Sentència favorable a la CUP Farners. Un pas més cap a la transparència

El jutjat dicta sentència favorable a la CUP Farners, el regidor ha de tenir accés a la informació sol·licitada de la Festa Major

En data 16 de maig de 2012, el Jutjat Contenciós Administratiu n.1 de Girona ha emès la sentència referent al recurs d'empara per vulneració de drets fonamentals, que Eloi Ginestà, regidor de la CUP Farners, havia interposat contra l'Ajuntament de Santa Coloma per no subministrar la informació sol·licitada, referent al cost i a l'organització de les festes a la ciutat.

Tot i que la presentació de la demanda va comportar en el seu moment començar a accedir a la informació, aquest accés ha estat ben complicat. Fins al punt que a hores d'ara encara tenim pendents de consultar factures de l'any 2010 per un valor superior a 100.000€, així com els llibres majors de l'any 2011. Aquests llibres són imprescindibles per a saber, precisament, si hi ha factures del 2011 pendents de consultar.

La sentència reconeix el dret a tenir còpia de la documentació sol·licitada, fet que celebrem. Una mesura tan simple ens facilitarà la tasca a totes, especialment a les treballadores municipals . I és que mentre el senyor alcalde argumenta que hi ha pocs mitjans humans disponibles, la realitat és que les traves que col·loca a l'accés a la informació comporten que haguem de recórrer a aquestes treballadores més vegades del que és estrictament necessari. Si no es preocupés tant d'amagar no sabem què, tot seria més fàcil.

La sentència no carrega els costos judicials a ningú, i ja ens sembla correcte. De fet, vam dir al nostre advocat que no les demanés i, si ens haguessin hagut de pagar el procés judicial, hauríem retornat els diners al poble. De fet els diners que ens ha costat presentar la demanda provenen del poble, a través de l'assignació per grup municipal que disposem. Per tant, no seria lògic que el poble pagués dos cops pel mateix. A més a més, si a partir d'aquesta sentència es clarifica la qüestió i podem accedir sense traves a la documentació municipal, seran diners ben gastats.

Finalment, esperem poder acabar d'aclarir les relacions de l'Ajuntament amb una empresa per la qual ha pasat més del 60% de la contractació de festes del 2010, més de 300.000€. Una relació així, continuada en el temps i que ha generat dubtes i controvèrsies en el poble hauria de ser definitivament clarificada.

Valoració del ple ordinari del 14 de maig

En l'últim ple, del passat dilluns 14 de maig, es van aprovar 4 de les 6 mocions que havíem proposat. Ho celebrem! Però cal que destaquem que les 2 que no han estat aprovades feien referència a la participació i a la millora del funcionament de l'Ajuntament (últims paràgrafs). Encara queda molta feina per fer!

Ple ben llarg, més de 3 hores i mitja i això que vam acabar precs i preguntes a tota màquina. I es lògic, 4 grups a l'oposició i 2 al govern dóna per molt, finalment, els convencerem que potser sí que cal un ple cada mes?

S'aprovà iniciar la modificació de la Trama Urbana Consolidada, que defineix a on poden ubicar-se establiments comercials (a favor PSC i CiU, en contra CUP i CPC). Els arguments per votar que no van ser  que si tenim el POUM en modificació, millor esperar a fer-ho tot a la una, i no continuar donant llicències dubtoses o forçades que ens porten després problemes.

S'aprovà la liquidació de les obres de can Gironès (a favor PSC, PP i CiU, amb l'abstenció de la resta). Nosaltres no vam participar en tot el procés i per tant, acceptàvem per bo que no es gastés més del què es va pressupostar. Des d'ERC van mostrar preocupació per partides no executades que després s'haguessin de realitzar. Veurem què passa.

Es va aprovar la moció en defensa dels jutjats presentada per ERC, PSC i CiU (unanimitat), suprimir el registre de parelles de fet, que ha perdut utilitat (unanimitat), les mocions d'ERC demanant la gratuïtat de l'AP-7 (unanimitat) i pel retorn del 0,7% de l'IRPF destinat a fins socials (assentiment). Per contra el PP va haver de soportar el xàfec d'ERC i del govern a la seva proposta per a subvencionar els llibres de text a les escoles públiques (retirada al final) i el nostre xàfec a la moció per fomentar la igualtat, que va ser aprovada amb el vot de PSC, CiU, CPC i PP. Si hi vam votar en contra es perquè no es pot fer una política que sistemàticament ataca les condicions de la dona treballadora i després pretendre fomentar la igualtat amb mocions i plans buits de contingut.

Força més polèmica va ser la discussió de la proposta d'ERC, finalment retirada, per a subvencionar aquells a qui el PP ha apujat l'IBI (un 6% a la meitat més cara). Tot i que la proposta que ERC presentaven millorava la presentada al març, no vam entrar en la discussió després de manifestar que no es pot pretendre subvencionar a qui ho pot pagar, mentre gent que la passa ben magra no rebrà un duro. El govern no es mostrà molt disposat, per la dubtosa legalitat de tot plegat i perquè, veient com van les coses, potser sí que acabarem necessitant aquests diners.

De les mocions presentades per la CUP, 4 aprovades: a favor de la gestió pública de l'aigua i contra la privatització d'Aigües Ter-Llobregat (CUP i ERC a favor, PP en contra), per la insubmisió fiscal (on el PP va trencar la unanimitat), de suport a la campanya #novullpagar (ERC, CPC i CUP a favor, PP en contra) i per la supressió de les pilotes de goma (on l'abstenció del PP va tornar a trencar la unanimitat).

I finalment, de les dos mocions que vam presentar per a anar avançant en participació, vam retirar la que demanava un procés participatiu sobre les ordenances fiscals (sembla mentida que es vulguin trobar tants problemes i tan poques solucions) i es va tombar la que proposava la creació de dues comissions informatives (a favor CUP i CPC, en contra PSC i CiU).

El tema de la manca de participació comença a ser preocupant i amb més matisos del què pot semblar a priori. El regidor de participació no troba complicitats amb Sopa de Pedres, que el dirigeix a la Federació d'Entitats, per a muntar el grup promotor del Consell de Poble. I és que consideren que ells no són representatius de res, que ho és la Federació on participen. Lògic, no? 

Des de la CUP li vam demanar que ens passés la proposta que presentà l'empresa contractada per crear el Consell de Poble, al què respongué que no seria just per als altres grups fer-nos-la arribar a nosaltres i no als demés. No se li devia ocórrer que també la podia enviar a tothom...

El regidor de Barris anuncia que retardarà l'inici de les reunions amb veïns perquè no es solapi el procés amb la creació del Consell de Poble. No sabem si això és perquè el de Participació no vol que se li tregui protagonisme o perquè l'empresa pensa que se li acabarà la feina massa d'hora..., però el resultat es que tenim al regidor del govern més disposat, que ha dit que retardarà les reunions amb els veïns.

Al portaveu d'ERC, ex-regidor de participació la passada legislatura, li vam haver d'explicar per a què servien les comissions informatives. I clar, que pretengui donar-nos lliçons quan es fa cada cop més notori que en 4 anys no va aprendre tot el que hagués pogut amb el càrrec que tenia, té la seva gràcia. Clar, si de la teoria de la participació s'hagués passat més a la pràctica, ara ens podria explicar moltes més coses. En fi, seguirem intentant-ho.

Moció que presenta la Cup per tal que l'Ajuntament doni suport a la campanya #NO VULL PAGAR

En els últims dies milers de persones han participat en la campanya #novullpagar. Aquesta, que va néixer de manera espontània impulsada per ciutadans i ciutadanes que van dir que ja no volien pagar més peatges, ha anat sumant adeptes progressivament.

