Renacionalització d'YPF, una bona notícia. Ho celebrem!

Una bona notícia

Quedi clar que celebrem la decisió del govern argentí de renacionalitzar YPF. I ho celebrem perquè és una bona notícia per a les argentines, per a les catalanes i per al món sencer. O com a mínim pel 99% del món.

És una bona notícia per a les argentines. Penseu que l'hivern passat i l'altre van tenir greus problemes d'abastament per a la calefacció en un país exportador de petroli. Clar, un cop tret de terra, el petroli no els pertanyia. I Repsol preferia vendre'l a d'altres llocs per treure un millor preu. Repsol ha fet el què totes les empreses colonitzadores del món fan: extreure el màxim de beneficis i emportar-se'l a un altre lloc. I el govern argentí li compra YPF. Pel què cobrarà els seus diners. Per a les argentines serà millor. Perquè recuperaran el control sobre la riquesa natural del seu país.

Però també és una bona notícia per a les catalanes. I ho és perquè Repsol és una de les empreses paradigmàtiques del capitalisme espanyol que ens domina. I que una empresa d'aquestes perdi poder, no pot més que beneficiar-nos. I més veient la rància resposta del govern espanyol.

Clar que també hi perd la Caixa. Però què voleu? Una entitat que en comptes de complir la seva funció social, més aviat ens escanya, des dels peatges a les hipoteques, tot ben amanit amb els préstecs a uns partits polítics submissos a l'estat espanyol. Per això, a nosaltres, al poble català, no creiem que ens perjudiqui gaire. Que hagués invertit a Catalunya el què guanya amb nosaltres, en comptes de ficar-se on no tocava.

I finalment, també és una bona notícia pel món sencer. Els països que la presidenta de l'Argentina va nombrar en el seu discurs són ben rellevants: Brasil, Veneçuela i Noruega. Els dos primers, cada un a la seva manera, són un exemple de govern al servei del seu poble, amb totes les contradiccions que volgueu trobar-hi, que no són poques. I alhora, sobretot el Brasil, sisè PIB mundial, està desenvolupant una tasca diplomàtica important. Com a exemple, les negociacions que amb Turquia i Sud-àfrica van portar a terme per a evitar una escala bèl·lica a l'Iran.

Perquè no ho oblidem, la integració sudamericana, clarament decantada a l'esquerra, està construïnt un capitalisme diferent al d'arrel anglosaxona, on el PP d'Aznar i les multinacionals espanyoles a la seva ombra s'han anat inserint. El pitjor capitalisme possible, que no ha dubtat a bombardejar països per a apoderar-se de les seves riqueses. A l'Iraq, a l'Afganistan, a Somàlia..., i perquè no dir-ho també?, recolzant el règim genocida d'Israel.

I Noruega? Bé, Noruega, juntament amb Islàndia, són avui per avui els millors exemples d'una altra Europa possible, diferent d'aquella que ens sotmet a base de deutes i intervencions. L'exemple d'altres formes de funcionar que, sense sortir del capitalisme, demostren que podem viure amb governs que vetllin pel nostre benestar.

Més enllà de les protestes dels poderosos, no veiem per enlloc que sigui una mala notícia. Al contrari, pot ser un pas més cap a un món més just i digne. Un món capaç de viure en pau i llibertat.