Bon vespre,
He estat pensant molt sobre com fer que aquest comiat fos una reflexió sobre la condició humana, sobre el bon govern i com expressar tot el que he après durant aquests vuit anys.
El que em va venir de seguida a la memòria va ser l’assaig sobre literatura femenina Una habitació pròpia de la Virginia Wolf. En aquest abans de parlar de literatura femenina l’autora reflexiona sobre les condicions que necessiten les dones per poder dur a terme una tasca feixuga i, a vegades, dolorosa, com és la d’escriure.
Per a nosaltres el tema és que, salvant les distàncies, de la mateixa forma que la Virginia Wolf es va plantejar què necessiten les dones per escriure abans de parlar de literatura nosaltres ens preguntem, abans de parlar de la feina feta o no feta, què es necessita per fer un bon govern i com s’hauria de fer aquest govern.
Fent un repàs a la nostra història veiem que el concepte de govern ha evolucionat poc. La història del món occidental comença a la Mesopotàmia on es van escriure per primera vegada normes que intentaven posar ordre a la comunitat. Aquests codis tracten de temes que encara avui formen part de la nostra organització social: contractes de negocis i preus adequats pels productes, temes de la família i l’enjudiciament criminal.
Han passat els segles i encara no hem arribat a una definició adequada del que ha de ser un bon govern per a totes les persones que neixen, viuen i moren en aquest planeta. Probablement perquè, seguint a l’Eudald Carbonell, cal que fem un salt evolutiu com a espècie per poder sobreviure i no sabem què ha de passar en les nostres conductes per poder-ho fer sabent que és imprescindible que ho fem. Continua en Carbonell dient que probablement, la incertesa que estem vivint en aquests moments de canvis i transformacions accelerades ens farà reflexionar i ens conduirà cap a altres maneres de funcionar i, consegüentment, podrem adaptar-nos d’una altra manera com a espècie en el futur. Ho necessitem. Pensem-hi.
Mentre això no passi, malgrat que ho necessitem amb urgència, hem de saber dibuixar el futur amb mirada llarga i definir clarament no només els objectius sinó també el marc ideològic on ens hem de moure: totes diem que hem de posar les persones al centre del debat, però ho fem? Com volem fer-ho? Per a nosaltres la resposta és molt clara i sorgeix de compartir el que Orwell va escriure en l’Homenatge a Catalunya al seu pas per les comunitats creades durant la revolució catalana del 1936 quan diu que ell Havia format part d’una comunitat on l’esperança era més normal que l’apatia o el cinisme, on la paraula camarada significava camaraderia i no, com passa a la majoria dels països, farsant. Havia respirat l’aire de la igualtat. Aquesta ha de ser la perspectiva, la de la igualtat, la d’aprendre, generació rere generació, a construir una societat ben organitzada i lliure des de la base, garantint el dret a la vida de totes les persones.
Per tant, entenem que el bon govern demana fer-ho créixer des de baix cap a dalt, parlant de quines són les necessitats bàsiques a cobrir: ens cal assegurar un habitatge digne, una educació igualitària, vetllar per la salut comunitària, per uns subministraments bàsics garantits de forma universal i treballs dignes. Ens cal protegir el nostre territori de l’especulació urbanística, de la utilització dels nostres recursos naturals i també de l’emergència climàtica.
Les condicions d’aquesta classe de govern impliquen exercir la participació ciutadana en totes les decisions, la transparència en la gestió de la res pública i la responsabilitat en les decisions i en la dedicació al servei públic. En definitiva a posar el bé comú per sobre dels interessos individuals.
El juny del 2021 en el ple de traspàs de govern ja vam fer un repàs a la feina feta o no feta durant els primers dos anys d’aquest mandat i vam fer un prec al nou alcalde en el sentit de millorar el govern de la ciutat. Prec que, malauradament, no ha estat atès.