L'existència de peatges al nostre país és absolutament desproporcionada (67% d'autopistes de peatge per una mitjana estatal del 20%), alhora que provoca severs impactes sobre el medi i la ciutadania catalanes:

- Provoca un impacte econòmic greu, del què en dóna la mesura que 7.000 quilòmetres d’autopistes a l’Estat francès donin els mateixos beneficis que 700 quilòmetres al Principat. Aquest benefici va a parar a mans de l'empresa Abertis, participada majoritàriament per la Caixa, sent-ne president Salvador Alemany Mas, que alhora presideix el Consell Assesor del Govern de la Generalitat.

- Provoca un impacte social considerable, exemplificat en els 65 morts des del 2008 en una N-II que porta vint anys desdoblant-se. Cal considerar que aquest desdoblament és la contrapartida a l'allargament de concessions que es ve practicant: si en origen es fonamentà l'existència del peatge pel cost de la seva construcció, en el cas de l'AP-7, els 34 anys de concessió finalitzats al 2004 ja han pagat amb escreix els 21 milions d'euros que va costar. L'allargament fins al 2021 deixarà com a resultat uns beneficis estimats per a Abertis de 682,2 milions d'euros.

- Provoca un impacte ambiental extraordinari en unes comarques ja ben urbanitzades, al forçar a desdoblar o duplicar infraestructures existents, en comptes de rendibilitzar la xarxa, eliminant peatges, i invertint en un altre model de mobilitat, més eficient i sostenible, basat en el transport públic col·lectiu, especialment el tren.

Considerant, per tant, que l'existència dels peatges suposa un esforç econòmic desmesurat per a les catalanes, que la seva existència només beneficia a una minoria empresarial ben connectada, que tenen per torna uns efectes socials i ambientals considerables i que impedeixen el debat per a un altre model de mobilitat.

Considerant alhora que aquests fets han generat un sentiment d'indefensió, alhora que una plena consciència d'injustícia, motivant que una part de la societat catalana opti per mesures de legítima desobediència civil, enfront del qual el Govern de la Generalitat esgrimeix una llei d'origen franquista per a amenaçar amb multes de 100€ a aquells que es neguin a pagar el peatge.

I considerant, finalment, que l'Ajuntament, com a institució representativa té el deure moral de posicionar-se a favor dels drets de les seves conciutadanes, el grup municipal de la CUP proposa al Ple de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners l'adopció dels següents acords:

– Instar al Servei Català de Trànsit a no tramitar les denúncies de les empreses concessionàries vers les conductores que es neguin a pagar el peatge.

– Mostar la seva comprensió i suport a la mobilització de #novullpagar del 20 de maig, solidaritzant-se amb el conjunt de colomenques que puguin participar en les caravanes que s'organitzin aquell dia.

– Fer els passos necessaris per exigir a Abertis que, mentre les obres de desdoblament de l’NII no estiguin finalitzades, el tram d’autopista que els ciutadans de les comarques gironines ens veiem obligats a utilitzar com a alternativa sigui gratuït.

– Reclamar al Govern de la comunitat autònoma catalana i al govern estatal que ordenin a Abertis el desmantellament de tots els peatges en aquells trams d’autopista en què ja s’ha amortitzat la inversió que aquesta companyia va fer en la seva construcció.

Valoració del ple, 24 d'abril. Segur que volem més deute?

En l'aprovació dels pressupostos per enguany, es va preveure un seguit d'inversions que es financiarien via crèdit, que sumaven 797.101€. Aquest ple, extraordinari i urgent, tenia com a únic punt aprovar l'única oferta que hi havia sobre la taula: un préstec a 10 anys amb un tipus d'interès d'Euribor+3,95. El punt es va aprovar amb els vots de PSC i CiU, l'abstenció d'ERC i el vot contrari de CPC i CUP.

La proposta que vam fer al ple fou que no es tirés endavant el préstec. Almenys de moment. Per dues raons:

• La primera, perquè des de l'aprovació dels pressupostos al desembre hem vist tota la bateria de lleis i decrets fets pel govern espanyol. I que aquest no només suposen una violació sistemàtica de l'autonomia local sinó que estan canviant les regles del joc que havíem tingut fins ara. La Llei d'Estabilitat Pressupostària podria inclús canviar la manera de comptar les coses. En aquestes condicions, i si bé el nivell d'endeutament actual no hauria de ser preocupant, demanàvem un gest de prudència en el sentit de no condicionar necessitats futures per préstecs actuals.
• La segona, que el volum del romanent de tresoreria del 2011 (408.000€) i el crèdit disponible de l'any anterior, si bé és veritat que no cobrien tota la inversió prevista, si que en podien finançar una bona part. Al fer-ho, empraríem recursos propis en comptes de recursos aliens, i podríem començar com a mínim una part de les inversions alhora que podríem evaluar millor la situació econòmica i legal.

Evidentment, la proposta fou rebutjada en base a dos arguments: el primer, exposat per ERC, es que el govern ja havia prioritzat les seves inversions al fer el pressupost i que aquest ple era un mer tràmit. El segon, exposat pel govern, que no es podia paralitzar tot, i que, nosaltres que podíem, teníem la responsabilitat de continuar invertint. De fet, no fer-ho, assumir un discurs de retallades, era més propi de discursos de dretes.

Però, què pagarem amb aquest crèdit? Arranjament de vies públiques (404.000), remodelació de l'Auditori (210.151), projectes tècnics d'Urbanisme (60.000), reforma de l'Escorxador (58.550), arranjament de camins (25.000), projecte museogràfic de la Casa de la Paraula (25.000) i millora de l'enllumenat (15.000). Tot i que hi ha temes importants, no n'hi cap d'urgent o indispensable.

I, de fet, assumint que les partides petites podríem realitzar-les amb recursos propis, la discussió està en les tres grosses:

• Les vies públiques es refereixen a una sèrie de carrers del centre (St. Dalmau, Hospital, Batlle i altres). És veritat que cal arreglar-los, però també que no és la trama comercial o urbana més important. Hi han 70.000 de subvenció i un crèdit disponible del 2011 de 108.634€.
• L'Auditori, ja en funcionament, comptarà amb 24.000€ de recusos propis i 56.800 de crèdit disponible. La inversió la defineix el govern com a sonorització.
• Els projectes d'urbanisme, si es refereixen al POUM, podem convenir que simplement no hi ha cap pressa, ara no hi ha pressió urbanística.

Per tant, no recórrer al préstec no implica “parar-ho tot” ni pretendre modificar el què es va aprovar en el pressupost, sinó simplement donar-li un altre ritme. Perquè el principal problema és que el préstec, un cop fet, no quedarà més remei que pagar-lo. I sí, haurem fet les obres, però haurem augmentat el deute fins al 71% del pressupost.

I sense oblidar que el deute, que pot ser raonable en determinades condicions, no és una solució innòcua. En absència de banca pública, és simplement negoci per a entitats privades. Que en comptes de potenciar la bona gestió dels recursos, i gastar allò que podem gastar perquè ho tenim, estimula l'especulació sobre els recursos futurs. Els podrem pagar perquè generarem recursos en el futur. El préstec hipoteca, per tant, el futur de les nostres finances i obliga a generar més recursos per a pagar els interessos del mateix. Si avui tenim impostots i taxes altes, les haurem de continuar tenint altes. Si avui els sous de les treballadores són baixos, baixos hauran de continuar en el futur.

I si estiguéssim parlant de coses essencials o urgents (fer uns nous pous per l'abastament d'aigua, per exemple) o d'inversions productives (és a dir, que es pagaran a sí mateixes), doncs cap problema. Però no és el cas, podríem començar a pensar en termes diferents per a encarar les inversions. Pensar, per exemple, que hem de començar a construir una economia no expansiva, sinó centrada en les necessitats humanes. Si volem fer inversions hem de ser capaços de generar recursos. Començant, per exemple, per retornar a les arques públiques el què mai s'hauria hagut de privatitzar.