Bon
dia República,
Malauradament la ideologia és cosa de poca gent. La
immensa majoria no saben on s’han d’ubicar perquè, malgrat els seus
comportaments, les seves actituds i les seves aportacions al dia a dia dels
governs els ubiquen en un lloc ben concret, es resisteixen a ser considerats
membres d’un determinat “club” ideològic.
Potser la falta de formació política els permet
aquesta resistència i també potser caldria que els hi recordéssim o els hi
féssim arribar una petita història de l’assemblea nacional francesa del 1789 on
es van configurar les dretes i les esquerres.
L’origen històric
d’aquesta oposició s’ha de buscar en el fet de la ubicació geogràfica dels
delegats amb diferents orientacions doctrinals en l’assemblea nacional francesa
d’agost i setembre de 1789. A la dreta estaven ubicats els diputats partidaris
del veto reial (aristocràcia i clero) i a l’esquerra els diputats que
s’oposaven al veto reial, gairebé tots pertanyents al Tercer Estat. A la dreta
política se’ls atribueixen els
valors d’autoritat, identitat nacional, ordre, seguretat, tradició i
conservadorisme i a l’esquerra política se’ls atribueixen els valors de progrés, igualtat jurídica,
respecte al que és nacional i autòcton, solidaritat, insubordinació i
reformisme.
I així s’han anat
configurant posteriorment els grups polítics en tots els estats moderns,
recordem que la Revolució Francesa marca l’inici de l’època contemporània on
s’acaba de desenvolupar la revolució industrial, es concreta l’emancipació
d’Amèrica al segle XIX, producte de la mateixa revolució burgesa francesa i a Europa passen diversos
períodes revolucionaris (1830, 1848 i 1870). Alemanya es reunifica i es
converteix en el país més poderós del continent europeu.
El segle XX és un segle convuls travessat per
la revolució russa, per les dues guerres mundials, per la guerra freda
posterior, la guerra de Corea i de Vietnam, per la caiguda del mur de Berlín i
la configuració d’una potència mundial hegemònica: els Estats Units d’Amèrica.
El segle XXI ens
porta nous països emergents que volen disputar-li el centre ideològic,
comercial i industrial però sempre dins el mateix món capitalista. Aquest món capitalista
i globalitzat per l’ús de les noves xarxes socials, pel triomf de la tecnologia
per sobre de les necessitats vitals de la gent, el que no posa al centre la
vida de les persones sinó que les aparca en la persecució del benefici
empresarial.
Aquí la dreta té
una importància vital perquè defensa el benefici empresarial per sobre de qualsevol
interès col·lectiu, deixa l’educació, la sanitat, els serveis a les persones
grans, a les persones vulnerables en mans privades, serveis que sempre seran
deficitaris si realment estan al servei de les persones i no de les empreses.
Com podem dir que defensem l’educació de les nostres filles si les deixem en
mans privades que busquen el benefici i precaritzen les feines i la qualitat
general del servei?
Pensem, reflexionem
i després posem les coses al seu lloc... a vegades no tenim alternatives: hem
de riure per tal de no plorar!
