Intervenció de
la CUP-Farners referent a la Moció per aturar la suspensió de l’autonomia de
Catalunya
Entenem
que la moció focalitza molt en la defensa de l’autogovern, ho podem entendre si
es tracta de recollir més suports. Tanmateix, considerem que fa falta una
reflexió que situí com a tema central que tot això no és només un tema
democràtic sinó de repressió del projecte nacionalista espanyol als pobles
sense estat que volen independitzar-se. En aquest sentit, convé remarcar que el
que hem de defensar és l’exercici de la independència i la proclamació de la
República, no les institucions d’autogovern autonòmiques.
Per altra
banda, nosaltres proposaríem esmenar el punt 3. Proposem el següent redactat:
• Emplacem a la ciutadania a treballar per donar una resposta col•lectiva, social i política, auto organitzant-se per fer front a l’aplicació de l’article 155.
Els grups municipals van entendre que
s’havia de votar amb el redactat enviat per l’AMI i l’ANC, nosaltres vam votar
a favor però fent constar que al nostre
entendre la moció es queda curta hem de parlar clar i alt: SOM UNA NACIÓ! REPÚBLICA ARA!
El PSC va votar en contra.
Intervenció de la CUP-Farners en el torn de precs i preguntes.
En la passada comissió informativa el
nostre grup municipal va comentar i demanar a la resta de grups que es
posicionessin en relació a la Declaració d’Independència firmada pels grups parlamentaris
de JxS i la CUP el passat 10 d’octubre, entenent que des del municipalisme
podem donar suport al nostre govern durant els difícils dies que tenim al
davant.
La fórmula per fer-ho quedava a
discreció del ple. Durant aquest mes i durant aquesta setmana han passat moltes coses i molt greu
totes, tan greus que, al nostre entendre, justifiquen que el nostre ple
s’adhereixi formalment a la Declaració. Aquest matí l’Alcalde ens demanava que
deixéssim aquesta adhesió per més endavant, per quan? En la conversa que hem
mantingut hem parlat de Rosa Parks i més tard he escoltat la conferència que
l’Àngela Davis va pronunciar el 9 d’octubre al Centre de Cultura Contemporània
de Barcelona, totes dues dones ens reafirmen en la convicció que petits actes
portats a terme amb fermesa, claredat i convicció son les grans armes que
disposem per fer front a un estat demofòbic i autoritari com és el cas de
l’estat espanyol.
Nosaltres ens manifestem totalment en
contra de la posició de deixar per més endavant la nostra adhesió i demanem a
la resta de grups que expressin la seva opinió sobre aquest punt. Per la nostra
banda ens adherim a la Declaració. Ho fem formalment en aquest ple, demanem al
senyor secretari que així ho faci constar en acta juntament amb el text que a
continuació passo a donar lectura:
Al poble
de Catalunya i a tots els pobles del món.
La justícia i els drets humans individuals i
col•lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la
legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya,
són la base de la constitució de la República catalana.
La nació catalana, la seva llengua i la seva
cultura tenen mil anys d’història. Durant segles, Catalunya s'ha dotat i ha
gaudit d'institucions pròpies que han exercit l’autogovern amb plenitud, amb la
Generalitat com a màxima expressió dels drets històrics de Catalunya. El
parlamentarisme ha estat, durant els períodes de llibertat, la columna sobre la
qual s'han sustentat aquestes institucions, s’ha canalitzat a través de les
Corts Catalanes i i ha cristal•litzat en les Constitucions de Catalunya.
Catalunya restaura avui la seva plena sobirania,
perduda i llargament anhelada, després de dècades d'intentar, honestament i
lleialment, la convivència institucional amb els pobles de la península
ibèrica.
Des de l’aprovació de la Constitució espanyola de
1978, la política catalana ha tingut un paper clau amb una actitud exemplar,
lleial i democràtica envers Espanya, i amb un profund sentit d’Estat.
L’estat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb
la denegació del reconeixement de Catalunya com a nació; i ha concedit una
autonomia limitada, més administrativa que política i en procés de
recentralització; un tractament econòmic profundament injust i una discriminació
lingüística i cultural.
L’Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament i el
Congrés, i referendat per la ciutadania catalana, havia de ser el nou marc
estable i durador de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Però va ser
un acord polític trencat per la sentència del Tribunal Constitucional i que fa
emergir noves reclamacions ciutadanes.
Recollint les demandes d’una gran majoria de
ciutadans de Catalunya, el Parlament, el Govern i la societat civil han demanat
repetidament acordar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.
Davant la constatació que les institucions de
l’Estat han rebutjat tota negociació, han violentat el principi de democràcia i
autonomia, i han ignorat els mecanismes legals disponibles a la Constitució, la
Generalitat de Catalunya ha convocat un referèndum per a l’exercici del dret a
l’autodeterminació reconegut en el dret internacional.
L’organització i celebració del referèndum ha
comportat la suspensió de l’autogovern de Catalunya i l’aplicació de facto de
l’estat d’excepció.
La brutal operació policial de caire i estil
militar orquestrada per l’estat espanyol contra ciutadans catalans ha vulnerat,
en moltes i repetides ocasions, les seves llibertats civils i polítiques i els
principis dels Drets Humans, i ha contravingut els acords internacionals
signats i ratificats per l’ Estat espanyol.
Milers de persones, entre les quals hi ha centenars
de càrrecs electes i institucionals i professionals vinculats al sector
de la comunicació, l’administració i la societat civil, han estat investigades,
detingudes, querellades, interrogades i amenaçades amb dures penes de presó.
Les institucions espanyoles, que haurien de
romandre neutrals, protegir els drets fonamentals i arbitrar davant del
conflicte polític, han esdevingut part i instrument d’aquests atacs i han
deixat indefensa la ciutadania de Catalunya.
Malgrat la violència i la repressió per intentar
impedir la celebració d’un procés democràtic i pacífic, els ciutadans de
Catalunya han votat majoritàriament a favor de la constitució de la República
catalana.
La constitució de la República catalana es
fonamenta en la necessitat de protegir la llibertat, la seguretat i la
convivència de tots els ciutadans de Catalunya i d’avançar cap a un Estat de
dret i una democràcia de més qualitat, i respon a l’impediment per part de
l’estat espanyol de fer efectiu el dret a l’autodeterminació dels pobles.
El poble de Catalunya és amant del dret, i el
respecte a la llei és i serà una de les pedres angulars de la República.
L'estat català acatarà i farà complir legalment totes les disposicions que
conformen aquesta declaració i garanteix que la seguretat jurídica i el manteniment
dels acords subscrits formarà part de l'esperit fundacional de la República
catalana.
La constitució de la República és una mà estesa al
diàleg. Fent honor a la tradició catalana del pacte, mantenim el nostre
compromís amb l’acord com a forma de resoldre els conflictes polítics. Alhora,
reafirmem la nostra fraternitat i solidaritat amb la resta de pobles del
món i, en especial, amb aquells amb qui compartim llengua i cultura i la regió
euromediterrània en defensa de les llibertats individuals i col•lectives.
La República catalana és una oportunitat per
corregir els actuals dèficits democràtics i socials i bastir una societat més
pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària.
En virtut de tot el que s’acaba d’exposar,
nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure
exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la
ciutadania de Catalunya,
CONSTITUÏM la República
catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
DISPOSEM l’entrada en vigor de la Llei de
transitorietat jurídica i fundacional de la República.
INICIEM el procés constituent, democràtic, de base
ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.
AFIRMEM la voluntat d’obrir negociacions amb
l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de
col•laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser,
necessàriament, en peu d’igualtat.
POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional
i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana i
la proposta de negociacions amb l’estat espanyol.
INSTEM a la comunitat internacional i les
autoritats de la Unió Europea a intervenir per aturar la violació de drets
civils i polítics en curs, i a fer el seguiment del procés negociador amb
l’Estat espanyol i ser-ne testimonis.
MANIFESTEM la voluntat de construcció d’un projecte
europeu que reforci els drets socials i democràtics de la ciutadania, així com
el compromís de continuar aplicant, sense solució de continuïtat i de manera
unilateral, les normes de l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les de
l’ordenament de l’estat espanyol i de l’autonòmic català que transposen aquesta
normativa.
AFIRMEM que Catalunya té la voluntat inequívoca
d’integrar-se tan ràpidament com sigui possible a la comunitat internacional.
El nou Estat es compromet a respectar les obligacions internacionals que
s’apliquen actualment en el seu territori i a continuar sent part dels tractats
internacionals dels quals és part el Regne d’Espanya.
APEL•LEM als Estats i a les organitzacions
internacionals a reconèixer la República catalana com Estat independent i sobirà.
INSTEM al Govern de la Generalitat a adoptar les
mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat d’aquesta Declaració
d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i
fundacional de la República.
FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i
ciutadanes de la República catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens
hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les
inspiracions col•lectives.
Els legítims representants del poble de Catalunya:
Barcelona, 10 d’octubre de 2017
Aquest és el text de la declaració d'independència de Catalunya, signat pels diputats de Junts pel Sí i la CUP.
