Informe i valoració del Ple de 23 de gener.

És evident que no sempre serà així, però aquest cop sí que podem dir que fa més feina un regidor de la CUP, que tota la resta del ple plegat.

En primer lloc, es va aprovar el nou Reglament del Servei de Subministrament d'Aigua Potable, en la que ens vam abstenir. Perquè, per una banda, sí que s'ha acceptat la nostra petició d'incloure la obligatorietat de les escomeses especials per a piscines i altres usos sumptuosos. Entre aquests, hi figuren també els jardins, amb el què estem d'acord, però que considerem que necessita un millor redactat. Ara bé, per altra banda, la resta de peticions que vam formular no van ser ateses.

S'aprova també, amb l'acord de tots els grups del ple,  la cessió de terrenys per al centre d'investigació sobre la biomassa, cosa que indica que el projecte va endavant. 

Vam ser la única nota discordant en l'aprovació del plec de clàusules per a la venda de terreny al polígon. I és que no creiem que la rebaixa en el preu i les facilitats de pagament hagin de ser raons tan determinants quan tenim un ajuntament oficialment sense problemes econòmics, però sí amb problemes d'espais i amb els terrenys de la piscina sense pagar. El patrimoni municipal, sorprenentment petit en una ciutat que ha crescut molt en els últims anys, hauria de servir per a cobrir les pròpies necessitats d'equipaments. En opinió de l'alcalde hi ha altres solucions. De moment, però, tenim problemes que fa anys que duren.

Es va aprovar amb 15 vots a favor, 1 abstenció (PSC) i un vot en contra (PP) l'adhesió a l'Assemblea de Municipis per la Independència. L'alcalde no va voler votar de cap manera el cinquè punt, que era per penjar l'estelada al balcó; retallant així la moció que Farners per la Independència proposava. El millor però, fou la intervenció de la senyora García, regidora socialista, a l'hora d'explicar la llibertat de vot del seu grup, en què justificà el seu vot positiu perquè volia que l'alcalde representés també als ciutadans socialistes en aquesta associació. Mostrant que ha entès molt bé que la independència no és només per als independentistes, sinó per al conjunt del país.

Per contra, va ser rebutjada la moció que presentava la CUP per demanar l'abolició de la monarquia, amb els vots en contra de PSC, PP i CiU, mentre Colomencs pel Canvi s'abstenia i era recolzada per CUP i ERC. L'argument contrari del govern era ben simple: no tenen sentit aquestes mocions. Cosa que ens sorprèn quan aquest mateix consistori n'ha aprovat d'altres com la de declarar-se moralment exclòs de la Constitució. És evident que els límits autoimposats de l'autonomisme continuen ben presents.

De les dues mocions que presentàvem sobre habitatge; la primera, per un reglament d'habitatges desocupats, fou rebutjada amb 4 vots a favor (CUP i ERC), 4 abstencions (PP i CPC) i 9 vots en contra (PSC i CiU, el govern). La segona, sobre desnonaments, la vàrem retirar després d'acceptar retirar-ne els punt més conflictius i deixar-la pràcticament en una moció testimonial de rebuig als mateixos. Però ni així. Cal tenir en compte que la del reglament d'habitatges ja venia del ple de setembre i, després de retirar-la, la tornàvem a presentar amb retocs importants que impedien qualsevol mena de dubte legal al respecte. Però ha quedat ben clar que amb els drets dels propietaris, aquesta densa capa de rentistes que hi ha a Santa Coloma, no s'hi juga. I això que en d'altres pobles (des de Girona, a Sant Cugat del Vallès, de Berga a Barcelona), alguna cosa s'ha anat movent i aprovant.

I finalment, cal constatar que tenim un seriós problema de participació. Presentàvem dos mocions al respecte: per a modificar el reglament de participació de forma que les entitats i les veïnes poguessin portar mocions al ple, i per a convocar una audiència pública, per tal que el govern expliqués l'estat de comptes de l'Ajuntament. La primera, la vam retirar perquè estem en un atzucac, i és que tant el Pla Director, acabat formalment a l'octubre però no presentat, i el ROM, suposadament en procés, no hi són. I qualsevol avenç al respecte el govern el vol fer passar per aquí. 

Però va ser en la presentació de la segona moció, la que proposava la convocatòria d'una audiència pública dels compte de l'Ajuntament, on més es va posar de relleu la situació. Fins i tot, abans de poder llegir la moció, l'alcalde ja va començar a respondre'ns dient que es comprometia a fer una sessió explicativa abans de 6 mesos.
Evidentment, des de la CUP li vam acceptar i proposar canviar els 2 mesos que demanàvem a la moció, pels 6 que ell oferia. I llavors ens argumentava que ho presentàvem com una cosa acotada; quan en realitat la resta de punts  de la moció feien referència a què es pactessin, via consens entre els diferents grups, com aniria tot plegat. Però està clar que hi ha qui no sap què vol dir consens. O que no li interessa. Al final 8 vots a favor (tota l'oposició) i 9 en contra (tot el govern).
Algun dubte al respecte?

La CUP Farners denuncia el silenci administratiu de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners després d'haver demanar reiteradament consultar les factures de Festa Major i la Festa de la Ratafia

Data: 23 de gener

Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners

Hora: 7 del vespre

Eloi Ginestà i Vila, regidor de la CUP Farners, representat per Benet Salellas i Vilar, va iniciar el 14 de gener un recurs contenciós administratiu contra la inactivitat de l’Administració davant la concessió pel silenci administratiu d’accés a la informació sol·licitada, després d’haver estat denegada reiteradament.

El regidor de la CUP Farners, Eloi Ginestà i Vila, ha presentat reiteradament instàncies per tal de consultar i obtenir informació en relació a la Festa Major i la Festa de la Ratafia i les empreses contractades per gestionar-la. Davant el silenci administratiu després de 5 mesos d’espera i 5 instàncies presentades, la CUP Farners ha decidit presentar iniciar un contenciós administratiu, ja que és inadmissible l’ocultació d’informació i la manca de respecte envers la tasca desenvolupada per l’oposició.

Per això, us convoquem a assistir a la roda de premsa on s’explicaran més detalladament els motius pels quals la CUP Farners ha considerat necessari iniciar un contenciós administratiu.

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP ARRAN DEL TRASPÀS DE MANUEL FRAGA IRIBARNE

Atès que ahir, 15 de gener del 2012, es va fer pública la notícia del traspàs de Manuel Fraga Iribarne, destacat polític espanyol i un dels darrers càrrecs de responsabilitat del règim franquista;

Atès que Manuel Fraga Iribarne va tenir una responsabilitat destacada en la censura i la repressió política exercida durant els últims anys de la dictadura i en el procés de reforma post-franquista;

Atès que Manuel Fraga Iribarne, com la resta d’alts càrrecs d’aquell període, no han estat mai jutjats ni condemnats com a responsables de les actuacions dutes a terme a l’Estat espanyol en el marc del franquisme;

Atès que aquest fet ha constituït un dels principals impediments per al desenvolupament d’una autèntica transició democràtica a l’estat Espanyol i el trencament de qualsevol lligam entre l’anterior règim polític i l’actual, i suposa un dèficit notable pel que fa a la qualitat democràtica del marc constitucional vigent avui;

Per tot això, el grup municipal de la CUP proposa al Ple de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Denunciar que Manuel Fraga Iribarne, com moltes altres persones que van ocupar càrrecs de responsabilitat durant el franquisme, no hagi estat jutjat ni condemnat per la seva responsabilitat en les actuacions d’aquest règim;

Segon.- Demanar a la Fiscalia General de l’Estat que procedeixi de forma immediata i amb caràcter prioritari a la persecució davant els Jutjats i Tribunals pertinents de totes aquelles persones que van ocupar càrrecs de responsabilitat durant el franquisme per dilucidar les responsabilitats penals en les que haguessin incorregut;

Tercer.- Demanar l’anul·lació dels processos il·legals duts a terme pel franquisme que van conduir a la tortura i assassinat de ciutadanes i ciutadans catalans;

Quart.- Advocar per l’inici d’una autèntica transició política, que condueixi el poble català a un marc realment democràtic pel que fa al reconeixement dels drets individuals i col·lectius;

Cinquè.- Comunicar aquests acords al Parlament de Catalunya, al Congrés espanyol de Diputats i a la Fiscalia General de l’Estat.

MOCIÓ QUE PRESENTA LA CUP INSTANT AL GOVERN DE L’ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA A FI DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I PER ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER A EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS

Donat que amb l'esclat de la crisi i l'increment de l'atur, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet satisfer les seves necessitats bàsiques, amb una taxa d'atur que supera el 20% i, segons dades de Càrites amb mig milió de famílies que han esgotat tots els sistemes d'ajuda.

Donat que segons dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 s'han iniciat a l'Estat espanyol prop de 300.000 execucions hipotecàries. Que només durant el primer trimestre de l'any 2011 s'han produït 15.600 desnonaments a nivell de tot Estat, 290 a la demarcacio de Girona.

Donat que mentrestant això succeeix, les famílies no només s'enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a la condemna financera de per vida, ja que l'entitat bancària interposa una demanda i s'inicia el procés d'execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l'immoble. Si la subhasta queda deserta (fet que en l'actual context de crisi succeix en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l'entitat s'adjudica l’habitatge pel 60% del valor de taxació i segueix reclamant el pagament del deute restant, a banda dels interessos i costos judicials. A les persones en situació d'insolvència, se’ls hi embarguen les nòmines, comptes, amb un llarg étcetera. A banda, de l’embargament a què es sotmet els avalistes. És a dir, a banda de perdre l’habitatge, milers de famílies s'enfronten a una condemna financera de per vida, que es tradueix en l'exclusió social i a l'economia submergida.

Donat que la legislació vigent permet que les entitats financeres s'adjudiquin les vivendes pel 60% del valor de taxació, no és només anòmala i no té comparació en les legislacions d'altres països del nostre entorn, sinó que a més, era desconeguda per les famílies en el moment de firmar els contractes hipotecàris. Fet que s'afegeix a la publicitat enganyosa amb què es van comercialitzar la majoria d'hipoteques, a la sobrevaloració de les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió emprat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.

Donat que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari. I en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l'actual crisi, reben ajudes milionàries que surten dels impostos, sense haver d'assumir cap responsabilitat, al mateix temps que segueixen generant milers de milions de beneficis anuals.

Considerant que tot el què s'ha exposat vulnera l'actual marc jurídic, ja que el dret a l’habitatge és un precepte constitucional, especialment recollit en l'article 47 de la Constitució espanyola, que afirma: “Tots els habitants de l’estat espanyol tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret...” però també en l'article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d'avui s'incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l'article 24 que garantitza la tutela judicial (vulnerat en els processos d'execució hipotecària on es produeix una clara indefensió), així com els compromisos jurídics en matèria d’habitatge assumits per l'Estat espanyol al rectificar tractats internacionals vinculants, com són, entre d’altres: la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11), especialment, a partir de la seva Observació General número 4 -que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat- i la Observació General número 7 -que defineix els desnonaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a l’habitatge.

Considerant que tot el què s'ha exposat depèn bàsicament d'una normativa de competència estatal, però els dramàtics efectes de la qual es concreten en l'àmbit municipal, ja que és als Ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades en la recerca d'ajuda. D’aquesta manera, els Ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fundamental dels seus ciutadans; en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajuda de les persones i famílies empobrides.

Considerant que la pèrdua d’habitatge priva a l'individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l'absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professionalment com familiarment. Fet que es veu agravat quan aquestes famílies inclouen infants.

Considerant que, com a conseqüència de tot el què s'ha exposat, els desnonament -i encara més quan suposen el manteniment d'un deute en forma de condemna financera- comporten alts nivells d'inseguretat que desencaden alteracions de l'ordre públic i la pau social, i considerant que els Ajuntaments tenen l'encàrrec de mantenir la seguretat i l'ordre en el conjunt del territori municipal.

Per tot el què s'ha exposat, la CUP Farners proposa al Ple de Santa Coloma de Farners l'adopció dels següents acords:

• Declarar Santa Coloma de Farners lliure de desnonaments per motius econòmics.  
  
  
• Instar al Govern de l'Estat que aprovi una modificació de la regulació hipotecària que inclogui, amb efectes retroactius, la figura de la dació en pagament, de forma que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquiada.
  
• Donar suport a la recollida de les signatures a favor de la Iniciativa Legislativa Popular que, promoguda per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, entre altres, s'ha impulsat en aquesta línia i que es troba encallada en el Congrés de Diputats.
  
• Instar al Govern a aprovar una moratòria o a implantar les mesures necessàries per a paral·litzar els desnonaments de les famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s'aprovin amb caràcter d'urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d'aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.
  
• Crear una taula de mediació amb els agents socials pertinents per tal d’intermediar entre les famílies amenaçades i l'entitat bancària (o amb el propietari en cas de lloguer) per tal de poder evitar possibles desnonaments.
  
• Establir un protocol d'actuació i assessorament per als Serveis Socials del municipi, que inclogui consulta al Servei d'Orientació Jurídica del Col·legi d'Advocats de Girona, l'elaboració d'informes per al jutjat certificant la situació de precarietat de les persones o famílies afectades i que busqui garantitzar el reallotjament digne de les famílies afectades.
  
• Sol·licitar als jutjats de Santa Coloma de Farners que facin arribar a Serveis Socials i als grups municipals d'aquest ple una relació estadística dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.
  
• Donar trasllat d'aquests acords al Consell de Ministres, i en especial al Ministeri d'Economia i al Ministeri de Justícia, així com als grups parlamentaris del Congrés i Senat, al Parlament de Catalunya, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i a les associacions de veïns del municipi.

MOCIÓ QUE PRESENTA LA CUP PER A LA CONVOCATÒRIA D’UNA AUDIÈNCIA PÚBLICA SOBRE L’ESTAT DE COMPTES I DE CAIXA DE L'AJUNTAMENT

Tots i totes sabem que la situació econòmica que vivim es molt complicada i que, entre molts altres factors, de la salut econòmica de l'Ajuntament dependrà com aniran les coses a la ciutat.

Santa Coloma ha afrontat en els darrers anys importants inversions, com la Piscina, la Casa Museu o l'Auditori, que s'estan pagant, i alhora cal prendre mesures per a afrontar la crisi actual sense reproduir les dinàmiques que ens hi han portat.

Si bé és un dret democràtic dels ciutadans exigir transparència i tenir accés a la informació bàsica del seu ajuntament, també és cert que la implicació i participació de la ciutadania serà un element cabdal per a l’el.laboració de polítiques adequades als temps que corren.

En aquest sentit l'actitud i la decisió de l'Ajuntament en subministrar informació, en crear espais de participació i en fomentar la intervenció ciutadana, poden ser identificades com un dels requisists bàsics, i cal plantejar-se com generem una cultura participativa que permetin a més persones i grups participar en la gestió de la cosa pública, i en trobar respostes als atzucacs amb què ens trobem. 

Si bé podem identificar processos concrets com a objectius a assolir, com la realització de pressupostos participatius, també és cert que cal fer passos que ens permetin arribar-hi. En aquest sentit, i donada la importància que el tema té, el Grup Municipal de la CUP Farners proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

– Que l'Ajuntament convoqui en el termini màxim de dos mesos una Audiència Pública amb l'objecte d'explicar l'estat de comptes de l'Ajuntament, així com les propostes d'inversions i l'estat del deute municipal.

– Que l'espai, la publicitat i l'accessibilitat a la mateixa siguin acordades entre els diferents grups polítics.

– Que es contempli un nombre mínim d'intervencions des del públic, i que aquestes paraules es donin seguint un criteri clar i públic, de consens entre els grups municipals d'aquest Ajuntament.

MOCIÓ QUE PRESENTA LA CUP PER A LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Tenint en compte que promoure la participació ciutadana va ser dit, assumit i/o reclamat per la majoria de grups polítics de l’ajuntament en la constitució del nou consistori l’11 de juny de 2011, i que l’equip de govern actual va incloure la promoció de la participació ciutadana en el seu programa de govern, amb l’assignació inclús d’una regidoria; considerem que, en conseqüència, la promoció de la participació ciutadana és un dels objectius principals d’aquesta legislatura, i que cal fer esforços per millorar els mecanismes de participació ciutadana i per acostar el funcionament de l’ajuntament a la ciutadania, per tal que se’l sentin i facin més seu.

Tenint en compte que aquest ajuntament va aprovar un Reglament de Participació Ciutadana en sessió plenària ordinària el 21 de gener de 2008. Tenint en compte l’article 5 del mateix reglament, que especifica que aquest és una norma transitòria, així com el poc ús que n'ha fet la ciutadania i les limitacions imposades a la participació en el propi reglament.

Tenint en compte els articles 227 i 228 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les Entitats locals, en què es reconeix el dret a intervenir i a ser convocades de les entitats i associacions.

I considerant finalment el fet que les pròpies entitats del nostre municipi han mostrat la seva voluntat d’incorporar temes en les discussions plenàries, el Grup Municipal de la CUP presenta al Ple de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners les següent propostes d’acord de mofificació del Reglament de Participació Ciutadana:

- Incoporar en l’actual reglament el dret a intervenir i a ser escoltades de les entitats i associacions degudament registrades a través dels següents articles:

“Quan a efectes d'ampliar la informació disponible, escoltar la seva opinió o rebre el seu informe sobre un tema concret que sigui presentat a la comissió informativa prèvia al ple, tant pel govern com per algun grup municipal, aquests podran convocar les entitats que considerin convenient. Aquestes exposaran la seva opinió i respondran a les preguntes dels diferents grups de forma prèvia a la discussió de la pròpia comissió.”

“Les entitats que hagin estat convocades i hagin assistit a les comissions informatives, així com aquelles hagin intervingut com a interessades en la prèvia tramitació administrativa d’algun punt de l’ordre del dia d’un ple, podran sol.licitar abans de la celebració del mateix ple el dret a intervenir amb anterioritat a la lectura, debat i votació de la proposta. Es competència de l'alcalde donar compliment a la mateixa, posant en coneixement, de forma prèvia al ple, a tots els grups municipals de les peticions presentades i del motiu de la seva denegació, si s'escau.” 

- Modificar l’actual reglament eliminant la intervenció de la comissió informativa en el mateix, a través dels següents redactats:
 

Article 1.2 “La comunicació, suggeriment, prec o pregunta, s’haurà de dirigir a l’Alcalde mitjançant escrit que es presentarà davant el Registre General de l’Ajuntament amb una antel.lació mínima de dos dies hàbils anteriors a la realització del Ple ordinari, indicant la persona que intervindrà, la qualitat amb què actua, si ho fa en nom propi o en representació d’algú (s’ha d’acreditar), i l’interès en l’assumpte. Totes les peticions presentades hauran de ser
traslladades als diferents grups municipals abans del començament del Ple.”

Article 2.1 “Com a primer punt de l’Apartat de Precs i Preguntes del Ciutadà, els diferents grups municipals podran presentar proposta de denegació de les comunicacions presentades en base a si és un assumpte sobre el qual l’Ajuntament no té competències, si la seva resolució o resposta compet estrictament als serveis municipals sense necessitat d’intervenció del Ple, o si ja s’ha presentat en una altra sessió en el període d’1 any immediatament anterior.”

- Incorporar el dret de les entitats i associacions degudament registrades, així com dels propis veïns a presentar propostes d’acord en els plens a través dels següents articles:

“Tota entitat degudament registrada té dret a presentar una proposta d’acord al Ple ordinari de l’Ajuntament. Així mateix podrà fer-ho tot veí o veïna de Santa Coloma de Farners que la presenti recolzada com a mínim per les signatures de l’1% de les persones empadronades al municipi. Aquesta proposta haurà de presentar-se per escrit amb una antel.lació mínima de dos dies hàbils a la comissió informativa prèvia al ple. Aquesta entitat o veí o veïna serà convocada
a la mateixa comissió a efectes de ser escoltada de forma prèvia a la discussió i podrà assistir a la discussió de la mateixa.”

“Si aquesta proposta és acceptada per acord de la comissió informativa, serà incorporada al Ple. L’entitat o veí o veïna que hagi presentat la proposta tindrà dret a intervenir amb anterioritat a la lectura, debat i votació de la proposta.”

MOCIÓ QUE PRESENTA LA CUP PER AL DESENVOLUPAMENT D'UN REGLAMENT D'HABITATGES DESOCUPATS

Des de la CUP Farners expressem la nostra preocupació per la gran quantitat d'habitatges buits que hi ha a la ciutat i que provoquen que la ciutat creixi de manera artificial, ja que es desenvolupen noves zones urbanístiques mentre hi ha barris consolidats amb un alt nombre d'habitatges desocupats. Aquest fet, combinat amb la no sortida d'aquests pisos al mercat de venda o lloguer, provoca que hi hagi un desajust entre l'oferta i la demanda d'habitatge a la ciutat, donant-se la paradoxa que hi ha gent que busca llar i que hi ha llars sense gent. Una part no menyspreable d'aquestes vivendes buides poden provenir de processos d'execució hipotecària, i estar, per tant, en mans de bancs.

L'existència d'habitatges buits és alhora contradictòria amb la funció social de la propietat d'aquests mateixos habitatges, reconeguda en la llei 18/2007 de dret a l'habitatge, que estableix en el seu article 5, entre altres raons, l'incompliment de la seva funció social precisament per restar un habitatge desocupat de forma permanent i injustificada.

Aquesta llei estableix a través del seu articulat un conjunt de mesures per a modificar aquesta situació, i que haurien de concretar-se en un Pla Local d'Habitatge, actualment, inexistent. Com a pas previ considerem important quantificar i identificar el nombre d'habitatges buits, per la qual cosa ha de definir-se acuradament quines condicions i criteris cal aplicar.

Alhora cal considerar que a l'article 9, apartat 2, de l'Ordenança Reguladora de l'Impost de Béns Immobles, “s'estableix un recàrrec del 50% sobre la quota líquida dels béns immobles urbans d'ús residencial desocupats amb caràcter permanent”. Aquest recàrrec, ben aplicat, hauria de ser una de les mesures que permetés la sortida al mercat d'habitatges desocupats.

Aquest recàrrec, però, no ha pogut ser aplicat, donat que l'Estat no ha desenvolupat, a data d'avui, cap Reglament que determini què és un “bé immoble desocupat amb caràcter permanent”, fet que ha creat un buit legal que, en funció de la seva autonomia, és responsabilitat de l'Ajuntament omplir.

Per tot això, la CUP proposa al Ple de Santa Coloma de Farners l'adopció del següent acord:

- Instar al Govern de l'Estat espanyol a definir les condicions que permetin aplicar el recàrrec sobre habitatges buits previst en l'Impost de Béns Immobles.

- Desenvolupar un Reglament per tal de determinar com i quan cal considerar que un immoble és desocupat de forma permanent i injustificada, a fi de poder elaborar-ne un cens.

- Mentre el Govern de l'Estat no doni resposta a la primera qüestió, emprar el propi reglament com a base per a totes aquelles mesures que s'acordi aplicar a fi de defensar el dret a l'habitatge.

MOCIÓ DE L’ASSEMBLEA DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) PER LA SOBIRANIA NACIONAL I PER EXPRESSAR LA VOLUNTAT D’ABOLIR LA MONARQUIA BORBÒNICA

Joan Carles I fou proclamat Rei d’Espanya el 22 de novembre de 1975, succeint al dictador Franco com a Cap de l’Estat espanyol. Prèviament havia jurat ‘los principios fundamentales del Movimiento’, principis fonamentals de la dictadura franquista, dues vegades: el 22 de juliol del 1969 i sis anys després amb Franco ja mort. En tots dos casos va jurar lleialtat al principis fonamentals del ‘Movimiento Nacional’ i en el jurament de l’any 1969 va dir: ‘Recibo de su Excelencia, el Jefe del Estado y Generalísimo Franco, la legitimidad política surgida el 18 de julio de 1936’, acceptant, conseqüentment, la sublevació colpista en contra de la legitima democràcia republicana, que va provocar la mort de més d’un milió de persones, l’exili de moltes més persones, la posterior duríssima repressió que va durar 40 anys i les execucions sumàries que van assassinar, entre d’altres, al President Lluís Companys. D’aquest juraments no es coneix la seva renúncia.

Però, la monarquia espanyola està desfasada també per molts altres motius, dels quals en podem citar:

• El Cap de l’Estat espanyol és un militar, ja que correspon al rei el comandament suprem de les Forces Armades.

• La persona del Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat.

• El càrrec de rei és hereditari i vitalici i, per tant, no està subjecte a les normes més elementals de la democràcia, ni està sotmès a la sobirania popular, principi màxim de les democràcies modernes.

• El càrrec de rei contravé les lleis d’igualtat, atès que només pot ser reemplaçat per un descendent mascle.

• No es pot efectuar cap control sobre els diners que lliuren els ciutadans, mitjançant els Pressuposts Generals de l’Estat espanyol, al Rei ni a la seva família.

Tot això situa al Rei i els seus hereus per sobre de la ciutadania, preservant privilegis anacrònics, sobretot en temps de crisi econòmica, i, per tant, contrari al principi universal d’igualtat de tots els homes davant la llei.

Atès que la nació catalana viu sotmesa des de fa 300 anys a l’ocupació militar per part de la monarquia borbònica. Una ocupació militar que va començar amb el rei Felipe V, IV pels catalans.

Atès que la nació catalana s’ha manifestat majoritàriament a favor d’un règim republicà.

Atès que Santa Coloma de Farners és un municipi integrat per persones que creuen en els principis de la democràcia, on la sobirania popular i la igualtat entre les persones constitueixen dos dels seus fonaments bàsics.

Atès que l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners desitja contribuir en l’increment del nivell democràtic tant a la nostra vila com a la resta dels Països Catalans.

Atès que la vila de Santa Coloma de Farners ja va expressar la seva voluntat de crear un estat català lliure, sobirà i republicà, integrat en la Unió Europea, en la Consulta celebrada el 13 de desembre del 2009.

Atès que el Consistori va aprovar una moció declarant l’ajuntament de Santa Coloma de Farners moralment exclòs de la Constitució Espanyola, el 8 de novembre del 2010.

Per tot això, el ple de l’ajuntament de Santa Coloma de Farners, reunit en sessió plenària ACORDA:

1. Declarar la vila de Santa Coloma de Farners moralment exclosa del domini de la monarquia espanyola.

2. Expressar la voluntat de viure en uns Països Catalans plenament lliures i democràtics, on es respecti la sobirania popular i la igualtat entre ciutadans.

3. Expressar la nostra voluntat d’excloure els símbols monàrquics de les nostres institucions municipals.

4. Sol·licitar al Parlament de Catalunya que iniciï els tràmits necessaris per presentar una proposició de llei al Congrés espanyol de reforma de la Constitució espanyola que contempli l’abolició de la monarquia i permeti iniciar un procés de separació de la nació catalana i de qualsevol altre nació de l’estat espanyol.

5. Instar al Parlament de Catalunya, en cas que la reforma constitucional sigui denegada per les Corts Espanyoles, a iniciar i preparar els tràmits necessaris per donar compliment a les aspiracions expressades, mitjançant la convocatòria d’un referèndum d’independència.

No obstant això, el Ple decidirà el que consideri més oportú.

Santa Coloma de Farners, 8 de gener del 2012