Us adjuntem la segona
perquè li pugueu donar un cop d’ull abans del ple i, si us és d’interès, escolteu els comentaris de
totes les vostres representants al consistori.
Aquesta moció demana
al ple crear una nova ordenança sobre l’estalvi d’aigua al nostre municipi.
Aquest tipus d’ordenança ja està implementada en 50 municipis del nostre país, i
té com a model la desenvolupada per la Xarxa de municipis de la Diputació de
Barcelona.
MOCIÓ PER
L’ESTALVI D’AIGUA A SANTA COLOMA DE FARNERS
La
protecció del medi ambient i la preocupació creixent per assegurar un
desenvolupament sostenible, on l’ús racional de l’aigua n’és una part
d’importància indiscutible, han esdevingut objectius primordials de l’acció
dels poders públics a tots els nivells.
En aquest sentit, el Tractat
constitutiu de la Unió Europea estableix el principi fonamental que la
protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible són elements
definitoris de les polítiques de la Comunitat i, per irradiació i efecte del
dret comunitari també ho ha de ser la política dels estats membres.
La Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril,
de bases del règim local, atribueix als municipis la potestat de dictar
ordenances en l’àmbit de les seves competències (art.4 1a), entre les quals
s’inclou la protecció del medi (art.
25.2.f). Així mateix es reconeix aquesta potestat en la Llei municipal i de
règim local de Catalunya (text refós aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de
28 d’abril, arts. 8.1 a i 66.3 f.).
Dins d’aquest marc s’insereix
l’estalvi d’aigua, i és la finalitat d’aquesta normativa vetllar per l’estalvi
eficient i per l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és. De fet, malgrat que la majoria de ciutats
catalanes tenen sistemes de proveïment modern, l’experiència demostra que
l’augment de l’oferta d’aigua no resol indefinidament aquest problema. A aquest
efecte, es regula la incorporació d’instal·lacions i mecanismes d’estalvi
d’aigua en els edificis i altres construccions per tal de reduir-ne el consum i
evitar que es malbarati, de manera que es contribueixi a fer-ne un ús racional.
Fer un ús racional de l’aigua
equival a estalviar-ne i fa extensiva aquesta accepció als conceptes
d’aprofitament, reaprofitament i reutilització. D’aquesta manera, a cada
activitat que requereix consum d’aigua s'hi ha de destinar la que hi cal, amb
una qualitat i característiques que corresponguin a l’ús que se’n vol fer. Cal
entendre, doncs, aquesta diferenciació de l’aigua en funció de la seva
idoneïtat per al consum humà, ben entès que podem trobar usos que no
requereixin emprar-ne d’aquestes característiques (com la destinada a regar parcs
i jardins, a netejar interiors, exteriors i eines de treball, o la pròpia per
omplir els dipòsits dels inodors, entre d’altres).
L’objectiu de la protecció i
preservació del medi no pot anar contra ell mateix ni en detriment d’altres
objectius com la protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, per
cap concepte no s’ha de permetre que aquesta aigua no potable comporti un risc
o un perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi natural.
La demanda creixent de l’aigua
va indissolublement lligada a l’augment del nombre d’habitants, fet que implica
la sobreexplotació dels recursos hídrics, amb el consegüent greuge per al medi.
Per això, cal establir una base normativa que permeti l’ús correcte i l’estalvi
d’aquest recurs. Amb aquest objectiu, la present regulació ha d’aplicar-se
sobre la base de l’evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia
disponible amb els materials menys nocius per al medi.
Totes les mesures d’estalvi
d’aigua requereixen una mínima comptabilitat del recurs hídric. Sense conèixer
la quantitat d’aigua que introduïm a la xarxa de distribució és impossible valorar
l’eficàcia de l’estalvi; per això, hem de considerar absolutament
imprescindible la instal·lació de comptadors a tots els nusos o llocs clau de
la distribució. Sense aquest pas previ resulten superflus tots els altres,
perquè, ni que es tracti de mesures de compliment obligatori, sense una
comptabilitat bàsica de l’aigua serem incapaços de comprovar els seus resultats.
Com és obvi, l’objectiu
d’aquesta normativa no pot assolir-se tan sols amb l’aprovació de la present
ordenança. Per complir-la cal un procés en el temps i en l'espai, ja que les dificultats
per implantar-la varien entre uns llocs i uns altres, en funció dels
condicionants previs. Per això, als annexos B i C es descriuen i estableixen
les prioritats entre les diverses accions a prendre, jerarquitzades de manera
que, sense complir les bàsiques, les més avançades perden part de l’efectivitat
o resulten simplement irrellevants.
Aquesta ordenança d’estalvi
d’aigua considera les diferents formes d’estalvi potencials que els municipis
poden adoptar, per la qual cosa es proposa a l’Ajuntament de Santa Coloma de
Farners que prengui els següents:
ACORDS:
1.
Lliurar
el model d’Ordenança d’estalvi d’aigua que annexem als serveis tècnics de
l’Ajuntament perquè en el termini més curt de temps estudiïn la implementació
d’aquesta ordenança en el nostre municipi.
2.
I,
alhora, facin el calendari oportú per tal d’incorporar-la a les Ordenances previstes
per al pròxim any.
Santa Coloma de Farners, 25
d’abril de 2017.
