Bon vespre a
totes i a tots, gràcies per ser-hi, per ser-hi avui i sempre!
El nostre parlament serà breu. No és una
diada pels partits polítics sinó per reivindicar la llibertat de les nostres
preses polítiques, de les nostres exiliades i en definitiva per reivindicar la
falta de democràcia de l’estat espanyol que té empresonat a tot un país.
Totes les nostres preses, exiliades i encausades estan acusades de delictes com
rebel·lió, sedició, terrorisme, la terrible repressió afecta tant a
personalitats polítiques, entitats, com els membres dels CDR’s, artistes i milers
de persones que estan citades a declarar per defensar la democràcia directa.
L’aparell de l’estat espanyol vol aconseguir la desmobilització i la desmemoria de
les catalanes i dels catalans perquè la passada tardor vam ser realment els
protagonistes de la nostra història i això els hi fa molta por. Aquest dimarts
11 de setembre ho vam tornar a fer, vam tornar a donar una lliçó de com fem nosaltres les
reivindicacions: de forma massiva, valenta, solidària i no violenta.
Un poble mobilitzat i organitzat és imparable, ho vam demostrar el 29 i el 30 de
setembre, l’1 d’octubre, el 3 d’octubre, el 8 de novembre, el 21 de desembre de
2017 i així hem continuat durant tot aquest temps i per això cal continuar
combatent la repressió i qualsevol forma de processisme que ens segresti amb
pràctiques autonomistes. El nostre camí ja l’hem dissenyat conjuntament: ara hem
de generar autoorganització i mobilització popular per desenvolupar la
República Catalana.
La por que l’estat espanyol vol que sentim ja l’hem perdut, no tenir por
significa plantar cara als seus jutges i els seus tribunals defensant la
voluntat emanada del referèndum legal de l’1 d’octubre. Cap campanya de la por
i del desprestigi ni les mencions al nostre “aquelarre” de l’11 de setembre ens
faran donar cap pas enrere, no defallirem.
El judici polític que aviat es desfermarà contra tot un poble serà un
judici que ajudarà a visibilitzar el caràcter demofòbic i corrupte del règim
del 78. No hem d’anar a defensar-nos sinó a acusar el règim i aquesta acusació
ha de ser col·lectiva, ens acusen a totes i som totes les que hem de respondre.
Davant l’actitud demofòbica del regne reivindiquem la desobediència civil com a
eina fonamental. La imatge de la Rosa Parks asseguda sola i essent maltractada
pels blancs que no la volien a l’espai reservat per a ells és la vívida imatge d’aquesta
desobediència civil. Aquest és el nostre camí.
El passat 1 d’octubre el poble hi vam posar el cos i hi vam posar l’ànima.
Ara n’hem de defensar el mandat i, com diu en Jordi Cuixart, això vol dir estar
preparades per més empresonaments si cal. Qui no estigui disposat que faci un
pas al costat perquè el regne, ja ho sabem, mai negocia. Per tant només la
República portarà la llibertat.
El nostre poble ho té claríssim, i així ho continua demostrant dia rere dia, mes rere
mes, no farem ni un pas enrere, la República Catalana i la nostra sobirania són
innegociables, i aquesta és l’única opció que tenim.
A les preses, a les exiliades, a les
encausades, al poble català: Ni oblit ni perdó!
Visca la
República de totes! Visca la terra!
Lliure!
Farners de
la Selva, 15 de setembre de 2018.