Durant els darrers 8 anys hem fet coses a mitges, sense planificació, sense comptar amb tots els grups municipals, i en els darrers 4 anys s’ha actuat amb la prepotència de la majoria absoluta:
En el tema d’habitatge hem fet, però no prou, sabem de les limitacions de la institució, però també sabem que cal ser valentes i utilitzar totes les escletxes que ens permet la llei estatal per esdevenir més proactius.
En educació hem trigat 4 anys a resoldre el tema de la tercera llar d’infants que encara no sabem si es reobrirà el pròxim curs. En el concurs dels menjadors de les llars tampoc es van atendre totes les demandes de les famílies i sempre s’aposta per empreses que posen el benefici empresarial al centre.
En salut comunitària no es va ser prou àgil en la defensa de la piscina municipal coberta i ara porta gairebé 10 mesos tancada amb el perjudici que ha significat pels nostres infants i per a les persones que comptaven amb ella com a prescripció social. També s’ha externalitzat la gestió de la Residència Geriàtrica, deixant en mans privades la decisió de temes bàsics com l’alimentació o la neteja personal de les usuàries.
En el tema dels subministraments bàsics un altre desencís: encara tenim persones a Farners que no disposen d’aigua corrent ni d’electricitat. L’aigua la podem garantir des d’AICO, l’empresa d’aigües de Farners i no ho hem fet, tampoc hem sabut aturar a ENDESA quan calia i no donar permisos per treballs que han acabat tallant el subministrament a famílies vulnerables amb menors.
Si parlem de treball digne, tenim un Centre Eix de Negocis que només gestiona un petit grup d’emprenedors, però que no dona suport a les persones que estan a la recerca de feina per mantenir-se o per mantenir a la seva família i pel qual paguem de lloguer 43.000 € anuals.
Protegir el territori de l’especulació urbanística tampoc hem sabut fer-ho, tenim el POUM encallat des de fa molt temps i sense perspectives de reactivar-ho.
La utilització dels nostres recursos pel servei a la majoria, encara tenim temes pendents amb l’ACA per acabar amb les captacions privades d’un bé tan essencial com és i serà en el futur l’aigua pública.
L’emergència climàtica no la podem negar ni la podem obviar: està aquí i l’hem de fer front, com? Evitant el malbaratament de recursos i protegint els espais naturals de qualsevol mena d’agressió.
Finalment, no hem estat capaces de treballar per a la cohesió ciutadana, creant espais de trobada i de decisió comunitària. No tenim centre cívic, el teatre està tancat des de desembre del 2015, el Consell de Poble en hores baixes perquè les seves decisions no són vinculants i això desmotiva la participació. Les entitats en estat de xoc pel descompte d’un 25% de les seves subvencions sense explicació clara del motiu. Recordem que des de desembre demanem a l’equip de govern el motiu pel qual no tenim pressupost pel 2023 i estem treballant amb pressupostos prorrogats, hem trigat molts plens a saber la realitat econòmica del nostre consistori.
Aquesta és l’herència que deixem al pròxim govern, molts problemes i poques solucions, malgrat que i malgrat tot, soc optimista de mena, tenim molts reptes al davant, molts reptes que cal entomar amb valentia, amb seriositat, amb l’aportació de totes i cadascuna de les persones que viuen a Farners, perquè totes tenim alguna cosa a dir i cal escoltar, debatre i confrontar idees per acabar transformant el món que ens envolta.
Tota la poca o molta feina que hem fet des de la nostra posició a l’oposició l’hem feta amb la participació de totes les persones que s’han apropat a nosaltres contribuint a dotar de contingut els nostres plantejaments i amb el debat constant mantingut a casa i a l’assemblea local que ens ha fet avançar pas a pas, a totes elles agreixo la seva implicació i suport. A la meva companya Ivette l’hi agreixo que tingui la immensa valentia de presentar-se a les eleccions del 28 de maig.
Acabem amb aquesta frase de la Maria Mercè Marçal... tenim...
“El petit orgull de saber que no hem estat del tot vençudes.”
Gràcies i bon vespre a totes!
Farners de la Selva, 15.05.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada