendre mesures no previstes legalment però d'evident necessitat.

5- Suspendre tota acció que impliqui la connexió a un sistema privat sense consulta prèvia a la població.

6- Desestimar les captacions externes de conca que puguin suposar una alteració de la composició natural de l’aigua de la conca de la Tordera.

7- Adaptar el creixement de la població previst al POUM a les disponibilitats d’aigua que determini aquest Pla d’Usos de la Riera i les disponibilitats de l’aqüífer de la Mania per a usos industrials.

8- Fer extensives les recomanacions d’elaboració d’un pla d’usos de l’aigua a tota la conca de la Tordera que a més a més de l’assignació de cabals per municipis contempli les concessions de les plantes envasadores d’aigua i la preservació de les zones inundables, les zones humides i el bosc de ribera.

PROPOSTA PER UN PLA D’USOS DE LA RIERA

 Al ple del maig la CUP Farners presentarem una proposta per a la redacció d’un pla d’usos de la riera, us en fem un resum:

El problema de subministrament d’aigua potable és recurrent al municipi en episodis de sequera degut a l’existència de captacions d’aigua de la riera per a reg que no responen a cap normativa actual i que l’assequen totalment. Alhora l’aprovació del POUM està sotmesa a la solució del subministrament d’aigua de la població.

Sobre això, el ple de l'Ajuntament va aprovar dues mocions. En una es sol·licitava a l'Agència Catalana l’Aigua (ACA) i a la Generalitat la revisió de totes les concessions d’aigua segons la legislació i tarifació actual, i s’emplaçava l'Ajuntament a emprendre accions per restablir el dret dels ciutadans a l'aigua potable. Cap de les dues coses no s’ha fet. En l’altra moció ens oposàvem a la gestió privada de l'abastament.

El govern municipal manifestava a l’ACA la manca de sentit comú en que l'ús de l'aigua pels regants passi per davant de l'abastament municipal i entenia com a prioritària la redacció de les Normes d'Explotació de la Riera que inclogui quines han de ser les prioritats d'ús de l’aigua. També ha valorat la connexió al Pasteral. El pressupost vigent inclou una partida per la connexió al Pasteral de 600.000 € a càrrec dels propietaris del polígon, cosa que contradiu els acords del ple, i més donada la privatització d'Aigües Ter-Llobregat.

Els transvasaments són desaconsellats per les directives europees i per les entitats ecologistes. La conca de la Tordera és l’única de Catalunya sense embassaments ni transvasaments, cosa que li confereix un molt alt valor ecològic afegit pel que fa a l’estudi dels ecosistemes fluvials mediterranis.

Per tot això proposem que l'Ajuntament redacti les Normes d'Explotació o Pla d’Usos de la Riera, incloent els seus afluents i el seu aqüífer, i insti a l'ACA a afegir-s’hi o a aprovar i executar el pla que aprovi l’Ajuntament.

Aquest pla d’usos haurà de resoldre l’assignació de cabals per aquest ordre de prioritats. 1- garantir el manteniment d’un cabal ecològic. 2- garantir el subministrament d’aigua potable al poble. 3- en funció dels anteriors, determinar el cabal disponible per a reg en cada època de l’any. I 4- el subministrament d’aigua per a usos industrials estarà fora d’aquesta assignació de cabals de la riera i es farà des de l’aqüífer profund a través del pou de la Mania, ja que aquesta aigua no necessita ser de la mateixa qualitat que l’aigua de boca.

La proposta també inclouen altres punts, com la realització de consultes a la població per adoptar mesures per garantir el subministrament o la connexió a un sistema privat,desestimar transvasaments que suposen una alteració de la composició natural de l’aigua de la conca de la Tordera, adaptar el POUM a les disponibilitats d’aigua que determini aquest pla i fer extensives les recomanacions d’elaboració d’un pla d’usos de l’aigua a tota la conca de la Tordera.

Informe ple ordinàri març 2014

Ja tornem a tenir regidor de la CUP al ple, després que l'Albert jurés per imperatiu legal. Ara, preguntat sobre si trobava democràticament acceptable deixar 307 ciutadanes sense veu a l'anterior ple, l'alcalde no va tenir cap més resposta que com ho marca la llei..., i la interpretació que en fa el secretari, afegim nosaltres.!

Vam rebre compte de la liquidació del pressupost: més d'un milió d'euros de superàvit. Déu n'hi do! Un superàvit fet a base d'un gran pendent de pagament i d'una reducció de consums i manteniments substancial. Des de la CUP reclamem que aquest superàvit, que ha estat gran en els últims anys, es retorni a la ciutadania en forma de baixades d'impostos o expandint els serveis socials.

Unanimitat en diversos acords:

- per presentar conflicte contra l'ARSAL (bé, com que el regidor del PP no va venir no sabem si també hi està d'acord). Va quedar a l'aire la pregunta de la CUP sobre si volem autonomia per aplicar el mateix, veient el què està tramitant el govern català.

- per a cedir uns terrenys a la Fundació Astres per a l'escola d'educació especial. Que serà concertada, en resposta a pregunta d'ERC, i on hi haurà d'haver algun projecte quan es firmi la cessió, en resposta a pregunta nostra. L'Ajuntament fa un pas important, tenim al Departament d'Ensenyament disposat a posar professorat...., però ara ja no depèn de nosaltres.

- per a modificar l'ordenança de circulació, aclarint els terminies de bonificacions. L'exposició pública d'aquest punt haurà d'incloure la modificació realitzada al gener a proposta de la CUP per tal de protegir els camins forestals.

- per donar suport a la campanya “Signa un vot”. En aquest cas vam comptar amb l'abstenció del regidor de festes, socialista, que no va justificar el vot.

- i en iniciar els treballs per el.laborar un ROM. Segons l'alcalde, en un mes ens reunirem (a veure!). De moment, la CUP ofereix el ROM que ja té com a base de treball i que no ha presentat abans per entendre que calia començar per coses més fàcils, com realitzar audiències públiques. Esperem que això serveixi per accelar el procés.

Es va aprovar, amb el vot en contra de la CUP, la modificació del Pla General al polígon Can Simón. La modificació es fa per permetre una permuta pendent des de fa 16 anys amb un dels propietari dels terrenys d'Els Saioners. Tot i que Urbanisme sembla que ha recomenat el canvi, hi tenim dues objeccions: de forma (si tenim el POUM en discussió, no és millor esperar, per no perdre la visió de conjunt?) i de fons (quins són els informes tècnics que hi ha al respecte? Perquè la permuta no només es refereix a aquests terrenys i l'acord no està encara firmat). Total, que tornarem a tenir el POUM en exposició pública.

Per informe d'alcaldia, el Centre de Distribució d'Aliments al local de Càritas haurà d'esperar i el pla d'ocupació actual ha de servir per millorar l'accesibilitat de diversos pasos de vianants. Tot i que la regidora de promoció econòmica ens va explicar què fan, no ens va poder concretar en què consistirà el projecte de Centre d'Empresa i Ocupació que sembla que estan treballant amb el Consell Comarcal. No ens sembla ni bé ni malament, no en tenim més informació. Per això no ens sembla gaire coherent treure a concurs el lloguer d'un local per 3000€ al mes per dos anys i sense renovació..., amb tot de requeriments tècnics que bé es mereixen una impugnació.

La CUP va fer un prec per tal que l'Ajuntament s'apunti a les jornades que organitza la PAH i l'Ajuntament de Terrassa sobre com multar els pisos buits dels bancs, i així complir l'acord pres al gener sense haver de creat cap reglament al respecte.

I per acabar, el grup de CPC ens va explicar que la proposta de conveni que hi ha sobre la piscina, i que es resoldrà el 28 de març, inclou significatives aportacions municipals (entre 70 i 100 mil euros anuals). Però això ni ha passat per ple (seria una modificació del contracte) ni existeix cap mena de posició oficial de l'Ajuntament en el jutjat. Curiós, no?

LA CUP FARNERS TORNA A TENIR REPRESENTACIÓ A L’AJUNTAMENT DESPRÉS DE MÉS DE 2 MESOS AL MARGE

El passat dilluns es va fer efectiu el canvi de regidor pel nostre grup municipal, després de 69 dies sense representació a l’Ajuntament.

El regidor sortint, Eloi Ginestà, va presentar la seva renúncia per escrit al secretari municipal, renúncia que suposadament no es feia efectiva fins que en el següent ple ordinari, fos acceptada pel total de regidors. Però en realitat no va ser així, la renúncia es va fer efectiva a l’instant i la CUP ha quedat fora del circuit informatiu durant aquest període, fins i tot abans de ser acceptada pel ple. És cert que el regidor sortint va ser convidat a acomiadar-se durant el ple, però no tenia dret a intervenir ni a presentar mocions -com ja havíem explicat en l'anterior informe del ple, perquè la renúncia va ser el primer punt de l’ordre del dia, no l’últim, com en d’altres casos s’ha fet. Durant aquest període no hem rebut la documentació habitual referent a les convocatòries.

També denunciem no haver rebut l’assessorament necessari per part del secretari, el qual ens havia d'informar objectivament del procediment, podent haver-se presentat la renúncia just abans del ple, i així tenir representació fins a últim moment.

L’entrada del nou regidor, Albert Teixidor, sí que va seguir el llarg procediment burocràtic habitual, però el nou regidor tampoc va ser convocat a la comissió informativa prèvia al ple.  

Informe ple ordinari 27 de gener de 2014

En primer lloc volem remarcar que el secretari no ens va deixar participar en el ple, segons ell perquè al fer el canvi de regidor, no ens toca. Serà que li fem nosa? O serà que hi ha qui sempre interpreta les lleis per a restringir drets i voluntats? Per cert, qui mana més en un ajuntament, el secretari o l’alcalde?

Del ple, no massa coses: 10 unanimitats en 15 punts. Aprovades resolucions en contra de la nova llei d'embaràs del PP, a favor de la millora de la imposició i quotes per a autònoms i emprenedors, ratificació de les al·legacions contra el procés executiu de la MAT... Una d'aquestes unanimitats donava via lliure a subhastar unes parcel·les al polígon industrial que portem tota la legislatura intentant vendre. Potser al final les regalaran...

Es va aprovar per unanimitat la proposta de la CUP de modificar l’ordenança de circulació per tal de millorar la protecció dels camins i pistes forestals. Aquesta proposta donarà més eines a l'Ajuntament per a vigilar el procés de construcció de la MAT, si és que s'arriba a construir.

Es va aprovar, amb l'abstenció de Colomencs, la proposta de la PAH (presentada per la CUP) per a sancionar les entitats financeres que mantenen immobles permanentment i injustificadament buits. La sorpresa fou la modificació instada pel secretari en el punt 4 de la mateixa: en comptes d'iniciar el procediment directament es vol primer redactar una ordenança innecessària. Esperem que això no sigui la maniobra típica d'un buròcrata per a obstaculitzar la defensa del dret a l'habitatge demorant tot el procés.

El govern, amb l'abstenció d'ERC, va tombar la proposta de CPC per a reformar el reglament de participació ciutadana. La veritat és que la proposta estava mal formulada i que la bona ja la vam presentar des de la CUP fa dos anys. Però això no treu que continuem sense intenció de millorar-lo mentre hi ha qui sembla que només vol veure problemes a les propostes dels demés sense ser capaços de formular-ne cap. Amb tres anys de legislatura potser que avancem una mica, no?

Curiosa la discussió de la proposta d'ERC de modificar el dia de festa major. Al setembre la CUP es va quedar sola oposant-se al dia festiu proposat (un dimecres). Ara ERC ha volgut canviar el seu vot. Legítim, però és trista la falta d'arguments de fons. I és que si no es vol esmentar el principal motiu de la proposta, l'efecte que pot tenir en les Barraques, parlar de la conciliació familiar i laboral es converteix en un argument una mica pobre enfront de l'argument governamental de mantenir la carrinclona tradició del patró de la ciutat. La nostra argumentació partia d'un altre punt, i és de perquè coi hem de permetre que una religió particular hagi de regular el nostre calendari precisament quan ho havia deixat de fer. L'efecte en les Barraques és un problema que pot tenir solució, cosa diferent és que se li vulgui donar.

Pel torns de precs i preguntes tenim una nova baixa del reciclatge i una baixa en els preus de les connexions del servei d'aigua, cosa que no deixa de sorprendre'ns. Com que no podem accedir als números d'Aigües Colomenques esperem que això no suposi la generació de deute... La Generalitat ens deixa sense 190.000€ del Fons de Cooperació Local i la tanca per a la Plaça Miquel Martí i Pol ja està comprada. La nova web municipal està a punt, falta omplir-la de continguts i tenim convocatòria del plenari del Consell de Poble per a l'1 de febrer... A veure què en surt!

Els nostres propis errors

És una llàstima no tenir les dades al dia: no podem saber com de curt es queda el que ara direm.

Segons l'Idescat, entre el 2008 i el 2010 el PIB farnesenc va baixar un 12,4%, mentre que la Renda Familiar Disponible Bruta ho va fer un 6,2%. La primera suposa la pitjor dada de la Selva Interior; la segona n'és la tercera. Només Caldes va patir un empitjorament superior al nostre. En aquests anys vam perdre el 10% del PIB agrari, l'11,9% de l'industrial i el 26,5% del de la construcció. Aquestes dues darreres dades, les pitjors de la Selva Interior. Només el sector serveis, per tant, va resistir. El 31 de març del 2010 hi havia 968 aturats registrats. Tot i baixar, el 31 de març de 2013 retornem als 968 aturats. La diferència? Que en aquest període és precisament en el sector serveis on més augmenten. I l'atur registrat sempre amaga el nombre de persones realment treballant, que amenaça de situar-se per sota de les 5000.

Serveis, d'això vivim a Farners: comerç, turisme, administració pública, educació... Hi pot fer alguna cosa l'ajuntament aquí? Doncs per això el pressupost, no? 

- S'augmenta la dotació econòmica per a “ajudar” un centre privat mentre s'acomiaden educadores de les llars municipals.

- Mantenim 120.000 € a promoció cultural, que no es gasten, mentre el pressupost de serveis socials en tres anys ha baixat a la meitat.
- Donem 16.000 € més a la Festa Major, però 70.000 menys a Barraques, i en traiem 10.000 a la Ratafia. Suposem que per fomentar el turisme...
- Cap inversió productiva..., bé, 36.000 € per a llogar el local per a un viver d'empreses enfront del mig milió per a asfaltar carrers.

Això només són retalls: amb un superàvit base de 200.000 € l'any, es poden fer més coses, però o no hi ha idees o no hi ha voluntat: un espai per a auto-caravanes, un mercat d'intercanvi i de productes de segona mà, un concurs d'idees per al parc de Sant Salvador... I sobretot expandir els serveis socials, veritables sostenidors de la nostra societat.

Ara estem a l'espera del POUM, que té com a gran element el creixement d'unes zones industrials ja ara desproporcionades i la connexió al Pasteral que comporta, per cert, que els propietaris hauran de pagar 600.000 € per urbanitzar unes parcel·les que no podran vendre. A la vella manera del totxo i l'especulació. Ple de regals als quatre de sempre.

Que la crisi no sigui culpa nostra, que ens superi en tantes i tantes coses, no pot amagar indefinidament els nostres propis errors. I sobretot no pot ser excusa per estar pagant un 20% més del que tocaria per la neteja viària i les escombraries o perquè ens amaguin la gestió de l'aigua. Això ja no són errors: són decisions polítiques que mereixen un altre nom.

El 4 de febrer farà 75 anys que les tropes franquistes entraven a Farners de la Selva pel carrer Raval. Avui, com ahir, hi ha qui ens vol “cautivos y desarmados”. Ahir, com avui, lluitàvem per un futur digne i just en un poble lliure. La memòria en un poble gran com el nostre té nom i cognoms, massa vegades sota un anonimat incòmode . A tots als qui lluitaren, als qui patiren la repressió, el nostre més sentit homenatge.

No a la MAT!

Com la majoria ja sabeu, el proper 26 de gener es celebra a Riudarenes, Sils i Farners de la Selva la consulta popular sobre la MAT. Des de la CUP Farners us animem a participar-hi i a votar que no, que no volem una autopista elèctrica d’aquesta magnitud. Autopista de la qual cobraran els peatges els explotadors de sempre: Red Eléctrica de España i amics. I és així, perquè la MAT només servirà com a mitjà de transport, no té res a veure amb el subministrament elèctric de les nostres contrades, com ens volem fer creure. A banda de l’impacte ambiental i sobre la nostra salut, que és obvi i està més que citat en diversos articles científics.

I les alternatives de traçat tampoc ens interessen, perquè el que volem és canviar el model de desenvolupament des de la base. Volem un país lliure en tots els sentits, també buscant la màxima autonomia energètica possible: un sistema de producció descentralitzat, amb petites instal·lacions interconnectades mitjançant xarxes de distribució, basat en energies renovables i amb una organització cooperativa.

A nivell burocràtic, la CUP a nivell nacional s’ha personat, juntament amb la plataforma NO a la MAT i alguns ajuntaments, en el recurs contenciós administratiu contra la MAT.

I a nivell local, la CUP Farners presentarà una moció perquè es cobri el pas dels camions per camins rurals.

Per tot això, i perquè No a la MAT Selva ens ho posa fàcil organitzant una consulta al poble, no hi ha excuses per no fer sentir la nostra veu!

NO A LA MAT, NI AQUÍ NI ENLLOC!!

més informació a:        noalamatgirona.wordpress.com