dimecres, 26 d’abril del 2017

Crònica d’un ple d’un govern que prometia esdevenir un consistori d’esquerres




25 d’abril de 2017


Encara no fa dos anys que tenim un nou govern, després del llarg hivern de CIU, i ens adonem que res ha canviat, es continua demanant informes a secretaria amb la intenció de bloquejar qualsevol iniciativa que pugui afavorir o desenvolupar noves formes de relacionar-nos amb l’entorn, amb els sectors més maltractats per la crisi o amb les empreses més corruptes.

Ahir el nostre grup municipal presentava tres mocions, dues de les quals han estat votades en contra i la tercera ha estat molt discutida i segurament quedarà en el calaix de l’oblit.

En resum, tenim un equip de govern que vol contractar amb qualsevol empresa malgrat que aquestes operen en paradisos fiscals, que no vol donar l’oportunitat als artesans i a les artesanes perquè puguin treballar i exposar els seus productes amb millors condicions i ja veurem quant triguen els serveis tècnics en estudiar l’Ordenança d’estalvi d’aigua.

Aquí trobareu els enllaços per veure el desenvolupament del ple...

paradisos fiscals 

artesania 


I com a darrer punt comentem que podem estar immersos en un cas de corrupció en acceptar regals d’empreses privades que segurament voldran, més aviat o més tard, treure profit a les més de 200 paelles amb les quals han obsequiat a totes i tots els regidors i a totes i tots els treballadors de l’ajuntament. El nostre grup no ha acceptat l’obsequi i ens consta que també hi ha treballadores i treballadors que no ho han fet donant una lliçó de transparència i d’honestedat a tot el consistori. Esperem no sortir als diaris com el Cas Paella o en els mitjans de l’estat espanyol com el Caso Sartén!

Us recordem que cada divendres ens concentrem davant l’Ajuntament a les 8 del vespre en rebuig de la bandera espanyola, us hi esperem!





dimarts, 25 d’abril del 2017

Abans del ple de 25 d'abril, Artesania


Aquesta és una proposta nostra, sorgida de la preocupació per la desaparició de les feines artesanals i per la pèrdua de qualitat de fires i mercats, i amb la intenció d'afavorir la subsistència de l'economia de proximitat, que els oficis artesans més que ningú encarna, amenaçada per la gran economia i pel gran transport de mercaderies.

Amb sensibilitat i voluntat política els Ajuntaments poden posar el seu gra de sorra per contribuir també al canvi de paradigma econòmic, no només dictant mesures per afavorir les grans superfícies, sinó d'altres per permetre la subsistència de la petita economia de proximitat. Ajuntant petites coses en podem fer de grans.






MOCIÓ PER AL SUPORT I PROMOCIÓ DE L’ARTESANIA.

Ja fa forces anys que hem anat vivint una davallada molt gran i continuada de l’artesania al nostre país. La globalització, l’arribada massiva de tot tipus de productes de països anomenats del tercer món sense gaire o cap control, ha provocat una greu crisi al sector i molts artesans han hagut d’anar plegant, i les vocacions no s’estan renovant.
La manca de sensibilitat de les diferents administracions a l’hora de regular el sector, de desenvolupar la legislació i el sistema tributari d’acord amb les seves realitat i possibilitats, així com l’absència de polítiques de protecció del sector envers els productes esmentats més amunt, han també contribuït en gran mesura en la crisi permanent de l’artesania.
Potser l’exemple més clar, on es veu això, són les fires, que tot i continuar mantenint la denominació d’artesania com un dels seus trets distintius, s’han buidat d’artesans i s’han omplert de parades que revenen productes de tot tipus fabricats a l’altra punta del món no se sap ben bé amb quines condicions laborals ni amb quins controls ambientals, i malgrat això, tant artesans com revenedors són tractats de la mateixa manera, tant pel que fa a la legislació tributària com en les taxes municipals, per exemple.
En el context actual de saturació ambiental, d’alerta de canvi climàtic, on s’estan prenent compromisos a diferents nivells, local, nacional i internacionals per reduir les emissions de CO2, entenent que el gran transport internacional de mercaderies és un factor més de grans emissions, no són poques les veus que recomanen reduir-lo i potenciar el consum  i producció de proximitat, del qual l’artesania n’és un clar exponent.
Tot i que sabem que les capacitats d’un Ajuntament per canviar aquest paradigma són limitades, també pensem que totes les accions que es facin en aquest sentit  constitueixen un altre gra de sorra per col·laborar-hi. Aquest Ajuntament ha pres iniciatives importants que van en aquesta direcció, i que aplaudim, com prendre compromisos per fer la transició cap a un model de producció d’energia renovable i distribuïda, o optar per implantar la recollida de residus porta a porta.
Per tot això animem l’Ajuntament que consideri de continuar amb les petites accions i mesures que contribueixin al canvi de paradigma, i que consideri d’adoptar les mesures que estan al seu abast per tal de donar suport i promoció a l’artesania, especialment l’artesania d’ofici, no alimentària:
1-    Eximir de les taxes municipals en fires i mercats als artesans que fan i venen directament els seus productes sense intermediaris. Donant-los, a més, un lloc central a la fira.
2-    Estudiar la possibilitat d’habilitar un espai per artesans no alimentaris que facin i venguin els seus productes als mercats setmanals del dilluns i del dissabte, sobretot en dates que coincideixin amb festes o ponts, amb la possibilitat d’establir-ne un calendari anual.
3-    Agilitzar tan com sigui possible els tràmits municipals per a la participació d’artesans en fires i mercats, i habilitant també tots els sistemes electrònics tenint en compte la reducció de la càrrega ecològica que suposa l’eliminació de l’ús de paper.
4-    Promoure els intercanvis culturals i d’ofici entre artesans i amb la població amb exposicions, xerrades i tallers, comptant amb la col·laboració dels artesans del poble i comarca.
5-    Reduir o eximir als artesans de les taxes municipals en locals comercials.
6-   Donar suport i promoure els canvis legislatius que afavoreixin una millor regulació i protecció del sector i que en permetin la subsistència.
7-    Fer difusió de totes les accions que faci aquest Ajuntament.

 

Santa Coloma de Farners, 25 d’abril de 2017.

dilluns, 24 d’abril del 2017

Abans del ple del 25 d'abril, L'aigua



Us adjuntem la segona perquè li pugueu donar un cop d’ull abans del ple i, si  us és d’interès, escolteu els comentaris de totes les vostres representants al consistori.

Aquesta moció demana al ple crear una nova ordenança sobre l’estalvi d’aigua al nostre municipi. Aquest tipus d’ordenança ja està implementada en 50 municipis del nostre país, i té com a model la desenvolupada per la Xarxa de municipis de la Diputació de Barcelona.


 MOCIÓ PER L’ESTALVI D’AIGUA A SANTA COLOMA DE FARNERS

La protecció del medi ambient i la preocupació creixent per assegurar un desenvolupament sostenible, on l’ús racional de l’aigua n’és una part d’importància indiscutible, han esdevingut objectius primordials de l’acció dels poders públics a tots els nivells.

En aquest sentit, el Tractat constitutiu de la Unió Europea estableix el principi fonamental que la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible són elements definitoris de les polítiques de la Comunitat i, per irradiació i efecte del dret comunitari també ho ha de ser la política dels estats membres.

La Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local, atribueix als municipis la potestat de dictar ordenances en l’àmbit de les seves competències (art.4 1a), entre les quals s’inclou la protecció del medi  (art. 25.2.f). Així mateix es reconeix aquesta potestat en la Llei municipal i de règim local de Catalunya (text refós aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, arts. 8.1 a i 66.3 f.).

Dins d’aquest marc s’insereix l’estalvi d’aigua, i és la finalitat d’aquesta normativa vetllar per l’estalvi eficient i per l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és.  De fet, malgrat que la majoria de ciutats catalanes tenen sistemes de proveïment modern, l’experiència demostra que l’augment de l’oferta d’aigua no resol indefinidament aquest problema. A aquest efecte, es regula la incorporació d’instal·lacions i mecanismes d’estalvi d’aigua en els edificis i altres construccions per tal de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati, de manera que es contribueixi a fer-ne un ús racional.

Fer un ús racional de l’aigua equival a estalviar-ne i fa extensiva aquesta accepció als conceptes d’aprofitament, reaprofitament i reutilització. D’aquesta manera, a cada activitat que requereix consum d’aigua s'hi ha de destinar la que hi cal, amb una qualitat i característiques que corresponguin a l’ús que se’n vol fer. Cal entendre, doncs, aquesta diferenciació de l’aigua en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, ben entès que podem trobar usos que no requereixin emprar-ne d’aquestes característiques (com la destinada a regar parcs i jardins, a netejar interiors, exteriors i eines de treball, o la pròpia per omplir els dipòsits dels inodors, entre d’altres).

L’objectiu de la protecció i preservació del medi no pot anar contra ell mateix ni en detriment d’altres objectius com la protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, per cap concepte no s’ha de permetre que aquesta aigua no potable comporti un risc o un perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi natural.

La demanda creixent de l’aigua va indissolublement lligada a l’augment del nombre d’habitants, fet que implica la sobreexplotació dels recursos hídrics, amb el consegüent greuge per al medi. Per això, cal establir una base normativa que permeti l’ús correcte i l’estalvi d’aquest recurs. Amb aquest objectiu, la present regulació ha d’aplicar-se sobre la base de l’evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia disponible amb els materials menys nocius per al medi.

Totes les mesures d’estalvi d’aigua requereixen una mínima comptabilitat del recurs hídric. Sense conèixer la quantitat d’aigua que introduïm a la xarxa de distribució és impossible valorar l’eficàcia de l’estalvi; per això, hem de considerar absolutament imprescindible la instal·lació de comptadors a tots els nusos o llocs clau de la distribució. Sense aquest pas previ resulten superflus tots els altres, perquè, ni que es tracti de mesures de compliment obligatori, sense una comptabilitat bàsica de l’aigua serem incapaços de comprovar els seus resultats.

Com és obvi, l’objectiu d’aquesta normativa no pot assolir-se tan sols amb l’aprovació de la present ordenança. Per complir-la cal un procés en el temps i en l'espai, ja que les dificultats per implantar-la varien entre uns llocs i uns altres, en funció dels condicionants previs. Per això, als annexos B i C es descriuen i estableixen les prioritats entre les diverses accions a prendre, jerarquitzades de manera que, sense complir les bàsiques, les més avançades perden part de l’efectivitat o resulten simplement irrellevants.

Aquesta ordenança d’estalvi d’aigua considera les diferents formes d’estalvi potencials que els municipis poden adoptar, per la qual cosa es proposa a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners que prengui els següents:



ACORDS:

1.    Lliurar el model d’Ordenança d’estalvi d’aigua que annexem als serveis tècnics de l’Ajuntament perquè en el termini més curt de temps estudiïn la implementació d’aquesta ordenança en el nostre municipi.

2.    I, alhora, facin el calendari oportú per tal d’incorporar-la a les Ordenances previstes per al pròxim any.


Santa Coloma de Farners, 25 d’abril de 2017.



Abans del Ple del 25 d'abril - Paradisos Fiscals



Demà el nostre grup municipal presenta tres mocions al ple del mes d’abril.

Us adjuntem la primera perquè li pugueu donar un cop d’ull abans del ple i, si  us és d’interès, escolteu els comentaris de totes les vostres representants al consistori.

Aquesta moció és part d’una campanya de OXFAM-INTERMON i pensem que és una molt bona iniciativa.


Moció per comprometre al nostre Ajuntament a no contractar empreses que operen en paradisos fiscals.

Els paradisos fiscals són els forats negres de la fiscalitat. A través d’aquests paradisos, desapareixen milers de milions d’euros que haurien de destinar-se a finançar polítiques socials i serveis públics necessaris per a la ciutadania, especialment per a les persones més vulnerables. També tenen altres impactes socials negatius: destrueixen ocupació, agreugen crisis econòmiques, etc.
No és just que empreses que desvien beneficis a paradisos fiscals es puguin beneficiar de contractes públics.

Demanem a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners que arribi als següents

 ACORDS:

1. L’Ajuntament del nostre poble es compromet a no contractar cap empresa que operi en paradisos fiscals.
2. Impulsar des del Centre Eix de Negocis una campanya per fer entendre a les empreses que han de ser fiscalment responsables per aconseguir contractes públics.

Santa Coloma de Farners, 25 d’abril de 2017