divendres, 7 de setembre del 2012

EL QUE TOTHOM HAURIA DE SABER SOBRE L'AIGUA (I)


En temps de sequera i de restriccions d'aigua, convé puntualitzar algunes coses. D'on treu l'aigua Santa Coloma?

L'aigua s'extreu d'un conjunt de pous, situats al costat de la riera, davant per davant de la Depuradora. La majoria perforen un aqüífer petit, situat sota de la mateixa riera. És d'on es treu la gran major part d'aigua que consumim. Només en cas de necessitat es posa en marxa un altre pou que extreu aigua d'un aqüífer més profund i més gran que s'estén cap a la plana.

El primer aqüífer, el d'ús habitual, s'alimenta bàsicament d'aigües d'escorrentia i ens subministra una aigua de bona qualitat. El segon, però, ens dóna una aigua amb un alt contingut en fluor. El ban d'aquest agost simplement indica que s'ha hagut de recórrer a aquest segon aqüífer perquè el primer està buit.

Que el primer aqüífer s'alimenti d'aigües d'escorrentia no vol dir res més que s'omple quan plou. I la seva situació sota la riera significa que es nodreix de tota l'aigua que baixa de les muntanyes i va parar a la riera i es filtra terra endins. La nostra conca és ben petita, de fet és la mateixa conca de la riera, i es pot ben dir que l'aigua de l'aqüífer és l'aigua de la riera. Si la riera té aigua, l'aqüífer també. I el que alguns cops s'ha fet, de deixar anar aigua del Pasteral, no deixa de ser una forma artificial de reproduir el cicle habitual.

El problema està en que, de fet, Fosses amunt, la riera sí que té aigua. I en que entre les Fosses i els pous, un conjunt de basses i derivacions de la riera simplement ens l'assequen. És veritat que no plou, però també ho és que l'aigua que alguns treuen de la riera o desvien del seu curs natural no arriba a on hauria d'arribar.I que si l'aqüífer s'esgota caldria preguntar primer quants milers de litres dels que hi haurien hagut d'arribar, simplement no hi han arribat.

Cal preguntar-ho per una qüestió ben simple: l'aigua és vida, nostra i dels ecosistemes. I també, l'aigua és salut. Si resulta que no podem disposar d'aigua de qualitat perquè algú l'està emprant per fer diners sense pagar res a canvi, alguna cosa funciona malament, no? 

Evidentment que si la sequera és llarga i persistent el problema el tindríem igual. Però quants dies ens podríem estalviar de restriccions si primés l'interès general per sobre l'interès particular d'uns quants? O més concretament: quanta aigua s'emporten?Aquesta última pregunta molt probablement no tingui resposta. I és que emparats en concessions centenàries i amb una Agència Catalana de l'Aigua que deixa fer, hi ha qui roba tota l'aigua que vol.

Però no ens sembla admissible que l'Ajuntament no pretengui posar-hi altre remei que no sigui la connexió externa del poble. És veritat que no hi té competència directa, que no pot ficar-s'hi així com així. Però no té justificació que, simplement, no ho expliqui. I que denunciï públicament que si a Santa Coloma tenim problemes d'aigua es, en primer i principal lloc, perquè quatre agafen tota l'aigua que volen, sense pagar res a canvi, i amb una finalitat, no vital, sinó lucrativa.

Establert això, passem al segon pas. Tard o d'hora a la ciutadania de Santa Coloma se li imposarà una connexió externa per a subministrar aigua. Diem que se li imposarà perquè no podem donar per demostrat que li calgui. Primer, perquè no sabem quanta aigua ens roben. Segon, perquè l'aigua de la depuradora podria ser reutilitzada, com a mínim per finalitats agrícoles. I tercer, perquè en termes d'estalvi d'aigua hi ha molt camp per córrer. Tinguem present que prop del 80% de l'aigua que es consumeix és per a úsos agrícoles, inclòs el rec per aspersió a ple sol dels que ens prenen l'aigua riera amunt. I que tota la història de què parlem és del 20% restant. Per lògica, convindria primer fixar-se o invertir en el 80% gros del consum i no en cares infraestructures de rendibilitat dubtosa.

Sigui per dalt o per baix, des de CiU i des de l'ACA ens volen acabar imposant aquesta connexió, que pagarem nosaltres, i a través de la qual comprarem aigua a Aigües Ter-Llobregat, empresa pública en procés de privatització. I aquí trobem la mare dels ous. Si ja teníem problemes d'aigua pel negoci de quatre, ara ens voldran connectar al negoci d'uns altres quatre.

En aquest context és on hem de situar la recent proposta del govern de modificar el servei d'abastament d'aigua potable a fi de constituir una empresa mixta de capital majoritàriament privat.
D'això ja en seguirem parlant...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada