I tornem a
apedaçar-ho fent baixar aigua del Pasteral. I tornem a sentir (o llegir)
l’alcalde dient que aquesta és la solució màgica. Obviant que la sequera afecta
a tot arreu, i que els regants del Ter, per exemple, han vist reduïda a 1/3 la
seva disponibilitat d’aigua.
I sentim parlar i
llegim d’abús de l’aigua per part d’alguns i de sobreexplotació de l’aqüífer,
coses que no se solucionaran amb l’aigua del Pasteral, al contrari, encara s’agreujaran.
El Ressò del mes
passat n’anava tan ple com buida la riera. El problema no és només dels
regants, deia, com intentant disculpar-los. I parlava de pous il·legals,
referint-se a aquells que des de sempre hi ha hagut a algunes cases velles del
poble, i de piscines pirates. I d’una xarxa obsoleta. I de mesures d’estalvi.
Totalment d’acord
amb l’estalvi. Som un dels països del mon desenvolupat amb un consum més baix
d’aigua per persona en consum domèstic. En això, si encara som capaços de
gastar-ne menys, que ho som, ens hem de convertir per força en un referent
mundial.
Però l’estalvi, en
termes generals, ha de començar pels que més aigua gasten. Cap al 70% del
consum d’aigua en aquest país nostre correspon a usos agrícoles i industrials,
i paradoxalment són els que més barata la paguem, si és que la paguen. Entenem que l’aigua de reg per a productes
alimentaris, per necessaris els aliments, tingui un preu més baix, però no la
que va per a usos industrials, lucratius, sobretot si va en detriment del subministrament
d’un poble, com és el nostre cas. I aquí hi hem d’incloure les plantes
envasadores i els vivers, que fan negoci amb la nostra aigua.
Una tarifació
progressiva podria ser part de la solució. “En aquest país qui menys aigua
gasta és qui més cara la paga” titulava no fa gaire una contra de La Vanguardia,
quan hauria de ser al revés. Una altra part, controlar els pous i captacions de
la riera, que segur que també en trobaríem d’il·legals.
Però què podem
esperar si per vergonya del país l’organisme que ho hauria de controlar,
l’Agència Catalana de l’Aigua, i que ja fa anys va determinar la capacitat de
l’aqüífer i el cabal ecològic de la riera, està tan endeutat i entrampat de
resultes de la construcció de dessaladores planificades en plena bombolla immobiliària
que és totalment inoperant, i només s’atreveix amb els petits, fa malpensar que
els grossos els faci por que no destapin qui sap què.
Amb aquest panorama
es fa èpica la feina que vol fer la plataforma Riera Viva de recuperar el cabal
ecològic i l’entorn de la riera. Diríem que impossible si no fos per l’escletxa
d’esperança que ens obre la plataforma NO a la MAT Selva, que amb afany i
insistència les coses es poden arribar a canviar.
Nosaltres ja fa uns
anys vam proposar la redacció d’un pla d’usos de la riera, que hauria de fer
l’ACA però no fa. Ningú no ens va secundar. Insistirem.
I mentrestant el govern
segueix mirant cap al Pasteral...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada