Abans del ple del 25 d'abril, L'aigua

Us adjuntem la segona perquè li pugueu donar un cop d’ull abans del ple i, si  us és d’interès, escolteu els comentaris de totes les vostres representants al consistori.

Aquesta moció demana al ple crear una nova ordenança sobre l’estalvi d’aigua al nostre municipi. Aquest tipus d’ordenança ja està implementada en 50 municipis del nostre país, i té com a model la desenvolupada per la Xarxa de municipis de la Diputació de Barcelona.

 MOCIÓ PER L’ESTALVI D’AIGUA A SANTA COLOMA DE FARNERS

La protecció del medi ambient i la preocupació creixent per assegurar un desenvolupament sostenible, on l’ús racional de l’aigua n’és una part d’importància indiscutible, han esdevingut objectius primordials de l’acció dels poders públics a tots els nivells.

En aquest sentit, el Tractat constitutiu de la Unió Europea estableix el principi fonamental que la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible són elements definitoris de les polítiques de la Comunitat i, per irradiació i efecte del dret comunitari també ho ha de ser la política dels estats membres.

La Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local, atribueix als municipis la potestat de dictar ordenances en l’àmbit de les seves competències (art.4 1a), entre les quals s’inclou la protecció del medi  (art. 25.2.f). Així mateix es reconeix aquesta potestat en la Llei municipal i de règim local de Catalunya (text refós aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, arts. 8.1 a i 66.3 f.).

Dins d’aquest marc s’insereix l’estalvi d’aigua, i és la finalitat d’aquesta normativa vetllar per l’estalvi eficient i per l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és.  De fet, malgrat que la majoria de ciutats catalanes tenen sistemes de proveïment modern, l’experiència demostra que l’augment de l’oferta d’aigua no resol indefinidament aquest problema. A aquest efecte, es regula la incorporació d’instal·lacions i mecanismes d’estalvi d’aigua en els edificis i altres construccions per tal de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati, de manera que es contribueixi a fer-ne un ús racional.

Fer un ús racional de l’aigua equival a estalviar-ne i fa extensiva aquesta accepció als conceptes d’aprofitament, reaprofitament i reutilització. D’aquesta manera, a cada activitat que requereix consum d’aigua s'hi ha de destinar la que hi cal, amb una qualitat i característiques que corresponguin a l’ús que se’n vol fer. Cal entendre, doncs, aquesta diferenciació de l’aigua en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, ben entès que podem trobar usos que no requereixin emprar-ne d’aquestes característiques (com la destinada a regar parcs i jardins, a netejar interiors, exteriors i eines de treball, o la pròpia per omplir els dipòsits dels inodors, entre d’altres).

L’objectiu de la protecció i preservació del medi no pot anar contra ell mateix ni en detriment d’altres objectius com la protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, per cap concepte no s’ha de permetre que aquesta aigua no potable comporti un risc o un perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi natural.

La demanda creixent de l’aigua va indissolublement lligada a l’augment del nombre d’habitants, fet que implica la sobreexplotació dels recursos hídrics, amb el consegüent greuge per al medi. Per això, cal establir una base normativa que permeti l’ús correcte i l’estalvi d’aquest recurs. Amb aquest objectiu, la present regulació ha d’aplicar-se sobre la base de l’evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia disponible amb els materials menys nocius per al medi.

Totes les mesures d’estalvi d’aigua requereixen una mínima comptabilitat del recurs hídric. Sense conèixer la quantitat d’aigua que introduïm a la xarxa de distribució és impossible valorar l’eficàcia de l’estalvi; per això, hem de considerar absolutament imprescindible la instal·lació de comptadors a tots els nusos o llocs clau de la distribució. Sense aquest pas previ resulten superflus tots els altres, perquè, ni que es tracti de mesures de compliment obligatori, sense una comptabilitat bàsica de l’aigua serem incapaços de comprovar els seus resultats.

Com és obvi, l’objectiu d’aquesta normativa no pot assolir-se tan sols amb l’aprovació de la present ordenança. Per complir-la cal un procés en el temps i en l'espai, ja que les dificultats per implantar-la varien entre uns llocs i uns altres, en funció dels condicionants previs. Per això, als annexos B i C es descriuen i estableixen les prioritats entre les diverses accions a prendre, jerarquitzades de manera que, sense complir les bàsiques, les més avançades perden part de l’efectivitat o resulten simplement irrellevants.

Aquesta ordenança d’estalvi d’aigua considera les diferents formes d’estalvi potencials que els municipis poden adoptar, per la qual cosa es proposa a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners que prengui els següents:

ACORDS:

1.    Lliurar el model d’Ordenança d’estalvi d’aigua que annexem als serveis tècnics de l’Ajuntament perquè en el termini més curt de temps estudiïn la implementació d’aquesta ordenança en el nostre municipi.

2.    I, alhora, facin el calendari oportú per tal d’incorporar-la a les Ordenances previstes per al pròxim any.

Santa Coloma de Farners, 25 d’abril de 2017.