En el passat ple del 14 de novembre, l'equip de govern va portar a ple una modificació del Reglament Municipal del Servei de Subministrament d'Aigua Potable, al qual hem presentat al·legacions (que podeu consultar més avall).
L'aigua és una tema complex, i susceptible de ser emprat per al lucre privat de poques empreses amb molt de poder. En el nostre cas la tenim adjudicada a Sorea, que és una filial d’Agbar, que al seu torn depèn de la Caixa i de la multinacional Suez. Vaja, en les mans dels de sempre.
La principal al·legació és que precisament el reglament està incomplet perquè no inclou la primera part del cicle, d'on i com s'extreu l'aigua que consumim. I justament, parlem de subministrament extern, coincidint que l'any que ve s'han de refer els Plans de Conques, i a nivell català, acaba de constituir-se la Plataforma Aigua és Vida (aiguaesvida.wordpress.com) per a fer front a la privatització i a l'ocultisme en matèria d'aigua. Des de la CUP tot just ens hi posem, ens doneu un cop de mà?
Al.legacions de la CUP Farners al Reglament Municipal del Servei de Subministrament d'Aigua Potable de Santa Coloma de Farners
Vista l'aprovació inicial del mencionat reglament en el ple del 14 de novembre de 2011. el grup municipal de la CUP Farners presenta les següents al·legacions:
1a. El Reglament està incomplet
Tot i que en l'article 6, apartat a de Definició del servei, que en l'article 8, apartat 1b, d’ Obligacions del prestador del servei, així com a l'article 19, d'Elements materials del servei, s'estableixen com a parts (…) del Servei de Subministrament d'Aigua Potable “el conjunt de zones de protecció, obres i instal·lacions que permetin la captació d'aigua destinada a la producció d'aigua potable”, “les captacions d'aigua, elevacions, dipòsits d'emmagatzematge” i finalment, els processos que permetin “la seva transformació en aigua potable”, cap d'aquestes qüestions es reglamentada en el present Reglament. Per aquest fet considerem que el Reglament és incomplet i que cal incloure-hi aquestes qüestions. D'aquesta forma, i sigui quina sigui la forma de gestió del servei; l'Ajuntament, i a través seu la ciutadania, podran regular de forma clara com s'obté l'aigua que consumim.
2a. Sobre la indefinició dels registres a on anotar les proves periòdiques per a assegurar la potabilitat de l'aigua
En l'article 18, de condicions tecnicosanitàries de les aigües subministrades, apartat 3, s'estableix l’obligatorietat per part del prestador del servei d'“efectuar les anotacions pertinents en els registres que corresponguin”. L'actual redactat deixa indefinits quins són aquests registres i, en qualsevol cas, caldria establir un registre públic propi de l'Ajuntament, accessible a tots els veïns i veïnes, físicament i a través de la web municipal.
3a. Obligatorietat d'escomeses especials per a piscines o altres al·legacions de caràcter sumptuós
En l'article 21, sobre escomeses especials, s'estableix la possibilitat d'instal·lar-ne per a alimentar, entre altres, piscines o altres instal·lacions de caràcter sumptuós. Considerem que, tenint com a objectiu una correcta gestió de l'aigua potable, i entenent com a tal el possible tall per a determinats usos en cas de sequera, o la seva possible tarificació diferenciada; la separació entre el subministament degut a una llar i el subministrament per a usos sumptuosos ha de fer-se de forma més estricta. Per a aquest objectiu, caldria establir l’obligatorietat d'escomeses especials, d'implementació progressiva en funció de les capacitats del prestador i amb les condicions establertes en l'article 20 del present Reglament.
4arta. Inconcreció de les raons que poden portar a l'Ajuntament a costejar el cost de la nova xarxa de subministrament
Tot i que en els apartats 1 i 2 de l'article 27, d'Execució i finançament de la nova xarxa de subministrament d'aigua, s'estableix que seran els propietaris o promotors urbanístics del sòl o de l'edificació els qui assumeixin el cost d'una nova xarxa o l'ampliació d'una existent; en els apartats 4 i 6 s'estableixen possibles indemnitzacions al prestador del servei, precisament pels mateixos conceptes dels apartats 1 i 2. Donat que el propi manteniment de la xarxa, segons l'article 8, apartat 1 h, és una obligació del prestador, caldria eliminar aquesta possibilitat d'indemnització o, alternativament, fer més clar i concrets els possibles supòsits que portin a l'Ajuntament a assumir el cost d'una ampliació de la xarxa existent i que no quedin contemplats en els apartats 1 i 2 de l'article 27.
5a. Regulació del silenci administratiu positiu
L'article 81, de Reclamacions, estableix que una “reclamació s'entén desestimada si el prestador del servei no emet la corresponent resolució en el termini d'un mes”. Aquesta reglamentació no afavoreix la correcta atenció exigida en l'article 8, apartat 1 g. Altrament, es reclama la regulació inversa, és a dir, que si el prestador no contesta en el termini d'un mes es considerarà la reclamació com a acceptada.
6a. Sobre les mesures a aplicar en cas de sequera
La Disposició Addicional Única, referent al règim jurídic aplicable en situació d'excepcionalitat o d'emergència de sequera, en el seu apartat 3, estableix la prohibició “de l'ús de l'aigua de la xarxa per al rentat de tota mena de vehicles, exceptuant el realitzat per les empreses dedicades a aquesta activitat”. El què suposa una evident contradicció basada en el qui realitza una activitat i no en el què. Evidentment, si cal prohibir el rentat de vehicles per a particulars, també cal prohibir-ho per a empreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada