Això sembla un altre rotllo però segur que no, continueu llegint segur que us agradarà...
El passat 2 de juny es va celebrar a Sant Pere de Ribes la primera assemblea nacional de dones de la CUP. Va ser una diada molt especial en la que vam poder gaudir de la companyia d'altres dones d'arreu del territori. Vam participar unes 100 dones entre militants i simpatitzants i vam poder comprovar que el nostre format és el del debat en grups temàtics i no pas el format de plenàries que és un estil molt dur i poc participatiu.
Tenim previst fer el retorn més tard però he volgut fer aquesta entrada i deixar-vos la primera intervenció de l'acte polític que vaig fer en nom de totes.
Una abraçada, boniques, continuem!
D’on venim i on som
Venim d’una llarga lluita, una lluita que comença amb la mateixa història de la
nostra espècie.
Hem passat per segles on el patriarcat s’ha anat
enfortint fins a arribar al segle de la penombra on la Il·lustració ens va
condemnar a l’espai domèstic i ens va negar tots els drets que la revolució
francesa, burgesa i patriarcal, va lliurar tranquil·lament als homes quan van ser les dones les que
anaven en primera línia el 14 de juliol de 1789.
Tota la nostra saviesa ancestral va voler ser cremada
en les fogueres de les bruixes i vam quedar relegades a fer-nos càrrec de les tasques reproductives no remunerades.
Així el capitalisme es va apropiar dels nostres cossos per desenvolupar-se fins
a convertir-se en una eina potentíssima de dominació.
Però nosaltres hem representat i representem la
dignitat de la lluita continuada per la reivindicació dels nostres drets i
llibertats.
No sabem el que significa la derrota perquè som dones
i sabem resistir i continuar endavant com van fer les nostres companyes
sufragistes, les companyes obreres de la indústria tèxtil, les companyes durant
la guerra civil, les mares i àvies de la
plaça de Mayo, les kurdes i milers d’exemples propers i llunyans.
Al nostre país la revolució industrial va significar que les
treballadores del tèxtil català van haver d’enfrontar duríssimes condicions
laborals però, malgrat això, les nostres companyes van participar de totes les
lluites veïnals i obreres que es van desenvolupar durant el segle XIX i el XX.
Hem lluitat i continuem lluitant pels drets laborals,
pels drets polítics i civils, pel dret a l’avortament lliure i gratuït, per viure
la nostra sexualitat com ens doni la gana, i també per la coresponsabilització
en les tasques de cura. En definitiva hem participat i continuem participant de
totes les lluites que ens portin a la plena assumpció de la nostra identitat de dones.
Aquest any hem commemorat el 72è aniversari de la vaga
protagonitzada per les treballadores de la fàbrica tèxtil Bertrand i Serra de Manresa que el 25 de gener de 1946 van aturar les
màquines i es van declarar en vaga. Les treballadores van resistir la intervenció
i la repressió de la policia armada i finalment van aconseguir les seves
reivindicacions.
Enguany hem tornat a sortir el 8 de març per
reivindicar-nos com a hereves de les bruixes.
Nosaltres les cuidadores i donadores de vida, les que
no sabem que significa rendir-se, les imprescindibles, avui hem fet un exercici
que ens ve de lluny, ens ve de la Querella de las Mujeres, dels Salons del
segles XVII i XVIII, de tots els treballs i de totes les lluites compartides
durant segles de patriarcat.
Avui continuem desenvolupant, mitjançant la paraula,
el nostre projecte més estimat: parlar de vida i és per tot això, que us
convidem a totes a continuar parlant de vida.
Sant Pere de Ribes, 2 de juny de 2018
